Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Pere de Ribes volta per les masies

(Garraf)   Excursió circular el mes de desembre de l'any 2012, que dona la volta per algunes de les masies de Ribes. Total 14,5 km, amb un desnivell de + 167 i -204 metres. Participants: Joan Parcerisa i Miquel.  

 

 575 mapa 575 perfil 

TAL DIA COM AVUI, JA FA 114 ANYS: Mitjançant els acords del mes de desembre de 1898, es va acordar la futura independència de Cuba i la cessió de Filipines, Puerto Rico i Guam, als nord americans. Les altres possessions que Espanya tenia a Oceania (Les illes Carolines, Marianas i Palaos) van ser venudes a Alemanya per 25 milions de pessetes. D'aquells fets, prové la tornada d'emigrants catalans que havien anat a buscar una millor forma de vida, fugint de la misèria que s'havia escampat com a conseqüència de la gestió del govern espanyol i de l'arribada de la fil·loxera.

P1150495 Castell Sota-Ribes 

Ens trobem, amb en Joan, a Sant Pere de Ribes i ens dirigim cap a ponent de la vila on, dalt d’un turó de poca altitud, entre la riera de Ribes i el barranc de l’Espluga, s’hi veu la bonica imatge del castell de Ribes, antigament conegut com de Bell-lloc. El castell ve de molt antic i probablement havia estat una torre de control del camí romà que estava connectada amb la de la Gunyola i el castell de Castellet. Almansor el va prendre en el transcurs de la seva ràtzia contra Barcelona i després, el 990, el bisbe de Barcelona, a qui pertanyia, va concedir una carta de franqueses als que anessin a poblar el castell i els seus voltants. El castell, en sí, va ser cedit a una família descendent de Geribert (vescomte de Barcelona) que va prendre el cognom de Ribes.

P1150499  

 

 

 

 

 

 

Sabem que el castell fou cedit al comú de Ribes, el 1620 i que el seu ús va derivar de casa de la vila, a botiga, magatzems i fins i tot presó. He trobat, encara que no sé si encara és així, que la torre i la casa del costat va ser llogada a José Luís Udaeta, coreògraf, que hi té unes col·leccions de gravats d’època i de castanyoles. La porta d’aquesta casa mira a una placeta on hi ha l’església (originària de 1154) que va ser parròquia del poble fins el 1910 i de la qual destaca el portal afegit el 1674 d’estil renaixentista, conegut com la Porta de les Ànimes.

P1150501 La Masieta

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem seguit el camí en direcció a ponent per darrera del castell, per camí de cal Zidro, també conegut com de les Parets Fondes, pels alts murs que el tanquen i així, després d’entrar a la pineda, hem arribat al costat de La Masieta, dedicada a l’elaboració de vi en les varietats Cabernet, Merlot i altres.

P1150503 Can Ramon  

 

Pel camí, trobem la tanca del camí que duu, cap a la dreta, al mas de Can Ramon, també dedicat al conreu de vinya. El nostre camí, sempre per pista, gira menys d’un quilòmetre en direcció sud-oest, tot passant pel torrent de l’Espluga i arriba a una cruïlla.

 

 

 

P1150506 La Serra 

 

 

 

 

 

Arribem al davant de les primeres construccions de la masia de La Serra, també dedicada a l’elaboració de vins de collita pròpia: Clos Sant Pere (merlot) i Castell del Bell-lloc (sauvignon blanc). La família Bartra i Roig ha continuat la tradició familiar de més de setze generacions documentades des del 1540 amb el conreu de la terra i l'elaboració de vi. La Casa Pairal, La Serra, on es troba la vivenda i el celler es caracteritza per la torre de guaita des d'on es veuen les vinyes, garrofers, boscos, el poble i el mar. L'origen de la masia es situa a l'edat mitjana. El nom de La Serra apareix lligat a una propietat ja al selge XII i una família establerta a finals de XIII com assenyala el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

P1150508 El Montgrs

P1150509 Mas Montgros 

 

 

 

 

 

 

Ens hem anat atansant als peus del Montgrós. Es tracta d’una muntanya aplanada de 359 metres i és un dels contraforts més meridionals del massís del Garraf. És la muntanya més alta de Sant Pere de Ribes. Els ribetans acostumen a pujar-hi l’onze de setembre a penjar-hi una senyera i abans de Nadal per portar-hi un pessebre. Un incendi, el 1997, va calcinar el bosc que hi havia quasi fins al cim, on destaquen les antenes de ràdio i televisió. Al costat del camí que seguim, deixem a la dreta el mas del Montgrós, força gran.

