Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca, Vallverd

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Conca de Barberà) Ruta 1288 el 26/11/2020; 10 km; +250 -250; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rocafort de Queralt, Montbrió de la Marca, Vallverd.   Participants: Josep C, Dolors dC, Josep S i Miquel.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil. IBP: 40.

 cmapa1288 cperfil1288

FA ANYS: Aquest territori i els tres pobles pels que passarem estan documentats des del segle XI.

DSC09598 Rocafort de Queralt Ajunt   Avui fa un dia una mica tapat, però bo per caminar. Comencem des del davant de l’ajuntament de Rocafort de Queralt. El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el repoblà i hi trobà la mort a mans dels sarraïns.

DSC09600 Esglesia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Anem fis a l’església dedicada a Sant Salvador. Primitivament formava part del bisbat de Vic, però el 1154 el bisbe de Vic la traspassà a l'arquebisbat de Tarragona. Actualment el que podem veure és u edifici d'estil neoclàssic amb influències barroques. A la façana es pot veure la data de 1793. És de planta rectangular i esquema basilical de tres naus.

DSC09601 Castell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després passem pel costat del castell. L’any 1747 Antoni d’Armengol i d’Aimeric, baró de Calabuig, obtingué la confirmació, com a títol del regne, de la baronia de Rocafort de Queralt. Però la primera menció al castell és del 1178 perquè apareix com un dels límits del castell de Torlanda en una donació que es va fer al rei Alfons I. Sobre el solar de l'antic castell, Juli Bonet i Ninot hi va bastir un edifici casteller modern, inaugurat el 1964, amb pedres procedents del poble abandonat de Torlanda, en el municipi de Conesa, on hi havia un altre castell. Es van construir dues torres rematades amb merlets i un mur que tanca el recinte.

DSC09606 Amunt  Des del castell hem baixat del poble pel sud per seguir el GR-175. Uns 300 metres després el GR abandona la pista puja amunt per un sender.

DSC09607 Senders Més endavant el sender es transforma en una pista agradable. Seguim el GR-175 (Ruta del Cister) en direcció sud-est.

DSC09610 Montbri

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després d’uns tres quilòmetres arribem a Montbrió de la Marca, poble dalt d’un turó. El seu origen és molt antic i el seu nom fa referència a que fou zona de frontera entre la Catalunya Vella i els territoris sarraïns. El lloc està documentat des de l'any 1073. Va ser municipi independent, juntament amb Vallverd, fins l'any 1972. Durant el segle XIII els seus senyors van ser la nissaga Puigverd, després va passar a l'Orde del Temple per, un cop extingida aquesta orde, passar a la de l'Hospital; i tot això fins a l'extinció de les senyories. La resistència dels pagesos al règim senyorial va viure a les baronies un moment àlgid en la primera meitat del segle XVIII. Els pagaments dels drets senyorials no sempre era acceptat passivament per la pagesia. Els delmes van ser suprimits definitivament per llei de 1837.

DSC09613 Esglsia   Al capdamunt hi ha l’església de Sant Llorenç, petita i amb un campanar molt baix. Documentada des de l'any 1194, està situada al capdamunt del poble i separada de les cases, ha estat subjecte a moltes modificacions al llarg del temps. L'edifici va ser construït en l'època de transició del romànic al gòtic, però l'obra actual és bàsicament barroca.

DSC09614 Llanterna o Comunidor Per sobre del temple sobresurt una llanterna (que de lluny ens semblava un petit comunidor, però no és probable per l’època de la reconstrucció).

Per perspectiva històrica puc apuntar que l’escriptor William Dalrymple (veure el magnífic llibre ‘Desde el Monte Santo’), explica el que va visitar (1989) i el que va viure. L’escriptor va poder veure oficis conjunts entre musulmans i cristians prop d’Estambul, a l’illa de Buyuk Ada. El grau de tolerància entre les dues congregacions avui seria impensable en tots els altres llocs d’Orient. Però els musulmans i els cristians orientals que van conviure quasi quinze segles, avui no ho poden fer tampoc a l’occident cristià. Actualment es creu que Occident és el centre del lliure pensament, però oblidem que el no llunyà segle XVII els hugonots exiliats per la persecució religiosa europea van deixar escrits d’admiració sobre la tolerància religiosa en l’imperi otomà.

