(Baix Camp) Ruta el 23/04/2016; 11 km; +440 -440; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Capafonts, Font de la Llúdriga, Cova de les Gralles, Pont Goi, Els Motllats, Cova del Grèvol, Roca Foradada.   Participants: els dos Miquels.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (perquè hi ha moltes pujades i baixades, sovint dretes, però sense dificultat tècnica).

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: La primera notícia de Capafonts, el 1157, coincideix sent comte Ramon Berenguer IV, al qual es considera últim comte de Barcelona, ja que a partir d’ell, els sobirans de Catalunya s’anomenen reis .

P1060410 Afores de Capafonts 

Comencem a caminar al poble de Capafonts i poso en marxa el gps a l’entrada del poble al costat d’un Centre d’Interpretació molt ben muntat, al costat del qual hi ha un petit i amable jardí botànic. Sortim doncs del petit poble format per un parell de places i bàsicament un sol carrer, on les cases es veuen restaurades i els carrers nets. Un poble que ha vist com la gent ha tornat a un indret de clima sec i fresc. Avui mateix fa un dia molt fresc, encara que amb un cel que anuncia una agradable excursió.

P1060411 Inici i primers rtols  Desfem un curt tram de carretera, fins a un primer revolt i uns rètols ens indiquen el camí a seguir: cap a la Mussara per la font de la Llúdriga.

P1060412 Vista de Capafonts  Uns minuts més endavant ens girem i podem tenir una vista de Capafonts dalt del turó de 751 metres, magníficament situat al bell mig d’un circ de muntanyes. El nom prové del llatí “Caput Fontis”, amb el significat de Cap de la Font i que fa al·lusió a l’origen del riu Brugent. L’església és dedicada a Santa Maria i és d’estil barroc, havent estat acabada cap el 1763. Del poble, però, hi ha notícies documentades de l’any 1159, en la carta de poblament de Prades.

P1060414 Riu de lHorta 

Anem caminant en direcció sud-est seguint la vall formada pel riu de l’Horta i aviat el vent ja no es nota perquè quedem arrecerats i podem començar a treure’ns part de la roba. En algun tram, ens apropem prou al riu com per veure l’aigua neta i transparent, però el soroll que fa el sentirem quasi tota l’excursió; és el so relaxant del curs de l’aigua. Aquest itinerari circular ens permetrà gaudir d’aquestes muntanyes de naturalesa calcària, fortament erosionades per l’aigua que dissol els seus carbonats i ha arrossegat els materials fins per dipositar-los a la vall que envolta el poble i que avui són la base dels conreus.

P1060416 Dic Les Tosques 

Quasi tres quarts d’hora després de començar, pujant i baixant, arribem a un indret ombrívol i agradable, amb dos o tres camins, molt curts, que cal investigar i que ens porten fins al Dic de Les Tosques, un extraordinari indret per on cau l’aigua fent música i on la roca s’ha anat formant pels carbonats que arrossega l’aigua a mica que va erosionant la roca calcària del massís. La pedra tosca antigament era molt apreciada ja que es podia tallar fàcilment amb un xerrac i s’utilitzava per construir envans . D’altra banda, pesava tant poc que es transportava amb facilitat.

P1060417 Aiges calmes  Sovint ens quedem aturats gaudint del color verd de l’aigua acumulada en els bassals o albiols que la natura ha format al llarg dels segles i que ara semblen formar petites piscines d’aigües calmes.

P1060419 Agulles calcries  El sender és evident i només cal verificar la marxa quan coincidim amb algun altre, però hi ha poques alternatives. Es camina fàcilment, però amb un sol rocós on sovintegen pujades i baixades curtes i dretes. Les vistes, entre els arbres, apunten a agulles de curioses formes calcàries.

P1060420 Font de la Lldriga 

Ens desviem del camí més ample, per seguir un a l’esquerra, uns 600 metres més endavant. Anem a l’indret conegut com a Font de la Llúdriga. En una roca hi ha una rajola que diu que cal tenir cura de l’indret. La rajola ha rebut tants cops que costa de llegir; els depredadors salvatges i incultes deixen el seu rastre arreu, el mateixos que també han deixat una ampolla de plàstic buida pel terra.

