(Bages) Ruta el 19/05/2013; 21 km; +250 -300; 5,5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges, amb el següent itinerari: Cabrianes, La Corbatera, Pont de Cabrianes, Pont Vell, Sant Benet de Bages, Riera de Mura, Pont de Vilomara. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 19 de maig de 1323, a Potfangós ja hi estaven el rei i gran nombre de prelats, barons i altres nobles i cavallers de la Confederació catalano aragonesa. Els vaixells arribaven l'un darrera l'altre en la preparació del viatge cap a Sardenya. Arribà la galera de l'infant Alfons, la de l'almirall general Carroç, amb les galeres de València i els darrers van ser els efectius mallorquins comandats per Huguet de Totzó, amb les vint galeres que havien construït al regne de Mallorca. El Principat de Catalunya, junt amb el regne d'Aragó i els de València i Mallorca estaven a punt per la conquesta.
Hem començat l’excursió a prop del poble de Cabrianes (270m), on havíem deixat del GR.4 el mes passat. El nom del poble, segons l’Alcover-Moll, prové de la forma llatina “Capriana”, que deriva del gentilici “Caprius”. De seguida comencem a caminar per pista a prop del riu Llobregat, que va molt ple aquest any com a conseqüència de les abundoses pluges. Per qui no ho sàpiga és tracta d’un dels rius més importants del Principat de Catalunya, que neix per sobre del poble de Castellar de N’Hug i va a para al mar, al sud de la ciutat de Barcelona. Val a dir que amb les accions dels últims 20 anys s’ha aconseguit una millora significativa de la gestió del riu. El seu nom prové del llatí “Rubricatu”, d’on va derivar a “Lubricatu” i per aquesta raó apareix en documents medievals amb el nom de “Lubricato”
Des de l’inici de la caminada anem pels voltants del que es coneix com a Espai Natural dels Aiguamolls de la Corbatera. Es tracta d’una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. S’emmarca en el conjunt de la plana al·luvial del Llobregat i la Gavarresa, riera que li arriba per l’est a l’altura de Sant Hilari Nou. A l’esquerra de la nostra marxa tenim un canal de rec de considerable dimensió que va ple fins dalt del tot i que disposa, per aquest punt de pas, d’un bucòlic pont de fusta.
Seguim caminant per la traça del GR i una hora després de l’inici arribem al Pont de Cabrianes (255m). Abans d’arribar al conjunt de cases del petit nucli poblacional hi trobem el restaurant, que havia estat antiga masia. El Pont de Cabrianes, situat a la dreta del Llobregat, s’havia conegut també com a Sant Jaume d’Olzinelles . Actualment hi ha una església que va ser construïda el segle XVIII per la família Bertran i Dalmau, en el context del desenvolupament d’una colònia tèxtil. Aquesta església va substituir la que hi havia originalment, dedicada a Sant Jaume d’Olzinelles, molt deteriorada.
Anem sortint per entre cases en lamentable estat de conservació. El sentiment de desolació és intens i es fa estrany que en un indret planer, prop del riu, raonablement comunicat, les cases estiguin en estat d’abandó. Es veu que cap el 1960 la fàbrica va patir una greu crisi i va acabar acomiadant la cinquantena de treballadors que li quedaven i des d’aquell moment aquest indret va anar patint l’emigració dels seus habitants.
Una mica més enllà, passem pel costat de Can Sola del Pont, que fa referència a l’antic que unia amb Navarcles. L’origen del pont és de 1796. Anteriorment els navarclins, per moure’s pel Bages havien de creuar el riu Llobregat que, a vegades, era complicat. Per tant van decidir construir un pont, treballant els diumenges i amb els recursos que van obtenir d’un hostal municipal que van obrir amb aquest finalitat. Actualment el pont, encara hi és.
Al costat del pont hi he pogut trobar una petita construcció amb unes pintures i un text: “L’imperialisme aniquila les cultures”. Aquesta pintura ja deu ser antiga, però explica una realitat contundent i si no, només cal pensar en les diverses cultures existents a Amèrica, tant del nord com del sud: no n’ha quedat cap; van ser eliminades de manera ferotge, pels imperis europeus que s’hi van desplaçar. M’imagino que els visitants sud americans, quan veuen al port de Barcelona el monument a Colom, deuen pensar que hauria fet millor quedant-se a casa seva.
El grup arriba a Sant Benet de Bages, dues hores després de començar a Cabrianes. El monestir benedictí és originari del segle X i va ser restaurat a principis del segle XX per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalc. L’església del monestir havia estat consagrada el dia 3 de desembre de 972, un cop acabada la seva construcció per ordre d’un noble conegut com Sala. A la consagració hi ha assistir el comte de Barcelona Borrell II. Per situar-nos a l’època cal pensar que aquell any el sobirà de Lleó era Ramir III, el de Castella García Fernández i el de Navarra, Sancho Garcés II. Lleó ocupava un territori a l’extrem nord oest de la península, al nord del Duero i a l’est del Pisuerga. El que es considera Castella, era el poble del que ara es considera cantabria, aproximadament i Navarra, més o menys en el mateix lloc. Els comtats de Urgell i de Barcelona, es situaven per sobre del riu Ter. Tota la resta de la península era de l’emirat de Còrdova.
Sant Benet va passar a dependre del monestir de Montserrat el 1593, que va durar fins a l’exclaustració. Actualment i des del 2007, anomenat “Món Sant Benet” forma part d’un projecte cultural, turístic i de lleure de gran singularitat. Des del nostre camí, quan el seguim, podem veure el perfil sencer de la muntanya de Montserrat.
Ens hem anat enfilant cap a la muntanya apropant-nos a la riera de Mura, fins aquesta fa un clar revolt, per sota de Can Roviralta, per anar a unir-se al riu Llobregat. Aquí havíem de passar la riera i seguir en direcció sud, però la quantitat i velocitat de l’aigua ens ho impedeix i per tant seguim una pista a la dreta, que en porta en direcció nord i ens permet gaudir de la imatge de la Casa de les Tines, construccions per al vi de les vinyes que hi havia per aquest indret, abans de la fil·loxera. Si es vol una mica més d’informació es pot anar al vincle: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/44-rocafort-de-bages-tines-de-la-vall-del-flequer on es descriu una excursió a les tines de la Vall del Flequer.
Més amunt trobem el pont,a prop del canal de la Mina que ens permet passar a l’altra banda i des d’aquí anem baixant cap al destí, el Pont de Vilomara (210m).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4509674