(Baix Camp) Ruta el desembre de 2017; 15 km; +564 -564; 5,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vandellòs, Mas de Genessies, coll del Rourar, Mola de Genessies, Camí de Gavadà, Vandellòs. Participants: Vinyet, Anna, Titín i Miquel.   Tipus de sortida: semi circular; Dificultat: moderat (bàsicament per dos passos que poden demanar fer ús de les mans, però fàcils).

 Mapa 1 Vista mperfil 1 Vista 

 FA ANYS: L’any 1584, Jordi Jardí va encarregar una gran ampliació del mas de Genessies. En aquella àpoca el monarca espanyol era Felipe II.

P1130054 Vandells  Tenim la trobada a Vandellòs (269m) i des d’aquí comencem l’excursió d’avui. Passem pel costat de l’església de Sant Ramon, amb tres naus i cúpula, de l’any 1793.

P1130055 Primers senyals de GR 

A la part de ponent del poble trobem el pal de senyalització del GR 152-1. Ara seguirem una pista cimentada de les moltes que sovintegen pels rodals de Vandellòs, des de l’existència de la nuclear.

P1130059 Amunt 

A 1,5 quilòmetres de l’inici ens desviem per la dreta i comencem a pujar suaument per un camí pedregós. Trepitgem un massís de naturalesa calcària que va emergir entre les serres de Tivissa i Vandellòs. La Mola, com veurem, és d’estructura rocallosa que limita el seu accés fàcil per un sol lloc.

P1130061 La Mola lluny  Entre els pins podem començar a veure la Mola de Genessies que és el nostre destí. Avui fa vent de ponent; a vegades en bufa de cop, però altres trams la mateixa muntanya ens protegeix de les ventades. El camí va pujant cap el coll de Cassear i sempre prenent una lleugera direcció a sud-oest i prenent altitud.

P1130063 El mas de Genessies 

Arribem al mas de Genessies després d’una hora i mitja. Hem fet 5.5 quilòmetres i estem a 504 metres d’altura. L’any 1584 el propietari del mas era Jordi Jardí i això se sap perquè s’ha trobat documentat que va contractar una construcció al mestre d’obres Joan Bosch, de Tivissa, pel preu de 90 lliures i dues fanegues de faves. Sembla que la història del mas s’endinsa a principis del segle XIV i s’ha mantingut en mans de la família Jardí durant dinou generacions.

P1130066 Ens apropem  Al mas, passem pel que havia estat la seva era i després de saludar uns caçadors que estaven fent una costellada, seguim recte en direcció a ponent per una pista ampla.

P1130067 La Mola a sobre nostre  Al coll del Rourar tenim la Mola a sobre nostre. Està a tocar, però les seves parets verticals obliguen a donar la volta fins al seu vessant occidental, des d’on podrem pujar al cim.

P1130068 Vistes  A aquesta altura les vistes marxen lluny i els grisos es confonen en la distància. Segur que tenim la Serra de Cardó i més enllà les muntanyes de Tortosa Beseit.

Felipe II de Castella, que com hem dit era el sobirà el 1584, era també monarca espanyol ja que disposava de tots els títols de sobirania de les altres nacions (o regnes o estats) de la península (Lleó, Navarra, Astúries, Catalunya, Aragó, València i Mallorca) i també Sicília, els Països Baixos i les províncies d’Amèrica. Va tenir un regnat llarg, del qual es deia que “mai marxava el sol” i també molts conflictes com les ‘alteracions’ d’Aragó, l’aixecament dels Països Baixos, la lluita contra Anglaterra per motius religiosos, la guerra contra Enric II de França i els enfrontaments amb Turquia.

P1130070 Primer tram de mans 

Primer trobem un primer punt que obliga a fer servir una mica les mans. No és difícil, però cal anar en compte; però no són més de set o vuit metres. Jo diria que aquest pas (i el que ve seguidament) és apte per tothom, però potser no tothom si sentirà còmode i segur: poc a poc i bona lletra.

