(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Llobregat) Ruta 1223 el 17/06/2020; 13,5 km; +585 -585; 5,5 hores.   Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Olesa de Montserrat, Sant Pere Sacama, castell de Sacama, Creu de Saba, Pla del Fideuer, Pla de les Espases.   Participants: Camp, Hervàs, Josep Maria, Carles M, Maria, Vinyet i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1223  cperfil1223

FA ANYS: L’any 1735 ja està documentada la creu de Saba.

DSC06463 Olesa inici  Avui ens hem trobat a Cal Felip, a Olesa de Montserrat, per fer un cafè i retrobar-nos com a grup per primer cop després dels mesos confinats pel Coronavirus.

DSC06468 Amunt 

  Passem pel davant del porxo de Sant Digna, anem a nord fins a la Riera d’Oromir i seguim amunt per la pista. Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat. L'establiment del nucli del turó de Sant Pere està en l’origen de la construcció humana de la vila des d’antic. El nucli actual apareix documentat de forma directa a la fi del segle X; documentació on es fa referència a dos castells que hi havia al terme d'Olesa: el de les Espases (actualment Sant Salvador de les Espases) i el de Sacama (Sant Pere Sacama), al qual ens aproparem durant aquesta excursió d’avui.

DSC06467 Vista Esparraguera    Més amunt, tenim aquesta vista de la vall i del Poble de Esparraguera. El riu Llobregat separa els municipis d’Olesa i d’Esparraguera.

DSC06471 Molta ginesta

    Per aquesta comarca i en llocs on hi toca el sol es poden veure grans matolls de ginesta. Es tracta d’una planta que tradicionalment s'ha utilitzat per la bona sort i protecció i barrejada amb oli, s’utilitzava perquè es creia que era depurativa. Se sap que conté components tòxics. Joan Maragall va escriure un poema el 1904; una de les estrofes diu així: “En la flor de la ginesta / Catalunya m’ha parlat; / M’ha parlat de la gran festa / de la nostra llibertat”. Tristament hem de dir que ens està costant molt tenir aquesta llibertat.        

DSC06472 Enfilar Quan fa una hora i mitja que caminem (4,5 km) deixem la pista i ens enfilem per un sender que puja dret en direcció est.

DSC06475 St Joan Sacama    Ens anem enfocant en direcció a l’ermita de Sant Pere Sacama, que sobresurt pel damunt de les capçades dels arbres. Les referències més antigues del topònim ‘Sacama’ coincideixen amb la forma “ipsa camba”. Es creu que el substantiu original ‘camba’ prové de l’arrel gàl·lica “camb-“, amb el significat de ‘curvatura’, el que sembla coincidir amb les línies corbes de la roca on eren bastits el castell i la capella (Llibre “Sant Pere de Sacama: els primers pobladors”, CMRO).

DSCF9557 1 Esglesia 

    Un fontal senzill ens parla també d’un castell, desaparegut, del qual era capella. L'any 963 el castell de Sacama es trobava en possessió del comte Miró de Barcelona. Entre el 963 i el 966, el comte Digfred va manar construir una capella preromànica sobre les restes d'un primitiu oratori visigòtic, de la qual farà donació (junt amb el castell) a l'Abadia de Ripoll. En el segle XI es porta a terme la construcció de l'actual capella romànica. Construïda sobre un espadat, la capella és de nau única i presenta la típica decoració (a la part exterior de l'àbsida) amb arcuacions llombardes fetes entorn del 1090. La portalada principal, avui desfeta, era del segle XII. L'ermita fou reformada l'any 1985.

DSC06480 Gup al davant    Després de veure-la per fora i fer un mos, seguim la nostra ruta d’avui, que per cert està resultant molt atractiva.

DSC06474 Hiperis St Joan

    Una mata, també, de bonica fulla groga de pericó. El pericó o herba de Sant Joan (“Hypericum perforatum”) té molts altres noms per tot el territori català i presenta efectes antidepressius i per això és sedant, hipnòtic i relaxant, però també pot causar efectes secundaris. Millora, diuen, la concentració i la memòria. A l'edat mitjana es cremava en les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com a “Fuga daemonium” (espantadimonis). Es diu que cura la melancolia i atrau l'amor. En la cultura celta, es deia que les fades dolentes, els follets i mags de males intencions no entrarien mai en una casa on les seves finestres estiguessin protegides per ramets d'aquesta planta.

DSC06481 Cap a la Creu de Saba    Hem desfet una mica el camí anterior, baixant en direcció al petit replà i ara seguim en ruta al nord, per caminet molt fressat que aviat s’enfila fort per superar el vessant damunt del qual anem veient tota l’estona la Creu de Saba. Servia per delimitar el terme municipal i era de troncs fins que, el 1973, es va substituir per aquesta metàl·lica. Una placa ens informa que estem a 594 metres d’altitud. La placa és de l’UEC d’Olesa que el 1981 celebrava el seu 50è aniversari.

