Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cabra del Camp, coll de Sàrria, Cogulló de Cabra, Serra de Comaverd i font del Conill

(Alt Camp) Ruta el 25/09/2016; 11,4 km; +365 -365; 4 hores.   Excursió organitzada per en Joan Batet de Valls amb el següent itinerari: Cabra del Camp, Cogulló de Cabra, Font del Conill i Cabra del Camp.   Participants: 21.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

 FA ANYS: L’any 1395, el poble de Cabra va demanar el concurs del rei en les disputes per l’aigua. Era rei Martí l’Humà, fill de Pere IV el Cerimoniós, nascut a Girona.

P1070507 Cooperativa de Cabra 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Excursió que comencem a Cabra del Camp, després de prendre un cafè amb llet, amb un grup d’amics heterogeni provinents de Vilafranca del Penedès, Barcelona, Valls i del Garraf. Passem pel davant de la Cooperativa del vi. El Sindicat agrícola de Cabra es va fundar el 1912 i el celler, construït per Cèsar Martinell, el 1917. El poble va ser una posició avançada del comtat de Barcelona en el temps de la conquesta de la Catalunya meridional. Se sap que el 27 de setembre de l’any 980 Borrell, comte de Barcelona, va donar el castell de Cabra, que devia ser una petita fortalesa de vigilància de les muntanyes de Prades, a Ervigi i a la seva dona Almentruda.

P1070511 El nostre objectiu  Tan bon punt sortim del poble ja podem albirar el nostre objectiu, el Cogulló, mirant cap al nord. El castell esmentat, del que no en queda cap rastre, era la posició més avançada de la línia de fortaleses defensiva que s’havia construït al Gaià.

P1070514 Sender amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anem seguint el torrent de Gabarró, per on va, també, el GR-7. La major part del territori de Cabra està format per erms i garriga (terra ocupada per garric), puntejada per alguns conreus i boscos de pins. L’aprofitament agrícola, tot i que va variant amb els anys, era de vinya i cereals, ametllers i avellaners. El cereal més conreat ha estat l’ordi, però en la varietat utilitzada per a la producció de cervesa.

P1070516 Prop del Cogull  La pista puja suaument, sempre amb la vista posada als turons de conglomerat. Una hora després d’haver començat, s’arriba al coll de Sàrria que fa de cruïlla natural. Aquí el GR-7 segueix cap a nord-est i nosaltres girem cap a nord, també indicat com a GR, però en aquest cas el 175 que és la Ruta del Císter. Possiblement aquest coll devia ser molt utilitzat a l’edat mitjana i no hem de descartar que fos aprofitat per artesans de les rodalies, disposats a vendre els seus productes. Si era un lloc de pas, amb animals de ferradura, tampoc no ens pot estranyar que algú produís i poses en venda sàrries, els recipients d’espart o de palma en forma bossa als dos costats i es posava al damunt d’un bèstia amb la finalitat de transportar fruita, verdura, aviram, terra o altres productes.

P1070519 Pujant lestrp 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’últim tram de cresta és distret i així s’arriba a l’estrep meridional del Cogulló, un tram de roca, amb uns troncs que ofereixen seguretat i alguna cadena que ajuda a pujar. Encara que es fan servir les mans en algun moment, l’ascens és raonablement còmode i ofereix una mica de diversió.

P1070520 Els que pugen  Des de dalt puc veure els que fan l’ascens pel lloc rocós.

P1070522 La proa del Cogull 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La proa del Cogulló de Cabra és ben evident i interessant. Jo ja hi vaig estar fa anys amb motiu de caminar la Ruta del Císter. Es tracta d’un indret rocallós i singular a l’extrem sud-est de la serra de Comaverd, entre les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp. La partió d’aigües les condueix, pel nord, al Francolí i pel sud i llevant al Gaià.

Veure: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/conca-de-barbera/246-ruta-del-cister-de-fores-a-mas-plata

P1070525 Anerm baixant la cresta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí abandonem el GR i prenem direcció sud-oest, deixant a l’esquena la Serra de Comaverd. El 1395, el sobirà català va jurar el seu càrrec a les Corts Catalanes. La formula del jurament la va lliurar en un escrit, l’Alfred Bosch, al rei Joan Carles, en la visita que li va fer, com a diputat, el 14 de desembre de 2011: “Aquest seria el moment adequat per evocar l’antic jurament que es feia als nostres reis segles enrere i que entenem s’ha interromput”:

“Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, NO.”

Aquesta fórmula recull la noció que el poder del rei deriva del poble al qual serveix, cosa que constitueix un precedent de la configuració dels nous estats moderns democràtics a partir de la Il·lustració.”

P1070526 Vistes  A mida que baixem les vistes arriben fins a les muntanyes de Prades que tenim a ponent. Quan era sobirà Martí l’Humà, a Catalunya, a Navarra ho era Carlos III i a Castella Lleó Enrique III. Per cert, cal recordar que Felipe V també havia jurat solemnement a les Corts Catalanes aquella formula. Cal preguntar-se: els juraments cal complir-los?

P1070527 Una font  Després de passar pel turonet conegut com la muntanya de Conill, baixem fins a la font del mateix nom. Aquesta font, tan ben bastida, suposo que és important ja que el poble de Cabra històricament s’havia enfrontat amb Santes Creus i Valls pels drets de l’aigua i també pels de caça. L’any 1188 van arribar a un pacte de concòrdia. Però el problema no es va resoldre i per això consta que les baralles van rebrotar el 1244, quan el poble va reclamar la protecció del rei en front de l’arquebisbe de Santes Creus. Encara més endavant la disputa es va encendre el 1395.

P1070528 Tornem a Cabra Finalment tornem a ser a Cabra del Camp. Abans d’entrar podem observar el campanar de l’església de Santa Maria. És un edifici del XVIII, que es va aixecar sobre una anterior, possiblement romànica. L’estil és de caire barroc de tendència neoclàssica.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14871631