(Conca de Barberà) Ruta el 10/11/2013; 20,5 km; +670 -670; 5,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Forès, Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca, Mas Plata. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 7 de novembre de 1659 els representants de Felip IV, van signar el Tractat dels Pirineus, pels quals Catalunya quedava escapçada i perdia les comarques del nord, part de la Cerdanya i el Rosselló (Confent, Vallespir, Capcir i el Rosselló pròpiament dit). Aquest acord es va fer a esquena de les Corts Catalanes i durant anys les comarques del nord van conspirar durant anys per tornar a unir-se al Principat, però mai la corona regnant a Espanya va fer cap pas en aquest sentit.
Comencem a caminar a la segona creu de terme que hi ha a la sortida de Forès (820m), al sud est. Forès compta amb dues creus de terme (les dues de tronc octogonal i capitell esculpit), de les tres que havia tingut. Va ser vila reial i va tenir representació a les Corts Catalanes fins l’any 1390. Posteriorment va quedar sota el monestir de Santes Creus fins a la supressió dels drets senyorials l’any 1835. Des de lluny es veu tot el poble enturonat, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel, d’estil romànic (de la segona meitat del segle XII).
El nom de Forès té un origen no gaire clar, tot i que hi ha documentació que hi fa referència des del segle X. L’Enric Moreu deia que el nom provenia del “Forez” de la zona del Loira o de “Le Forest” de l’Aude, a França. Pere Balañà Abadia, en canvi sosté que el nom prové de l’àrab “al Hurais”, que voldria dir “petita guàrdia”. Tenint en compte que el castell va se donat pel compte de Barcelona Ramon Berenguer, es calcula que cap el segle XI (se suposa entre el 1058 o el 1060) i que és molt probable que abans hagués estat una construcció de guaita dels sarraïns, la segona opció sembla potser més factible, si a més s’hi afegeix que des de qualsevol punt del municipi el domini visual de tota la Conca de Barberà és ben evident.
Anem baixant per un curt tram asfaltat seguint els senyals del GR.175. La Ruta del Císter segueix avui el mateix GR, sempre en direcció aproximada sud est. Es tracta d’una excursió que va sobre tot per pistes de terra, però que al final s’anima força quan arriba al Cogullò, com veurem més endavant. Les vistes de la Conca de Barberà són constants, tot i el dia núvol i molt ventós que avui ens fa.
Seguim baixant continuadament fins que comencem a veure Rocafort de Queralt (poble a 550m). Hi haurem trigat una hora i haurem fet uns 5 km. Se sap que el terme de Forès incloïa els actuals termes del sarral i de Rocafort de Queralt, així com Conesa i Solivella. A partir del 1178, a mida que s’anava consolidant el domini del territori, es va anar dividint i cap a l’edat moderna només va quedar amb el domini sobre Fonoll i Savella. Pel que fa a Rocafort de Queralt se sap que el 1076, tenia com a senyor Guerau Guitard de Santa Perpètua, que va començar el repoblament, però que va morir en el procés a mans dels sarraïns. Tenim que després va quedar sota la jurisdicció del dels Rocafort i que cap el segle XV va passar, per succió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva. Així doncs, tenim que el nom actual prové dels cognoms de dos dels senyors del passat: Rocafort i Queralt.
Just a l’entrada hi ha una font i un lloc magnífic per esmorzar una mica, cosa que fem, arrecerats del vent. Cal dir que el 1515, Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut i membre del reial consell va adquirir els drets senyorials de la vila i els seus descendents hi van estar fins el segle XIX, ja que el 1805 va passar , per enllaç, a la família dels Peguera, marquesos de Foix. L’edifici que es veu actualment és una construcció moderna, inaugurada el 1964, que es va bastir amb pedres procedents del poble abandonat de Torlanda, en el municipi de Conesa on hi havia hagut un altre castell.
