(Berguedà) Ruta el 20/01/2013; 13,4 km; +450 -600; 4h20’.

Excursió organitzada pel Centre Exc de Sitges amb el següent itinerari: Borredà, coll dels Cirers, La Quar, coll de la Creu de Jovell, el Pas Estret, santuari de Sant Maurici, el Rourell i Sagàs. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 Mapa  Perfil

ARA FA 68 ANYS: El 1945, es va aprovar l'ordre ministaerial per la qual s'obligava a tots els vaixells a ser batejats en castellà, així com també la Nueva Ley de Educación Primaria, per la qual només es podia ensenyar utilitzant el castellà.

P1150573 

El punt d’inici és a Borredà. L’origen del nom és desconegut, encara que probablement sigui un derivat d’un nom personal. Hi ha formes documentades des del segle IX, com Brositano i Borredano. Es considera que l’origen del lloc devia ser el grup de cases que es van bastir als voltants de l’església de Santa maria, cap a l’any 856 i que anys més endavant va ser cedida al monestir de Santa maria de Ripoll per Guifré el Pilós. L'església parroquial de Santa Maria presideix la plaça de la població. L'edifici primitiu desaparegué en alçar-se al segle XI una nova església romànica. D'aquest segon temple encara queda el mur de ponent, on es troba la portalada, refeta o construïda de nou al segle XVIII.

P1150575 Comencem a caminar i baixem en direcció a un dels afluents del Llobregat, el Merdançol, o Mergançol. El camí avança pel fons de la clotada, humida i boscosa, fresca a l'estiu, glacial a l'hivern. Es va caminant per un territori ple de turons que no arribem als 100º metres, però s’hi apropen molt. Molt arbrat, per on caminam ben abrigats.

 P1150576 Pont de St Joan

Mentre anem caminant, penso que a Borredà va néixer, l’any 1785, Josep Manso, un dels generals que va ser significatiu dins de la Guerra del Francès (1808-1814). Va arribar a capità general de l’exèrcit reial de Ferran VII i Isabel II. De jovenet va ser moliner al molí de la Santa Creu i més endavant al de la Verneda, a Barcelona. Val a dir que va començar com a guerriller el 1808 i després va ingressar a l’exèrcit com a tinent de miquelets.

P1150584 Pla de la Quar Can Pou 

Arribem al Pla de la Quar amb can Pou i una mica més enllà hi ha la antiga masia de Sobirats., tot envoltat de camps de prat. A la dret, enfilada dalt d’un turó, el satuari de la Quar.

P1150585 Sobirats 

P1150590 Ensija i el Pedraforca

 

P1150593 La Quar

Des del Pla de la Quar ens dirigim cap el coll de canes i el Puig Corner, de 1017 metres. Tenim ja unes vistes espèndides de la serra d’Ensija, ben nevada i del Pedraforca, blanc i esbiaixat, de manera que no s’acaba de vuere l’enforcadura. Si mirem al darrera, ara podem observar amb més deteniment el santuari de la Quar. Està encinglerat dalt d’un promontori rocós de 1069 metres, més enllà del coll Jovell. Val a dir que l’origen etimològic del topònim és del llatí “iugellu”, que vol dir jou petit, jouell. Com ja sabeu, un jou és cada una de les dues meitats del jou que junyeix l’animal.

 Des de dalt s’albira una magnífica vista de la vall de Merlès, el Berguedà i els cims del Pirineu. Ja estava esmentat, l’any 839, l’església de Santa Maria de la Quar, que va donar inici al que ara veiem.

P1150597 Coll Estret 2 

 

Poca estona després passem pel coll Estret, ple de roques i fàcil de creuar. Després, més endavant, deixem a la nostra dreta el Serrat de Sant Isidre, amb 1117 metres i ja comencem a baixar decididament per arribar fins a Sant Maurici.

P1150598 St Maurici de la Quar

 

Sant Maurici de la Quar és un petit poblet del sector meridional de la vall, a 887 metres d’altitud. Hi ha el cementiri, sobre el que destaca l’esglèsia i la casa parroquial. L’església és del segle XVII i va ser ampliada el XIX. Dins hi ha la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar. Aquesta talla és originària del Santuari de la Quar i que segons conta la llegenda va ser trobada dalt del rocam, per un bou i el seu pastor.

P1150601 

Anem ja enfocant cap el final de la caminada i deixem al nostre costat la masi del Rourell, una de les cases més boniques del terme i que disposa d’una antiga església, que es calcula que és del 1600 amb restauracions del segle XVIII. Rourell, evidentment en aquest cas, prové de roure, roure petit.

P1150603 SagsFinalment arribem a Sagàs. L’etimologia del nom del poble és d’origen incert, però probablement sigui una contracció de Sagars (nom amb el que apareix documentat el 1359). L’indret ja era poble el 839, documentat com Sagasse i l’església es va construir el 903, consagrada pel bisbe Nantigís d’Urgell. D’aquella primitiva església no en queda res i l’església actual, Sant Andreu de Sagàs, es troba doceumentada per primer cop l’any 1065, en una donació a Sant Pere de Frontanyà. Amb modificacions posteriors, compta amb diverses finestres al llarg de la nau central que il·luminen l’interior, el que li confereix el dret de ser un exemple singular a Catalunya, ja que es tracta d’un tipus de construcció pròpia del nord d’Itàlia.  

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3878690

.