(Alt Empordà) Ruta el 22/02/2015; 18 km; +250 -260; 4,5 hores.   Excursió organitzada per l’Associació d’Amics del Camí, de Sabadell, amb el següent itinerari: Bàscara, Orriols, Viladesens i Cervià de Ter.  Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: L’any 2010 hi havia el compromís de executar les obres, d’uns pocs km, pels accessos ferroviaris de l’ampliació del Port de Barcelona. El Govern d’Espanya, després, ha bloquejat sistemàticament una obra de 60 M€ que havia de permetre fer funcionar una inversió feta de 1800. Aquest incompliment espanyol compromet greument i està sent causa d’un greu perjudici per l’economia, diu la Cambra de Comerç.

P1010762 Bscara  

La nit abans he anat a dormir a Bàscara, a l’hostal Fluvià. Els companys van començar a caminar des de Sant Pere de Rodes, fa uns mesos. Els camins dels pelegrins cap a Santiago de Compostel·la eren molt diversos. Recentment s’ha recuperat el camí que té dues variants el que va des del Coll de Panissars (La Jonquera) i el que surt de Port de la Selva (passant per Sant Pere de Rodes). Els dos conflueixen a Figueres i ja segueixen la ruta fins al monestir de Montserrat. El nom del poble està documentat des del 817 com “Baschara” i d’acord amb l’Alcover-Moll deu ser d’etimologia basca. En aquella època estava sota el domini del bisbat de Girona. L’església és dedicada a Sant Iscle, al caire d’un penya-segat que controla el riu Fluvià.

P1010767 A punt de comenar 

L’hostal és a l’exterior del nucli antic que està dalt del promontori. S’hi passa per un portal que havia estat un dels accessos medievals. Dins de la vila antiga hi ha carrers molt expressius com el de l’Oli o el de l’Hospital, aquest probablement vinculat amb l’assistència a viatjants i pelegrins. El camí ha estat recuperat i senyalitzat per la Direcció General de Turisme i d’aquesta manera s’arriba al final del procés de senyalitzar i integrar plenament el nostre país en el gran itinerari cultural europeu que ha esdevingut patrimoni de la humanitat.

P1010766 No a la MAT 

La famosa MAT, a la que la ciutadania s’oposava, ha estat inaugurada aquests dies pel president de l’Estat espanyol, Sr. Rajoy. En canvi el Ministeri del govern espanyol continua bloquejant els accessos al Port de Barcelona. Per què ho fan? Per demostrar qui té el poder? Per perjudicar l’economia catalana? Amb l’ampliació del Port es va multiplicar per 2,3 la seva capacitat (fins 130 milions de tones i 10 milions de contenidors), on la inversió privada ha estat d’un 30% (tot són dades de la cambra de Comerç). Sense accessos ferroviaris adequats, aquestes terminals no serveixen de res. Allà estan funcionant a un 10%. Algú es pot estranyar del moviment sobiranista? Potser és més estrany el contrari.

P1010772 Crec que mirant cap a Rocacorba 

Els registres diplomàtics, derivats de la concessió de salconduits a pelegrins il·lustres, que es conserven en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, al darrera de la catedral de Barcelona, posen de manifest que a l’edat mitjana hi havia un bon nombre de personatges que, sovint amb els seus acompanyants, passaven per l’extrem sud-est de la costa a la comarca del Rosselló (posteriorment cedida pel govern espanyol a l’Estat francès). Un cop a la comarca de l’Empordà, molts s’aturaven per visitar Sant Pere de Rodes i tots després anaven fins a Montserrat, abans de seguir el seu periple.

P1010775 Pistes

Aquesta ruta que estem seguint forma part del que en podem dir el “braç major” del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya, que té uns 400 km de longitud i travessa el país de punta a punta des de l’extrem oriental fins a la frontera de ponent. En total una distància que es pot recórrer a peu en 15 a 20 dies, plena d’atractius monumentals i culturals, tal com expliquen la Carme Marsal i el Rafa Dominguez en la guia que han publicat i que es pot trobar en pdf, tal com s’indica a la web www.camisantjaume.com .