DSC06488 Creu de Saba

    Estem al capdamunt, a tocar de la creu. L’aparició del nom “Saba” és tardana, segons Josep Moran, i l’aplicació a aquest indret és incerta, però podria estar relacionat amb el nom o renom del promotor de la creu. Hi ha documents del 1735 i 1760 que parlen de la “partida dita creu de Saba”. Uns trenta anys abans per aquestes terres el coronel Ermengol Amill actuava en la Catalunya Central; els seus voluntaris perseguien botiflers, confidents, autoritats locals nomenades pels borbònics i també atacaven combois oficials que anaven pel camí reial. Era l’època (primers segle XVIII) en que una baralla entre candidats al tron d’Espanya va acabar amb la independència de Catalunya; quanta mort, quant dolor, quanta por i quanta pena les monarquies han causat!

DSC06493 

  Dalt de la creu hi ha embolicada una llarga cinta de plàstic groc; una resta de les protestes i manifestacions que es van produir a Catalunya quan es va fer el judici contra els nostres polítics i caps dels moviments socials. Però (‘cnnespanol.cnn.com’) “La Taula de Congrés dels Diputats, òrgan rector de Parlament espanyol, va rebutjar aquest dimarts crear una comissió que investigui a el rei emèrit Joan Carles I per presumptes irregularitats econòmiques comeses després del seu abdicació del tron al juny de 2014” i segons ‘huffingtonpost.es’: “ "El rei caigut", titula The Times en la seva portada, just a sota de la seva capçalera, amb un subtítol que diu el següent: "Sexe, diners i l'escàndol que ha sacsejat Espanya". No sé, però causa una mica de neguit pensar en com deu ser un país que té una ‘constitució’ que tanca a la presó polítics per convocar un referèndum i impedeix investigar un ex cap d’estat per temes (segons diuen els diaris) d’irregularitats econòmiques.

DSC06496 Montserrat    Des d’aquest punt, el sender, sempre molt fresat, segueix més o menys les corbes de nivell en direcció oest i nord-oest. Ara tenim sempre present el massís de Montserrat al davant. És possible endevinar molt bé algunes agulles com: la Mòmia, la Prenyada, la Panxa del Bisbe i la Gorra Frígia.

DSC06497 Sender baixant

    El camí baixa fort, quan ja s’encamina al Pla del Fideuer. Aquest coll és fronterer entre els municipis d’Olesa de Montserrat (sud) i Vacarisses (nord). Per aquí hi vàrem passar l’any 2013 en l’excursió a Sant Salvador de les Espases, de la qual insereixo la crònica al final d’aquest text.

DSC06500 St Lloren del Munt    I si ens aturem i girem la mirada, veiem, entre núvols, el massís de Sant Llorenç de Munt.

 DSC06502 Monolit expd Hidden Peak

    Seguim baixant, ara per pista còmoda, rogenca. Al coll de les Espases hi ha aquest bonic monòlit que compta amb una artística placa que diu “Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis”. Commemora els fets de l’expedició Olesa al Hidden Peak de l’agost de 1990. Els alpinistes Josep Grañó i Albert Ibañez van desaparèixer, el 18 d’agost, quan tornaven al camp 3 després de renunciar a fer cim i durant el descens des dels 7400 metres. El Hidden Peak (o Gasherbrum I) està al Karakorum i compta amb 8.068 metres d’altitud. El nom de Gasherbrum prové dels termes (en llengua baltí) ‘rgasha’ (formós) i ‘brum’ (muntanya). La primera ascensió s’assigna a Pete Schoening i Andy Kauffman el 5 de juliol de 1958.

DSC06504 Olesa

    Des del Coll de les Espases hem seguit el PR-C.166 fins que arribem, en 4 quilòmetres, als carrers de tramuntana d’Olesa. Passem per la Creu de Beca. De la Creu de Beca diguem que està documentada des del 1522 i consta com elevada al lloc “d’en Bequer”; també se sap que cap el 1336 aquests terrenys eren propietat de Joan Beguer, així que sembla clar el procés: Beguer, Bequer, Beca. La creu de pedra va desaparèixer a finals del XIX i posteriorment s’hi va posar la de ferro actual. Ja tornem a ser a Olesa.

Crònica del 2013 a Sant Salvador de les Espases: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-llobregat/264-olesa-a-st-salvador-de-les-espases

NOTA AL TRACK: Arribant a Olesa, el track ha fet una cosa estranya i no ha gravat bé, però no té problema perquè és quan ja tenim el poble al davant i només cal seguir la pista i el PR que baixem. Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/olesa-de-montserrat-sant-pere-sacama-castell-de-sacama-creu-de-saba-51180944