(Baix Camp) Ruta el 16/12/2017; 14 km; +430 -430; 5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mont-roig del Camp, Vilanova d’Escornalbou, coll Roig, les Escaletes, Mare de Déu de la Roca.   Participants: Anna, Dolors, Joan E, Joan P, Miquel A i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (en general molt fàcil, però amb unes escales dretes excavades a la roca, al final).

 mapa987 mperfil987 

FA ANYS: L’any 1652 es va declarar una epidèmia de pesta a Vilanova d’Escornalbou.

P1130092 Mont-roig  Comencem a Mont-roig del Camp. Com que hem aparcat al sud-est del poble, ara el travessem i passem pel davant de la Torre de l’església vella. Al davant té la plaça Joan Miró.

P1130093 La font 

Adossada hi ha la font construïda el 1801, d’estil barroc. Va portar molta polèmica una restauració que s’hi va fer, per portar-hi aigua, l’any 2015. El primer document que parla de Mont-roig és de l’any 1118, en una donació de Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer. Se sap també que el 1158 ja era considerada com a vila. Ramon Berenguer III, fill de Ramon Berenguer el Gran i de Matilde de Sicília, era el sobirà del territori català i es va casar tres cops primer amb Maria, filla del Cid (una curiositat poc coneguda); després amb Almodis; i el tercer cop amb Dolça de Provença.

P1130096 Esglsia 

Seguint el carrer Major anem a passar pel davant de l’església de Sant Miquel. Coneguda com església nova es va iniciar el 1801 a partir d’un projecte popular. Va obligar a enderrocar 22 cases per fer lloc a l’ambiciós temple. És tant gran que encara està inacabada (no es va poder acabar la façana ni el campanar). Actualment se la coneix com ‘la catedral del Baix Camp’. La Guerra del Francès, primer i després les guerres carlines, van aturar la construcció. Finalment la desamortització de Mendizábal (1835) va donar un cop quasi definitiu. Llàstima que no hi podem entrar, ja que són molt destacats els frescos de temàtica bíblica, obra de Jaume Minguell, d’aquest passat segle XX.

P1130097 Endavant 

Poc després ja sortim i prenem la pista recte que és el Camí Vell de l’Ermita. Deixem enrere la vila de Mont-roig, la que l’any 1558 va ser atacada per un exèrcit de 300 corsaris que van saquejar la vila, van enderrocar varies cases i es van endur 18 captius.

P1130098 Veiem el dest 

Al davant, amunt i relativament a prop veiem, en aquest dia de llum apagada, l’ermita dalt del turó de roques vermelles. Aquí, quan fa 2,5 quilòmetres que hem començat, passem la Rasa del Sunto i girem pel camí que va una mica més en direcció nord.

Per perspectiva història i ja que abans parlàvem de Ramon Berenguer III, diguem que aquell segle quan encara no existia Espanya com unitat jurídica, a la península hi havia els altres regnes (nacions o estats, com es vulgui) de Navarra, Lleó, Castella i Aragó, a més de Catalunya. Al sud estava Al-Andalús amb diversos regnes de taifes.

P1130101 La gelada de 1954 

  Passem entre camps d’oliveres. Les que semblen més velles mostren una soca morta i un o dos troncs que s’han format amb els anys. Això s’entén, segons explica l’amic Joan, perquè són les que van morir en la gelada de l’any 1954 i després van brotar un altre cop, encara que estem en una plana de clima temperat i poc donat a nevades i gelades fortes. El Baix Camp és una de les tres comarques en que es va dividir, el 1936, el Camp de Tarragona.

P1130105 Vilanova d Escornalbou  El camí planer i còmode ens porta, en 1,5 hores, fins a Vilanova d’Escornalbou, on ens apropem a l’església de sant Joan Baptista.

