Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Barcelona Raval nord

(Barcelonès) Ruta el 12/11/2014; 2 km; +5 -5; 2,5 hores.   Passejada urbana i històrica per Barcelona amb el següent itinerari: Cantonada Rambles amb el carrer del Carme, carrer dels Àngels, carrer Montalegre, carrer Torres Amat, plaça Castella, carrer Tallers, carrer Ramalleres, plaça Bonsuccés, carrer Sitges.    Assistents: Camp, Biel, Carles, Toni, Josep Maria, Lluís i Miquel.     Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 p mapa  p perfil

 

P1000840 Esglsia de Betlem 

1, Aquesta tercera ruta vol fer una volta per la banda nord del barri del Raval, el quadrat que està inclòs, més o menys, entre la Ronda de Sant Antoni (oest), el carrer de l’Hospital (sud), la Rambla (est) i el Carrer Tallers (nord). Així que comencem al carrer del Carme, a la cantonada amb les Rambles.A la cantonada, de la dreta, tenim el portal principal de l’església de la Mare de Déu de Betlem. D’estil barroc es va començar a construir el 1680 pels jesuïtes, que la van abandonar després de la seva expulsió el 1767. Era l’església més sumptuosa de totes les de Barcelona, fins que el 1936 va ser incendiada.

 

 

P1000842 Palau Virreina 

2, A l’esquerra, hi ha el Palau de la Virreina. Va ser construït el 1777 com a residència particular de Manuel d’Amat, marqués de Castellbell, que havia estat virrei del Perú i també s’ocupava de l’explotació de les mines d’or de Potosí, tornant amb una gran fortuna. Cal suposar que l’or que anava apartant, mentre els pobres indígenes suaven, va ser el que va servir per construir aquest palau. A la tornada d’Amèrica es va casar amb una joveneta de nom Francesca, filla de la família Fiveller. El nom actual del palau prové doncs de la dona, que va quedar vídua 5 anys després i va heretar una enorme fortuna. Actualment és propietat de l’Ajuntament i es dedica a activitats museístiques i culturals. Però nosaltres seguim recte, de cara, pel carrer del Carme.

P1000792 Granja Viader 

3, A la dreta, surt el petit carrer Xuclà. Si esteu començant la caminada, potser us vindrà de gust seure i fer un cafè a la Granja Viader, també un local emblemàtic de Barcelona, ja que va començar el 1870 i ja fa cinc generacions que s’ocupen dels clients oferint productes de Cardedeu. La Rafaela Coma va ser la primera mestressa i va muntar la lleteria aprofitant que era el moment en que la llet deixava de ser un aliment “només pels malalts” i que la ciutat s’obria cap a l’eixample de més enllà de la rambla. El 1910 en Marc Viader ja és propietari de la granja i transforma l’estable que hi havia al darrera de la lleteria en un obrador per produir nata, que es ven en fulles de col. La llet i els ous se’ls fa portar de masies als afores. L’any 1925 la família Viader funda l’empresa Letona, de llet pasteuritzada i més endavant el producte estrella: el Cacaolat. Pel que fa al carrer, potser cal dir que probablement sigui una corrupció del non Joglar.

 4, Al número 3 del carrer del Carme hi ha la històrica xocolateria Garriga, que ja existia el 1850. L’any 1952 va passar a anomenar-se Bellart i actualment duu el nom de Chök, una empresa que ha transformat aquella històric establiment i ara dóna cursos d’elaboració de productes basats en la xocolata. És interessant entrar-hi per admirar la decoració modernista del petit local, que han mantingut de l’antiga botiga.

P1000793 El Indio 

5, Al número 24 hi ha els antics (i que durin) magatzems El Índio. Aquest establiment va ser inaugurat el 1870 per part de F. Mitjans. Més endavant va passar a la família Alsina. Es veu que el propietari va tornar de París, després de l’Exposició Universal de 1900, amb un indi automata que movia els braços i que a vegades s’encallava i per això l’aparador sempre estava ple de nens que s’ho passaven molt bé quan quedava aturat. El nom de l’establiment ve d’aquella època. Actualment encara funciona oferint productes de qualitat (mantes, catifes i teles de tota mena). Entrar-hi és una satisfacció ja que es pot gaudir d’un ambient menys “prefabricat” que els altres grans magatzems que s’han fet a Barcelona. La decoració modernista ha servit per al rodatge d’algunes obres cinematogràfiques. Aprofiteu hi aneu a comprar, sempre hi trobareu algun producte exòtic interessant, ja que després de quasi dos segles, com que el lloguer és de renda antiga i amb la llei que van canviar el govern del PP, hi ha el risc que aviat no es pugui tornar a veure tal com està.

