(Berguedà) Ruta el mes de gener de 2017; 14 km; +306 -306; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Puig-reig, Cal Pallot, Sant Andreu del Pallot, Riera de Merles. Lema del dia: Peus secs. En aquesta excursió havia promès que aquest cop no ens mullaríem els peus, així que hem anat fins a la banda baixa de la riera de Merlès i després hem arribat fins a la part alta al costat del mas La Molina. Tipus de sortida: Parcialment circular amb anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1726 l’ermita de Sant Andreu de Pallot va deixar de ser parròquia. Aquell mateix any, el 15 de setembre, va morir Francesc Solanell i Montellà, que havia estat el 120è president de la Generalitat de Catalunya.
Ens hem aturat al davant del bar Cal Marsal, on hem esmorzat una mica, ja que avui és un altre dia fred (-5ºC). Després, amb els cotxes, hem anat a la banda nord de Puig-reig on hem aparcat al costat del grup urbà de Cal Cases.
Uns metres més amunt, un pont ens permet passar el riu Llobregat. Una placa indica que es tracta d’una construcció del segle XIV. L’any 1239 els Comanadors dependents de la Comanda del Temple de Palau (Vallès), es troben documentats com a Comanadors de Puig-reig. Així i des del castell es va administrar el patrimoni de l’orde al Berguedà i a la Cerdanya (Puigcerdà, Llívia, Alp, Tor de Querol, Bolvir, Sallagosa,...). Van ser els responsables de la construcció d’aquest pont. Els frares templers van abandonar l’antic castell feudal i es van instal·lar en un nou edifici fortificat, annex a l’explotació agrària, situat a l’indret de Cal Periques.
Pugem pels turons erosionats al vessant esquerra del riu, des d’on podem veure el poble que hem deixat a l’esquena. Els primers documents localitzats que parlen del poble són del segle X i fan referència a la consagració de l’església del castell (any 907) i que estava dedicada a Sant Martí. El castell era una petita construcció fortificada dalt del turó que domina l’estreta vall del Llobregat.
Un parell de llaçades més i passem per sota de l’autovia C-16. Al davant trobem aquest pal indicador amb les diferents rutes, entre les quals el GR.176, que seguirem sovint però no sempre. Del castell ja no en queda res. Per cert, de l’església es pot afegir que segurament ja existia en època de Guifré el Pilós, edificada pels propis pobladors del terme, ja que quan es va organitzar el comtat de Berga es va portar a terme una intensa repoblació del territori.
Recordem, però, que el 907 Astúries i Navarra comptaven amb sobirans, com Catalunya. No era el cas de les altres nacions que van sorgir després, com Aragó o Castella.
Un camí que puja, un trams de pista i un sender que s’enfila dret amunt, que es veu molt endreçat. Sembla evident que s’hi deu haver fet, fa poc, una caminada o cursa.
Dèiem a l’inici que el 1726 va morir Francesc Solanell, antic president de la Generalitat de Catalunya. Ho havia estat des de l’agost de 1710, però no va voler participar en la decisió sobre continuar la guerra contra Felipe V i optava per la rendició. Va ser substituït per Josep de Vilamala, després de la decisió dels Tres Braços, que va ser l’últim president, amb el número 121.
Una estona després arribem al davant del mas de Cal Pallot. Més amunt es veu una casa: la Casa Negra. Tractant el tema de la independència, parlem de la dels Estats Units d’Amèrica. Un dels paràgrafs de la declaració d’independència diu: “La història de l'actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l'establiment d'una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d'un món sincer” (Al final podreu trobar un vídeo que ho escenifica).
Després, refem una mica el camí de la pista i després girem a l’esquerra fins a l’ermita romànica de Sant Andreu del Pallot, originalment coneguda com Sant Andreu de Camisans, Es tracta d’un edifici romànic del segle XII, bastit sobre un d’anterior pre romànic.
L’absis de Sant Andreu, sense especials decoracions. Va ser l’església, segons consta documentat, de “Villa Gamisane”, un entorn de masos propers a la riera de Merlès, del qual avui són un record les poques masies existents. Consta que l’any 1312, el visitador del bisbat d’Urgell, va confirmar la categoria de parròquia, la qual va mantenir fins el 1726, moment des del qual figura com a simple ermita depenent de Sant Martí de Puig-reig.
A tocar de l’ermita hi ha restes interessants: unes tines. En diem tines i no sitges, ja que eren pel vi que es conreava anys enrere. Això lliga amb el nom de “pallot”. Normalment pensarem que és un derivat de “palla”; ara bé, com quasi sempre passa, la primera idea no és correcta. Pallot prové de “pell”. Això s’explica perquè l’entorn estava conreat de vinya i aquesta finca era una de les més productives del baix Berguedà. Però això es va acabar a finals del segle XIX amb la presència de la fil·loxera.
També es veuen diverses tombes antropomorfes, sobre blocs de roques erosionats. Aquestes tombes formen part de la història i ens parlen de l’existència d’una població ibera pels voltants.
Cal seguir una mica endavant i baixar a l’esquerra. Ja es veu la traça del camí pel mig de l’alzinar.
Seguint amb el tema iniciat, diguem que el president 122è va ser Francesc Macià i Llussà, nascut a Vilanova i la Geltrú. Va ser designat el 14 de desembre de 1932. Després que a les eleccions municipals espanyoles Esquerra Republicana (ERC) obtingués la majoria. La història explica que es va presentar a la Diputació de Barcelona (que ocupava l’històric palau de la Generalitat) per a prendre’n possessió, però Joan Maluquer (president de la Diputació) li va respondre: “només li cediré el palau per la força” i Macià posant-li la mà sobre l’espatlla li va contestar “consideri-ho un acte de força”.
Així arribem a la Riera de Merlès. Aquest serà el primer contacte amb la riera, però com que havia promès que no ens mullaríem, tornarem a desfer el camí fins a Sant Andreu.
Des de Cal Pallot, seguim pista endavant fins que arribem al mas denominat la Molina, on hi ha un pont i un pas a gual sobre la riera de Merlès.
Tots ja sabeu que Catalunya era independent perquè tenia cultura, lleis, govern i unes constitucions pròpies. Van ser anul·lades de cop per Felipe V, qui va faltar al seu jurament de respectar-les. La Generalitat fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent.
Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el “general” del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
Des de la Molina, tornem seguint la pista original i desviant-nos un parell de cops. Per concloure la informació diré que l’actual president de la Generalitat de Catalunya és Carles Puigdemont, nascut el desembre de 1962 a Amer. És el president 130è de la institució de govern de la Generalitat.
Al final de l’excursió tornem a tenir al davant la vista de Puig-reig. La imatge de Puig-reig va canviar quan el segle XIX es van començar a construir les colònies tèxtils. Puig-reig va ser el poble que en va concentrar més: l’Ametlla de Merola (1871), Cal Part (1871-1877), Cal Pons (1875), Cal Casas (finals del XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900).
Finalment, hem dinat al restaurant Cal Marsal, la mar de bé i bon preu.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16142720
Seguidament hi ha un vídeo, de youtube, que escenifica la declaració d’independència dels EUA: