Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

La Llacuna, Ancosa, Puig Castellar

(Anoia) Ruta el 29/11/2013; 17,6 km; +500 -500; 4,5 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Llacuna, Sant Pere de Màger, castell de Vilademàger, serra d’Ancosa, Puig Castellar (944m), Convent d’Ancosa, Torrebusqueta i La Llacuna.     Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 644 mapa  644 perfil

FA ANYS: Aquí a La Llacuna va ser capturat Francesc Bernic l’any 1719 que intentava un aixecament antiborbònic, juntament amb la partida del Carrasclet, en l’intent de recuperar les llibertats perdudes davant les tropes castellanes i franceses de Felipe V. Francesc Bernic va ser un guerriller, cap dels Miquelets del Rosselló.

P1180538 La Llacuna Portal de la Banya 

 

 

 

 

 

 

 

La Llacuna és un municipi de la comarca de l’Anoia que està situar en un petit promontori que, originalment, ja devia situar-se per sobre de l’aigua de la llacuna natural que es formava en aquesta vall enclotada entre les serres que l’envolten. El poble, conserva l’estructura evident de l’original recinte emmurallat, tres portes d’accés per la muralla i una magnífica plaça porxada i cases d’origen medieval però molt modificades. He aparcat a la plaça de Fort Micó, al costat de la qual hi ha el Portal de la Banya.

P1180539 Plaa i esglsia

    Sabem que Francesc Bernic va néixer a Collbató i va participar com a coronel a la Guerra de Successió (1705-1714) per tal de defensar les institucions i constitucions de Catalunya. Posteriorment i com a conseqüència de les ambicions territorials de Felipe V va començar el conflicte bèl·lic conegut com la Quàdruple Aliança. El 1718, França va organitzar un exèrcit amb l’objectiu d’ocupar el nord d’Espanya i Francesc Bernic, a les ordres del duc de Berwic va formar deu batallons de milícies (els populars miquelets o dragons). Va entrar a Catalunya amb 500 homes a cavall i alguns milers a peu, va dominar la Garrotxa, el Bages, el Llobregat i Vilafranca del Penedès. Com que no va rebre els reforços esperats es va fer fort a La Llacuna on el van encerclar els borbònics i finalment va ser capturat. Es veu que el van portar a la presó de la Ciutadella, a Barcelona, i es diu que va ser el primer pres polític que la va ocupar. Se suposa que el van executar allí mateix pocs dies després.

P1180540 St Pere i Vilademger Mentre anem per la pista que hi porta, aviat tenim una bonica vista del perfil que forma el grup de Màger, amb l’església de Sant Pere i el pany de la torre de l’antic castell de Vila de Màger. Estan dalt d’un espadat a la part de llevant del poble de La Llacuna. Hem sortit pel costat de les escoles i del cementiri per anar seguint la pista, parcialment asfaltada, que ens ha portat fins a un camí que s’hi enfila.

P1180545 Arribant a Vila de Mger   

 

 

 

 

 

 

 

Uns quaranta minuts després de començar a caminar arribem a la porta d’accès del recinte de Sant Pere. L’església de Sant Pere de Màger és una construcció d’entre els segles XI i XII i sabem que va ser reformada entre els segles XIV i XV. Durant la Guerra Civil espanyola van desaparèixer, cremats, tots els retaules i les imatges, entre les quals hi havia una talla de Crist que era coneguda com la Majestat de Vilademàger. Posteriorment va entrar en un procès de degradació molt fort fins que el 1956 el rector de La Llacuna va fer unes obres de restauració i anys més tard, el 1981, va ser la Diputació de Barcelona que va fer els treballs definitius. Recentment ha estat molt consolidada la qual cosa evitarà la seva desaparició. El sostre es veu molt assegurat amb lloses de pedra, tal com devien construir-se, probablement, al seu inici. Es tracta d’una nau amb portalada d’accés de doble arc de mig punt adovellat i un alt campanar de dos ulls. Al davant de l’esglèsia, per la banda del poble de La Llacuna hi ha un templet on el 1936 hi van dipositar les cendres de l’antic cementiri, donat que aquesta església era la parròquia de la contrada.

P1180549 St Pere de Vilademger   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’entorn de l’església de Sant Pere de Màger està en molt bon estat. És d’agrair l’esforç per mantenir el nostre patrimoni històric. Si és possible entrar al temple es pot observar la força del gòtic afegit en les reformes del segle XIV en la volta de creuria (a l’interior) de l’absis i la clau d’aquesta volta on s’hi conserva la representació de l’agnus dei. També hi ha unes pintures del mateix segle, tot i que no estan gaire ben conservades. La pica baptismal és, però, d’origen romànic.

P1180556 Restes torre castell 

 

 

 

 

 

 

Una mica més endavant, quan anem deixant l’església a l’esquena, destaca un pany de la torre del castell. Poques restes dalt d’un rocam destacat. Estem a 712 metres d’altitud. Es té notícia del castell de finals del segle X. El nom de “Màger” és d’origen incert, però és probable que faci referència a un patronímic germànic (derivat de “megier”) o bé d’origen franc (derivat de “mages”), que equival a jutge o batlle. Aquest castell formava part de la marca hispànica i estava en la línia dels que defensaven la frontera entre el riu Llobregat i el Gaià. L’accès al recinte, pel qual hem passat en arribar a l’església, és una de les restes que queden de les ruïnes del castell, així com aquest pany de la torre de l’homenatge. Queden alguns altres restes de muralla escampats.