P1000795 Placa Ateneu 

6, A l’edifici del número 30, una placa recorda que aquí hi havia l’Ateneu Enciclopèdic Popular, una entitat pensada per a promoure la cultura entre les classes obreres. Va néixer l’any 1902 i va ser clausurat (i el patrimoni espoliat) el 1939 pel govern del general Franco (no oblidem que encara existeix una fundació a Galícia, dedicada al general a la que el govern del Partit Popular hi ha assignat subvencions). Des del 1977 un grup de gent jove, del món llibertari, han tornat a posar en marxa el projecte en un altre domicili, mentre estan reclamant tornar a la seu original. Actualment tenen un local al Passeig de Sant Joan.

P1000798 Placa  al Dr Fleming 

 7, Passem pel costat de la plaça del Doctor Fleming. Una placa de marbre exposa l’homenatge de l’any 1966 de la Unión de los Matarifes de Barcelona. Alexander Fleming va ser el descobridor de la penicil·lina i per tant molta gent estan vius gràcies al seu descobriment. Va rebre el Nobel de Medicina el 1945 i també va visitar Barcelona el 1948. A la plaça també hi ha un bust en una fornícula, sobre una font, amb una altra placa: Barcelona a sir Alexander Fleming, però que es fa molt difícil veure ja que des de fa molt temps està tot tapat per un tancat d’obres. El mur de l’edifici és el de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Antigament (fa uns 50 anys) quan a la plaça hi havia cases, al costat d’aquest mur, on hi passava un carrer, s’hi posaven els amanuenses, que es dedicaven a copiar o escriure allò que la gent, que no sabia escriure, els hi demanaven.

 8, Als baixos de la casa 41 (avui desapareguda) del carrer Carme l’any 1898, Gabriel González, sabater i que acabava de fer-se soci (amb el número 30) del Futbol Club Barcelona, va decidir posar-hi una botiga de calçat esportiu. Era un innovador. El nom que hi va posar va ser La Samaritana, a suggeriment d’un parent que vivia a París. Els anys van passar. Però en el procés de millora del barri el 1992, l’Ajuntament va ordenar la demolició de les cases 14 i 43 per ampliar els jardins Doctor Fleming. I d’aquesta manera va desaparèixer la botiga de roba esportiva més antiga de la ciutat.

P1000799 Antic Hospital Sta Creu 

 F799 9, Uns metres més endavant destaca el portal medieval de l’antic Hospital de la santa Creu, també Reial Acadèmica de Medicina i Cirurgia. Més actualment ha esdevingut Institut d’Estudis Catalans i Biblioteca de Catalunya. Al mateix espai físic hi ha l’Institut d’Estudis Catalans dins de l’antiga Casa de Convalescència (segle XVII), que formava part de l’Hospital de la Santa Creu (gòtic del 1401) i que va durar cinc segles. L’IEC es va crear el 1906 per organitzar la cultura de la llengua catalana als Països Catalans, com a resposta a la desatenció que hi havia per part de l’estat espanyol (que encara perdura). Durant el govern de Franco es va perdre molt material, però l’IEC va continuar funcionant clandestinament. Convé entrar i admirar els jardins interiors i la creu barroca.

 10, Al davant hi havia el convent del Carme, que donava nom a tot el carrer. Hi estaven instal·lats els religiosos de l’orde de la Mare de Déu del Monte Carmelo, també coneguts com carmelites descalços, una de les quatre ordes mendicants. L’edifici va quedar quasi totalment destruït amb l’incendi del 25 de juliol de 1835. De fet, al carrer hi havia diversos convents i monestirs: El de Betlem, que ja em comentat, aquest del Carmel, el convent de Jesús i Maria de religioses mínimes, del 1653 i el de Santa Margarita de religioses caputxines, fundat el 1599.

