(Anoia) Excursió, el novembre de 2012, en la 5à Caminada Popular de La Torre de Claramunt, amb un total de 15 quilòmetres (hi havia un recorregut més llarg de 19 qm) i amb uns desnivells, positiu i negatiu, de 400 metres. Hi he anat amb en Joan Parcerisa i hem trigat 3h 45’ en total, amb parades incloses.

566 Mapa 566 perfil

 ARA FA ANYS: Ara fa més de 1200 anys, el comtat de Barcelona, en l'origen de la creació de Catalunya, es situa en la conquesta de la ciutat, als sarraïns, pel monarca d'Aquitània Lluís el Pietós l'any 801. Fou designat com a comte: Bera. En aquella època tota la península Ibérica estava en poder dels musulmans, excepte per dues petites franges territorials, segons explica Juan José Menezo: una era Astúries, que la tradició li assigna independència des del 718 amb Don Pelayo, i Navarra, que sorgí com independent quan es va desprendre de la triple dependència alternativa dels asturians, dels musulmans, o dels francs (el primer mandatari fou Iñigo Arista cap l'any 800). Tota la resta estava sota domini musulmà.

P1150074 L’inici de la caminada és a La Torre de Claramunt (364m) i ens permet moure’ns per un espai on no hi solem anar. Originàriament, tal com caldria esperar, no era una altra cosa que una torre de guaita fortificada, avançada del castell de la Pobla de Claramunt i que controlava el pas per la riera del Carme. Per això fins el 1370 ni hi consta l’existència d’habitants, en canvi cap el 1378 ja figuren 20 foc a la Torre i 5 a Vilanova d’Espoia. El castell de La Torre de Claramunt estava sota el llinatge dels Claramunt, fins que el 1308 Berenguer de Claramunt eltransferí als Cardona, els quals van reforçar la seva hegemonia a la vall d’Òdena. Dos segles i mig després, Joan de Claramunt va recobrar la propietat del castell de La Torre. La història va continuar i un descendent del llinatge, Josep Ribera i Claramunt, austriacista, rebé de l’arxiduc Carles III el títol de comte de Claramunt el 1708. L’any 1715 fou desterrat a Burgos pel borbó Felip V, un cop Catalunya va perdre tots els seus drets històrics, i el castell fou incendiat el 1722. Al fnal li van retornar els béns el 1725, però no el títol de comte. Actualment, segons he pogut llegir, els propietaris del castell són els sis néts del baró de La Torre de Claramunt Josep Maria Febrer i Sanllehí.

P1150076 Cal Roio 

 

 

 

 

La pista ens porta de cara al gran i magnífic edifici de Cal Roio. Fou molí paperer situat al costat de la riera de Carme. Consta de dos edificis, propietat inicialment de la família Guarro. El més antic, del 1702, té de planta rectangular i teulat a dos aigües, el portal és adovellat, de punt rodó. A la dovella clau hi ha la data de 1780.

 

P1150078 La Torre de Claramunt La Torre de Claramunt és una població recollida i tranquil·la situada a ponent de capellades i de la Pobla de Claramunt, protegida, al nord, per les suaus serres de La Portella i de Collbas. D’antic les riberes de l’Anoia com les de la riera del Carme foren intensament utilitzades per obtenir energia hidràulica per als molins. Des del segle XV al XVIII hi ha documentat una bona quantitat de molins, tant fariners, com farguers o paperers. Potser la indústria que més es va desenvolupar fou la paperera i entre els més coneguts moliners de paper podem recordar: Almirall, Coca, Guarro, Miquel, Romaní, Costat o Munné. Posteriorment la producció de paper en base a draps de cotó es transformà per utilitzar la cel·lulosa i així desaparegué (o quasi) el paper de barba.

P1150084 

 

 

 

Des de l’avituallament, al quilòmetre 4, hem acabat entrant a la urbanització de Les Pinedes de l’Armengol, una populosa urbanització de quasi mil habitants censats, on trobem el segon avituallament amb el pa amb tomàquet i la botifarra, a més dels porrons de vi i altres begudes.   Els amics de La Torre, amb posat de bons cuiners, van preparant el menjar que agraïm els caminadors d’avui.

P1150086 Vilanova dEspoia   

 

 

 

 

 

Arribem a Vilanova d’Espoia, una vila on s’hi van desenvolupar molts forns de calç, matèria imprescindible per a la construcció i per tant per al desenvolupament del poblament humà del territori. Inicialment la pedra calcària (un pedra generalment formada a l’eocè inferior) era arrencada dels voltants de Vilanova i transportada als forns característics que es feien funcionar amb troncs i branques de pi.

El poblet, situat en un turonet planer, havia estat un domini dels Foixà, des del segle XVI fins a inicis del XIX, llinatge que també dominaven Vallbona d’Anoia.

 P1150087 Sant Salvador

 

 

 

 

Però el poblet és molt més antic, ja que l’església romànica, que destaca dalt del tot dedicada a Sant Salvador, es considera del 1130 i és una mostra senzilla de l’art romànic medieval amb una sola nau, un absis semicircular i fortificat i un campanar de paret. L’any 1976, als jardins de la plaça de l’església , el municipi hi va instal·lar un menhir que s’havia trobat al terme de Cabrera d’Anoia.

Ens anem dirigint, ara, en direcció nord. Cap a l’est sé que hi ha Capellades i també, per allà la Casa Vella de Camaró que, m’imagino, deu ser a prop de la Font del Camaró. Per aquell indret es va trobar, fa anys, un jaciment arqueològic probablement habitat al final de l’etapa ibèrica amb una desena de dipòsits per a gra, un fons de cabana excavat a la base de travertí, un dipòsit d’aigua i una sepultura.

P1150090 Pont de La Malesa 

 

 

 

 

Passem un bonic pontet, el pont de la Malesa, per sobre del riu Gost (que algun topogràfic indica com “Agost”)que conflueix amb la riera del Carme, al municipi de La Torre, on ja hi som quasi a tocar. Tots aquests rodals formen part de la vall d’Òdena. Tornem al punt de sortida i tanquem el cercle. Estem al davant del magnífic castell, quina mola quadrada s’aixeca per sobre de les cases del poble. El poble es desenvolupà protegit per les muralles del castell en que es transformà la torre de guaita original i no va ser fins a partir de 1970 que es van escampar tot de carrers pel pla que, geològicament, està format per una gran terrassa de travertí.

 Aprofito per fer unes quantes fotos més de l’església, que ara està tancada (hauria estat millor trobar-la oberta per poder-la visitar). Es tracta de l’església de Sant Joan, la qual està documentada ja des de l’any 1157, tot i que va ser reconstruïda totalment dins del 1700, en l’estil barroc imperant a l’època. El campanar es va aixecar el 1790. Al davant de l’altar major s’hi van enterrar molts dels membres de la família dels Claramunt, senyors del territori.

 Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3593659