 

P1150512 Can Mart 

Abans d’arribar-hi ja destaca la imatge quadrada i sòlida de Can Martí, una construcció del 1870, envoltada d’una magnífica terrassa. És un edifici senyorial de tres plantes i amb torratxa superior. A la façana destaquen les dos baluards defensius, als angles, així com el rellotge de sol i un petit campanar, ja que la casa disposa d’oratori dedicat a la Puríssima. Se sap que va ser construïda sobre una masia anterior coneguda com a Can Martí del Mas Roig. Els Roig són documentats a Sant Pere de Ribes des de l’any 1286. Hi ha documentació que avala que el 1591 ja hi havia un primer Martí al mas Roig de Ribes. L’any 1865 l’antic mas fou adquirit per Pau Soler Morell que hi va fer construir la casa nova. Per l’estil de la casa, es probable que el nou promotor fos un dels “americanos” que tornà d’Amèrica amb diners, després que probablement molt gant de Ribes hagués emigrat com a conseqüència de la pobresa que s’hi devia abocar amb l’atac de la fil·loxera.

Val a dir que al darrera de la casa hi ha el dipòsit de l’aqüeducte Príncipe Alfonso, que abastia d’aigua el poble de Ribes i que en la seva commemoració es va construir la magnífica font que hi ha a la plaça de la Font, dins del nucli urbà.

P1150514 Can Pars 

 

Passem el torrent de la Piera i, entre pins, ens apropem a Can Parés, d’origen antic, força restaurada com habitatge residencial, amb un bonic jardí amb vegetació autòctona, una piscina i amb varies construccions dins el recinte. Destaca una arcada que es conserva del segle XV.

P1150517 Torre del Veguer 

Anem caminant tenint al costat la vista dels merlets de la sorprenent Torre del Veguer. La casa ja era una possessió senyorial cap a mitjans del segle XIV, coneguda com Quadra del Cortei. Sembla que a inicis del XV s’hi va fundar una comunitat de frares jerònims. Aquell monestir s’anomenà Sant Jeroni de Montolivet, però ho van abandonar i se’n van anar al monestir de la Murtra, a Badalona. Després de la guerra civil catalana, contra Joan II, el Cortei va passar a mans de Gaspar d’Avinyò. Va ser el segle XVII quan, passà a dir-se “del Veguer”, perquè probablement un dels Vilafranca, els hereus en aquella època, havia obtingut la vegueria. Va ser a final del segle XIX que va ser adquirida per Josep Ferrer i Vidal, industrial de Vilanova, que hi va fer reformes i l’edifici va adquirir la forma d’un fantasiós castellet. Fixem-nos que la majoria de les construccions més rellevants, coincideixen amb els anys finals de les guerres en que Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

P1150518 Capella Sta Magdalena 

 

 

 

 

 

 

 

 

De camí cap a la finca Solers, és possible desviar-se per anar a veure la capella adossada a la masia Santa Magdalena. En tot cas, caldrà refer el camí fins a la cruïlla per tal de anar pel camí que va al Solers. Algunes rutes per a gps, passen pel davant mateix de la porta de la casa i per això els propietaris, tips que, dinant al patí de casa, els hi passessin ciclista, motos a gran velocitat i quads aixecant pols i fent soroll pel costat de la taula, han anat tancant l’espai més personal i íntim. Nosaltres parlem una estona amb la propietària i després tornem a fer el camí correcte.

