(Garraf) Ruta 1217 del 03/06/2020; 11,5 km; +290 -290; 4 hores.   Excursió Desconfinament (dia 80) amb el següent itinerari: Mas Albà, Serra dels Gegants, Descans Amics del Gafarró, Font de les Basses, Cases de les Basses, Creu Sant Isidre.   Participants: Anna, Maria, Miquel i la Jóse com a guia.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1217  cperfil1217

FA ANYS: L’any 1955 es va construir la creu de Sant Isidre, al massís del Garraf.

DSC06259 Mas Alba inici 

    Avui ens hem proposat fer una excursió una mica més llarga després de la pèrdua de massa muscular després de tants dies d’inactivitat (avui estem al dia 80 d’Alarma). Ens trobem a Mas Albà (Sitges), on hi ha els establiments comercials. Són les 07:30, l’hora és agradable i les flors són un obsequi de color. El nom procedeix de la masia anomenada Mas de mossèn Albà o Mas Albà que es troba a la zona.

DSC06262 Serra Gegants    Seguim el Camí de la Fita, que coincideix aquí amb el GR-5, però quasi immediatament prenem, un camí a l’esquerra: és la serra dels Gegants.

DSC06264 Caminar i xerrar

    Aquest camí és molt agradable i la Jóse se’l coneix molt bé. Fem molt bé de seguir-lo. L’olor de muntanya i bosc ho omple tot. Per referència històrica, diguem que mentre es construïa la creu de Sant Isidre el 1954, es preparava el reglament de Presons que obligava als presos a parlar exclusivament en castellà. Va ser una de les moltes accions en aquest sentit. Abans, l’any 1944 es va modificar el Registre Notarial per obligar a fer tots els actes davant de notari en castellà. El 1945 la Llei d’Educació només permetia ensenyar en castellà. El mateix any, prohibia batejar els vaixells en català. El 1953, la revista Esclat, es va prohibir perquè era en català i una novel·la de Miquel Llor es va prohibir per estar escita en català. El 1957 es prohibeixen els nom en català al Registre Civil i el 1961 el Reglament de Telègrafs també prohibia l’ús del català. I aquest 1961 va ser destituïda la junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme en saber-se que a les assemblees es feia servir el català.

DSC06265 Una fita artistica

      Hem guanyat una mica d’altura i el camí es bifurca, amb un senderó més estret de cara. Una artística fita ens diu que és millor seguir cap a l’esquerra (la Jóse, em diu que l’ha fet l’amic Jep Estrada). Poca estona després arribem a la pista asfaltada que ve de Mas Mossèn Albà, que es torna de terra i aviat arriba a la cruïlla amb el Camí de la Fita. La urbanització Mas Albà es creà el 1969 a la vall del Fondo Gran, al massís del Garraf.

DSC06268 Bassa Gafarr

     A la cruïlla amb el Camí de la Fita seguim de cara pel sender estret de la Serra del Gafarró. Camí pedregós de roca calcària, però molt maco. Arribem en poca estona a aquesta bassa d’aigua pels animalons. Seguim agraint, a trams, l’ombra dels arbres.

DSC06269 Endavant

       Estem caminant planers a 250 metres d’altitud i a la dreta en pendent descendent tenim el Solell de l’Espardanyer. Ara el sol no el podem evitar però a aquesta hora del matí es camina molt bé.

DSC06271 Descans Avis del Gafarro    Al final arribem al Descans dels Amics del Gafarró. És un indret molt agradable que alguns avis de Sitges i de Ribes han anat fent amb cura amb els anys per venir-hi a esmorzar. Compta amb una taula i bancs i al costat un banc seguit d’obra en forma de U que queda protegit per un muret, tot amb molta gràcia i gust. Si hi aneu, cuideu-lo i no ho embruteu.

DSC06252 Pintura 2 

  Ens hi aturem per menjar una fruita i beure una mica d’aigua i m’emporto les peles de la taronja; ara pesa molt poc. A la paret una bonica pintura representa un ocell, un gafarró. L’ocell gafarró (“Serinus serinus”) està molt estesa per Europa, a partir de la mediterrània. Es tracta d’un ocell petit de color entre verd i groc.

