(Conca de Barberà) Ruta el 29/10/2014; 15 km; +212 -212; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Coloma de Queralt, castell d’Aguiló, Sant Jaume d’Almenara.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. Participants: Josep, Josep Maria, Carles, Joan i Miquel.

 731 mapa  731 perfil

FA ANYS: El 8 d’abril de 1605 va néixer a Valladolid Felipe IV, que dedicat a empaitar faldilles, va deixar el govern en mans d’Olivares, un salvatge que va aconseguir l’aixecament i enfrontaments amb Catalunya, Andalusia, el País Basc, Nàpols i Sicília. En aquell any encara Castella, Aragó, Catalunya, València i Mallorca eren nacions independents, compartint un monarca.

P1000618 Santa Coloma de Queralt 

 Ens trobem a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt. El nom prové de “quer” i “alt” (que vol dir pedra alta) i tot el nucli antic va ser declarat monument historicoartístic l’any 1970.

Segons sembla, antigament hi havia tres nuclis diferents, un dels quals es va formar a prop del castell del baró, més endavant comte. Aquest nucli s’anomenava la Pobla de Montpaó, que devia quedar unit als altres dos pel creixement natural. D’altra banda, se sap que el 1294 es van fer construir les portes pels portals de la muralla, la qual cosa explica que ja es tractava d’una ciutat emmurallada.

P1000614 Esglsia de Sta Coloma  

Al sud-est de la plaça hi ha l’església de Santa Coloma. Seguint amb el poble, cal dir que encara el 1270 figura escrit com Santa Coloma de “Zamarca”, fent referència al caràcter de poble fronterer que havia adquirir anys enrere. Posteriorment, al contrari del que ha passat amb Castellví de la Marca i altres, ha perdut aquella identificació del seu origen. Un dels grans Queralt, Pere III de Queralt, abans d’embarcar cap a l’Àfrica i Sicília el juny de 1282, va fer testament, llegant el castell de Figuerola al monestir de Santes Creus, on demanava ser enterrat. Al claustre, actualment, encara es pot veure la seva sepultura en la tercera de l’ala de l’església. Aprofito per afegir que en un racó de la plaça de l’Església, hi ha el conegut com a portal dels Jueus. Des d’aquest punt es donava pas al barri on visqueren els segles XIII al XV. Diuen que els jueus de Santa Coloma eren els més ben organitzats de Catalunya i tenien hospital propi, així com banys, sinagoga, carnisseria i cementiri.

P1000621 Palau dels comtes 

 Anem en direcció nord pel carrer que passa pel que havia estat el castell dels Comtes, avui seu del Consell Comarcal. Sabem, però, (Rafael dalmau, vol. IV Els Castells Catalans) que el territori havia estat venut pel comte Borrell de Barcelona, l’any 976, a Udalard i formava la primera baronia comprenent el castell de Queralt i les poblacions de Santa Coloma, Aguiló, Pobla de Carivenys, Almenara, Montargull i tres o quatre més. Udalard era gendre del comte Borrell i va caure presoner dels sarraïns defensant la ciutat comtal l’any 985. La nissaga dels Queralt, va donar molt de sí i hi ha molts noms famosos en la història de Catalunya.

Seguim a la dreta pel carrer que segueix el que havia estat el passeig de Muralla. Cal saber que el 1648, arribà la noticia del saqueig de Vallespinosa i Pontils, comés per les tropes castellanes i la vila de Santa Coloma de Queralt preparà la seva defensa tancant tots els portals, menys el de Cervera i el de l’Església, al mateix temps que es reparaven les muralles i les torres de defensa. Eren les èpoques del duc d’Olivares i el Felip IV, que incomplia sistemàticament el compliment de les constitucions catalanes. També va ser l’època de la República catalana declarada amb el suport i protecció del rei de França.

P1000649 Portal de Sanou 

 Queden encara diversos portals medievals: el de Cervera (actualment dit de Sanou) que és el més gran i millor conservat, així com els de Martí, de l’Església i de Santa Coloma. El primer castlà va ser en Lluís de Requesens, que va arribar a ser governador general de Catalunya.

