+400 -400; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vandellòs, Graus de Vandellòs, Los Dedalts, Obagues de Castelló, Castelló.   Participants: Manel i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

FA ANYS: A Catalunya el segle XVII va ser un any amb molta presència de bandolerisme.

P1050070 Vandells 

Per aquesta excursió comencem a Vandellòs, tot i que ens aturem a Masboquera per fer un cafè, ja que a Vandellòs està tancat, des de fa temps, la cafeteria que hi havia a l’entrada i que era el lloc habitual de trobada dels excursionistes que veníem per aquest magnífic territori de les Muntanyes de Tivissa/Vandellòs. Dins del poble encara es pot veure una torre medieval, utilitzada com a vivenda particular. Sabem que l’any 1342 consta documentat el “Vallis Laurorum”, que va originar el nom actual, però ja inicialment, l’any 1174, el terme pertanyia a un de molt més extens (Tivissa) i va ser cedit per Alfons I a Guillem de Castellvell.

P1050072 Esglsia 

Alfons I, era sobirà de Catalunya, pel fet de ser Comte de Barcelona. També va ser el primer rei d’Aragó un cop s’havia format la confederació catalano aragonesa, que alguns historiadors han vingut a denominar Corona d’Aragó. Alfons era fill de Berenguer IV i de Petronila d’Aragó. El seu pare, tot i la cessió del regne d’Aragó, que va rebre de Ramiro II, sempre va utilitzar el títol de Príncep. Aquella cessió, aquell pacte, va ser especialment útil per Aragó ja que aconseguia una major força davant de la pressió del regne de Castella i d’altra banda passaven a disposar d’una via de comerç, ja estructurada, per a la exportació de la llana.

L’església parroquial de Sant Andreu és de la segona meitat del segle XVIII i consta de tres naus i cúpula. Avui té l’ajuntament al costat mateix, un edifici modern i força espectacular.

P1050073 De lluny A mida que ens anem apartant, tenim una visió més clara de la població, ara que un raig de sol hi cau a sobre. Estem a les Serres del Mestral, una denominació que s’integra en el que seria el conjunt de la llarga serralada Prelitoral catalana, plenes de cingleres, barrancs i puigs molt trencats i turmentats. També hi ha moltes balmes que, lògicament, van ser utilitzades a l’edat de pedra i que per tant han estat origen de l’activitat pictòrica dels antics habitants. Per això és un territori ric en pintures rupestres, encara d’una gran ingenuïtat i senzillesa.

P1050075 Amunt 

Anem pujant amunt, aviat s’haurà acabat la forta pujada pels Graus de Vandellòs, encara que sense cap mena de dificultat. Encara que l’historiador Juan José Menezo, diu que va ser un “veritable exemple en la història de les nacions la unió de dos estats: Catalunya i Aragó”, diguem que és cert que va ser un veritable exemple d’entesa coherent i cordial, però de fet no va ser una unió, ja que cada país va mantenir les seves pròpies costums, constitucions i institucions, així com un cos doctrinal de dret diferents.

En canvi el segle XVII tot es va trastocar amb la pressió de Felipe IV i el duc d’Olivares per imposar el trànsit de tropes i el seu forçat allotjament, cada cop més conflictiu i freqüent. Com a terra de frontera i a qui s’encomanava la seva defensa, Catalunya no tenia perquè admetre lleves forçoses que, d’altra banda, les Constitucions de Catalunya no permetien. Els enfrontaments pels abusos dels oficials i soldats de la monarquia hispànica van derivar en gent que havia d’escapar a la muntanya i d’aquí bé una part del bandolerisme al Principat.

P1050076 Serra de Sta Marina Serres de les Moles i Mola de Colldejou Des de la nostra posició tenim unes vistes magnífiques de les muntanyes cap al nord. Primer hi ha la serra de Santa Marina, la que està precisament a l’altra banda de la vall de Vandellós. Més enllà destaca la Serra de Llaberia, amb el cim destacat (cap a la dreta de la imatge) de la Mola de Colldejou.

P1050079 Pels Dedalts 

Anem seguint la cresta de Los Dedalts, ara pel GR-192-1. A l’esquerra cau quasi vertical cap a Vandellòs i Castelló. A la nostra dreta, a migdia, les parets de roca baixen fins al torrent de La Barrancada. Quan mirem a la dreta, veiem la serra que va des del Molló Puntaire (727m) fins a La Portella (722m). Sabem que més al sud, després de la serra esmentada, hi ha l’històric Barranc de Lleriola, indret de bandolers. El bandoler Pere Joan Barceló, conegut com El Carrasclet, va gaudir de fama pel fet d’haver estat un actiu guerriller enfrontat a les forces borbòniques de Felipe V. En moltes accions va actuar per la terra de Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, utilitzant com a indret de refugi el Barranc de Lleriola i també el de la Batalla, indrets en que el territori abrupte i complicat facilitava l’atac als transports i a les unitats militars, ja que els passos estrets no permetien el desplegament dels efectius.

P1050081 Extrem de llevant dels Dedalts Ens anem apropant a l’extrem oriental de la cresta, on un promontori sembla que queda sobre el buit i és inevitable pensar: “per on baixarem?”. Per cert que un dels altres bandolers del territori va ser Tomàs Folch que actuava molt concentrat al Coll de Balaguer, al sud d’Hospitalet de l’Infant i a mig camí del que avui és la Central Nuclear de Vandellòs. Va ser capturat el 1625. El primer cas conegut de bandolerisme va ser el 1610 coincidint amb una època, els segles XVI i XVII en que aquest delicte es va estendre molt per tot Catalunya. El mateix Lope de Vega s’hi referia al seu llibre “La buena guarda”.

P1050082 Castell des de dalt La ruta ha baixat per la dreta de l’estrep final que vèiem i ha anat a parar a una pista que es dirigeix a un collet que ens quedava ocult des de la cresta. Hem girat en direcció nord i han començat les ziga-zagues per baixar el grau de les Obagues de Castelló. Precisament és Castelló el poble abandonat que es veu als peus mateix.

P1050084 Castell ja no est abandonat Arribem a Castelló i confirmem el que ja ens pensàvem, el poble abandonat (hi vaig estar fa uns anys i totes les cases estaven enrunades o en molt mal estat) ha començat a restaurar-se. Els anys 50 del segle passat es va produir un efecte d’abandonament de molts petits pobles de la comarca. La Guerra Civil, que tant havia afectat Catalunya, es va cobrar la vida no només de la gent, sinó també de les poblacions, per un efecte evident: la postguerra va ser duríssima. Ara, aquest poble comença a revifar poc a poc, pels amants de la tranquil·litat i pels antics veïns.

P1050085 Un vahicle antic 

Entre els cotxes nous que hi ha, sembla arrelar-se a la terra, amb tossuderia de resistent, un vell carro que, de mica en mica, va perdent els radis de les rodes i tota la seva presència. A continuació ens endinsem al bosc de la Vall de Llors, ara seguint el PR-C.91, per entre un mosaic de pinedes i clapes d’alzinar, perfectament adaptats a un territori de secà com aquest.

P1050087 PR-C91 i Vandells Finalment tornem a estar a Vandellòs, com a final d’aquesta tranquil·la sortida.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11720839