Recordo com a l’illa de La Palma (Canàries), fa uns anys, un taxista va aturar el cotxe i em va demanar siusplau que recollís un paper al terra al costat de la meva porta. Va dir “mal està qui el llença, però pitjor qui no ho recull”. Aquella actitud és la d’algú que s’estima la seva terra, el seu poble, la seva illa. Tot un símbol de respecte, de cultura i de civisme.

DSC06273 Font Les Basses    Després d’arribar, pel camí perfectament fresat, a una pista la seguim a la dreta: és el camí de les Basses. Per aquest camí trobem, a l’esquerra, una mica amagada per la densitat vegetal, la bonica font de les Basses. Va ser construïda per l’empresa de la pedrera de Vallcarca (Uniland) com a compensació ja que anaven a tallar el canal subterrani per on arribava el corrent d’aigua a la font de Monselva. Sembla, però, que actualment la font de Monselva encara rep aigua.

DSC06276 Cases Les Basses    Seguint després la pista, arribem a les Cases de Les Basses, tristament quasi enderrocades del tot. Només hi queden dempeus alguns murs verticals.

DSC06277 Aire per la finestra Una finestra amb una reixa deixar passar l’aire i la llum. Avui encara sembla un detall romàntic; potser a dins hi va viure alguna parella romàntica i ara la llum la recorda.

DSC06280 Cabana pedra seca Refem part del camí i comencem la pujada que s’enfila per anar a girar el Turó del Mig (de 311 metres), per la banda de llevant. Aquí el sol i la seva calor ens informa que el dia va passant mentre una cabana de pedra seca en bon estat no s’immuta pel nostre pas.

DSC06281 Bosc dens

    El bosc que ens envolta és força dens. Anem pujant el Puig d’en Boronet, que és on hi ha la creu que anem a visitar. De tant en tant tenim una vista sobre el mar i Sitges. De cop recordo que va ser a Sitges que es va obrir el primer ‘chiringuito’ de la península. Va ser l’any 1913 i Chiringuito és el seu nom. Sembla que el nom prové de ‘chiringo’ que a Cuba i a Puerto Rico significa una cosa escassa o petita. Ara bé, sembla que a Màlaga diuen que en tenen un de finals del segle XIX.

DSC06283 Creu Sant Isidre    Finalment i després d’una pujada forta, però curta, ja som dalt del turonet on hi ha la Creu de Sant Isidre. La creu va ser construïda el setembre de l’any 1955 per iniciativa d’un grup de muntanyencs que formaven l’Agrupació Excursionista de Sitges, anomenada Amunt. El monument té vuit metres d'alçada, compta amb una base pedestal de tres graons, sobre els que s'alça un tronc cònic rematat per la creu, tot en pedra. L'escultura està decorada amb l'escut de l'Agrupació Excursionista i vuit terracotes, dues de grans (representant el Sant Crist i la Mare de Déu del Vinyet), i sis de menors: Sant Llorenç i Sant Isidre (noms de cims veïns), Sant Bernat de Menthon (patró dels excursionistes), Sant Bartomeu i Santa Tecla (patrons de Sitges) i Sant Sebastià (nom molt vinculat al poble).

DSC06284 Cabana St Isidre

    A tocar, baixant una mica, hi ha una cabaneta conservada on hi viu algú i respectem la seva intimitat (com cal fer sempre) i tornem amunt un altre cop per anar tornant. Diguem, ara que ja acabem la crònica, que el Garraf, és la segona comarca més petita de Catalunya, però que té més de 25 km de litoral i que la meitat de l’extensió de la comarca del Garraf, esta ocupada per un parc natural. Ah i que el Diari de Vilanova es considerat el més antic de l’estat espanyol després de ser fundat el 1850 per Josep Pers i Ricart, però va viure una vida complicada entre guerres i reaparicions. D’altra banda l'Eco de Sitges és un dels setmanaris locals més antics de Catalunya, s'edita i es distribueix a Sitges des de l'1 de març de 1886.

DSC06286 Sitges    De tornada, tenim unes magnífiques vistes de Sitges. La bonica vila blanca brilla al costat del blau del mar.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sitges-mas-alba-serra-dels-gegants-descans-avis-del-gafarro-font-de-les-basses-cases-de-les-basses-50405163