Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

El Montmell

(Baix Penedès) Ruta el febrer de 2013; 10 km; +565 -565; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Joncosa de Montmell, ermita de Sant Miquel, castell de Montmell, creu de Montmell, la Talaia, sant Marc. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat.

 

 mapa  perfil

JA FA MOLTS ANYS: El 1379 es va traslladar el consolat català de Beirut a Damasc. La línia menys concorreguda era potser la de les illes de l'Egeu cap a Constantinoble, mentre que eren més freqüentades les línies dels mercats de les espècies. Per això els vaixells del Principat de Catalunya es dirigien a Rodes i Xipre per continuar fins a Damasc. Cal remarcar el paper de l'illa de Rodes, on residien molts catalans sota la protecció dels cavallers de l'orde de l'Hospital i era la darrera etapa abans de decidir si seguien cap a Xipre, Beirut o Alexandria.

P1150973 Juncosa de Montmell Comencem l’excursió a l’àrea recreativa de Joncosa de Montmell (429m), municipi situat en un altiplà, als peus del massís del Montmell. La pista per anar-hi es troba un cop passat el poble (no confondre amb l’àrea esportiva, que presenta la desviació abans d’arribar-hi.

Ja sabem que el segle IX, la Catalunya Vella i el Baix Penedès havien estat sota el domini sarraï i que va ser a principis del segle X que Guifré II Borrell va situar la fronetra més avall del Llobregat. En aquell moment històric, va ser el bisbe de Barcelona, Vives, que va atorgar carta de poblament al nucli del castell del Montmell, comptant que el poder reial dels francs era totalment inexistent. De fet, els francs es van preocupar per crear un coixí ‘avantguarda de protecció amb els terrioris catalns. Un cop aconseguits els primers poblaments des del Rosseó i altres comarques fins a dins de la Catalunya Vella, ja no se’n van preocupar més.

Cal afegir que la carta de poblament del Montmell, com a tal, és la més antiga coneguda de Catalunya. El nom original del poble prové, etimològicament, dels conjunts de joncs que creixen a les rieres i fonts dels voltants. Actualment, el poble de Joncosa del Montmell cobreix l’àrea més septentrional del Baix Penedès i suposa la tercera part de la superfície comarcal. És part tant, el municipi més extens. La parròquia, dedicada a la Mare de Déu del Remei, està una mica apartada del nucli. Es tracta d’una marededéu mol estimada, advocada de les parteres. Era tradició que la imatge duia una cinta de seda de colors de la seva alçada que, deien, ajudava a les parteres si la posaven al damunt del cos en el moment d’infantar.

P1150980 St Miquel Montmell Vell Des de l’aparcament, al costat de l’església nova de Sant Miquel (encara que en molt mal estat) hem anat pujant pel dret fins al camí que condueix a l’església romànica de sant Miquel, ben arrapada al turó rocós i força vertical dalt del qual hi ha les restes del castell. 

P1150983 Interior

 

 

 

 

 

 

Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb una segona, afegida posteriorment i que es veu separada, per dins, amb dues arcades. La porta d’accés és pel mur meridional i l’absis, tal com toca, per la banda de ponent. L’absis s’observa ben conservat i amb arcuacions llombardes.

 

P1150986 Amunt 2 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Toca explicar l’etimología de Montmell. Segons Moran, Batlle i Rabella, Montmell prové de “Monte Macellum” (s/doc. s. X) literalment “muntanya del mercat o carnisseria”. Segons he vist a Wikipedia, indica el mateix origen però amb el significat de “Muntanya àrida”. Segons Alcover-Moll, prové del llatí “Monte Macelli” que seria un nom propi d’home.

En tot aquest terme hi corren diverses conques hidrogràfiques. Cap a llevant, tenim la riera de Marmellar que té l’origen a Aiguamúrcia i acaba sent tributària del riu Foix. Cap a ponent, s’originen diversos torrents que aboquen les seves aigües al Gaià i pel que fa a la part central i meridional tenim tot un conjunt de barrancs i torrents que acaben formant la riera de la Bisbal, la qual cedeix les seves aigües a la platja de Sant Salvador, al Vendrell.