 

P1000626 Sta Coloma des dels camps 

 Ens allunyem i tenim la vista de Santa Coloma. Abans hem deixat una petita placeta, al capdemunt del carrer de Sant Roc (un sant molt habitual en els pobles catalans i que recorda els anys de la pesta) que ens ha deixat passar la T.220 per enfilar el carrer de Les Flors per on, a la segona cantonada a l’esquerra; és el que havia estat el Camí Ral d’Igualada. A l’esquerra ens queda el Polígon Industrial i un parell de km més enllà enfilem cap a llevant, deixant a la dreta la coneguda com la Plana del Senyor. Cal dir que l’any 2001 aquest polígon (anomenat Pont de la Barquera) donava feina a més del 30% de la població activa de Santa Coloma; va néixer a l’impuls del creixement de la indústria de prefabricats de formigó, actualment en declivi a partir de la caiguda de l’activitat de la construcció i de l’obra pública a Catalunya.

P1000627 Endavant 

Uns 300 metres més endavant creuem la Rasa de l’Aumella per un pont: el Pont del Cal Marc, en referència a la masia que es veu a l’esquerra. Uns 60 metres més endavant prenem la pista que gira amunt, al nord. Aquesta serà una excursió molt planera ja que va de ple per la vall del Gaià, riu que travessa el nucli de Santa Coloma.

 

P1000629 Aguil i pi 

El turó del castell, sembla que era conegut com a Turó de Lavit, el segle X. Se sap que l’any 1051, Alemanys de Cervelló va donar el que devia ser una torre de guaita, a dotze famílies del poble, amb la condició que hi bastiren un castell i conrear les terres. El segle XVI, Aguiló era cap d’un extens terme que dominava llocs com la Pobla de Carivenys, les Roques i Almenara. Va ser el segle XIX que Aguilò va passar a dependre administrativament de Santa Coloma de Queralt.

P1000631Cal Mart 

Ens apropem al nucli urbà d’Aguiló, dalt d’un turonet. A l’esquerra la bonica masia de Cal Martí. Tal com explica http://tribusdelasegarra.cat Cal Martí, a la part baixa del poble, és una casa gran que pertany actualment als Mullerat. Antigament els Martí havien sigut ramblers, venien i compraven mules, com els de Sta. Coloma que portaven el mateix cognom.

Aguilò pertany al municipi de Santa Coloma de Queralt, igual que els llocs de les Masies d’Almenara, la pobla de Carivenys i les Roques d’Aguiló.

D’acord amb l’Alcover-Moll sembla obvi que el llinatge provindria del cognom llatí “Aquilone”, amb el significat d’àguila petita, potser també del nom del vent que bufa de direcció nord. També he trobat que li deien (a Morella i a Tortosa) aguiló a cada una de les teules que es posen amb la part còncava mirant el cel i permet formar el canaló pel qual l’aigua de la pluja s’aboca avall del teulat.

P1000636 Pla lbers i Serra de la Portella 

 Des de dalt hi ha una bona vista, encara que algunes de les boires del matí, de l’extens Pla dels Àlbers i de la Serra de la Portella. Aquest era un dels passos pels quals els sarraïns dirigien les seves falconades a Catalunya. Per això els Comtes de Barcelona (sobirans de Catalunya), van desenvolupar una línia de castells que servien de defensa i d’avís. Des d’aquí mateix en podem divisar clarament dos: el de Contrast i el de Rocamora. Cap a llevant també hi ha el de Roqueta, el de Miralles i el de Tous. Cap el sud tenim, tots ben a prop, els de gallard, Guialmons, Les Piles, Biude Gaià i Pontils. Cap a ponent, tenim, entre d’altres, Montargull, La Cirera, Savallà del Comtat, Segura, Saladern, Riucorb i l’Ametlla de Segarra. En fi, el que s’ha vingut a anomenar com “la castella de Catalunya”.

