(Alt Penedès) Ruta el 20/03/2013; 11 km; +285 -285; 4 hores.  Excursió organitzada amb en Joan. Itinerari: L’Ordal (411m), Pi de les Quatre Soques, Turó d’Oró, serra de Les Planes, Turó de les Mentides (540m), serra de Crestabocs, riera de Vidriers, Ordal.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa perfil 

FA ANYS: El 20 de març de 1179, Alfons I de Catalunya i II d'Aragó i Alfons VII de Castella, van acordar, mitjançant el Tractat de Cazola, la limitació de l'expansió catalano-aragonesa a la Península Ibérica. Cal recordar que a Navarra era rei Sancho IV, que Alfons I era fill de Berenguer IV i Petronila i era el primer moment de la confederació del regne i del principat i que a Lleó era rei Fernando II.

P1160197 Ordal 

Comencem aquesta curta i tranquil·la excursió al poble de l’Ordal. Aquest poble està situat dins de l’extens massís del Garraf, a les serres de l’Ordal, territori format al Miocè per dipòsits calcaris i del que ha resultat un aprofitament irregular de caràcter agrari, per la permeabilitat de les roques sedimentàries i els sediments càrstics. Per això, l’Ordal , es va desenvolupar principalment pels serveis i el comerç vinculats amb el trànsit de persones que passen pel coll de la Creu de l’Ordal, lloc de pas entre els Baix Llobregat i la depressió del Penedès. Històricament també s’hi explotaven pedreres i forns de calç.

Pel que fa a l’etimologia, reprodueixo seguidament el que diu una web molt interessant i ben treballada, la de Conèixer Catalunya (http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/): No hi ha unanimitat pel que fa al nom d’Ordal, que derivaria per alguns del mot “hortal”, això és, lloc on es planten hortalisses. Considerant que el nucli antic de Sant Pau es situa en una fondalada humida, regat antigament per aigua que provenia de la riera i de les fonts dels voltants, sembla plausible aquesta hipòtesi. No és fins a mitjans del segle XIV que el topònim d’Ordal passa de la parròquia al poble actual. Fonèticament, la variació de la consonant t-d que va del mot “hortal” al mot “Ordal” és normal en el llenguatge verbal d’època medieval. “Hortu” és la paraula llatina de la qual deriva “hortal”. Si bé no trobem cognoms amb la forma “Ordal”, sí que n’hi ha que deriven de la forma genuïna Hortal, com, Horts, Hortalà, etc. D’altra banda, segons Josep Ma. Ingles i Rafecas INGLES (1978), Ordal pot procedir d’una forma restringida de la paraula “Ordalia”, del llatí tardà “ordalia”, i aquesta de l’anglo-saxó “Ordâl”, que significa “judici”. En època medieval, les ordalies eren proves amb valor judicial a què eren sotmesos els acusats per demostrar llur innocència. També se’n diuen “Judicis de Déu”. Per aquest autor, així, l’indret d’Ordal seria on tenien lloc les ordalies, i que potser per contracció en deriva “Ordal”. Ingles i Rafecas és l’únic autor que proposa aquest significat per a Ordal, mentre que la majoria atribueix el significat ja adduït “d’hortal”.

P1160199 Joan i retol 

Hem anat pujant per pista, en direcció sud, fins al Pi de les Quatre Soques (564m), on una pista planeja girant cap a sud-oest i fins al Turó de l’Oró (575m). Ens estem movent per la comarca de l’Alt Penedès, una de les quatre comarques en que es divideix l’antiga vegueria del Penedès (segons la divisió territorial de Catalunya de 1936). La capital és Vilafranca del Penedès. Cal saber que, més o menys, entre el 700 i el 720, la totalitat de la península Ibérica va ser ocupada pels sarraïns. Per tant, els pobladors originaris, descendents dels anys de la romanització i de les invasions posteriors, es devien amagar en racons de muntanya, fins que poc a poc, devien tornar a baixar a les planes. Poca cosa en sabem dels musulmans al Penedès, excepte uns quants topònims, com ara “Ràpita” o “Múnia”. Però els anys van passar i va arribar el 1191, moment en que Vilafranca, amb la seva fira i mercat, van ser cedits a Pere de Vilafranca, Dalmau de Canyelles i Vidià de la Rafeguera.

P1160202 Avenc Pastora  

El camí és pedregós. Trobem a l’esquerra de la pista un forat (un avenc), al mig d’un cercle de pedres que el protegeixen sumàriament. És l’avenc de la Pastora. L’any 1990 uns operaris van obturar la boca de l’avenc, tot aprofitant el forat per instal·lar-hi una antena de comunicacions. L’any 2009 es va notificar aquesta irregularitat per part de Jordi Trujillo del grup d’espeleologia de Corbera de Llobregat. Finalment i amb la participació de diversos voluntaris, nombroses gestions i molta feina, el gener de 2012 va tornar a quedar net, tal com havia de ser.

P1160203 Avenc i Joan   No crec que fins aquí dalt hagués pujat el viatger José de Hermosilla, però sí que va passar pel camí ral proper quan es va anar desplaçant pels termes de Torrelavit, el Pla del Penedès, Sant Sadurní, Subirats i l’Ordal. Hermosilla estava intentant reproduir el camí que havia seguit Miguel de Cervantes Saavedra, ja que segons el text el Quixot va entrar a Catalunya provinent d’Aragó per la zona de Fraga i havia de seguir els camins rurals de lleida, Cervera i Igualada, per arribar a Barcelona el dia de Sant Joan d’aquell 1614. Ara bé, Hermosilla, enginyer militar, potser devia anar errat a l’imaginar l‘itinerari del Quixot perquè potser seria més lògic que hagués seguit el camí ral de Sant Sadurní a Martorell, en canvi de pujar dalt de l’Ordal.

P1160204 Sender 

El Turó de les Mentides (541m) marca el final de la pista que anava cap a ponent i agafem un sender que gira cap al nord per tal d’apropar-se a la riera dels Vidriers. El terme comptava amb diverses masies, algunes amb origen medieval, que amb els anys s’han anat deshabitant , donat que es tracta d’un territori muntanyós, boscós i amb poques possibilitats d’obtenció d’aigua.

P1160208 Capella de Lourdes

Finalment, arribem un altre cop a una pista ample, al pla de Can Revella, on hi ha una cova artificial que fa de capella de la Mare de Déu de Lourdes. Ara que estem al final potser es pot recordar una serie d’atemptats contra el rei Alfons XIII “El Cametes” produïts en la seva visita a Barcelona el 26 de maig de 1925. Aquests fets són coneguts com a “Complot del Garraf”. Cal situar-nos i saber que des del mes de setembre de 1923 es vivia sota la dictadura de Primo de Rivera, promocionada pel propi monarca. Els autors del Complot del Garraf eren membres de bandera Negra i de la Santa Germandat Catalana, dues organitzacions extremistes. Es van fer varis intents frustrats (als túnels de la Mussara i a Barcelona), però finalment van col·locar una bomba de 43 quilos dins del túnel, entre Garraf i Sitges, però van ser detectats , detinguts i la bomba desactivada. Hi va haver moltes detencions i en el judici van ser condemnats a mort Jaume Comte i tres companys més, tot i que posteriorment les penes van ser commutades per les de cadena perpètua.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4145284