(Baix Camp)   Excursió realitzada el 19 de febrer de 2012, amb els amics d’Amposta: Titín, Maite, Sara i Toni. Distància estimada de 15,5 qm, Desnivells de + 560 i - 690, en un total de 5 hores. Hem començat a Vandellòs i em acabat al mateix punt.

mapa ruta feta perfil ruta feta

TAL DIA COM AVUI: Enterràven al general Batet, afusellat a Burgos el 18 de febrer de 1937, qui havia intentat convèncer el general Mola d’evitar l’alçament militar contra la República.

P1110146 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar al poble de Vandellòs que, per cert, és el de major extensió de la comarca del Baix Camp. L'església parroquial de Vandellòs està dedicada a Sant Andreu. És un edifici de tres naus amb cúpula, d'estil renaixentista, construïda el 1773.

 El poble està situat al vessant meridional del riu de Llastres i compta amb el massís de Los Dedalts que el protegeixen parcialment dels vent de sud-est. Pel que fa a l’etimologia del nom, hi ha una acceptació general que prové de “Vall de Lors”, és a dir de “llorers” i val a dir que el “laurus nobilis” és un arbre relativament comú per aquestes contrades mediterrànies.

P1110148 Moll Puntaire Cabea Negra i Moles del Taix 

Anem pujant amunt i el poble ens va quedant al sud i a sota nostre. Es va evident que no en queden gaires restes del castell de Vandellòs. Se sap que Albert de Castellvell donà el 1191 aquest indret a Ramon de Riudoms per tal que consolidés el castell i formés la població. Per tant formà part de la baronia de Castellvell que, més endavant, esdevingué d’Entença. No obstant, es veu que devia ser un lloc força pobre, ja que el 1350 l’infant Pere deslliurà els veïns de Vandellòs de la seva inicial obligació de contribuir econòmicament a la construcció del castell de Tivissa, a canvi que hi col·laboraren personalment en la construcció.

P1110149 

 

 

 

 

 

El dia és clar i una mica ventós, encara que no exageradament, com sol ser habitual per aquestes contrades, amb el mestral empipador. Mirant cap a sud, més enllà de Vandellòs, es veuen les serres amb el Molló Puntaire,  la Cabeça Negra i les Moles del Taix.

P1110152 

Nosaltres seguim el GR.192, però ens serveix d’ajut el track de gps que previament hem obtingut.

 

 

 

 

P1110153 Cingles de la Grallera La Miranda i Mont-Redon 

Aviat tenim les vistes, més enllà de Pratdip, dels Cingles de la Grallera, el Mont-Redon ben clar i evident i, a la seva esquerra, la Miranda.

 

P1110154 Toni maite Sara i Titn

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1110157 Santuari Sta Marina Arribem a Santa Marina. La dita fa així: A Santa Marina, ves-hi fadrina,/ que si fadrina hi vas, /casada en tornaràs / El santuari és un edifici construït el segle XVI. Aviat es va transformar en un lloc molt anomenat a la contrada i des de molts pobles es feia un romiatge el mes de juliol. Santa Mariana és la patrona de Pratdip. Nosaltres hi arribem i anem a fer un refresc al bar que hi ha i que ocupa una de les dependències. Tot l’edifici es manté en perfecte estat de manteniment.

 

P1110159 Miquel Sara Toni Maite i Titn 

 

 

 

 

 

 

Li demanem al propietari del bar si ens pot obrir l’església, cosa que fa i per això ens és possible visitar-la per dins. El conjunt de l’ermita de Santa Marina està format actualment per cinc edificis: l’ermita, la casa de la Font, la casa dels ermitans, la Casa Gran i l’antic balneari, tot i que no sempre ha estat així.