P1150519  Solers Anem pel darrera de la finca Solers i després fem un petit gir per tal de veure-la pel davant. La casa originalment datava del 1281. Posteriorment va ser transformada, el 1918, en el gran i magnífic edifici que és actualment. El propietari, el marquès d’Argentera, impulsor del ferrocarril, va encarregar el projecte a Enric Sagnier, un dels arquitectes amb més prestigi de l’època. Aquest palauet d’estil renaixentista català va ser el testimoni d’una època daurada. La finca va seguir dedicant-se a usos agrícoles fins que el 1978 es va convertir en el Gran Casino de Barcelona. Posteriorment el casino es va traslladar a Barcelona, a un indret modern, vulgar i anodí, sense l’encant ni la categoria de la finca Solers.

P1150523 Mas de les Farigoles 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ja hem fet més de la meitat del recorregut i passem pel davant del mas de les Farigoles, on dos senyors grans estan feinejant i aviat comencem a veure Sant Pere de Ribes a la nostra dreta. El poble de Sant Pere de Ribes (conegut senzillament per Ribes, pels vilatans) es va anar formant per la repoblació de l’antic castell de Ribes, a l’inici del turonet per on avui s’enfila el carrer del Pi.

P1150524 St Pere de Ribes  

El conjunt de Ribes es troba majoritàriament a l’esquerra de la riera de Ribes, mentre que a la dreta, a l’extrem de ponent de la població és on està el castell, des d’on hem sortit a les nou del matí. En general podem dir que el nucli de Ribes es troba situat a l’encreuament de dos camins romans, el que anava des de la costa (on també hi havia el camí litoral de Barcelona a Tarragona, per les costes de Garraf) fins a Olèrdola (sud, nord) i l’altre que anava de Cervelló a Cubelles.

Val a dir que a Sant Pere de Ribes hi hagué una forta tradició de govern per les famílies del poble. Així sabem que existia un sistema dit Universitat, presidit pel Batlle i que format en Consell General i podien assistir tots els caps de casa del terme. El 1643 aquest Consell va quedar concentrat en trenta membre i era conegut com a “Consell dels Trenta”.

P1150525 Puigmolt 

 

 

 

 

 

Anem desviant-nos per una pista i per a una altra fins que comencem a entrar a l’agregat de Puigmoltó, que es troba a ponent del nucli de Ribes. Aquest llogaret, avui amb carrerons de casetes blanques que fa goig de travessar, està documentat des del 1333 i se sap que hi havia un Pere de Puigmoltó l’any 1286.

P1150526 Car

 

 

 

 

 

Passada la carretera, qua cal creuar amb compte, hi ha l’antiga masia del Carç (o Cards) de la qual se sap un origen del segle XIII, ja que hi ha documents que fan referència a Pere i Muntaner del Carç i a la carta de poblament de Puigmoltó, del 1333, s’esmenta l’indret del “Carcium”. Se sap que durant el segle XV va pertànyer a la família Company i al següent als Almirall, per casament, cognom que es va mantenir fins el segle XX. Compte, amb una torre quadrada amb merlets i una capella dedicada a Sant Jaume, del segle XVII.

 

P1150527 Can Coll

Una altra de les masies espectaculars de Ribes, és Can Coll. Antigament, se sap,el segle XVI, ja podia existir com a mas Ramon de Quart. Aquest edifici data, com ja es pot suposar el lector, del segle XIX, propietat de la família Marcer. Un dels seus membres, Francesc Marcer, erigí l’església parroquial actual de Ribes, entre 1902 i 1910. Els seus descendents també van donar diners per la construcció de l’Hospital de Sant Camil i també el Redós per a la gent gran. Conté una capella dedicada a la marededéu dels Dolors.

Anem caminant pel davant, tot admirant l’extraordinària porxada que ocupa els dos pisos i que compta amb columnes de capitell llis i arcs de punt rodó. I així es va acabant aquesta ruta tan atractiva.

 Si vols accedir a la ruta per a gps, por clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3788353