Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Colldejou, coll del Guix, Mola de Colldejou

(Baix Camp) Ruta desembre de 2016; 9 km; +500 -500; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Colldejou, coll del Guix, Portell de les Processons, Mola de Colldejou, Colldejou.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat . NOTA: Excursió en el sentit de les agulles del rellotge. Els trams de baixada des de la Mola, per la canal i després fins al final del GR-7.3 són força drets, potser és més segur (segons cadascú, fer-los de pujada), el que vol dir fer l’excursió en el sentit contrari.

 mapa mperfil 

FA ANYS: La fortalesa de la Mola de Colldejou forma part de les guerres carlines, la primera de les quals va esclatar el 1833, a partir de la mort del nefast rei Ferran VII.

P1080103 Colldejou i la Mola  Comencem a caminar a Colldejou, després d’aparcar a l’entrada mateix , al costat de l’hostal i restaurant l’Aire. Avui ens fa un dia extraordinari, després de molts dies de pluges. Colldejou, forma part del baix Camp, però al límit mateix en contacte amb el Priorat i disposa d’un terme molt abrupte i muntanyós, amb poca aptitud pel conreu.

P1080105 Mirado de Llaberia  Després de localitzar el carrer de la sortida, passem pel costat d’un mirador amb una taula d’orientació. Al davant tenim la Serra de Llaberia. D’esquerra a dreta (com sempre): el Mont-redon, el Cavall Bernat, ben evident al centre, la Punta dels Frares, a tocar i després del coll o Portell de Madrocs i a la dreta La Miranda, de 919 metres.

P1080109 Pi i arrel 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem anat en direcció oest. Estem fent la ruta en el sentit de les agulles del rellotge. Seguim les marques del GR-7 que des de Colldejou es dirigeix fins a Lo Portell, a ponent de La Miranda, i després fins al poble de Llaberia.

P1080111 Coll del Guix 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pujada és suau i en menys d’una hora ens situem al Coll del Guix, que feia estona era evident perquè anàvem trobant pedres d’aquest mineral. Al coll del Guix surt, a la dreta, la variant GR-7.3 que puja fins a la Mola i després baixa fins a tornar a connectar amb el GR-7, una mica abans del Coll Roig.

P1080114 GR amunt sobre calcri 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així que seguim el camí, molt agradable fins que aviat es transforma en un rocam de pedra calcària, que és la predominant del massís, i ens fa pujar més fort. Aquí ja el ritme es torna més lent. La nostra orientació és en direcció N-NO, que ens portarà fins al Portell de Móra, un últim estrep, dalt del tot, sense cap dificultat.

P1080117 Dalt el pla unes basses  Dalt del Portell, la ruta (i les marques vermelles i blanques) gira cap a la dreta, en direcció est. Estem en un espai que s’aplana i es conegut com Els Corralots. Al davant hi ha un parell de boniques basses, ben rodones, que expliquen el fet que hi devia haver-hi, anys enrere, corrals pel bestiar.

P1080118 Dalt la Mola  Una mica més de suau pujada i ja tenim a la vista la torre fortificada de dalt de La Mola de Colldejou. Estem a 922 metres d’altitud. Avui no fa vent i el sol brilla magnífic. Així que serà un lloc perfecte per descansar, menjar una mica i gaudir de l’entorn i les vistes.

P1080120 Fortificaci 

 

 

 

 

 

 

Es tracta d’una fortificació que no ha estat massa destruïda. Probablement això s’explica pel fet que no havent-hi cases a prop, no va ser necessari reutilitzar les pedres per altres construccions. La primera de les guerres carlines bevia conceptualment de les fonts lliberals de la Il·lustració, que es van difondre per tot Europa i també van arribar a Amèrica. Això va servir perquè als països de l’Amèrica Hispana es fomentés l’esperit revolucionari en contra de l’actuació de la monarquia espanyola. L’esperit contrari a Espanya venia del rebuig a l’Imperi que explotava sense contemplacions aquells països. Va ser quan es va anar consolidant el concepte de sobirania nacional i els drets individuals sempre oposats a l’absolutisme reial.

P1080121 Es un pedregar  Tot l’entorn de la Mola és un gran pedregar de roques calcàries. Si arribem al present, ens adonem que les actituds absolutistes d’uns governs en majoria, juntament amb una distribució irracional dels recursos en perjudici de territoris com Catalunya, ha promocionat una gran expansió del desig d’independència. La gran diferència prové de components històrics. Així com als països sud-americans els moviments de l’època van ser armats, en l’actualitat el moviment independentista és exclusivament pacífic, afortunadament i com convé que sigui.

P1080122 Pessebres 

 

 

 

 

 

 

A la banda sud de la fortificació hi ha un estel amb un pessebre. També n’hi ha un parell més, muntats uns metres més enllà, com perquè tinguin una bona vista del poble de Colldejou. A la Mola consta escrita una primera ascensió d’un grup de membres del Centre de Lectura de Reus que, el 18 de juliol de 1860, van ascendir al cim per tal d’observar un eclipsi solar. És una de les primeres excursions documentades tot i que, tal com era habitual durant els primers anys, es tractava d’una excursió amb finalitats científiques.

P1080124 Colldejou als peus  Certament el poble de Colldejou el tenim a sota, als nostres peus. Del cas de països com Argentina, Xile, Perú i altres (en l’actualitat amplament anomenats “naciones hermanas”) cal destacar que hi va influir un fort descontentament de la població que volien canviar un sistema colonial que consideraven injust i els excloïa de les decisions polítiques i econòmiques (amb diferencia, però semblant, a la situació interna dels sentiments entre Espanya i Catalunya).

P1080127 Baixant per la canal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cal buscar el camí de baixada, que és evident, entre tanta roca blanca. Es baixa per la canal pedregosa del Portell de la Cova de la Mola. Cal anar en compte en baixar, doncs en alguns trams les pedres estan soltes i rellisquen. Un cop als peus de la canal, el camí s’aplana i es va orientant, sempre seguint els senyals vermells i blancs, cap a nord i arriba al final d’un estrep, com una proa evident, amb pins. Allà comença una altra davallada molt dreta, que és el que em permet pensar que és millor fer la volta en sentit contrari al que nosaltres em fet. Les baixades dretes, sempre es baixen amb menys seguretat que quan es pugen.

P1080129 Crulla Gr7 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, arribem a la cruïlla amb un sender travesser. Hem baixat per la variant GR-7.3 i ara topem amb el GR-7 que prové del Coll Roig i va cap a Colldejou. Aquest GR prové del poble de l’Argentera, passant pel mig del parc eòlic de Trucafort, que s’ha fet força visible en tota la baixada.

P1080131 Sender cap al final  El camí, des d’aquí, planeja i baixa, planeja i baixa, fins que, en uns 2,5 km arriba un altre cop a Colldejou, on hi entrem per la part alta.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15664442