(Baix Empordà) Ruta el mes de maig de 2015; 7 km; +100 -100; 2 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Sant Sadurní de l’Heura, Molí d’en Frigola, Sant Joan de Salelles.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (una passejada).

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: Quan un estat no reconeix les nacions diferents de la majoritària es produeix el que es coneix com a “failure of recognition”. La negació de la identitat col·lectiva provoca una situació humiliant i per això creixen els desitjos de ruptura. És llavors que l’estat més poderós és el responsable del crit del sobiranisme de la nació negada.

P1020345 St Sadurn de lHeura 

 

Hem passat un parell de dies a Monells i avui fem una curta caminada a partir de Sant Sadurní de l’Heura. El nucli de Sant Sadurní està documentat el 978, com a Sant Sadurní de Salzet. Probablement en aquella època devia comptar amb el castell i les cases del poble que hi estava vinculat i sabem que el segle XII depenia del bisbat de Girona. Del castell no en resta res, en cara que és molt probable que l’església actual hagi estat aixecada sobre l’antiga capella castral i que el campanar original formés part de les torres de defensa.

Durant els anys de formació de Catalunya les mitres bisbals van ser un dels elements de consolidació del territori amb funcions senyorials. Tot i que, en funció de les necessitats econòmiques, sovint es produïen compres i vendes de drets senyorials i això explicaria que a inicis del segle XIV el rei disposés del domini dels drets sobre el castell i la parròquia, ja que el 1362 el rei Pere III de Catalunya (i IV d’Aragó) ho va vendre a l’estament eclesiàstic per tal de refer la seva caixa molt minvada després de les despeses de la campanya de Sardenya.

P1020350 Camps de conreu i masies 

Comencem caminant cap al sud mentre veiem camps de conreu i masies. Cal potser afegir que Sant Sadurní de l’Heura va rebre el títol de “carrer de Barcelona” l’any 1442, la qual cosa va suposar que els seus habitants passaven automàticament a comptar amb els mateixos drets i privilegis que els ciutadans de Barcelona i així s’allunyaven de la dependència dels drets feudals del senyor al qual pertanyia la vila, sempre més imprevisibles. Contra aquesta decisió s’hi va oposar fermament, però sense resultat, el bisbe de Girona Joan Margarit.

P1020352 Alzines sureres 

Pels trams de bosc hi ha unes boniques alzines sureres que, segons sembla, encara fan la seva funció. El terme s’estén pels vessants més septentrionals de les Gavarres, on els sectors més abruptes (tot i ser un territori suau i amable) estan habitats per alzinars, sureres i pinedes. No deixem de veure, però, a les clarianes els camps de conreu i de pastures, amb les masies esparses, encara que sempre properes. Precisament la prosperitat agrícola va fer créixer molt el poble durant el segle XIX.

 

P1020354 Ma de pedra  

Poca estona després d’haver començat podem veure, al terra, la “Ma de Pedra”. Una ma esculpida a la roca i que forma part del passat dolomític de la regió. De fet, cap a ponent d’on estic i a uns dos-cents metres sé que hi ha un menhir: la Pedra Dreta de Sant Sadurní. La Pedra Dreta és un vestigi arqueològic de més d’un metre d’alçada i es troba dins de la pineda propera al mas de Can Mateu de la Creu. Al terme municipal s’han localitzat altres vestigis, tot el que ens parla d’uns orígens humans plens d’activitat, tot i que els segles els han esborrat.

 

P1020355 Forn de cal

La pista planeja còmodament i a l’esquerra trobem el forn de calç de can Puigmiquel. Els forns de calç, generalment estan relacionats amb territoris poblats i de masies autosuficients que obtenien la calç per a la construcció. Generalment el propietari feia servir el forn per a les seves necessitats, però també podia vendre la calç que es produïa o fins i tot llogar el forn perquè altres el fessin treballar. No hem d’oblidar que el naixement de Catalunya es situa documentalment el 874 amb Guifré el Pilós, que se suposa emparentat amb l’estirp carolíngia. Guifré va expulsar els sarraïns d’Ausona (Vic), de Montserrat i de gran part de Tarragona. També se’l creu fundador dels monestirs de Sant Joan de les Abadeses i Santa Maria de Ripoll.

P1020358 Resclosa den Frigola 

Aquell segle IX, a la península la major part del territori estava sota el domini de Mohamed I. Astúries endinsava els seus inicis amb Pelayo, a mitjans del segle VIII i Navarra el primer sobirà va ser Aurelio, ja a final del VIII. El primer comte de Lleó va ser García I l’any 910 i de Castella va ser Fernán González l’any 929. Aquest va ser el procés pel qual es van anar desenvolupant els diversos territoris peninsulars.

Encara no fa una hora que caminem i arribem al Molí d’en Frigola. Primer es veu la resclosa del molí, que era la bassa on s’acumulava l’aigua en espera de obrir la comporta i deixar-la passar per fer girar el mecanisme del molí.

P1020360 Mol den Frigola

El molí és una mica més enllà. El molí en perfecte estat, actualment es fa servir per a visites de les escoles amb la finalitat de mostrar la vida dels nostres avantpassats i del funcionament dels molins. Va ser restaurat l’any 2001 per l’Escola Taller de les Gavarres, mentre la directora era Assumpta Fabré i és una mostra del sistema d’aprofitament hidràulic del Daró en segles passats.

P1020371 Vistes fins a Montgr 

Es comença a girar cap a llevant i es passa pel costat del Mas Si-n’hi-queda.

A més tenim unes magnífiques vistes fins al Montgrí, que quasi no es veu allà lluny. El curiós nom de la masia que hem deixat enrere, entra dins del conjunt etimològic de grups verbals de connotacions iròniques o pejoratives com altres existents: Can Espantafrares, Mata-rectors, Gira-rocs. Altres tenen connotacions escatològiques: Caseta d’en Cagamantes o Mas Cagapena. Altres topònims , com també la del mas que hem vist, són descripcions d’accions: Ca la Mare-no-ho-vol, Coll d’Hi-era-de-massa, Font de Beu-i-tanca,... El món dels topònims és fantàstic!

P1020373 Mas Salelles 

Poca estona després s’arriba al Mas Salelles i el camí comença a girar cap a nord, tot passant pel costat de Can Saiol. Aquest mas forma part d’un antic veïnat, amb centre a l’ermita de Sant Joan de Salelles, de masies esparses i que actualment forma part de Sant Sadurní de l’Heura. El Mas que veiem és una gran casa del segle XVI.

P1020381 Sant Joan de Salelles

En aquesta caminada quasi no t’adones i ja ets a Sant Joan de Salelles. Es tracta d’un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català. Ens hi estem una estona, perquè l’indret és molt agradable al voltant d’aquest petit temple d’estil romànic que probablement prové del segle X, ja que presenta elements constructius com uns vestigis, al mur de ponent, de construcció en “opus spicatum”. La façana va ser refeta a finals del XVI i recentment (1987) s’ha restaurat el conjunt i reconstruïda la porta de migdia i el campanar.

P1020382 campana 

La campana llueix magnífica dins del seu campanar de cadireta. Anem tornant cap a Sant Sadurní de l’Heura per pista asfaltada. Sant Sadurní és actualment municipi que agrupa també Cruïlles i Monells.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9656458