Santes Creus a Prenafeta (ruta del Císter)

 (Alt Camp)   Aquesta ha estat la primera excursió de la Ruta del Císter, en el tram que va de Santes Creus fins Prenafeta, organitzada per en Manel Quesada. La Ruta uneix els tres importants monestirs de santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. Excursió del diumenge 15 de gener de 2012, amb un temps bo per un espai força planer, amb 18,5 km i uns desnivells de + 445 i – 314. Hem estat un total d’unes 5 hores.

517 mapa 517 perfil

TAL DIA COM AVUI: El 15 de gener de 1932 es va escampar per les comarques del Bages i del Berguedà l  vaga general dels treballadors de les indústries tèxtil i de la mineria. Aquest fet va desembocar en l’aixecament de l’Alt Llobregat, una insurrecció de caire anarquista.

 La història del Císter es situa, segons alguns autors, el 1098 quan uns 21 monjos benedictins, amb l’abat Robert al davant, van sortir del monestir de Molesme per tal de trobar un lloc solitari on intentar trobar la solitud, autenticitat i pobresa que el missatge de Jesús demana. Van anar a Citeux (Císter). Es tractava d’un moviment de renovació monàstica en contra de les riqueses i el refinament dels monestirs. La regla de Sant Benet rebutja tot el que és superflu. Pels renovadors, els monjos en general havien perdut la vida espiritual, tot dedicant-se a la vida del món, la política i a disposar de massa terres i riqueses, tot lluny de la penitència que era el seu objectiu. El moviment renovador posava l’èmfasi en tornar cap a la vida d’oració, treball i acollida de peregrins.

Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, donà les terres de Poblet pel primer assentament en terres de Catalunya, aleshores confederades amb el Regne d’Aragó, en el que s’anomenava la Corona d’Aragó. La majoria de les fundacions a la península es van fer dins del segle XII. El sistema sempre fou el mateix: un grup de 12 monjos, que provenien del monestir fundador o casa mare, ocupaven el lloc de la donació i s’encarregaven de preparar-lo per a la constitució de la futura comunitat.

P1100934 

Nosaltres arribem amb els cotxes a Santes Creus, força aviat al matí (encara és fosc) on esperem una bona estona, mentre els xofers van a portar els cotxes al punt final, Prenafeta. Aquesta estona la dediquem a fer unes fotografies.

 P1100937

 Més tard, un cop tots junts un altre cop, fem la fotografia de rigor per la sortida, mentre tenim clar que Santes Creus va néixer quan la família Montcada va cedir els terrenys per construir el primer monestir de Valldaura del Vallès, a la serra de Collserola. Aquell va ser el veritable inici del que va dur a la concreció de santes Creus, segon explica en Miquel Sànchez i Gonzàlez. Posteriorment la primera data de possessió dels terrens i al lloc de santes Creus, cal fixar-la el 1158 i com a conseqüència de les dissensions entre el bisbat de Barcelona i l’arquebisbat de Tarragona, el monestir va començar sense d’adscripció a cap diòcesi.

 La construcció va començar, però, per ordre de Jaume II, cap el 1313. El monestir va ser abandonat el 1835, tot i que ja el 1820 hi va haver la primera de les desamortitzacions, i restà abandonat i en procés de destrucció durant molt de temps. El 1921 va ser declarat monument nacional i d'ençà del 1931 quedà constituït un Patronat que s'ocupa de la seva restauració.

P1100944 Avui per avui, és tracta d’un indret d’imponent arquitectura que aixopluga les tombes reials de Pere el Gran, de Jaume II i de la seva esposa Blanca d’Anjou i també del gran almirall Roger de Llúria. Es pot visitar la magnífica sala capitular, l’escriptorium, el dormitori dels monjos i el claustre gòtic. També cal veure el muntatge audiovisual, molt interessant, considerat entre els millors d’Europa,

Aviat passem pel sobre del riu Gaià, que neix ben a prop de Santa Coloma de Queralt i que després de regar la Serralada Prelitoral, passa pel costat del monestir i després d’un llarg recorregut se’n va a la mar, a Altafulla, al castell de Tamarit. Per a qui no ho sàpiga, potser li pot interessar saber que el Gaià apareix en documentació reculada com “Gaiano” i podria ser un derivat de l’antropònim romà “Gaius”.