DSC09615 Vinya i cereal   Al poble hem abandonat el GR i prenem un molt curt tram del PR-C.21 per orientar-nos en direcció nord-est. Els voltants són sembrats de vinya i cereal.

DSC09619 Mas de l Arasa   Uns 5,5 quilòmetres després de l’inici arribem al mas, enrunat, de l’Arassa. El poble de Vallverd el tenim a només 700 metres. Dins de Rocafort de Queralt hi ha una casa que s’ofereix com a allotjament rural del mateix nom i fa pensar que probablement els propietaris es devien traslladar al poble i el mas antic es va anar deteriorant.

DSC09620 Vallverd   Ja arribem a Vallverd de Queralt, normalment anomenat només Vallverd. El poble va néixer a redós del Castell de Vallverd, documentat amb el nom de Bufalla el 1073.

DSC09621 Pl de la Font 

 

 

 

 

 

    Ens fem una foto a la plaça de la Font. Vallverd pertany al municipi del Sarral. Una dita popular de Sarral diu que “El vi de Sarral no fa bé ni mal”.

Per cert, podem afegir que a finals del segle XIII el senyor era Guerau Alemany de Cervelló. Un il·lustre avant-passat seu va ser Guerau Alemany II, home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant també en el setge de Xàtiva. Però el descendent, Guerau Alemany, de finals del segle XIII es veu que tenia una màniga massa ample i a la seva mort el castell va haver de ser subhastat públicament per a satisfer els deutes que havia deixat. El castell i el lloc de Vallverd de Queralt van ser comprats el 1306 per l'orde de l'Hospital.

DSC09624 Barometre sense cua 

 

 

 

 

 

 

    Pels carrers, cases antigues. Algunes restaurades i també algun detall graciós com aquest antic baròmetre de l’ase; però li ha caigut la cua de cordill que sempre tenen.

Diguem també que aquell 1306, esmentat fa un moment, cal entendre que Catalunya (coneguda ja com a Principat de Catalunya) era independent, com independents eren Aragó, València i Mallorca. També ho eren Navarra i Castella. A Navarra, precisament des del 1305 el sobirà era Luis I, fill de Felipe IV (de França) i Juana, de la qual va obtenir el títol de rei de Navarra. El 15 de desembre de 1307, Luis I se’n va anar a França i ja no va tornar mai més a Navarra. A Castella, mentrestant, el sobirà era Fernando IV que va viure un regnat ple de revoltes, guerres i insubmissions; també era rei de Lleó. Per cert, que sovint ens volen enganyar, l’estat espanyol encara no existia.

DSC09625 Esglesia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem a visitar l’església de Sant Joan; sempre per l’exterior ja que estan tancades. A tocar hi ha el cementiri. Segurament és d'època recent, potser del segle XIX, de planta rectangular i aixecada damunt un terreny una mica elevat. Amb seguretat hi devia haver una capella vinculada a l’antic castell, però no se’n té informació.

DSC09627 Tornant   Després tornem a l’Arassa i prenem el camí de Vallverd que marxa en direcció oest. Un punt final actual, aquesta setmana la presidenta de Madrid, la Sra. Ayuso, ha exigit i reclamat el dret que a Madrid es paguin menys impostos. He rebut un whatsapp que resumeix dades de ‘agenciatributaria.es’. Una síntesi: Madrid recapta el 49% de l’IVA i el 39% del IRPF amb només el 14% de la població i produint menys del 10% d’Espanya. A Madrid on viuen 6,6 milions de persones es recapta el mateix que on vien i treballen els restants 40 milions. Però hi ha un efecte molt més enllà, cada cop que un ciutadà català (o valencià, aragonès, sevillà...) paga la benzina a Repsol, paga també els sous de la seu de l’empresa a Madrid: 4000 treballadors amb altes remuneracions. Així anem. Potser sí que tots plegats (menys uns quants) som una colònia.

DSC09631 Final   Finalment arribem un altre cop a Rocafort de Queralt. Hi ha una dita popular que diu “A Rocafort són del morro fort”.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rocafort-de-queralt-montbrio-de-la-marca-vallverd-61249002