P1000802 C Egipciaques

 

11, Passem per la cantonada del carrer Egipcíaques. Antigament era conegut com carrer de La Galera, ja que aquí hi havia la presó de les dones. Posteriorment, s’hi va instal·lar un convent dedicat a Nostra Senyora de la Victòria, que va ser clausurat el 1653 per un epidèmia de pesta. L’any 1671 van començar les obres d’un nou convent destinat a acollir les dones de dubtosa reputació, que eren conegudes com “penedides”. A inicis del XVIII es va sotmetre la comunitat a una regla i se’n van fer càrrec les clarisses. El 1712 va rebre l’autorització papal per la comunitat sota la regla de sant Agustí. L’exclaustració del 1837, va suposar l’expulsió de les monges i l’enderroc del convent. Cal fixar-nos que els processos de desamortitzacions del segle XIX va ser un d’espoli per part de la monarquia espanyola per cobrir l’endeutament al qual havia arribat.

P1000804 Placa a les victimes  

12, Hi ha una antiga font i a sobre una placa col·locada l’abril del 2003 “En memòria de les víctimes dels bombardejos de Barcelona de març de 1938”. Aquell mes d’abril, els dies 16, 17 i 18, l’aviació legionària italiana i l’alemanya, en suport de l’exèrcit del general Franco i des de les seves bases a Mallorca van bombardejar Barcelona de manera especialment intensa. Van causar uns 1000 morts i uns 2000 ferits entre la població civil de la ciutat, amb uns 120 edificis ensorrats o molt danyats. Aquell bombardeig es considera el primer de saturació de la història i el segon més mortífer de la guerra civil espanyols, després del de Gernika. La resta de l’estiu, els bombardejos van seguir a la costa mediterrània controlada per la República, amb un total d’unes 17.000 bombes, on va destacar l’atac sobre Alacant el 25 de maig.

 13, Arribem a la plaça de Joan Amades. L’Amades (1890-1959) va ser un gran etnòleg i folklorista català, de fet el més gran i que ens ha deixat una espectacular obra impresa i dins d’ella el Costumari Català, obra fonamental per entendre la cultura de Catalunya.

P1000806 Estudis Mila i Fontanals 

14, Deixem a la dreta l’edifici dels estudis Milà i Fontanals. Manuel Milà i Fontanals, nascut a Vilafranca del Penedès el 1818, va ser un erudit, escriptor i filòleg català que va formar part dels impulsor de la Renaixença. Recordo que pel que fa als estudis, consta que ja el 1310 els consellers de Barcelona eren els protectors de les ciències i lletres i havien establert càtedres i rectors dels estudis. L’any 1402, Martí l’Humà, li va donar forma d’Universitat i consta documentat que la ciutat de Barcelona dotava amb recursos els costos de l’ensenyament. Això va acabar de cop, el setembre de 1714, quan Felip V, el primer rei de la família dels Borbons, després de sotmetre Barcelona i Catalunya, a sang i foc, va ordenar el tancament.

P1000809 Antiga capella dels ngels 

 

15, Girem a la dreta pel carrer dels Àngels. Al davant del número 20 hi ha l’antic convent dels Àngels. És la capella del que havia estat el convent, edificat per a les monges de Tercer Ordre de Sant Domènec. El nom prové del 1485, data en que a una petita comunitat de monges de Caldes de Montbui se’ls hi va concedir una petita capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels, situada extramurs de la ciutat. Després de la Guerra Civil, quan el convent encara ocupava tota la plaça que ara tenim al costat, va ser ocupat com a magatzem de ferros de Miquel Mateu que va ser alcalde de Barcelona des del 1939 al 1945, el qual apareix en algunes fotos al costat de Franco i del bisbe, tots amb el braç alçat en la salutació feixista.  

P1000810 MACBA 

16, Actualment es ocupat com a espai museístic del MACBA . S’ha d’entendre que el creixement humà de la ciutat emmurallada va obligar, el segle XIII, a construir una altra línia de muralles a les Rambles. Aquelles muralles no protegien l’espai per on caminem ara, però si que van condicionar el seu caràcter. S’hi van mantenir els horts, però es va utilitzar aquest barri per oficis molestos i activitats brutes o sorolloses (prostitució, carnissers, terrissaires) o que exigien molt espai (convents i hospitals). Va ser tant important el creixement que just un segle després (XIV) Barcelona va eixamplar el seu recinte emmurallat per incloure tot aquest barri. Amb els anys, alguns dels convents van passar a dividir-se ens espais de cases i magatzems. Després, a la guerra civil espanyola, molts d’aquests edificis va patir les bombes. Ara fa uns anys, l’ajuntament, per tal de rehabilitar el barri, ha anar adquirint vells edificis en mal estat i els ha convertit ens places i espais diferents, com aquest que ara tenim al davant.