P1180559 Poblat ibric Puig Castellar  

 

 

 

 

 

 

Dues hores després de l’inici de l’excursió, arribem a un punt alçat, un promontori rocós, abans del Puig castellar, on s’hi veuen les antenes. Aquestes pedres que queden cobertes de vegetació van ser, en el seu origen, un nucli íber habitat. Se sap que va ser excavat a finals dels anys 70 per la Núria Rafel. Posteriorment es va portar a terme una campanya de neteja amb voluntaris locals i foranis el mes de juliol de 2012, tot i que els arbustos han tornat a cobrir-ho tot, o al menys nosaltres no som capaços de veure gaire cosa. He trobat aquesta informació en un interesant estudi sobre La Llacuna, de Juan Garcia Targa, que es pot trobar a http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08104/memoria.pdf.

 

P1180561 La Llacuna i Pirineu

Des de dalt del Puig Castellar (944m) es fa ben evident la denominació del poble des d’on hem sortit: La Llacuna. És ben clar que el vessant de tramuntana de la Serra d’Ancosa deixava anar les seves aigües a la llacuna natural que hi havia , ja que és un pla ensorrat voltat d’aquesta serra i de les serres Alta a ponent, la de Fontfregona al nord i la d’Orpinell a llevant. El turonet, als peus de l’antic castell de Vilademàger, havia estat un lloc natural ben protegit per a fer-hi un altre castell i un nucli habitat. Al fons, lluny, s’observa la ratlla blanca dels cims del Pirineu nevats.

P1180563 Baixant de la serra dAncosa  

 

 

 

 

A mida que baixem per la part més obaga, el gel i el fred és fan més evidents. Estem arribant a la plana d’Ancosa. La Serra determina el límit geogràfic amb el Penedès i el cim que hem deixat (a 944 metres) és el més alt de la serra. Per aquest territori hi ha abundants coves que s’han format pel despreniment i trencament dels blocs de calcària que, a la fi, han anat deixant nombrosos espais interiors. Aquests espais, coves i avencs, havien estat habitats des de l’antiguitat.

P1180565 Roser a la Plana dAncosa  

 

 

 

 

 

Arribem al Pla d’Ancosa, on ens aturem a veure un bonic roser silvestre. Aquest és el famós roser, de petites flors blanques, sobre el que s’hi veu la Mare de Déu sempre que la tradició l’imagina apareixent-se a algú (generalment un pastoret o una pastoreta). Va ser el sant Domingo de Guzmán el que va idear el rosari en comú. De fet, cada una de les boletes amb les qual inicialment es feien els rosaris eren aquests fruits del roser, un cop secs. La tradició, doncs, dels dominics, pel que fa a la seva estimació per la mare de Jesús, ho van ben bé espatllar quan el Domingo de Guzmán es va dedicar a una activitat tan brutal i salvatge com la de la Inquisició.

P1180567 Gran roure dAncosa  

 

 

 

 

 

 

 

Al Pla d’Ancosa, hem arribat a un punt, senyalitzat amb un pal, on ens hem desviat per anar a visitar el gran Roure d’Ancosa. Es tracta d’un magnífic exemplar de roure cerrioide (“quercus cerrioides”), una espècia que viu entre 400 i 1000 metres d’altitud i és propi de zones de clima temperat. Té una alçària de 20 metres i un perímetre de 4,37 metres. Es troba dins de la finca de F. Ravell Mateu. Un rètol explica que aquest roure amaga una vella ferida: un forat, mantingut durant anys, just a la creu de les seves branques principals. Des de temps antic es feia servir per practicar-hi un ritual a través del qual es protegia els nadons just després de néixer i preferentment la nit de Sant Joan. Es tractava de ficar l’infant dins del forat tot pronunciant un conjur. D’aquesta manera es creia que el roure absorbia les malalties dels nens i els hi transferia el seu vigor i vitalitat. Malgrat tot, avui per avui, el roure presenta una magnífica estampa i té molt bona salut.

P1180572 Convent dAncosa  

 

 

 

 

Tornem a la cruïlla amb el pal indicador del Pla d’Ancosa. Recordem que aquest punt està a uns 12 km des de l’inici de l’excursió. Ara seguirem de cara per un camí pedregós clar fins a la construcció gran, però abandonada, que ja anàvem veient abans. És el convent d’Ancosa. En época medieval, cap el 1160, es va consolidant el repoblament de la plana d’Ancosa i la Llacuna. És aquell any quan s’hi instal·len els monjos cistercens, que ja deu anys abans s’havien instal·lat a Valldaura (dins del terme de Cerdanyola del Vallès). Va ser Ramon Berenguer IV que els hi va cedir el lloc de l’Espluga d’Ancosa, al terme de Vilademàger i es va començar la construcció d’un monestir. L’any 1168, però, van rebre el lloc de Santes Creus, on s’hi van traslladar i el que havien començat a construir va quedar com un domini dedicar a granja monacal.

P1180576 La Llacuna i Montserrat

 La pista va planejant i fa una tornada fàcil i ràpida, sempre veient la plana i sovint el poble de La Llacuna. Anem comentant que és evident que el castell de La Llacuna i el de dalt del turó, el de Vilademàger, devien formar una xarxa de fortificacions que marcaven una línia de protecció juntament amb tots els altres que es van contruir per formar la frontera de defensa del Penedès: Pontons, Miralles, Montagut, Querol, Pinyana, Orpí, Queralt, etc. Tot el territori era de domini superior de la casa comtal de Barcelona. Se sap que la comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I ho van infeudar, el 1022, a Bernard Sendred de Gurb-Queralt.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5704364