P1110162 

L’any 1335 ja existia la partida de Sta. Marina i per tant, segurament ja hi havia algun ermitori en aquest territori. Fou aproximadament l’any 1500 quan la família de Mas d’en Sabaté va donar part dels terrenys que actualment conformen el patrimoni de l’ermita i en va fer la cessió del dret de l’aigua. És llavors quan s’inicià la construcció de l’actual ermita i de la casa de l’ermità. L’any 1602 es col·locà el primer retaule d’estil renaixentista, substituït per un altre d’estil barroc l’any 1730, el qual fou cremat durant la Guerra Civil. El primer es conserva a l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria de Pratdip. Durant el segle XVIII es construïren la casa nova dels ermitans, la Casa Gran, que allotjava les quadres a la planta baixa i l’hostatgeria a dalt, i la casa de la Font que amb porxos cobria la font de tres canells i ampliava l’allotjament. Si voleu més informació la podreu trobar a

http://www.pratdip.altanet.org/turismesantaP.html

P1110163 

Quan marxem, hem de creuar la carretera que va de Pratdip al coll de Fatxes i passa pel costat de les fonts. Sempre hi ha tot de cotxes ben carregats de garrafes per tal d’omplir-les amb l’aigua que brolla i que diuen que és tan bona. Seguim de cara i se’ns afegeix un gos de pelatge grisenc i que va sempre al davant nostre.

 

  

P1110166 Mquina

 

P1110168 Pratdip 

Just quan tenim a sota el Barranc de l’Aguilar ja veiem als nostres peus Pratdip. Una vista magnífica. Etimològicament cal dir que ja s’ha trobat documentat el segle XII com a “Prato de Ip” que sembla indicar un compost de “part” i de “Ip” que és d’origen incert. En Coromines considera que deu provenir d’origen preromà. La gent de la contrada s’hi refereix com a “El Prat”.

Com bona part de la comarca, la vila va pertànyer inicialment, en els moment de primera població, a la Baronia d’Entença i després al Comtat de Prades. Presidint el poble queda una part del castell, restaurat, dalt del penyal. Aquest castell tingué una dotació permanent durant la darrera guerra carlina. Ens hi aturem a menjar una mica, mentre el nostra particular “dip”, el gos gris que ens acompanya, s’està amb nosaltres. Hem vist que duu collar amb nom i telèfon. Es diu “Màquina”.

 Tornem a passar per Santa Marina. Recordo que aquí s’hi feia, el dia de l’aplec, un ball anomenat “del marxant”. En aquest ball primer els nois feien rotllana i les noies anaven dansant dins tot portant un mocador penjat de l’esquena i es tractava que el noi que tenia especial simpatia per a una d’elles, li estirava el mocador. Després la mateixa operació es feia amb les noies en rotllana. D’aquesta manera es donava la possibilitat que ells i elles podessin escollir. Venia a ser una mena de fira de fadrins.

P1110173 

Truco al telèfon de l’amo del gos i l’home en 3 minuts ja ha vingut amb el cotxe per endur-se’l. Diu “és que li encanta marxar amb els excursionistes”. Ah!, però vet aquí que quinze minuts després el Màquina ja s’ha tornat a escapar de casa seva i ens va acompanyant un altre cop, ara fins a Vandellòs. A nosaltres ens toca enfilar-nos per la forta pujada que, fa unes hores hem baixat. Des de dalt del coll de Santa Marina, ara mirem de cara a mar i veiem perfectament l’Hospitalet de l’Infant. El nom el rep pel fet que fou fundat en un punt equidistant entre Tarragona i Tortosa per l’infant Pere (fill del rei Jaume II) que també era comte de Prades. L’inici fundacional fot l’any 1344 i inicialment rebé el nom d’Hospital del Coll de Balaguer. L’Hospitalet de l’Infant depèn administrativament de l’ajuntament de Vandellòs.

 Sembla que hi ha una tradició molt antiga que parlar d’uns gossos mitològics, malvats i peluts, que xuclaven la sang, tal com ho feien els vampirs. Diuen que al retaule de Santa Marina, el que hi havia el 1602, ja es veien aquests gossos. De fet a l’escut del poble s’hi representa un gos prim i negre, amb una pota aixecada. Es deia que els dips tenien especial interès pels borratxos que anaven a beure vi a les tabernes del poble.

Aquest ésser va servir d’inspiració a Joan Perucho per escriure la seva obra “Les Històries Naturals”, on relata la història d’Onofre de Dip que resultar ser un vampir que es pot transformar en diversos animals. Val a dir que la part central de l’obra transcórrer precisament a Partdip a mitjans del segle XIX durant la guerra carlina. Se suposa que Onofre era en realitat un ambaixador del rei Jaume que, 700 anys enrere, havia anar als Càrpats on va ser inoculat per una vampiresa.

 Si voleu accedir al track per a gps, podeu clicar a:   

  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2509016