La font de la Llúdriga es considera el naixement del riu Brugent. El llit del barranc és habitat per una boixeda molt densa i el boix (“Buxus sempervivens”) arriba, en aquest indret, a alçades de fins a 6 i 8 metres. Un indret màgic, en una permanent semipenombra, d’atmosfera humida. Tot plegat té un encís quasi misteriós.

P1060422 Olla fluvial  El camí té tendència a pujar i comencem a tenir una bonica vista de l’olla que forma el final de la vall. Aquell semicercle és on hi ha una de les visites que farem: la cova de les Gralles.

P1060424 Pas per un forat de roca 

Hem pujat fort i uns 400 metres més endavant ens desviem un altre cop a l’esquerra per anar baixant al barranc de la Llúdriga, des d’on hem d’evitar perdre el sender que ens ha de portar, sempre per la banda esquerra del riu (recordeu que ens referim al sentit del curs de l’aigua; per tant en el sentit de la “nostra” marxa anem per la dreta, tal com caminem). Arribarem així a una roca foradada que cal passar (o per la seva esquerra i seguir el pedregam del llit del torrent) i a l’altre costat ja arribem al cul de sac del nostre objectiu.

P1060427 Cova de les Gralles  La Cova de les Gralles és senzillament espectacular. Més que una cova és una gran balma resultat de l’erosió de l’aigua que va caient des del dalt del tot. Tot el paratge és d’una bellesa singular amb la combinació de salts, coves, roques i sovint la molsa i la vegetació que tot ho cobreix. Tot acompanyat d’una aigua claríssima que queda reclosa en tolls i rierols.

P1060428 Pont del Goi  Després hem tornat al punt de desviació i hem seguit la ruta original, sempre pujant i pujant fins a un magnífic pont de pedra, una roca foradada coneguda com Pont de Goi. Aquest forat a la roca, gran i ample, es va anar produint amb els anys per l’aigua que venia de la coneguda com Font Nova, que anirem a veure i està totalment seca, avui. Estem a 979 metres d’altura. Ara haurem de passar per sobre del tram de roca (del Pont de Goi) i seguir el camí, molt indicat, que es fa planer. L’esforç de pujada ja està fet.

P1060433 Cova del Grvol 

La ruta ara va fent un arc cap a est i després gira cap el nord, per un pla conegut com Els Motllats. De fet el nom prové de “Monte Latus” amb el significat de muntanya ample. La pista és ample i planera, que ens va molt bé per descansar les cames de la pujada. Estem caminant a uns 1000 metres d’altitud i hem caminat uns 6 quilòmetres, en un parell d’hores o dues i mitja. Passem pel costat de la Cova del Grèvol, enorme i que s’endinsa en una foscor, estreta, pedregosa i recargolada, que no sabem si acaba o segueix.

P1060437 La Foradada i Capafonts al fons  El camí, fresat i evident, va baixant suaument pels cingles de la dreta del torrent, amb bones vistes i arribem a una altra Roca Foradada des de la qual es veu Capafonts al fons, una vista molt curiosa. Ara el camí seguirà baixant, sovint dret i fent ziga-zagues, fins que s’aplanarà a baix del tot, a la vall, per pujar una mica fins a Capafonts on hem deixat el cotxe.

Parlàvem de Ramon Berenguer IV, afegim doncs que en el 1137, pel compromís matrimonial amb la filla de Ramiro II d’Aragó, Petronila, va governar també aquest regne amb el títol de “príncep i dominant d’Aragó”, evitant d’aquesta manera que el regne d’Aragó caigués en mans del seu cunyat Alfonso VII de Lleó i Castella. Segons el llibre de Juan José Menezo (“Reyes y Jefes de Estado des del 712”) el primer que va fer va ser gestionar la devolució de les terres que Alfonso VII havia ocupat d’Aragó.

Finalment, hem dinat al restaurant El Grèvol de Capafonts, força bé, per cert.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13048573