P1130106 Senyal de direcci 

Girem a l’esquerra seguint el senyal (que sovintejava fa un parell de segles) que indica la direcció pels carros; estem en un carrer, doncs, de direcció única. Hem deixat a Mont-roig l’església dedicada a l’Arcàngel Major, per passar pel davant, aquí a Vilanova, de la dedicada al apòstol que va batejar a Jesús.

De Vilanova d’Escornalbou es creu que es devia fundar per les famílies que hi havia anat a viure i que treballaven pel monestir. L’any 1652 s’hi va declarar una epidèmia de pesta. Els jurats de la vila van assignar un edifici com a hospital i van contractar un metge de Reus. Tot i amb això, la població es va reduir i es va passar per moments de penúries i les collites van quedar delmades.

P1130109 Pugem en dia enboirat  La nostra ruta s’orienta decidida en direcció sud. El dia segueix emboirat i fa estona que ja no veiem l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Ens dirigim al llom de serra que puja a L’Areny.

P1130113 Inici 

Més endavant, deixem un sender a la dreta i seguim un caminet que sembla que es vol amagar, s’enfila de cara i és estret. L’hem de seguir amunt. Aquell any 1652 (de la pesta) va ser el darrer dels deu anys en que Catalunya s’havia separat de la sobirania del monarca espanyol i per tant va ser totalment independent fins i tot de compartir sobirà amb la resta de regnes o nacions de la península.

P1130115 Avall 

Una bonica baixada ens porta al coll Roig. Per l’altre costat hem pujat amunt fins al cim de L’Areny, on trepitgem la roca nua i rogenca del sauló i les argiles antigues. Lògicament el color vermell de les roques i sorres erosionades prové del contingut de ferro en la formació inicial d’aquesta muntanya.

P1130125 Tur de lAreny  El camí és clar i evident, però cal anar en compte i no relliscar amb la sorra que l’erosió fa sorgir de les roques.

P1130129 La foradada  Una petita aturada ara que, sorprenentment, veiem a sota nostre l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Cal fer una foto a aquesta roca foradada.

P1130132 Baixant escales  La baixada és dreta però còmoda ja que s’aprofiten uns esglaons excavats a la roca. Aquí són encara més evidents aquestes formacions sorrenques roges que es van formar al principi del Triàsic (fa 250 milions d’anys). Criden l’atenció les curioses formacions alveolars, que els experts afirmen que és una característica de l’erosió Bundsandstein. Ha estat l’erosió del vent i de la pluja la que erosiona les zones més toves i va esculpint unes formes i forats.

P1130134 Cruilla amb les escales del dimoni  Aquest camí que seguim, que em sembla que li diuen ‘Les Escaletes’, arriba a una cruïlla. Per la nostra esquerra arriba un altre camí, el que ha vingut per l’altre vessant (de llevant) de la serra de l’Areny, que és el conegut com de l’Escala del Dimoni.

P1130138 Una bassa 

Un petit mirador, protegit per una barana, ens permet veure la plana del Baix Camp, abans de seguir avall, ara que queda poc fins a l’aparcament on hi deixen els cotxes els que pugen a l’ermita motoritzats.

P1130139 Ens apropem 

Al davant tenim el nostre destí. Estem quasi a mateixa altura que la capella de Sant Ramon, que després anirem a visitar. Ara toca seguir baixant.

P1130152 Ermita 1  Finalment ja som a la plaça que es forma amb l’hostatgeria i l’ermita.

P1130148 Ermita 2 interior  Entrem dins de l’ermita, senzilla i tranquil·la en aquest dia en que no hi ha ningú més que nosaltres. Encara que una llosa a les arcades de la placeta fa referència al 1591, consta documentada l’església ja a l’any 1299, en virtut d’un testament atorgat el 12 de maig d’aquell any. Sembla que entre el 1439 i el 1835 van ser els frares d’Escornalbou els que se’n ocupaven. Antigament es feia un foc dalt del turó la nit de Sant Joan que, segons Coromines, provindria com una reminiscència de cultes pagans.

