Castellví de Rosanes a la Creu Aragall

Hem fet una excursió matinal a primers de novembre de 2011, en Josep Camp, en Toni Capell i jo, tot sortint de Castellví de Rosanes. La circular que fem es troba inclosa, doncs, a l’extrem nord-oest de la Serra de l’Ordal. Ha estat una excursió de 14,3 km; desnivell +510 i –510; amb un total de 4 hores. 

 mapa perfil 

 

TAL DIA COM AVUI: Catalunya sencera plorava: havia estat escapçada.  Els representants de Felip IV de Castella i Lluís XIV de França han signat, el dia 7 de novembre de 1659, el Tractat dels Pirineus que, a més de posar fi a la guera que mantenien des del 1635, comporta, la pèrdua dels comtats catalans per sobre de la línia pirinenca.

Aquest és un terreny on s’hi ve poc. Potser ho impedeix el fet que es tracta d’un territori molt ple d’urbanitzacions, però la volta que fem avui les deixa als vessants que no veiem. El cas és que ens trobem els tres a Castellví de Rosanes a tres quarts de deu del matí els tres companys que farem aquesta excursió. Avui fa un bon dia, clar però fresc per les pluges de les últimes dues setmanes. El poble està repartit entre l’antic nucli urbà i les urbanitzacions d’Els Àngels, Can Sunyer del Palau, Miralles, El Taió y Valldaina, amb un total de unes 600 persones. Etimològicament parlant podem dir que el nom de Castellví de Rosanes prové de una arrel romànica antiga formada per castellu veclu (originada en castellu vetulu, o castell vell), que deriva en “castellvell” i d’aquí a “castellví” i probablement fa referència a una fortificació “vella” és a dir anterior i potser, fins i tot, d’època romana. D’altra banda el nom “Rosanes”podria provenir de Rodanes, però segons l’Alcover-Moll és d’origen incert. L’Enciclopèdia Catalana, afegeix que prové probablement de rota, tros de terra rompuda, que ha de referir-se a les primeres colonitzacions medievals.

 P1090866 Inici a Castllv de Rosanes 

 

 

 

 

Comencem a caminar animats per la fresca matinera per una pista franca que no molesta gens i vaig pensant que el poble que deixem enrere no és gaire antic, encara que ho fos el castell de restes força perdudes que hi ha dalt del turó i del qual ja en parlaré més endavant. Les primeres cases es veu que van construïdes cap el 1700. De fet el cens del 1719 registrava 19 cases disseminades amb 93 habitants. Més endavant, l’any 1752, el poble havia perdut 7 cases i els habitants eren 42, més un capellà i el convent de Miralles amb 12 religiosos, un batlle i dos regidors. A finals de segle, el cens Floridablanca, ja dóna 188 habitants.

P1090868 Creu de lAragall La Creu de l’Aragall és una de les muntanyes més característiques de la Serra de l’Ordal i des dels seus 547 metres s’albira un bon paisatge de la comarca. El panorama abasta un ampli territori am vistes de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Collserola, Montpedrós y la Vall Baixa del Río Llobregat. Fins i tot arribem a veure la neu d’aquest últims dies cap a Rasos i també creiem endevinar alguns cims del Pirineu.

 

P1090873

P1090874

P1090876 

 

 

 

Per la seva visibilitat s’entén que hi hagi una important torre de vigilància forestal. La creu, d’estil modernista, es veu que va ser posada per una família de la burgesia a principis de segle a la memòria de Josep Rifà i Munt, mort el 1900. Una placa de pedra així ho acredita.

 

Anem baixant per l’altre costat i tombem a l’esquerra per tornar al punt on hem arribat i així seguir el nostre camí d’aquesta volta circular. Mentre marxem anem pensant en l’origen del terme “Aragall”. He pogut trobar que també es presenta en formes com xaragall o sargall i fa referència a clot llarg produït pel corrent d’aigua de plogudes fortes. L’origen del terme però és incert, amb opinions diferents. Per en Coromines tindria origen en l’arrel pre-romana arg- o arag-. Per en Balari vindria del llatí arare, llaurar, o bé aregare, obrir un solc a terra.

 Passem, en un revolt fort, pel costat d’una pedra grossa que potser deu ser las collada de la Pedra Dreta (404m). Més endavant, no les veiem, però sabem que a la dreta, més avall hi ha d’haver-hi les masies de Can Xandri i Can Ponç. Per tant, per aquí ha d’haver-hi el Turó de Can Xandri, de 426 metres.

P1090883 Mas del Castell 

 

 

 

 

Davallem seguint una línia d’alta tensió (320m) i seguim per camí per passar pel davant del Mas del Castell. Un edifici força ben plantat, amb una galeria en porxo d’arcs probablement per a assecar blat de moro.

 Deixem el torrent de les Deveses, que de tant en tant porta aigües que, com altres torrents del territori se’n van a desguassar al riu Anoia. D’aquest torrent de les Deveses va sortir la pedra per construir el famós Pont del Diable de Martorell. El Pont és el monument més emblemàtic d’aquella vila i fou construït els 10 a 1 abans de Crist, formant part de la infraestructura de la Via Augusta.