P1010778 Orriols castell 

Arribem a Orriols una mica més d’una hora d’haver començat (4,6km). Etimològicament el nom prové del llatí “Horriolis”, que significa graners, la qual cosa indica que durant els segles IdC o IIdC endavant, el territori estava especialment destinat a la producció de gra. Hi ha encara el castell palau. Un gran edifici de planta rectangular que és el resultat de les reformes que el van anar convertint en residència entre els segles XVI i XVII. La façana reinaxentista està decorada amb finestres que compten amb motius geomètrics. Cal observar, especialment nosaltres, els punts inferiors de suport als pedestals sobre els que es bastien (avui no hi són) les torretes de guaita a cada un dels extrems: estan esculpits com petxines, per tant representen el símbol medieval del Camí de Sant Jaume.

P1010780 Esmorzant davant lajuntament

Aprofitem l’espai del davant de l’ajuntament per seure i menjar una mica. El lloc consta citat el 922 i va formar part del comtat de Girona. La família Orriols, també va posseir Foixà i Albons i va ser molt influent el segle XIV. El 922, Sunyer era sobirà de Catalunya, era l’hereu de Guifré II, però ja abans el pare li havia deixat el comtat de Besalú. En aquella època a Navarra manava Sancho Garcés I i a Astúries Ordoño II. Castella encara no existia com a entitat i el seu primer comte va ser Fernán Gonzalez, cap el 940. S’estaven formant les primeres nacions de la península, si considerem que el concepte “natio” diu que és el grup humà i territorial amb una llengua, una cultura i unes tradicions comunes. Per entendre-ho i com exemple ¿es pot dir que tenen les mateixes tradicions, cultura i llengua Navarra i Andalusia?

P1010781 Can Garriga i Sant Esteve de Guialbes al fons 

Seguim caminant en direcció sud fins a la vista de Can Garriga, moment en que girem cap a la nostra esquerra (cap a l’est) prenent, en aquest moment, un curt tram del GR-1 i passant per sota de l’autopista. Els documents fan referència a aquesta casa, pels voltants del segle XVI, encara que els orígens habitats poden ser molt anteriors. S’han fet prospeccions en aquesta àrea i s’han localitzat dos jaciments amb materials de l’època iberoromana. També se’n han trobat cap el sud, prop del Mas Sales, a tocar de Viladasens. Al fons em sembla que tenim el poblet, enlairat, de Sant Esteve de Guialbes.

P1010791 Sant Mart de La Mra 

Ara seguim pistes en direcció sud-est i arribem , en 3,5 km, al mas de la Móra. Uns metres més endavant hi ha una petita ermita d’una sola nau i absis semicircular. Les primeres notícies que es tenen són del 1071. Es veu que des dels anys vuitanta els murs s’han anat separant i l’edifici es va escardant. El fet que estigui dedicada a Sant Martí fa pensar en una advocació vinculada a l’estament militar i per això crec que potser el mas del costat, devia ser originalment algun indret de control de pas o de guaita.

P1010793 Viladasens 

Només cal seguir la pista que va al sud directe per arribar a Viladasens un quilòmetre després. En un document del 1263 figura el topònim com “Villa Asinorum” i anteriorment consta la restitució de l’església parroquial, dedicada a Sant Vicenç, per part de la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona, Berenguer (en aquest cas figura com “ecclesiam Villam de Asinis”).

P1010797 Mol de NHugues 

Nosaltres seguim cap el sud, envoltats de camp de secà, encara que amb algunes terres de regadiu per aspersió, especialment dedicats al farratge i al cereal. També hi ha granges de porcs, aviram i vedells. Hem baixat 1,5 km més avall, encara que el territori és planer, i arribem a la riera de Cinyana, on uns metres més endavant, després de passar la carretera comarcal, hi ha el mas de n’Hugues, que antigament havia estat molí fariner. Segons Joan Badia i Homs, Cinyana pren el nom de “Cinniana” una vil·la romana propera que estava situada a la Via Augusta, que seguia recte cap el sud, tot venint des de Roma, per anar fins a Tarragona.

P1010799 Sant Roc molt enrunat 

Arribem a una ermita totalment desfeta, dedicada a Sant Roc i per tant vinculada amb les epidèmies. Sense saber-ho i sense cap identificació seguim la Via Augusta. Va ser construïda, aquesta gran obra, el segle IaC per August i es va transformar els segles següents en la via cabdal de comunicació de l’est, de nord a sud, de Catalunya. La via s’iniciava als Pirineus i enllaçava amb la Via Domitia. En el seu transcurs, els arqueòlegs han treballat en el possible pas per Bàscara, d’on nosaltres avui venim.