A la sortida de Rocafort, enfilem un bonic camí empedrat que va pujant suaument, fins a trobar un altre cop un pista, a una altura aproximada de 615 metres. Després planegem fins arribar a la carretera TV-2333 que trepitgem una mica, per deixar-la tot seguit i entrar al poble de Montbrió de la Marca. Des de Rocafort fins a Montbrió hi ha 2,5 km, el que vol dir aproximadament una mica més de mitja hora de camí.
Abans d’entrar a Montbrió de la Marca, trobem encara una bonica escala de marge, o de pagès. Aquests esglaons inserits al marge permetien pujar dalt als pagesos que hi treballaven. Actualment, amb els camins i les pistes noves, així com el desplaçament amb vehicles, han quedat sovint en desús i es van perdent, per tant és agradable de veure’n una en perfecte estat de conservació.
Entre el 752 i el 801, els francs de l’imperi carolingi van posar en marxa diverses operacions militars contra els musulmans al nord de la península Ibèrica, amb la finalitat de crear una frontera defensiva. Aquestes accions només van tenir èxit a la zona que va de l’Ebre fins a la Mediterrània, en terres que antigament havien format part dels diversos regnes i tribus dels visigots. Per aquesta raó, els francs es referien a les regions properes als Pirineus, que van des del Roine fins al Llobregat, com a Gòtia o Gothica. Al mateix temps i dins dels “Annales regni francorum” es va utilitzar el terme “marca Hispànica” per tal de referir-se de manera global als territoris que actualment estan a la Catalunya Vella. Aquest terme, doncs, no era pas una entitat territorial, sinó només un manera culta de referir-se a uns territoris nous. Posteriorment, a mida que el repoblament anava cap el sud, altres línies que anaven fent el paper fronterer, van adquirir el terme de “Marca”, com és també el cas de Calltellví de la Marca.
Ens desviem una mica, unes dues hores després (uns 6,3 km després de Montbrió) per anar a visitar la Cova Cautivera (un pal indicatiu ho informa). Es tracta d’una balma de conglomerat d’uns 15 metres de llargada, formada per les aigües per sota del Cogulló i que domina el barranc que porta el seu nom. Si han localitzat diverses troballes arqueològiques que posen de relleu l’existència de població a les acaballes del Neolític, amb comunitats de caçadors (2200 aC). Aquesta cova és un lloc emblemàtic pels excursionistes del territori, conté una bassa a l’interior i una imatge de la Verge Maria.
Ara caminem per carena molt aèria i a 700 metres arribem a una proa de roca, protegida amb baranes de fusta d’on es despenja una escala, també amb travessers de fusta, per començar a baixar un tram de l’excursió d’avui que serà força interessant. Com que aquí fa molt vent, amb cops molt forts, optem per anar a buscar un senderó que es veu perfectament a la nostra dreta i que permet estalviar aquesta primera desgrimpada. Si no fa vent, no hi ha d’haver-hi cap problema per baixar, encara que a dreta i esquerra els vessants es veuen molt drets.
Hem anat seguint tota la cresta amb l’ajut de la barana que hi ha, però cal dir que es camina molt bé. A la nostra esquerra queda el gran barranc de Cal Palatí i els lloms de conglomerat també coneguts com a Pelats del Palatí.
Així arribem al Coll de Sarria (662m), des d’on anem seguint, ara ja per pista un altre cop, fins arribar (en uns 4,5 km) a la urbanització de Mas Plata. Es tracta d’una urbanització enorme, amb moltes parcel·les buides i algunes cases en no gaire bon estat. El Gr, la volteja pel nord-est. Dins d’aquesta urbanització, que forma part de Cabra del Camp, el promotor hi va fer instal·lar, el 1978, un immens Mazinger Z de fibra de vidre i de 10 metres d’altura, que volia ser el reclam comercial per a la venda de les parcel·les, que el temps ha demostrat amb un èxit molt limitat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5611465