 

P1090882 Castell de castellv 

 

 

 

 

 

 

Tornem a agafar una pista de terra, però que fa de bon caminar i comencem a tenir les vistes del turó de Castellví, on hi ha les restes del castell. Destaca per la seva situació estratègica ja que dominava l’Anoia i per tant el recorregut de la Via Augusta. Les restes constructives estan molt malmeses i envaïdes per la vegetació, dalt del turó. Va ser enderrocat per ordre del borbó Felip V, que tant mal va fer a Catalunya el 1714, després que els seus defensors, comandats pel coronel de miquelets Miquel Santjoan, fossin obligats a abandonar-lo. D’acord amb l’Enciclopèdia Catalana la jurisdicció feudal de la baronia a la primeria del segle XI pertanyia a Guillem (I) de Castellvell, fill d'Amat, anomenat també Guillem Amat de Montserrat perquè posseïa la Guàrdia de Montserrat, i prohom de la cort dels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda. El llinatge dels Castellvell, que posseí el Castellví de Rosanes, es distingí pels fets d'armes i en la confiança dels monarques. Al segle XII, els Castellvell posseïen pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona el Castellvell vescomtal de la ciutat. El 1228, a la mort de Guilleuma de Castellvell, que s'havia casat amb Guillem Ramon I de Montcada, vescomte de Bearn, la baronia passà al seu fill, Guillem de Montcada i de Castellvell, vescomte de Bearn (que morí en la conquesta de Mallorca el 1229 i és enterrat al claustre de Santes Creus), i restà en mans dels Montcada fins que a la primeria del segle XIV pervingué als comtes de Foix. Tant en temps dels Castellvell com en el dels Montcada, als segles XII-XIII, el Castellví de Rosanes fou un centre d'atracció de trobadors. Hi morí (1398) el comte Joan I d'Empúries, que hi estigué empresonat. El 1397 la baronia de Castellvell fou incorporada a la corona i, malgrat la promesa que no en seria alienada, Joan II la cedí a Lluís de Requesens i de Soler i als seus descendents. Així pervingué per successió familiar als Fajardo, als ducs de Montalto i als Álvarez de Toledo, fins a l'extinció de les senyories.

 

P1090886 Rasa fins a Castellv de Rosanes 

Finalment arribem al quilòmetre 3 de la C.243b, en fem un curt tram i després entrem als carrers urbanització d’El Taió. Deixem urbanització, baixem a la C.243b, a tocar del torrent dels Murris, però arribem a fer carretera ja que pugem per rasa de vianants molt ben endreçada fins al punt on hem iniciat la caminada.

 

Prop d’on hem aparcat els cotxes, hi un evident tall: és el torrent dels Àngels. Les aigües van fins al riu Anoia, més avall de la carretera. Val a dir, pel seu interès, que hi ha la masia Miralles. Originàriament l'antiga quadra de Miralles, vora l'Anoia i a tocar del torrent dels Àngels, fou de Guerau Alemany de Cervelló, en època tan reculada com el 1210, però acabà prenent el nom que encara duu a finals del segle, sent propietat de Bernat de Miralles. El 1414, Bertran Nicolau, fundador l'orde de Sant Agustí , escollí dos frares del convent de Barcelona, Joan Casany i Francesc Corones perquè adquiriren, de Guillem Codorniu, la quadra de Miralles. D’aquesta manera es convertí l'antic casal fortificat en la Casa de Déu de Miralles. La comunitat ja no abandonà el convent fins a la desamortització eclesiàstica del 1835, després de la qual els béns de l'antic monestir de Miralles foren adquirits per la família Margarit.

 

P1090887 Creu de terme a Castellv 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de canviar-nos calçat i camises, anem a dinar a Ca’l Avi, el restaurant de Castellví, situat en una casa antiga, on podem recuperar energies i abans de marxar encara tenim temps per anar a comprar vi i cava al celler de Canals i Canals, on ens atén molt amablement la Marta, la dinàmica filla de Ramon Canals. Cal destacar que la família Canals Canals compta amb un interessant museu del cava que reuneix més de 2500 peces del món de la vinya, del vi i del cava datades i catalogades: cràteres gregues, àmfores romanes, bótes de vaixell, premses de fusta, copes de cristall de Murano, porrons de vidre català, llibres antics sobre la vinya i el vi i una col·lecció de microscopis únics. Em diu la Marta que el seu museu és el millor museu privat de la història del cava de Catalunya. Ens quedarà pendent tornar-hi a entretenir-nos-hi una bona estona i per tastar la copa de cava que va inclosa a la visita.

Com a comentari final he de dir, respecte del cognom Castellví (que coincideix amb el segon del meu avi matern: Josep Obiols Castellví) que la distribució total a l’estat espanyol queda quasi totalment inscrita a Catalunya. Així doncs tenim un total de 2.300 persones que duen aquest cognom, repartides de la següent forma: Barcelona 1.800, Tarragona 1.000 i Lleida uns 160. Sembla que es pot assegurar que l’origen del nom fou exclusivament català i s’ha trobat origen del llinatge concretament a Arboç, Argentera, Avinyonet, Barcelona, Calaf, Colldejou, Falset, Flix, Gavà, Els Guiamets, Masroig, Mediona, Pratdip, Valls… Entre els personatges importants puc citar a Francesc de Castellví i Obando (1682 – 1757), noble, historiador i militar que intervingué en el braç militar de la Junta de Barcelona per fer front a la invasió dels felipistes. També Guillem Castellví (Guillem Sorolla) (+1522), camperol valencià de Sant Mateu del Maestrat, esdevingué dirigent de les Germanies de València; en ser derrotada la revolta va ser mort, esquarterat i el seu cap exposat a València. Finalment, hi afegeixo Agustí de Castellví i de Llança, noble sard (+Càller 1668), fou empresonat acusat d’induir a l’assassinat del seu rival Artal d’Alagó. Tingué una gran influència a l’illa de Sardenya.

 

Doncs res més, aquí s’acaba la descripció d’aquesta excursió. Si voleu trobar la ruta en gps, poder anar al següent enllaç:

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2205799