(Cerdanya) Ruta el 11/08/2015; 10 km; +750 -750; 5 hores.   Excursió organitzada per Josep Borrell de la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: Refugi de les Pollineres, Clot de la Pera, Refugi dels Estanys de la Pera, Rocs Blancs, Pic de la Colilla o dels Estanyons, Torrent de la Colilla, Pista del Pradell.   Participants: grup de 18.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat.

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: El 15 d'agost de 1304 la Gran Companyia Catalana (que era el nom oficial de l'exèrcit dels almogàvers) lliurà la batalla victoriosa contra els turcs a les Portes de Ferro a les muntanyes del Taurus, el pas clau a la frontera d'Armènia. Roger de Flor, els seus capitans i tota la host, van plantar les tendes i la senyera. Es pot dir que tota l'Anatòlia havia estat netejada de turcs i per tant, la demanda d'Andrònic havia estat complida.

DSCF3877 Inici a Pollineres 

El punt de trobada ha estat a Cap de Rec, l’estació d’esquí de fons de Lles. En aquell indret i a partir d’una cabana de pastors abandonada es va iniciar el primer refugi que va ser inaugurat el 13 de novembre de 1955. Des de Cap de Rec amb només uns cotxes anem per la pista de Pollineres, fins al petit estany i el refugi forestal, on aparquem per començar a caminar. A Pollineres, a més de l’aparcament, hi ha una àmplia zona de lleure equipada amb bancs i taules.

DSCF3878 Pujant sender amunt 

Comencem a caminar, mentre recordo, respecte de Cap de Rec, que encara que hi ha informacions que diuen que pertanyia a la Federació Catalana de Muntanya, aquesta ja havia estat dissolta després de la Guerra Civil del 36 i substituïda per la Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales i més endavant liquidada i transformada en la Federación de Esquí de tal manera que l’activitat de l’excursionisme va quedar com una delegació de la Federación Española de Montañismo, amb seu, lògicament, a Madrid. No va ser fins el 1962 quan es va deixar existir la Federación Catalana de Montañismo. I no va ser fins després de la mort del general Franco que es va tornar a constituir la FEEC, amb el nom històric que havia tingut quan es va crear i era l’única entitat d’aquestes característiques a Espanya.

DSCF3881 Cascada 

Comencem a veure una bonica cascada a la nostra dreta. Fa una mitja hora que caminem i hem pujat uns cent metres de desnivell. Estem al Clot de la Pera. Encara estic comentant amb un amic que l’any 1986 es va signar un acord entre l’ajuntament de Lles i el Club Muntanyenc de Sant Cugat per a la utilització del refugi de Cap de Rec, amb el compromís d’ampliació de les instal·lacions. Actualment és un refugi modern molt ben muntat, amb una capacitat per a 60 places, restaurant i guarda tot l’any.

IMG 0578 Grup foto Gloria

Ens aturem un moment a fer fotografies del salt d’aigua i aprofitem per fer una foto del grup, en aquest dia gaudim de la fresca del matí mentre esperem que el sol vagi escalfant de mica en mica. Seguidament seguirem el camí que va sempre en direcció nord-oest. Aquell any 1304 el sobirà de Catalunya era Jaume II el Just. Catalunya era una nació independent, com també ho era Aragó, o també ho eren Castella i Lleó que compartien com a rei Fernando IV; Navarra tenia com a sobirana Joana I. Els almogàvers formaven un exèrcit anomenat “Magna Societas Catalanorum” i van ser contractats per Andrònic II Paleòleg per lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven l’Imperi Bizantí. L’exèrcit portava quatre senyeres: la de les quatre barres de la Casa Comtal de Barcelona i representativa de Catalunya i de la confederació amb Aragó, la de Sant Jordi amb la creu vermella al centre, la del regne de Sicília i la de Sant Pere de Roma.

DSCF3882 Davant el Perafita o Tossal de la Truita 

Quan hem començat la caminada, al costat del refugi de Pollineres, hem seguint els senyals del GR-11.10, endinsant-se primer per l’agradable bosc pirinenc. Seguim també el sender marcat amb un número 1 dins d’un rectangle groc. Forma part dels Senders de Cerdanya, els mateixos que ahir (tot seguint el número 28) vam haver d’abandonar perquè quedava abandonat. Anem cap al refugi dels Estanys de la Pera, amb els dos estanys que recullen aigües de la conca glacial formada a la capçalera de la vall d’Arànser. A mida que ens apropem al refugi dels Estanys de la Pera és cada cop més espectacular la vista de la cubeta glacial que forma el circ. A l’esquerra (ponent) tenim el Monturull (2761m), el Tossal de la Truita o Perafita (2753m) al nord, a la dreta hi ha l’evident Coll de Perafita i ja comença la serra amb el Sirvent (2746m) que va fent la volta d’arc i la punta del Pic de la Colilla o d’Estanyons (2835m), que és el nostre objectiu, encara que aquest últim no el veurem fins a començar a enfilar-nos per sobre del refugi.

