(Baix Camp) Ruta el mes d’abril 2018; 13 km; +620 -620; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Masriudoms, Portella de l’Andreuet, camí Pous de’n Cirici, Portella de l’Andreuet. Participants: Dolors del Carme, Anna, Joan, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat per desnivell sostingut i fàcil perquè no té cap dificultat tècnica.
 |
 |
FA ANYS: L’octubre de 1845 es va produir un terratrèmol que va sacsejar Masriudoms i els altres pobles fins a Tivissa.
Aquesta excursió comença a Masriudoms. Al poble hi destaca una torre defensiva originària del segle XIV, que va passar a formar part de l’església com a campanar. Va ser al voltant d’aquesta torre de planta quadrada que es va desenvolupar el primer nucli de població.
En començar trobem els senyals de PR-C90, tot i que no sempre es van seguint els seus senyals. Masriudoms, junt amb Masboquera i Vandellós configuren la Vall de Llors, nom que prové de la gran quantitat de llorers que hi havia i que és el que va donar el nom a Vandellós.
Estem dins del conjunt de serres que formen les muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Aquestes serres formen un conjunt fragmentat en els termes municipals de Tivissa i Vandellós fins a Hospitalet de l’Infant. De fet formen dos conjunts: el de Tivissa (més a l’oest i a l’interior) i el de Vandellós (prop del litoral).
Endavant anem seguint en pujada suau, de moment, de cara a la Mola de Nadell. És evident el relleu calcari abrupte tan típic de les serralades prelitorals meridionals.
La primavera ha esclatat de cop després de varis mesos d’un fred intens. Grans tous de farigola florida aromatitzen el camí que fem.
Pels costats es veuen el murs i les restes d’alguna cabana de pedra seca, tot ja abandonat Una mica més endavant seguirem els senyals grocs i blancs que després es perden. És millor seguir la pista (en la ruta del gps, es pot veure com fem una volta per tornar-hi).
El PR es perd, el senyal de gps que dúiem també i ens toca pujar (dret però sense cap problema especial, per superar uns marges o bancals amunt fins a trobar la pista que hem de seguir, en molt poca estona (tal com he dit, era millor seguir la pista).
Per aquest territori hi ha una falla tectònica que va ser la que va provocar el terratrèmol del 3 al 7 d’octubre de 1845. Va ser un moviment conegut com el ‘Terratrèmol de Tivissa’ de força 6 o 7 de l’escala de Mercalli. Es calcula que l’epicentre va ser molt a prop de Tivissa i va provocar danys a l’església i en una finca coneguda com Manou. Prop Tivissa es pot observar una falla profunda, en el terreny, de més de 70 metres i una llargada de 20, que es calcula va ser provocada aquell dia de 1845.
La pista segueix en torrent conegut com La Barrancada. A l’esquerra ja veiem el coll de la Portella.
S’observen les parets calcàries trencades que formen la serra formada pel Molló Puntaire (728m), La Portella (723m) i la Mola del Nadell (581m), aquesta última a l’extrem NE de la serra.
La zona de Tivissa se situa a l’extrem nord-oest de la placa Ibèrica i per tant es troba afectada pels diferents esforços tectònics. Aquestes tensions es tradueixen en plecs i falles en les muntanyes i de les quals Tivissa n’és molt rica. La Serra de Tivissa, al sud de la població, es troba representada per materials calcaris d’edat Juràssica fortament tectonitzats amb una sèrie de plecs i falles les quals son procedents de les activitats anteriorment comentades.
Quan hem fet 6 quilòmetres trobem el desviament que puja a la Portella. A partir d’aquí i fins dalt, la pujada és per pista molt pedregosa i molt dreta.
Ànims, amunt i dret!
Parlant de terratrèmols, 140 anys després d’aquell 1845, el febrer de 1984, un article de Josep M Puigjaner a ‘Elpais.com’ va resultar molt premonitori. “El portaveu oficial del Govern Central ha desmentit una frase assignada al President Felipe Gonzalez. S’afirmava que havia dit el següent: El terrorisme del País Basc és una qüestió d’ordre públic, però el veritable perill és el fet diferencial català”. Penso, afegia Puigjaner, que “Felipe Gonzalez no ha pogut dir-ho perquè… el fet català no es pot qualificar d’un perill. Seria una barbaritat política”. L’article seguia afirmant “la classe política espanyola, la que ordena i mana des de Madrid, no ha assumit a fons els fets diferencials basc i català”. Va acabar amb la següent conclusió: “No s’ha assimilat l’existència i dinàmica vital d’aquestes dues nacions inserides dins d’Espanya”.
Arribem a la Portella de l’Andreuet, un coll entre les Crestes del Nadell i el cim de la Portella. Tot, a dreta i esquerra, puja vertical. La vista des d’aquí és immensa sobre el mar. A sota nostra, cap a l’esquerra, hi ha l’Hospitalet de l’Infant; i la central nuclear de Vandellòs, a la dreta.
Tornem a baixar. Ara el sol comença a picar. Els nostres cossos, que ja s’havien habituat al fred, ara reben el cop de la calor sobtada amb poca alegria.
De baixada encara faig aquesta fotografia d’una mata d’estepa blanca amb les seves flors rosades. El nom el rep de la coloració clara de les fulles. Hi ha també l’estepa negra que presenta flors blanques i fulles d’un verd molt fosc, quasi negre.
Recordeu, per fer cap comentari sobre la crònica, aneu a "Contactar"
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/masriudoms-portella-de-landreuet-24138034