Felipe II va proclamar, l’any 1567, la ‘Pragmàtica’. Aquest edicte limitava les llibertats religioses, culturals i lingüístiques de la població morisca. Aquest enfrontament com era d’esperar es va viure com una humiliació i un insult per part de la població afectada que, en aquella època, era molt àmplia en els antics territoris del regne d’Al-Andalus. A les Alpujarras la rebel·lió va ser la resposta i el germà natural del rei (Joan d’Habsburg) la va reduir militarment amb duresa (que, per desgràcia, acostuma a ser l’actitud de qui té el poder de les armes).

P1130071 Segon tram  Uns metres més amunt trobem el segon pas. És fàcil però fa com un prestatge lateral que puja amunt d’uns quaranta centímetres d’amplada. Tampoc té cap dificultat especial, però per algú poc habituat ha de pujar amb molta atenció.

P1130072 Vessant de ponent de la Mola de Genessies  El vessant de ponent forma una plana inclinada que puja suaument fins al cim.

P1130076 Dalt la Mola de Genessies 

Finalment arribem dalt de la Mola de Genessies. Estem a 711 metres i hem caminat 7,8 quilòmetres. Aquí dalt el vent bufa fort i a batzegades, per tant ens hi estem només una mica i tornem a baixar. Hem de dir que la Mola s’insereix en el conjunt de serres que geològicament formen les muntanyes de Vandellòs, com la serra de Llaberia i el Montalt, així com les de Tivissa. Aquesta muntanya forma part de la llista dels 100 Cims.

P1130080 Ara toca baixar  Passem un altre cop, ara de baixada, pel primer dels punts on cal anar en compte, especialment ara que el vent ha girat una mica. Després baixarem el segon esglaó.

P1130082 Vandells a baix  Dos quilòmetres després hem passat ja pel davant del mas de Genessies i arribem a una cruïlla, on ara toca seguir per un sender (inicialment cimentat d’antic i ja trencat) indicat amb senyals grocs i blancs de PR. Aquest ens portarà directament avall fins a Vandellòs.

Per tancar la referència històrica de Felipe II, potser cal afegir que el seu absolutisme (que per Europa surt de tant en tant a la superfície) va comportar les guerres, i les guerres van portar a tres fallides financeres de l’estat (1557, 1575 i 1596). Els importants ingressos procedents d’Amèrica no van ser suficients. Felipe II havia heretat un deute de 20 milions de ducats del seu pare; al morir va deixar un deute de 100 milions de ducats al seu successor, cinc cops superior.

P1130087 Opcions 

Abans d’acabar l’excursió encara anem trobant pals indicadors.

Parlant d’endeutament, diguem (perquè això també és història que ens afecta a tots) que des de l’inici del govern de Mariano Rajoy (PP), el 2011, la xifra del deute públic espanyol ha crescut exponencialment. L’any 2014, per exemple, creixia a raó de 186 milions d’euros al dia (publicat a cincodias.elpais.com). Si és una barbaritat o no, és una valoració que la deixo a cadascú.

P1130089 La Torre de Vandells  Finalment tornem a ser a Vandellòs i passem pel davant de la Torre. Aquesta torre és d’època medieval i encara es fa servir com a residència particular. Vandellòs consta documentat l’any 1342 com ‘Vallis Laurorum’ i l’any 1460 com ‘Vall de Llor’.

Abans d’acabar cal dir que mentre el deute públic és el que és (sembla que ja supera els 1.139.000 milions d’euros, segons notícia de l’agost d’aquest any), el Centre Català de Negocis (en notícia d’abril de 2015), deia que la multinacional BASF va renunciar a construir un intercanviador ferroviari a Tarragona perquè l’Estat espanyol es negava a desdoblar la línia ferroviària de l’Eix Mediterrani en el seu tram entre Tarragona i Castelló, un dels més estratègics d’Europa. El projecte de l’Eix seguint la ínia de la Mediterrània continua aturat. Altres projectes d’inversió no arriben i per tant tampoc la feina per a molts dels aturats; aturats ja sabeu a qui ho heu “d’agrair”.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21483567