(Conca de Barberà) Ruta el 18/12/2013; 12 km; +540 -540; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Prenafeta, Sant Salvador, castell de Prenafeta Vella, Serra Carbonera, Tossal Somerota, Miramar, Sant Mateu. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Aquests dies es parla molt del procés sobirà a Catalunya. El PP i el PSOE neguen el dret a un referèndum als catalans. Cal recordar que el 11/12/1968 el govern de Franco va organitzar un referèndum perquè els guineans decidissin sobre la sobirania de Guinea Española. Van votar “sí” i va esdevenir Guinea Equatorial. I sabeu què: Guinea era una província espanyola.
Aparquem a Prenafeta (469m), un municipi depenent de Montblanc. L’origen és a l’antic poble, pel qual passarem d’aquí a una estona. Anem a fer una excursió molt bonica que fa tota la serra Carbonera (o Carbonària) que és part de la Serra de Miramar. Val a dir que la serra de Miramar és un massís que inclou les serres de Carbonera, Guixeres i Jordà, un conjunt tabular situat per sobre de materials paleozoics. En general, un relleu calcari separat de la Serralada Prelitoral Catalana. Els punts més alts que té són: el Tossal Gros de 882m (que deixarem a l’esquerra), el Tossal de la Somerota de 771m (que flanquejarem pel costat i la Cogulla de 789m, tot ple d’antenes, on no hi pujarem.
Diversos petits rètols de fusta indiquen la direcció del castell de Prenafeta. Els anem seguint en direcció est. També seguim el GR.7, que també coincideix amb la Ruta del Císter, en aquest tram. El camí puja emboscat per un camí que de tant en tant presenta les lloses que expliquen que havia estat pas habitual del castell i també de la gent del poble vell de Prenafeta. Les restes de murs i sitges sovintegen per un bon tram de bosc que tot s’ho menja.
El terme de Prenafeta s’ha trobat documentat des del 980. Etimològicament prové de “pena freta” (del llatí “pinna fracta”), que ve a significar “penya trencada”, la qual cosa es fa ben evident quan es puja cap el castell entre els estrats de roca calcària. Al llarg dels segles estava directament vinculat, com era normal, al castell. Va quedar pràcticament despoblat després de la Guerra Civil Catalana (segle XV), però no va quedar abandonat del tot fins que, ja dins del segle XVIII, es va construir el nou poble de Prenafeta, a l’emplaçament actual, 2 km al sud, on hem deixat els cotxes.
En un espai més pla hi ha l’església, d’origen romànic, de Sant Salvador. Se la reconeix esmentada el 1166. Es calcula que originàriament devia tenir una única nau amb capçalera carrada i cap el segle XIV es devia ampliar, amb l’afegit de nau coberta amb volta de canó apuntada. L’arc de mig punt que encara es pot veure, comunicava els dos trams de nau. Malauradament el seu estat actual és molt dolent, quasi enrunada. En època moderna l’església de Sant Salvador de Prenafeta i la de Sant Mateu de Miramar, eren sufragànies de la parròquia de Figuerola del Camp i cal recordar que una de les característiques del territori és el poblament de masos dispersos. També cal recordar que el terme de Prenafeta estava sota la jurisdicció del monestir de Poblet.
El castell de Prenafeta està documentat des del 1072, encara que probablement una torre de guaita ja devia estar construïda amb anterioritat a l’existència del terme (el 980). El document fa referència a la donació en feu a Ramon Bremon, per part d’Arnau Pere de Ponts, del castell. Com sempre passa la història s’endinsa al temps i se sap que la família Puigvert en van ser els senyors de l’indret, encara que sembla que no l’administraven directament. Això va ser dins del segle XII i XIII fins que a finals d’aquest (cap el 1276) Prenafeta va passar a mans del monestir de Santa Maria de Poblet.
El camí cap a dalt del castell no us el podeu perdre. Perfectament fresat i amb escales quan convé. Des de dalt les vistes són extraordinàries.
Sota mateix nostre tenim el poble nou de Prenafeta. Entre la boira destaca el campanar borni (dos ulls i una sola campana) de Sant Salvador Nou. Cap el segle XV es va abandonar el poble de Prenafeta Vell i va quedar la població als peus del turó, en diversos masos dispersos. Amb els anys es va edificar la nova església (segle XVIII), tot i que la porta és anterior, probablement del segle XV. Cal imaginar que aquest desplaçament de la pràctica religiosa devia ser la que va portar a la pèrdua de l’església de sant Salvador Vell.
Ja hem tornat a baixar i ara podem veure perfectament el petit castell roquer de planta trapezoïdal, com una agulla dreta vertical i més cap aquí, més a prop nostre, ara sabem i endevinem les restes de la segona construcció, la que correspon als murs del que havia estat una casa forta. Amb pedres de carreus regulars. Es calcula que va ser edificada el segle XIII o el XIV. Se sap que es va acabar d’esfondrar l’estiu del 2006. Abans de l’esfondrament es veia un mur amb espitlleres i se sap que per sota hi ha un túnel.
Entre els núvols comença a endevinar-se El Sarral.
Tenim una vista lineal de la creta de la Serra Carbonera, també coneguda com a Serra Carbonària. Aquesta mica de serra forma part d’una més llarga, la Serra de Miramar que va des del coll de Lilla fins al Coll de Prenafeta. Al coll de Lilla no hi arribarem, però sí que al final passarem pel coll de Prenafeta.
La Serra de Miramar és una carena que determina el límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Es ofereix unes vistes magnífiques dels estrats verticals calcaris. Per entre els quals es va escolant, de forma clara, precisa i sense dubtes, el caminet fressat pel que anem, sempre amb unes vistes extraordinàries tant del Pla de Santa Maria com de la plana que marxa cap a les muntanyes de Montblanc.
El nom de Miramar s’identifica amb un llogaret que administrativament forma part de Figuerola, situat a llevant de la serra. Actualment ben restaurat, compra amb diverses cases d’estada estiuenca i d’un refugi alberg. L’església es dedicada a Sant Mateu.
L’església de Sant Mateu de Miramar, amb vestigis romànics del segle XII, està a la part més alta del poble i probablement formava part del desaparegut i esmentat castell de Miramar. Va quedar molt malmesa arran de la Guerra Civil i es va restaurar i reformar cap el 1944, però encara va rebre més intervencions el 1983. El mur de migdia té el portal d’arc de mig punt de dovelles emmarcades per una motllura esculpida composta de peces de diferents dissenys i amb una decoració floral gravada a la clau.
A Miramar seguim el GR.7 que per pista de terra va en direcció nord pel vessant de llevant de la serra. A la dreta ens queda l’ample Pla de Santa maria, amb els pobles que destaquen com Figuerola i El Pla. A l’est tanca la plana el Montmell. Més amunt, confonent-se amb la boira, hi ha Ancosa i Montagut. Així arribarem al coll de Prenafeta, on ja per sender, primer pujarem i després anirem baixant cap a Prenafeta.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5808697