P1000637 Castell Aguil 

 

Del castell d’Aguiló podem dir que sembla que la primera referència és del segle XI, quan estava en mans de la família Gurb Cervelló. L’any 1018 sembla que Cervelló va repartir els seus dominis entre els seus fills i deixà aquesta fortalesa a Alamany. Tot i amb això, tal com s’explica a http://castellscatalans.cat/imatges/Aguilo.pdf, hi ha un entramat complicat pel que fa als drets senyorials sobre aquest castell. Tot i amb això apareix la nissaga Aguiló dins del segle XIII. Però també trobem que es fan diverses donacions al monestir de Santes Creus l’any 1229 per part de Guerau Alamany V de Cervelló, abans de marxar cap a Mallorca, va fer testament en favor de la seva filla Felipa.

A partir d’aquí, seguim per pistes cap a l’est, fins a un tossal de poca alçada i de pendents suaus: la Tosa de la Bovera, als peus del qual hi ha una masia del mateix nom. La majoria de les carreteres i camins que passen pel terme municipal poden ser consultades ja que ja el segle XIV es troben referències dels camins que anaven a Igualada, Montblanc, Cervera, Calaf o Vilafranca.

P1000639 Bosc de pi i alzina 

La pista s‘ha dirigit una estona (400 metres) cap a sud-est fins a la Creu del Borràs on anem cap a sud. Tal com podem observar, els camps es dediquen majoritàriament al conreu de cereal (principalment blat i ordi) i això ve d’antic i per la mateixa raó hi ha documentats diversos molins fariners. La majoria consten documentats i se sap que al finals del segle XIX encara funcionaven, però van quedar en desús quan es van començar a fer servir els de tracció animal, que aportaven l’avantatge que podien estar situats on convenia i no obligaven a traslladar el gra a les ubicacions a prop de riu. Després van aparèixer els de vapor i finalment els que utilitzaven l’energia elèctrica, ja a partir del 1913.

P1000642 Ermita St Jaume dAlmenara 

Quan arribem a quasi tocar de les cases i granges dels Plans d’Almenara, seguim a l’esquerra per dirigir-nos a Sant Jaume. Aviat arribem a Sant Jaume d’Almenara. Hi podem observar l’ermita, totalment ensorrada, romànica i que consta documentada des del XIII, tot i que de l’indret ja se’n parla el segle X. Cal dir que, segons l’Alcover-Moll, “almenara” provindria de l’àrab (al-menara) amb el significat de canelobre, far, lloc on s’hi posa llum.

P1000643 Cap a dins 

Després tornem cap els Plans d’Almenara i seguim cap a ponent, deixant a la dreta les Granges del Borràs i més enllà prenem la pista del Mercadells, fins a la font de l’Arç, on hi ha una cruïlla de pistes i seguim la que ve de cara. Es va fent fàcil orientar-nos ja que Santa Coloma de Queralt queda al davant nostre i per tant anem seguit en la seva direcció.

 

P1000647 Font de les Canelles 

Finalment tornem a ser a Santa Coloma de Queralt. Entrem pel costat de la Font de les Canelles que, segons un rètol informatiu, va ser construïda per Dalmau III de Queralt i forma part de la capçalera del riu Gaià.

 

P1000652 Sta Maria de Bell lloc 

Després de dinar molt bé a l‘Hostal Colomí, encara anem a visitar la magnífica església, d’estil romànic, de Santa Maria. L’església va ser construïda durant el primer terç del segle XIII, probablement com a agraïment i amb els recursos obtinguts de la participació dels comtes a Sardenya. Per tant, estem davant d’una construcció en l’etapa de transició del romànic al gòtic i de factura molt austera. Sabem que l’orde de la Mercè s’hi van instal·lar el 1335 i que hi van ser fins el 1835. El convent va ser incendiat i es va ensorrar. Actualment és la plaça que hi ha al costat. També va ser incendiada l’església el 1936, però va ser molt restaurada el 1954. Cal explicar que a dins hi ha un magnífic sarcòfag d’alabastre on hi ha enterrat Pere IV de Queralt i la seva muller Alamanda de Rocabertí. Sembla que va ser realitzat cap el 1360 per part del seu fill Dalmau de Queralt.

P1000653 Portal 

Des de l’exterior, però, el que destaca fortament és la portada del temple, constituïda per un timpà molt treballat amb un conjunt d’arquivoltes que descansen sobre columnes i capitells. La decoració és una barreja d’inspiració oriental amb figures i decoració vegetal.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8142685