P1130150 MdD Roca 

Per damunt de l’altar, la imatge de la Mare de Déu de la Roca presideix el recinte. La imatge es va salvar de la destrucció de l’ermita, que es va produir el juny de 1811 com a conseqüència de l’altar del general Suchet. Després de la Guerra del Francès, es va reconstruir i es va recuperar la imatge que havia quedat amagada en un avenc. En tot cas, es diu que la imatge de la verge amb el nen, ennegrida, original podria ser del segle XVIII. La que veiem actualment és una reproducció, ja que la primitiva, amb els arxius, va ser cremada el 1936.

P1130156 Sant Ramon 5  Per sota dels porxos de l’hostatgeria surt el camí que, en pocs minuts, ens ha de dur a dalt de la curiosa capella construïda dalt del bloc rogenc, com un dit que indica el cel.

P1130158 Pujant a Sant Ramon 4  Dues o tres llaçades de pujada i aviat serem amunt.

2017-12-15-PHOTO-00000828 

A dalt, el vent que ve de ponent no ens hi deixa estar gaire estona, però és un bon indret per admirar tot el territori que ens envolta. La capella sempre estava emblanquinada per servir d’orientació als mariners.

Lligant-ho amb el comentari anterior sobre l’any de la pesta, diguem que la monarquia espanyola estava en guerra als Països Baixos i el comte-duc d’Olivares va provocar dins Catalunya un fort enfrontament per les seves polítiques centralistes. Així va ser com Catalunya va declarar el rebuig del rei i la independència ajudada per França. Aquesta situació va anar del 1642 al 1652. També es van produir aixecaments al País Basc, a Andalusia, a Sicília i a Nàpols.

P1130160 St Ramon interior 

Dins del dau que és aquesta curiosa ermita podem veure l’interior, petit i encara més senzill que el que hem vist a la de baix. Aquesta està dedicada a Sant Ramon.

Aquells anys inicials del segle XVII, Catalunya disposava de les seves Corts Generals, la Generalitat, el Consell de Cent i les seves pròpies constitucions. Compartia monarca amb els altres estats o regnes de la península, però els regnats de Felipe III i Felipe IV (els ordinals ho són com a reis de Castellà i Lleó) van comportar constants tensions pel poc respecte que tenien a les constitucions catalanes (que havien jurat respectar i complir).

P1130166 Cam de la MdD  Un cop hem dinat (per cert molt bé) a l’hostatgeria (tlf 977.837.760; tancat els dimarts), baixem per fer els suaus i còmodes tres quilòmetres que ens han de portar fins a Mont-roig.

P1130169 Un curios holandes 

A Mont-roig, trobem aquest curiós cotxe holandès que ens recorda que estem en època electoral en un moment complicat per Catalunya i per l’estat espanyol. Hi ha eleccions al parlament català, tot i que hi ha diversos polítics catalans empresonats i un dels candidats, Carles Puigdemont, que s’ha protegit a Bèlgica. Fa pocs dies (el dia 7 de desembre) hi va haver una gran manifestació a Brussel·les que, segons la policia belga, va aplegar 45.000 persones.

En aquesta web sovint insereixo referents històrics i trobo que el present, el que ara passa, també formarà part de la història. Estem en època d’eleccions i les xarxes socials van plenes de notícies (reals o falses) de tota mena. Tampoc no es pot fer gaire cas dels mitjans de comunicació, sovint condicionats pels partits majoritaris, encara que potser se’n salven alguns dels ‘e-news’. He rebut un vídeo que es refereix a un frau electoral del passat (sembla que a USA) que pot resultar interessant per a ser conscients: la democràcia és votar i respectar els resultats, ¿però què passa si es fa trampa? Lògicament a cap demòcrata se li pot acudir utilitzar els mitjans que s’expliquen al video.

Vídeo publicat a youtube el 24 de juny de 2008 per ‘Despertando tu mente’:

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=21541493