Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Pere de Ribes, Can Puig, La Masieta, Can Ramon, La Serra, Can Vidal, Can Climent, Mas Farigoles, Puigmoltó

(Click on the flag above to have the translation in your Language)

(Garraf) Ruta 1214 el 25/05/2020; 8 km; +90 -90; 3 hores.     Segona excursió després del confinament del Covid-19, organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, Can Puig, La Masieta, Can Ramon, La Serra, Can Vidal, Can Climent, Mas Farigoles, Puigmoltó.   Participants: Jep i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1214 cperfil1214 

FA ANYS: L’any 1333 es va atorgar carta de franquesa Puigmoltó

DSC06166 Can Puig    Una segona excursió dins de la fase 1 del desconfinament. Pels voltants de les masies de Sant Pere de Ribes. Passem pel davant de l’antiga masia de Can Puig, avui serveis de l’Ajuntament de Ribes. Originalment al davant de la casa hi havia un jardí, amb una gran palmera i plataners, així com una petita bassa amb peixos i un sortidor d’aigua.

DSC06164 Can Puig Premsa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Al davant hi ha aquesta antiga doble premsa que suposo per vi i consta fabricada per Marrodan y Rezola, de Logronyo. La data més antiga del mas és de 1791 i figura a la dovella central de l’arc d’accés dedicat al seu propietari, en Pere Puig. Sembla que el conjunt es va acabar de construir el 1856. Un punt a destacar és que una de les descendents, Teresa Puig, va ser mare del Dr. Puig, metge de Ribes i diputat català republicà a Madrid l’any 1933 (com he trobat al llibre “Masies i masovers de Ribes” de Núria Martí Pagès); la masia es considerada la més gran de la població, raó per la qual estava repartida entre 22 parcers. La masia va passar a l’ajuntament l’any 1983 i, per cert, la gran sala coneguda avui com polivalent havia estat l’antic galliner del mas.

DSC06168 Cam den Siro

 

 

 

 

 

 

 

 

    Arribem fins al castell i prenem el Camí d’en Sidro. Ara l’entorn del castell està molt poc habitat i això en fa recordar que a principis del segle XVI Catalunya era un país buit. Tenia una població d’aproximadament uns 300.000 habitants (lluny dels 500.000 que tenia a principis del XIV) degut sobretot a la pesta negra del segle XV. Però la demografia es va anar recuperant poc a poc gràcies a una elevada natalitat i sobretot a la immigració provinent de les Balears, València i, sobretot, de les comarques del Rosselló, Cerdanya i Capcir. Molts es van dedicar a l’agricultura com a mossos o jornalers, altres varen fer-se pastors i, a les ciutats, eren venedors ambulants, criats, peons o artesans. La majoria eren homes joves, cosa que va afavorir un procés d’integració ja que molts van casar-se amb dones del país. A mitjans del segle XVI la població arribava als 400.000 habitants i a finals del XVII va assolir un altre cop la xifra de 500.000.

DSC06169 Mangraner bord en flor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Pel camí, a la dreta, aviat trobem un bonic magraner florit. Un pagès, concreta: però és bord, els fruits són amargants. Caminar sense córrer i observant el que trobem i les persones amb les que ens creuem ofereix l’oportunitat de parlar amb la gent i amb pagesos que, sovint, ens ofereixen la seva saviesa.

DSC06171 Parets Fondes    El camí passa entre altres parets de pedra seca molt interessants. Aquest pas es conegut com les Parets Fondes. És molt curiós veure el magnífic treball d’encaix amb pedres petites que falquen les altres més grans que formen el mur que, per cert, no té més de dos pams d’amplada i que fa molts anys que perdura dempeus. Bona feina dels avantpassats ribetans.

DSC06172 La Masieta    L’espai s’obre als nostres costats i en ofereix la vista del verd suau i brillant de les vinyes de maig. Ens apropem a La Masieta, masia de la qual ja hi vaig fer algun comentari en la crònica de fa un parell de dies (el vincle el poso al final d’aquest document). Una mica més endavant trobarem la pista asfaltada que ve, per la dreta, dels Vinyals. Girem a l’esquerra.

DSC06174 Can Ramon 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Uns quatre-cents metres més endavant, direcció ponent, arribem amb bonic mas, productor de bons vins, de Can Ramon. Can Ramon es considera originària del segle XVI, quan era coneguda com Mas Agullons o Mas Pedrosa i cap el segle XVII se sap que va ser propietat de Ramon Almirall del Carç; moment des del qual ha perviscut el nom fins al present. Com és habitual ha estat restaurat en diverses ocasions fins a finals del segle XX, moment en que es va consolidar el celler on avui s’hi treballa sota el nom de “Can Ramon Viticultors del Montgrós”.

De les explicacions del llibre de Núria Martí em sembla interessant exposar que la data del rellotge de sol de la façana, el 1816, coincideix amb l’època en que la fil·loxera feia estralls a França i els viticultors d’aquí venien a bon preu el vi que produïen i embarcaven al port de Vilanova cap a Marsella.

DSC06175 La Serra Ara la ruta va girant per adreçar-se a migdia i arribem al mas de La Serra, on se’ls veu treballant de valent.