DSCF3884 Refugi dels Estanys de a Pera 

El refugi de la Pera està situat a 2357 metres d’altitud, per sobre de l’Estany Petit. Va ser inaugurat l’any 1957, és guardat i disposa de 35 places. Té calefacció i aigua calenta i s’hi serveixen menjars. Es tracta d’un refugi gestionat per la FEEC. Si entreu a la web de la FEEC veureu que hi ha una informació detallada dels “seus” refugis, però absolutament minsa dels altres refugis de Catalunya de les altres entitats. Què passa, doncs? La Federació es considera una entitat privada que només explica els refugis que gestiona? No hauria de donar informació detallada o vincles directes a la informació detallada dels refugis de les entitats que en tenen? No seria això més útil pels excursionistes?... Jo crec que és una obligació de la FEEC informar de tots els refugis de Catalunya (potser a través de vincles directes a les webs corresponents) i no només dels que gestionen.

DSCF3888 Estany Petit i Pic del Coll de la Barra i Monturull 

Des de la part de sobre del refugi es pot veure l’Estany Petit de la Pera i al seu darrera el circ glacial que formen el pic del Coll de la Barra (2632m) i el Monturull (2761m).

DSCF3891 Punt del Colilla

Des del refugi ja no es segueix cap camí ni senyalització, però la ruta a seguir és evident, ja que va pujant cap a un objectiu que és el d’Estanyons o Colilla, que veiem com una punta de roca dalt del tot.

DSCF3892 Dalt del cim 

Tocarà bufar una estona, fent ziga-zagues al nostre aire, fins que arribem al cim, on ens agrupem sobre les pedres que formen el cimal i obrim la motxilla per menjar alguna cosa. La pujada s’ha fet llarga, però hem tingut un primer objectiu, les Roques Blanques, un aflorament de roques molt blanques concentrades en un extrem de l’ascens. Després hem arribat a l’Estanyons o Colilla (2835m). Molt probablement hi ha d’haver-hi una interpretació etimològica del nom d’aquest cim (Colilla) relacionat amb un possible coll Illa, de la mateixa manera que hi ha un estany de l’Illa, més enllà dins d’Andorra.

DSCF3894 Amb una mica de neu el cim de la Pica dEstats 

 Les vistes són esplèndides. Podem albirar Andorra al davant, cap a nord-oest. També més enllà la piràmide cimal de la Pica d’Estats, amb un parell de congestes de neu.

DSCF3897 Vall de Madriu i Estanyons

Al davant, molt avall, la vall de Madriu d’Andorra, la vall protegida dels andorrans. També podem veure a sota mateix els dos estanys (els Estanyons) que donen andorrà al cim on estem asseguts.

DSCF3901 La vall que hem pujat amb el Monturull al davant

Mirant directe cap a l’oest, tenim la vista de la cresta estreta i trencadissa que va fins el pic Sirvent (2746m), al darrera s’endevina el Port de Perafita, el cim del Perafita o de La Truita (2752m) i més enllà, un altre cop, el Monturull, amb l’evidencia de la cubeta glacial.

DSCF3907 Baixada dreta pel torrent 

Comencem a baixar seguint els sentit de les valls i torrents. En algun tram cal seleccionar correctament el millor lloc per seguir avall. Tampoc no hi ha camí, però si algú segueix aquesta ruta amb el gps, no haurà de disposar de gaires dificultats. Estem en territori de la subcomarca del Baridà que, per entendre’ns, és una franja vertical de nord a sud, entre les comarques de la Baixa Cerdanya (a ponent) i l’Alt Urgell (a ponent). Se situa a l’alta vall del Segre i potser la vila més representativa és El Pont de Bar, ja que el nom de Baridà deriva del propi nom del castell de Bar, que va ser l’origen de la sotsvegueria del Baridà. Sembla que l’indret ja està documentat des del 895, quan es fa referència al “kastro Bari” situat a la vall del Segre, en un indret engorjat i de pas difícil, als confins dels comtats de Cerdanya i Urgell.

DSCF3911 Arbres i llamps 

Seguim petites valls, algun torrent pedregós i una mica de bosc, amb arbres cremats per algun llamp ferotge. Deixeu-me dir que a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, que va dirigir expertament Max Cahner i es va publicar el 1983, el Baridà hi apareix com un territori unitari en el volum dedicat al Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya, és a dir els territoris que, fora d’una part de la Cerdanya, van ser cedits pel govern espanyol al rei francès el segle XVII i van provocar la divisió definitiva de Catalunya amb la pèrdua de les comarques del nord.

Tristament ja no crida l’atenció que ara que tant s’omplen la boca els polítics del PP i del PSOE (i altres) amb el tema de la “unidad de España”, ningú no diu res de res d’aquell tractat que es va signar sent monarca espanyol Felipe IV.

DSCF3915 Refrescant nos 

Finalment arribem a la pista del Pradell. El cercle s’ha tancat. Per concloure temes oberts, potser cal recordar que l’etimologia del terme Bar és controvertida ja que així com Alcover hi trobava uns orígens cèltics, perquè ho relacionava amb algunes localitats franceses, en Coromines proposava un origen basc segons el qual provindria del radical “ibar” que es podria traduir per “la vall”. Una estona després arribem als cotxes i donem per acabada aquesta bonica excursió.

Nota: Les fotografies d’aquesta excursió són d’en Josep Camp, excepte la del grup que és de la Glòria Giralt.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10454168