(Baix Llobregat)  Ruta el 12/01/2013; 15 km; +580 -580; 5 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: Olesa de Montserrat, Puigventós, Coll San Bernat Mentón, ermita Sant Salvador de les Espases, Pla del Fideuer, Olesa.   Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 

 657 mapa 657 perfil 

FA ANYS: El 4 de maig de 1814, Ferran VII seguint les idees expressades en el “Manifiesto de los Persas” redactat per nombrosos diputats de Madrid, va abolir la Constitució de Cadis del 1812, tornant a l’absolutisme. Això va suposar un pas enrere per tota Espanya i noves dificultats per a les tradicions, llengua i economia a Catalunya.

P1190118 Sta Maria de Olesa de M 

El punt de trobada és al davant de l’església de Santa Maria d’Olesa de Montserrat (110m), per sortir en direcció nord fins deixar les cases de la vila. El nom d’Olesa ja es troba documentat, el segle X, amb el mateix nom. Probablement és d’origen pre-romà, segons Meyer-Lübke, i es podria relacionar amb els noms que porten el sufix pre-romà “-esa”. Estem a la zona més planera de l’esquerra del Llobregat, encarats a Esparreguera., que està a l’altre riba del riu. A Olesa s’hi va bastir un castell i una església, que va ser l’origen del nucli urbà. Probablement algunes de les cases del nucli vell deuen conservar les pedres amb les quals es va construir el castell. De fet la base de la torre campanar sigui probablement de la fortificació.

L’església parroquial és dedicada a Santa Maria, tot i que el 1012 va ser consagrada a Santa Maria i Sant Joan. Consten ampliacions o reconstruccions el segles XII, XVI, XVII i XX, aquest últim perquè va ser cremada el 1936.

P1190119 Can Llimona           A la sortida del poble veiem la riera d’Oromir, la deixem a l’esquerra i seguim la pista que surt a la dreta, planera fins arribar a Can Llimona, una masia de planta basilical, comporta d’un bloc central més elevat i amb teulada a dos vessants. Es calcula que és del segle XVII. El magnífic massís de Montserrat es troba a nord-oest de la nostra situació actual, tot i que avui no el podem veure per la boira que hi ha. Olesa va quedant enrere. La vila es va industrialitzar molt els segles XVI i XVII perquè es va aprofitar la força de l’aigua del Llobregat per fer anar diversos molins drapers i es teixia a mà la llana, el lli i el cànem, per després transportar-ho a Barcelona per a la seva venda. Cap a l’any 1880 hi havia més de 40 fàbriques de teixits, filatures i de tints.

Passat Can Llimona, es deixa una pista que marxa a l’esquerra i tot seguit s’agafa la que es dirigeix a nord, pujant cap el Bosc del Gavatx.

P1190120 

Entre les boires veiem el Turó de la Gronya, mentre seguim encara la pista còmoda i les boires es van esvaint una mica. A llevant hi ha el turó de Sant Pere de Sacama. De fet, la vila d’Olesa es va formar depenent del castell de Sacama, documentat ja el 937 amb el nom de “Camba” i que va formar part de la frontera del Llobregat davant dels sarraïns. Cal potser recordar que la primera frontera va ser la línia del Ter, la segona la del Llobregat i la tercera la del Gaià, per després baixar ja definitivament cap el sud. El castell de Sacama era, com va ser lògic, de possessió comtal i cedit com a senyor al comte Miró qui, més endavant, el va vendre a Agfred l’any 962, el qual finalment el va donar al monestir de Ripoll.

P1190122 Mas Puigvents  

Després de 4,5 km (fa una mica més d’una hora que caminem) des de la sortida arribem al Mas Puigventós (466m). Les restes, molt perdudes ens parlen d’un antic mas que consta documentat des de l’any 1386. En aquella època figurava com a mas del Coll Oriol i no va ser fins el 1550 que no va passar a tenir el nom que s’ha mantingut fins ara, ja que va ser quan va passar a la família dels Puigventós i que va tenir la seva millor època. El mas va quedar abandonat el 1950 i cap als anys 70 es va ensorrar. Les seves pedres vermelles contrasten amb el verd i el blau del cel. Una de les façanes disposa de contraforts de suport i en un d’ells encara es pot veure la data de 1751, any que devia coincidir amb una reforma de la masia.