DSC06177 Escola La Serra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Cent-cinquanta metres més endavant, a la dreta hi ha el sender que s’endinsa a l‘Escola Espai Obert de La Serra, que va ser fundada l’any 2013. Espai Obert La Serra és un centre d'aprenentatge d'educació infantil i primària, privat i gestionat en règim de Cooperativa, seguint com a principal guia pedagògica l'educació activa. Aquesta línia d'actuació escolar consisteix bàsicament a deixar que sigui el propi ésser humà qui condueixi el seu procés d'aprenentatge.

DSC06179 Can Vidal de la Serra    Quasi bé a tocar arribem al mas Can Vidal de la Serra; una masia documentada des del segle XVII, molt ben restaurada. Va ser propietat dels Vidal de la Serra fins el segle XIX. A principis del XX era propietat de Francesc Marcer. Té una ampla façana encarada a migdia, coberta a dues aigües i centrada per un rellotge de sol.

DSC06181 Portal Can Videl 

 

 

 

 

 

 

 

 

    A la façana destaca l’harmonia dels elements i l’arc de volta de la que devia ser la porta d’accés principal ja deu fer molts anys. Potser cal afegir que a principi del segle XX n'era propietari l'indià Francesc Marcer i Oliver, que va fer donació de la nova església de Sant Pere. Un dels masovers de la finca va ser l’Enric Albà Pascual al qual li va tocar anar al servei militar (durant tres anys) al Marroc (1920).

IMG 5250

 

 

 

 

 

 

   Penso que va tenir la gran sort de tornar viu d’aquella barbaritat que va ser la Guerra del Rif, on el 22 de juliol de 1921 van morir més de 8000 soldats espanyols de lleva mal dirigits pel general Fernández Silvestre, enfrontats als pagesos i altra gent de les cabiles del Rif dirigits per Abd el-Krim. Hi ha un llibre extraordinari que parla de la guerra del Marroc, que va acabar amb l’expulsió dels espanyols: ”El desastre de Anual” de Fernández de la Reguera (es tracta d’un llibre molt antic -1933- i el vaig trobar a la Biblioteca).

DSC06184 Vinyes    Seguim avall. No anem ràpids i això ens ajuda a gaudir de l’entorn. Després de tants dies tancats tantes hores, ara resulta molt agradable l’aire i l’olor dels boscos, de les vinyes i de la natura.

DSC06186 Can Climent    Arribem a la carretera BV-2112 que ve dels Solers i va a Sota Ribes. De seguida, a la nostra dreta, hi ha el mas de Can Climent. Aquesta és una altra bonica i cuidada masia de Ribes que devia ser bastida a finals del segle XVIII. La majoria dels masos van ser construïts o refets després de la caiguda de Catalunya del 1714.

DSC06187 Cam

 

 

 

 

 

 

 

 

     Aquí ens hem desviat per uns bonics i estrets caminets que s’orienten al sud, mentre no gaire lluny, mirant a l’est, endevinem part dels edificis de l’Hospital de Sant Camil. Josep M. Torras i Ribé explica que l’exèrcit borbònic comptava amb prop de 55.000 efectius i part estaven dispersos pel territori i la seva brutal repressió era motiu de protestes dels pagesos, en una situació de desordre, inseguretat i violència inimaginables. Això va ser causa que es cremessin tantes viles i llocs a Catalunya com a Moià, Sallent, Parts de Lluçanès, Sitges i molts altres.

DSC06189 Ens envolta un jard silvestre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Pel camí, ara solitari, ens envolta un magnífic jardí de flors silvestres. Seguint el comentari anterior, per donar una perspectiva històrica, afegim només que el marquès de San Felipe va escriure que les operacions de l’exèrcit borbònic espanyol i francès van costar “no poca sang i queien sobre els mísers revoltats la flama, el ganivet i el suplici” (de “Comentaris”, Bacallar).

DSC06192 Mas de les Farigoles  Arribem, després d’un quilòmetre i mig, des de Can Climent, al mas de Les Farigoles. Antigament, la masia era coneguda com a Can Ferret. Però, tal com consta documentada, l'any 1847 ja es denominava Mas Farigola, tot i que encara pertanyia a Josep Ferret, que potser ens informa del sentit emotiu dels seus propietaris.

DSC06193 Puigmolt    Finalment, la nostra ruta ens fa passar pel mig de l’agradable conjunt de Puigmoltó. Ja ens falta poc per tornar fins al punt de sortida i així tancar el cercle. El poblet de Puigmoltó, al sud del nucli urbà de Ribes, va rebre una carta de franqueses d’Alfons el Benigne atorgada l’any 1333 per repoblar el lloc que ja constava amb el nom de Puigmoltó des de l’existència de Pere de Puigmoltó (1286). Com a signe d’antic poblament s'hi ha trobat ceràmica romana. I finalment tornem al punt de sortida tancant així el cercle d’una altra bonica circular per algunes masies de Ribes.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-de-ribes-can-puig-la-masieta-can-ramon-la-serra-can-vidal-can-climent-mas-farigoles-puigm-49896430

Crònica anterior (desconfinament 1) per masies de Ribes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/886-sant-pere-de-ribes-mas-la-coma-can-barba-can-sidro-can-ramonet-la-masieta-el-castell