Immediatament entrem, i sortim, del veïnat de Dalt i després del de Baix de llogaret disseminat de Raset, indret ja esmentat, també, el segle IX i amb una església dedicada a Sant Cristòfor, on també hi havia una casa fortificada de la família Raset, els quals disposen de dos sepulcres a la catedral de Girona.

P1010800 Cervi de Ter

Només ens cal caminar 4 km per arribar a Cervià de Ter, el nostre destí d’avui. Per Cervià passa el Canal de Sant Jordi, que porta aigües de regadiu des de la seva captació al Ter, en la Resclosa de Can Mitjans a sant Julià de Ramis. El primer que destaca de l’entrada al poble és la imatge del monestir de Santa Maria de Cervià. De Cervià de Ter podem dir que els seus orígens cal trobar-los en el castell que hi havia dalt del turonet i que pertanyia als comtes de Girona, fins que el 992 el comte Borrell va fer la venda a Sunyer Llobet. Més endavant, els Cervià tenien aquest terme en feu, així com els de Bordils, Juià, Celrà i Cassà.

P1010803 Claustre

Tenim visita guiada del monestir, amb el guiatge del mossèn que s’hi ofereix amablement. Aquest monestir va ser fundat el 1053 per part de Silvi Llobet, probablement un descendent de Sunyer Llobet. Amb la seva esposa, Adalets, van edificar l’església i va ser consagrada pel bisbe de Girona. Del claustre, adossat a l’església pel mur meridional, es conserven les petites arcades originals. Durant l’època baix medieval es va reformar i es van substituir per grans arcs de mig punt, però els diners es van acabar i només en van substituir una part, la qual cosa ara va molt bé per poder veure els dos diferents estils.

P1010807 Interior

L’any 1057, el monestir va quedar supeditat al de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol), però els senyors de Cervià van ser els benefactors permanents. Cap al segle XV va entrar en decadència i el XVI va trencar la seva dependència amb Klausen i va passar a restar depenent del de Santa Maria de Ridaura (a la Garrotxa). El segle XIX, amb les desamortitzacions, va ser venut i com tants altres monestirs va passar a mans privades que, en aquest cas, es va convertir en masia. La planta interior és de tipus basilical i el priorat estava sota la regla de Sant Benet. El transsepte és en forma de volta de canó i compta amb tres absis, el central més gran i més alt.

P1010808 Restes de pintura  

No hem d’oblidar que les desamortitzacions no van ser una altra cosa que un sistema d’espoli portat a terme pels monarques espanyols. Un cop s’havia acabat l’explotació de l’or i de la plata d’Amèrica (per raons de els aixecaments d’independència que es van produir), els monarques Fernando VII i Isabel II van començar aquest altre sistema per obtenir recursos. Però què feien quan l’estat espanyol s’apropiava dels bens (terres i edificis), doncs ho posava en subhasta. En principi la idea era que això beneficiaria els pagesos del país, que podrien adquirir terres i cases a preu baix, però fora d’alguns casos ¿quina va ser la realitat? Doncs que els paquets de venda eren grans i encara que el preu unitari fos baix, la gent del poble no ho podia comprar. I qui ho va comprar? Doncs els nobles i els que ja estaven al poder i per tant podien controlar les parcel·les directament des de l’administració central. Alguns monestirs, comprats per nobles de tot Espanya, van ser venuts a preu de material, com a pedres de construcció. Potser aquest monestir encara devia tenir sort, ja que en ser utilitzat com a masia, en bona part es va mantenir. En el procés de restauració han anat sorgint algunes restes de pintura, les originals de la construcció del segle X.

P1010812 Faana 

Fem una fotografia de la façana exterior. L’església és romànica, obra del XI, amb volta de canó i gràcies a la compra feta el 1981 i a la seva posterior restauració, avui es pot visitar i gaudir d’aquesta magnífica obra.

 

P1010815 Monestir Ajuntament 

Part de les dependències del monestir es conserven i actualment la seva finalitat és la de servir de seu a l’ajuntament.

 

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8921458