P1190125 St Bernat Mentn 

Després de 10 minuts més ja veiem el Pla del Fideuer, a sota nostre, on diversos camins i corriols hi van. El sender surt pel costat del pla i puja amunt per arribar a 490 metres, al collet de Sant Bernat Mentó. Des d’aquí ja tenim ben evidents, a l’esquerra, Les Roques de l’Afrau, l’espadat rocós que va de llevant a ponent en direcció a l’altre espadat que és el nostre objectiu d’avui. Val la pena aturar-se a mirar la imatge del sant, amb dos llargs esquís.

P1190129 Serrat de Les Espases 

Al coll del Bram tenim una vista magnífica sobre el Serrat de les Espases. Es veuen dos piràmides, la primera és el Turó dels Ducs i la segona, amb la bandera dalt del tot que ja permet endevinar l’ermita de Sant Salvador de les Espases, la d’Espases. Aquí s’ha de baixar i no seguir el camí que indica un pal, molt mal posat, fent referència a l’aeri de Montserrat (si s’hi vol anar, cal baixar una mica i ja veureu els senyals de PR que s’enfilen per la dreta).

P1190132 St Salvador dEspases 

El camí de pujada és evident, amb escales que faciliten l’accés. Mentre pugem, encara anem parlant de Sant Bernat Mentó. Era un personatge que havia nascut al costat del llac d’Annecy, al cor d’Europa, fill d’una família noble de Savoia. Fugint de la riquesa i d’un bon casament es va fer sacerdot i va acabar fundant dues hostatgeries als Alps: el Gran i el Petit Sant Bernat, on hi va posar canonges agustinians. Es diu que va morir a Nevara, el 1081.

P1190134 Refugi 

 

Dalt hi ha el refugi i un petit espai guardat que fa de menjador, així com l’ermita. L’any 1923 l’ermita estava en molt mal estat, però va ser en el context de l’aplec de Vacarisses del 29 d’agost d’aquell any que amb l’empenta inicial del Centre Excursionista de Terrassa i altres centres socials d’Olesa, Vacarisses i altres indrets, es va obrir una subscripció per tal de portar a terme les obres de consolidació del lloc. Els caps de setmana sempre hi ha uns bons amics de l’Associació que tenen cura del lloc, on s’hi pot demanar una beguda o un cafè i també comprar algun dels llibres que tenen exposats, com jo he fet: “Sant Salvador de les Espases” de Joan Solà (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990).

P1190137 Interior 

L’interior de l’església és molt senzill, com pertoca a una ermita d’aquest tipus. L’edifici actual correspon a la restauració última del segle XX i disposa d’una sola nau de volta molt baixa. No disposa d’absis. Com va passar en molts altres temples, durant els primers dies de la Guerra Civil, va ser atacada per uns incontrolats que van cremar l’interior i van destruir el retaule gòtic de l’altar i l’harmònium.  

P1190139 Cpia retaule 

Del retaule en queda una còpia de la imatge central dedicada al Salvador, assegut i en actitud de beneir el món, representat per la bola de l aterra que sosté amb la seva mà esquerra.

 

P1190135 Tur del castell     Un pas protegit per una barana permet accedir al punt més alt, on hi havia hagut el castell.

P1190141 Cova 

A sota de l’ermita hi ha la cova, a 2 minuts baixant. Dins hi ha una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. Baixar-hi és un moment i permet confirmar la verticalitat de tots els vessants del turó.

P1190145 Fideuer

Anem baixant després de la visita i d’esmorzar una mica.

Una estona després tornem a passar pel Pla del Fideuer. Des d’aquí i seguint una ruta alternativa, paral·lela a la de la pujada i per pista còmoda anem tornant a Olesa. La tornada és més ràpida. Potser cal dir que el 1809 la vila va ser atacada per les tropes franceses, però van aconseguir ocupar-la donada la forta defensa de la gent del poble i perquè encara conservava la muralla, tal com consta en un document dirigit al governador militar del Mataró. Aquella guerra, coneguda a Catalunya com la Guerra del Francès, era coneguda a Espanya com la Guerra de la Independència. Va ser una guerra que  va castigar molt Catalunya (com sempre passava) ja que va quedar el territori com a camp de batalla estancat durant les últimes batalles. Cal situar el moment en l’aliança hispano francesa que va permetre l’entrada d’exèrcits de Napoleó a Espanya per envair Portugal i que Carles IV abdiqués a favor de Josep I, germà de Napoleó. Finalment es va provocar l’aixecament popular, iniciat a Madrid el maig de 1808. Però a Catalunya i com a conseqüència de l’Aliança, les tropes napoleòniques controlaven Figueres i Barcelona. Va ser en aquest context que molt aviat la pagesia catalana es va llençar a combatre l’invasor en un aixecament espontani, amb partides de guerrillers que actuaven sense cap coordinació.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5954476