P1150988 Castell

 

 Castell i Creu de Montmell 0213 015

 

 

 

 

 

 

La pujada al castell és una mica dreta i sense cap dificultat, però dreta i cal anar en compte de no relliscar en les pedres. Les mans es fan servir poc, però de tant en tant, una mica ja va bé castell (d’aquesta pujada i la posterior baixada, ve que ho he classificat com “moderat”, clar que per a qui la grimpada és el normal, ho trobarà totalment fàcil). Mentre es puja, es poden observar diversos forats que representen una curiositat geològica. Són coneguts com Boques Calentes i surt un aire a una temperatura superior a la de l’exterior. He llegit que s’hi ha trobat exemplars d’alguna particular fauna cavernícola.

Dalt queden les restes del castell (a 781m). Se sap que hi havia hagut la Comanda de Joncosa, dels templers. Hi van arribar, es veu, un cop es van traslladar de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès) i també sabem que el 1205 tenien un preceptor propi. Quan es va extingir l’orde dels Temple, com a conseqüència de les manipulacions polítiques i del pontificat del 1312, el castell va quedar unit a la Comanda dels Hospitalers de les Gunyoles. Originalment, tota la serra del Montmell havia estat conquerida per l’Església de Barcelona, per aprisió (el 974) i probablement el castell, ja devia ser una petita fortificació dels sarraïns. El castell va ser encomanat a la família banyeres, durant els segles XII i XIII. Posteriorment, durant la guerra civil contra Joan II, el castell va ser escenari de diverses batalles, però no va ser mai destruït. Després, després de la guerra de Successió (entre el 1715 i el 1720) va allotjar una guarnició de soldats valons que, tenien la funció del control del territori en favor de Felip V.

P1150990 Talaia 

 

 

 

 

 

Hem tornat a baixar del castell i a tocar tornar a pujar cap a la creu. Ja des de la creu, amb magnífiques vistes, toca anar carenejant fins arribar a La Talaia (861m) que és el punt culminant de la serra i de la comarca. Aquest territori, força accidentat, correspon a la Serralada Prelitoral i forma part de l’anomenat Bloc del Gaià, format per una base rocosa i sòlida del paleozoic recobert de capes triàsiques amb un mantell superior de calcàries del cretaci. És per això que l’àrea, predominantment calcària, compta amb nombroses coves i avencs. Cal afegir que tota la serra ha estat inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

P1150993 Cabres i gent 

 

 

 

 

 

Hem anat girant, primer cap a nord i després hem baixat, seguint un rètol que indicava la direcció cap a Sant Marc, cap a ponent. Pel camí, les cabres s’han barrejat, amb la seva pastora i amb els colors dels excursionistes. Bona part del terme disposa de terres de difícil treball agrícola, el que en diríem terres incultes, on els antics alzinars han estat substituïts per pinedes de pi blanc. El sotabosc presenta exemplars de bruc i de boix, però el garric predomina en bones extensions de garriga. Cap a l’est sé que hi ha Sant Jaume dels Domenys i l’antic poble de Marmellar on hi vaig estar d’excursió fa uns dies (podeu visitar el relat d’aquella excursió). Aquell poble està deshabitat des del 1976 (l’any 1970 encara tenia 26 habitants) quan un incendi ferotge va assolar la zona nord-est del Montmell.

P1150996 Llentiscle 

 

 

 

 

 

Pel camí es poden veure, també, mates de llentiscle (“pistacia lentiscus”) i potser us interessa saber que és aliment pels ocells, pel bestiar i antigament se’n feia oli per al llum. Segons les velles, posar unes fulles de llentiscle en remull per després beure l’aigua servia per obrir la gana.

 

P1150998 St Marc

El camí ja fa estona que s’ha aplanat, encara que ara toca pujar una mica fins arribar a Sant Marc. Es tracta d’una església, una mica desfeta, d’estil gòtic popular que prové del segle XIII al XV i per tant conserva una bàsica tradició constructiva de caire romànic. El primer document que en parla és del 1370. Davant de la portada queden les restes d’una ample porxada i al costat les restes enrunades de la casa de l’ermità.

P1160008 St Miquel Nou de Montmell 2 

 

 

 

 

Des de Sant Marc es tornaa la carretera i pocs metres més enllà es passa a l’altra banda, davant de la masia de Cal Magí Vidal i es va caminant, per caminets i pistes, en direcció sud-oest fins a tornar a veure l’església nova de sant Miquel, al costat del lloc on hem deixat els cotxes al matí. Aquesta església, també en mal estat, va ser consagrada el 1598 en substitució de l’antiga, ja que a molta gent li era difícil enfilar-se tan amunt. Hem tancat el cercle.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4027294