(Baix Penedès) Ruta el 27/2/2013; 11 km; +270 -270; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: El Vendrell, Roca Aguilera, serra Pedregosa, Puig Lleó. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
JA FA MOLTS ANYS: L'any 1346 es van equiparar les monedes de Barcelona i Lleida i això permeté una consolidació monetària a tota la Corona catalano aragonesa, iniciada ja l'etapa anterior, amb Jaume I. L'activitat d'encunyació estava dividida entre Barcelona i Perpinyà i el rei podia batre moneda d'argent o d'or per iniciativa pròpia.
Hem deixat el cotxe a prop de les pistes esportives d’El Vendrell (70m). No entrem al nucli antic del poble que, en els últims anys, s’ha estès de manera molt considerable. Als afores encara hi ha conreus de vinya, amb les seves ben conservades cabanes de pedra seca. Aquest és un municipi situat prop de la façana de costa a la plana del Penedès, encara que amb la barrera oriental dels contraforts del massís del Garraf i cap a ponent pel que es conegut com el bloc del Gaià. El poble havia crescut gràcies a la producció d’aiguardent i vi, amb una potent activitat comercial d’exportació que es canalitzava a través del port de la platja de Sant Salvador dins del segle XVIII, fins que va arribar la plaga de la fil·loxera que va ensorrar l’economia, abocant el poble a una situació de davallada fins pràcticament els anys quaranta del segle passat.
Hem anat pujant cap a la serra evident que tenim al davant, seguint una pista asfaltada, rural, sense trànsit, que devia ser una de les antigues vies d’unió amb Sant Vicenç de Calders, on hi havia hagut el castell de Calderes (documentat des del 1011) del qual no en queden vestigis. El rètol ens indica la direcció de la serra Pedregosa. Tota la serra és una muntanya de morfologia calcària provinent del cretaci i del miocè. El contingut calcari i de margues argiloses permet, en alguns punts, l’aprofitament per a la construcció i la producció: sorres, graves i terres per a producció de ceràmica.
Si mirem al darrera veiem l’escletxa de les vies del tren d’alta velocitat. Aquell sistema de trens que, segons deien els nostres governants, suposava la major extensió, en kilòmetres, de tota Europa: ho estarem pagant molts anys! Mentre, les línies per a mercaderies rodalies i mitja distància fan pena. Seguim amunt per aquest terreny sec on la pluja desapareix sota terra per forats i escletxes. Així el subministrament d’aigua a El Vendrell es feia per pous i mines i sobretot per les captacions a Tomoví, terme d’Albinyana, al nord de la serra per on caminem. L’any 1907 es van fer la canonada per portar les aigües cap el poble. Aquell primer raig es va fer brollar per la font modernista que encara està instal·lada a la Rambla. Però quatre anys més tard es va escampar per El Vendrell una epidèmia de còlera, provocada per les condicions de les aigües provinents de la riera del Gaià, que va provocar més de cents morts i molts malalts.
Deixem la Roca Aguilera i planegem fins el Puig Claper (250m). Es tracta d’una serra planera coberta per una extensa garriga i amb exemplars de llentiscle, estepa blanca i alguns pins blancs, ja que es tracta de territori que ha patit sovint els incendis. Mirant cap a sud s’endevina el mar, en aquest dia de cel nítid però de plana poc clara. Cap a mar hi ha la urbanització de Roc Sant Caietà, al costat de l’Arc de Berà, el magnífic arc de triomf que va ser construït el segle I aC per ordre testamentària de Luci Lisini Sura (ciutadà de Tàrraco) i que probablement estava dedicat a l‘emperador romà August. Penso que és possible que per aquí s’hi moguessin, a finals del segle XIX, els carlins que encerclaven la vila i que al final la van conquerir, després de la rendició dels últims defensors que es trobaven fortificats dalt del campanar. Cada any s’hi celebra una festa per recordar els qui van perdre al vida defensant la vila el 4 de març de 1874.
La vista del poble es veu des de dalt de tota la serra. Sé que el nucli emmurallat encerclava les cases al voltant de l’església de Sant Salvador. Era un nucli confirmat, com a dependent del monestir de Sant Cugat del Vallès (un dels més importants de la Catalunya medieval), l’any 1098 (pel papa Urbà II) i un altre cop el 1120 (pel papa Calixt II). L’original temple de Sant Salvador de la vila d’El Vendrell, va ser totalment reconstruït i eixamplat dins del segle XVIII. La vila va veure com es construïa la Rambla, dins de la segona meitat del segle XIX, per tal d’unir la vila amb l’estació de ferrocarril que també s’inaugurava aquell any. Tot i que hi ha vestigis arqueològics molt antics, el poble d’El Vendrell està documentat per primer cop el 1037, entre l’abat de Sant Cugat i el senyor dels castells de Calders i de Santa Oliva.
Hem anat girant cap al Puig Lleó seguint el tancat de les instal·lacions d’Aqualeon i tenint més enllà les vistes del Montmell, on jo hi vaig pujar ara fa pocs dies. Recordo que El Vendrell havia adoptat una posició ambigua en la guerra contra Felip IV de Castella (quan la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent s’hi van aixecar) i també durant la Guerra de Successió. En els dos casos, la oligarquia local va fer decantar la vila en favor dels Felips. Una de les famílies més decisives va ser la dels Morenes que, després i ja regnant Felip V, va adquirir títols de noblesa (baronia de Quatre Torres, marqués de Grigny i comte d’El Asalto, aquest amb grandesa d’Espanya) i es va traslladar a Tarragona.
L’entorn es torna més arbrat i després del Puig Lleó (311m) anem girant ja per seguir el torrent del Cullerer que ens anirà tornant un altre cop al punt de sortida. El nom del poble sembla d’origen incert, però hi ha alguna informació que diu que Vendrell prové del diminutiu “Venerellus” del llatí “Venere” (Venus). Se sap, també, que hi havia hagut al barri marítim de Sant Salvador, un “Portu Venerisa” que comptava amb un petit nucli interior denominat “Venerelluso” , que vindria a ser La Petita Venus.
Al poble hi va venir a viure la família d’Àngel Guimerà (dramaturg, polític i poeta), nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Immers en un món lingüístic diferent, s’hi va integrar i es va acabar convertint en una figura cabdal del catalanisme. D’altra banda va néixer al poble, Pau Casals i Defilló el 1876. Que va esdevenir un gran violoncel·lista i compositor musical, pare d’El cant dels ocells, que ha esdevingut tot un símbol de pau i llibertat per tot el món.
Si vols accedir a la ruta pe a gps, pots anar a:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4048167