 17, El carrer canvia de nom i es passa a dir Montalegre. Al número 5 hi ha el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). L’origen de la Casa de la Caritat es remunta al 1583, per fundació del Consell de Cent de la ciutat, a l’asil del carrer Elisabets per als dos sexes. Eren èpoques en que vagabunds, captaires, orfes, imbècils, idiotes, murris, anormals... tenien connotacions negatives. L’any 1772 es va considerar que calia separar els sexes i els homes i nens van venir a parar al carrer Montalegre i va funcionar com a tal fins el 1957. El CCCB és producte d’una rehabilitació total del conjunt arquitectònic.

P1000820 Linotipia al pati Manning

 18, Una linotípia al Pati Manning. Aquest pati forma part de l’antiga Casa de la caritat, al carrer Montalegre. La linotípia és un testimoni dels anys en que la Casa de caritat era la impremta dels diaris i llibres oficials. L’escala porta al pis superior on hi ha diverses sales on s’hi organitzen reunions.

P1000821 Esgl Sta maria de Montalegre 

 

19, L’església de Santa Maria de Montalegre, originalment fundada com a conseqüència del trasllat de les canongesses, el 1322, des de l’ermita dedicada a la Mare de Déu de Montalegre o de l’Alegria, on actualment hi ha la Conreria, a Tiana. Després de nombrosos canvis i després de la guerra civil, l’any 1965 l’Arquebisbat de Barcelona va fer cessió de l’església a la Prelatura de l’Opus Dei que en va prendre possessió el juny de 1967 i es va restablir el culte.

 

 

 

 P1000824 Plaa Castella 

20, Arribem a la plaça de Castella que és l’espai que va quedar, després de la guerra civil, d’enderrocar l’hospital militar el 1943. Però abans d’hospital militar, va ser fàbrica de tabac i encara abans havia estat l’antic convent dels pares paüls i ocupava tot l’espai de l’actual plaça. Només s’ha mantingut l’església (del 1720) i una part del claustre. És l’església de Sant Pere Nolasc, d’una sola nau, amb capelles laterals i un creuer cobert amb una cúpula semiesfèrica. Recordem que Pere Nolasc, va ser un comerciant de Barcelona que va néixer el 1180 i que amb els seus recursos va intentar redimir (alliberar mitjançant pagament del rescat) els cristians capturats pels musulmans del nord d’Àfrica. Després va ser el fundador de l’Orde de la Mercè, dedicada especialment a la mateixa finalitat.

P1000825 Papus 

 

21, Anem baixant i al número 77 del carrer Tallers ens aturem un moment davant de l’edifici que havia estat l’editorial de la revista satírica El Papus. En època franquista, El Papus, era molt llegida pel sarcasme que destil·lava respecte de l’actualitat d’aquells temps. En aquella època, la Llei de Premsa i Impremta, impulsada el 1966 pel ministre de torn, en Manuel Fraga Iribarne (fundador del Partit Popular actual), es dedicava a empaitar aquesta revista i altres amb la censura. El 20 de setembre de 1977 un atemptat de l’organització Triple A, va matar el conserge, Juan Peñalver, va ferir 16 persones més i la redacció va quedar destrossada. Tal com van les coses actualment, potser ens faria falta un Papus nou.

P1000826 Un passatge en el temps 

 22, Seguim baixant i entrem un moment dins d’un passatge, sense sortida, que sembla voler recordar com eren els carrers fa ara 50 o 60 anys. Anem parlant que va fer falta un govern municipal de la dictadura franquista perquè a Barcelona hi hagués una plaça dedicada al regne de Castella, enemic històric i vencedor d’una Catalunya sovint humiliada. Hi ha autors que encara parlen i documenten una incompatibilitat absoluta de l’univers cultural català amb el castellà, com a conseqüència de prioritats, esperit i orígens ideològics fins i tot contraposats. A la dreta surt el carrer Ramelleres. Aquest carrer rep aquest nom pel fet que era on vivien les dones que feien ramells de flors que comprava la gent benestant a la Rambla de les Flors. Cal afegir que el segle XVI aquesta Rambla era l’únic lloc que tenia autorització per vendre flors.

P1000827 Casa Misericrdia Torn Orfes 

23, Si baixem pel carrer Ramalleres, veurem en una paret un forat rodó tancat amb un torn. És el torn de la Casa de la Maternitat, que depenia de la Casa de la Misericòrdia, fundada el darrer terç del segle XIV. En aquest espai rodó s’hi abandonaven, des de l’anonimat, els nens orfes, fills il·legítims, no desitjats o que no es podien mantenir. Al costat un petit forat permetia deixar-hi l’almoina.