P1100947    

Passem a prop del Mas de la Capona, un dels masos més importants que hi havia al terme, ja que tenia celler i trull propis entre d'altres dependències, i va estar habitat fins a l'any 1995. Actualment amenaça ruïna. Se segueix pel sender de l'esquerra. Es passa pel costat de la barraca de l'Augé. La barraca de la plana de cal Augé, durant molts anys va tenir una silueta oculta per la figuera i pels nombrosos esbarzers que en tapaven la meitat. El propietari, jubilat i per iniciativa pròpia, l’ha arranjat i l’ha deixat amb un aspecte esplèndid. En La barraca ara llueix la bonica portalada, una falsa cúpula coronada, un pedrís, armaris i cocos i una renovada pedra de caramull i el seu entorn un cuidat marge. 

P1100952 S'arriba a una pista senyalitzada amb diverses opcions: cal agafar-la a l'esquerra seguint sempre les marques blanques i vermelles del GR 175 o Ruta del Císter. Un rètol informa que coincidim amb el Camí dels Muntanyesos, antic camí que utilitzaven la gent de Valls per desplaçar-se cap a Pont i Querol.

  També arribem al costat d’un enorme Cossiol; una enorme construcció de pedra que servia per recollir l’aigua de la pluja i conservar-la per tal d’abeurar els ramats de bens.

 P1100954 Cal Grauet  

La riquesa de construccions de barraques és extraordinàriament notòria en les planes de Santes Creus. Caminant per entre els trossos erms  per la poca productivitat dels conreus podrem trobar en qualsevol racó una preciositat de barraca tot i que pot estar amagada pels esbarzers, figueres, pins o alzines .

P1100957 

Més endavant cal passar el torrent de la Fonollosa. Val a dir que s’ha trobat alguna documentació del segle XI que fa referència a “Foniosa” i que s’estima d’etimologia relacionada amb “fonoll”, amb el significat de lloc ple d’aquest planta. Arribem al poble de Pla de Santa Maria. El lloc que ocupa el Pla de Santa Maria formà part originàriament del terme del Castell de Cabra. Era poblat a mitjan segle XII, quan ja existia l’església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou anomenat Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de Cabra. Aquest últim nom, en una o altra de les variants, acabà imposant-se a l’oficial de Villalba. Durant la guerra dels Segadors és mostrà en un primer moment fidel als castellans. En canvi, el 1642, el marqués d’Hinojosa, cap d’una columna castellana, féu assetjar l’església, degollà els seus 40 defensors i va permetre a les seves tropes el saqueig i l’incendi del temple i les cases del raval del poble.

P1100964  Sortim aviat i en poc temps ja veiem el poble de Figuerola del Camp. Hi ha documents que expliquen que la història de Figuerola començà el segle X, quan el Comte Borrell II donà, el 980, el castell de Cabra a Ervigi. Consta que cap el segle XII el castell de Figuerola tenia un paper rellevant i que l’any 1198 Figuerola aconsegueix carta de població.

 A la sortida de Figuerola, hi ha una certa confusió dels senyals, que cada cop són més limitats, fins que al final encertem el camí a seguir i d’aquesta manera anem pujant, suaument, per arribar en una hora, o menys, al coll de Prenafeta. Des del coll mateix es pot veure la punta d’un mur, dalt del turó, que és l’únic que queda del castell del mateix nom.

P1100971 

Les escasses restes del castell de Prenafeta es troben dalt d'un cingle, dominant la vall on hi ha el poble modern. El terme està documentat des de l'any 980 i el castell des del segle XI, quan era senyorejat per la família Ponts. Durant els segles XII i XIII va estar en mans dels Puigverd, dins el domini territorial del monestir de Poblet. Al segle XV, el poble medieval, situat prop del castell, va ser abandonat. Només s'han conservat les restes d'una casa forta, del segle XIII i algunes restes de murs més antigues, separades de l'anterior, que podrien ser del segle XII. La casa forta es va esfondrar en gran part l'estiu de l'any 2006.

P1100972 

Baixem per un bonic corriol fins que ja es veu l’església i el petit poble de Prenafeta. D’acord amb l’Alcover-Moll, l’etimologia del nom prové del llatí “pinna fracta”, és a dir “penya trencada”.

Cap a la fi del segle XV els habitants de Prenafeta van abandonar el poble original, al costat del castell, i es van traslladar als peus de la muntanya, dispersos en uns quants masos. L'església actual és del segle XVIII tot i que el portal és anterior, potser del segle XV.

P1100975

 

Si voleu més informació de la ruta, podeu clicar: http://www.larutadelcister.info/

Si voleu trobar el track del gps, podeu clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2409593