 

 P1000829 Pl Vicen Martorell. Obres i fonaments 

24, Al davant mateix hi ha una espai arbrat, uns jardins, actualment en obres que permeten veure les pedres dels fonaments de cases que abans ocupaven l’espai. És la plaça Vicenç Martorell, moderna. Durant la guerra civil van esclatar diverses bombes que van enderrocar les cases i ja amb el govern franquista es va decidir deixar-hi la plaça. Seguim avall fins al carrer Bonsuccés.

P1000831 Pl Bonsucces 

 25, Al davant i a l’esquerra tenim la plaça del Bonsuccés que, com el carrer, pren el nom de l’església de la Mare de Déu del Bonsuccés, dels religiosos servites o serfs de Maria. Els servites va ser un orde mendicant que va néixer el 1233 a Florència i va sorgir d’una comunitat de penitents retirats a fer vida eremítica en comú al Monte Senario. Aquests religiosos s’havien instal·lat a Barcelona el 1576 al convent de Santa Madrona a la muntanya de Montjuic. Però, per raons desconegudes el Consell de Cent els va expulsar el 1618, tot i que el 1626 tornen a aparèixer a la ciutat en aquest nou convent que ja es va acabar el 1635.

 26, Girem a l’esquerra per pujar per carrer Sitges que, com el seu nom indica, tenia diverses sitges per a emmagatzemar cereal. En Victor Balaguer explica que, a finals del segle XIX, encara es podien distingir les cobertes de les sitges. Aquests dipòsits eren propietat del comú de la ciutat i formaven part dels magatzems per oferir als forns en cas de manca d’aliments per la població.

P1000833 La Ovella Negra 

 

27, En el número 7 encara hi ha l’Ovella Negra, una de les tavernes més populars dels anys 60. Encara conserva l’estil rural, però sembla que l’estil d’activitats que organitzen ja no tenen res a veure amb aquelles d’anys enrere on era possible trobar, sobre tot, universitaris i on les cançons habituals eren les de la cançó protesta (estàvem en anys de la dictadura). Potser ara, el 2014, amb els casos de corrupció, el malbaratament dels recursos públics i el menys preu per part dels partits majoritaris, hauria de tornar la cançó protesta.

P1000836 Tallers 2 Fleca 1876 

Tornem a ser al carrer Tallers, que no té res a veure amb els “tallers” mecànics ni de fusteria, sinó que rep el nom del fet que en aquest carrer hi havia la gent que “tallava” la carn, és a dir els que transformaven els animals en peces per poder ser venudes. Actualment l’interès del carrer potser és el fet que fa anys s’havia transformat en discos de música d’ocasió i encara que ja una part han anat tancant, encara hi queden diverses botigues especialitzades. Al número 2 encara es pot admirar els aparadors exteriors d’una fleca, amb un important treball de fusteria i decoració amb esmaltats.

P1000839 Boadas Cocktails 1933 

 

Finalment, a la mateixa cantonada amb Les Rambles, hi ha l’establiment Boadas Cocktails, en emblemàtic indret que disposa del títol de ser la cocteleria més antiga de Barcelona. L’origen l’hem de trobar a Cuba, al famós Floridita, on en Narcís Sala Perera va fer de padrí pel seu creixement. En Miquel Boadas Perera, fill de pares de Lloret de Mar, va anar a Cuba i es va posar a treballar en el Floridita. Va tornar a Catalunya el 1922 i va ser el 1933 quan va trobar el local que li anava bé per dedicar-se a la feina que sabia fer. Hi havia gent que deia “No durarà ni dos anys...”, però el famós establiment de begudes ha durant fins avui. Que duri, també.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8241134

Altres rutes per Barcelona:

Plaça Catalunya a l’Ateneu: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/324-barcelona-placa-catalunya-a-l-ateneu

Ruta barri de la Ribera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/325-barcelona-ruta-historica-barri-ribera

Barri de Gràcia nord-oest: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/377-barcelona-barri-gracia-nord-oest

Barri de Gràcia centre-sud: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/585-barcelona-ruta-urbana-barri-gracia-centre-sud

Les Rambles: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/751-barcelona-ruta-urbana-rambles

Barri de Sarrià, centre: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/787-barcelona-ruta-urbna-barri-de-sarria-centre