(Garraf) Ruta 1311 el 20/02/2021; 12,5 km; 85 -85; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, riera de Ribes, Plana de Can Coll, masia el Carç, Autodrom, Can Girona, Club de Golf Terramar, Cap de Grills, Sitges. Tipus de sortida: quasi circular; Dificultat: fàcil. IBP: 31.
 |
 |
FA ANYS: L’agost de 1936 ja funcionaven com a hospitals de sang els hotels Terramar i del Golf.
Començo i passo pel costat de la residència Redós. Va ser constituït el 1899 amb el mecenatge dels germans ribetans Josep i Pere Jacas, que havien fet fortuna a les colònies d’ultramar. A la consecució del seu primer patrimoni hi van contribuir nombroses famílies del municipi mitjançant aportacions i donatius. La seva finalitat pretenia donar resposta a les necessitats sanitàries i socials generades en el municipi en el context de greu crisi econòmica i social. L’atenció, durant 99, anys va ser prestada per la comunitat de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Ntra. Senyora (Darderes). Actualment la gestió està confiada a un equip directiu nomenat pel Patronat i és la residència per a la gent gran del poble.
Cal seguir caminant en direcció sud. El dia es molt gris i amb poca llum. Fa dies que hi ha aquestes boires persistents i denses a tot el litoral català. He fet dos intents de fer una excursió des de Plana Novella, però la poca visibilitat m’ha tirat enrere. Paso el pont, prop de l’escola La Riera, per damunt de la riera de Ribes.
Poc més endavant es surt del poble, giro a la dreta (en direcció sud-oest) i comença l’entorn rural. Els conreus són majoritàriament de secà, destinats principalment a la vinya, ja que s’elabora vi amb Denominació d’Origen Penedès. També perviuen conreus de cereals, hortalisses, llegums, tubercles i fruiters. La cria de bestiar i l’avicultura també tenen certa importància.
Després s’arriba al costat de la masia El Carç, amb la seva característica torre amb merlets. Formen un total de tres cases: can Virolat, can Sebastià i can Vidaló. D’aquest caseriu, els Ferret-Pi n’eren amos, passant, amb els anys, la propietat, a mans dels Rabassa, una família de Mollet del Vallès. Can Vidaló encara està habitat. És un indret de gran pau i tranquil·litat.
Els orígens del mas són probablement del segle XIII, època en que esta documentats Pere Muntaner del Carç. A la carta de poblament de Puigmoltó del 1333 s'esmenta el lloc de "Carcium". Per dalt de la teulada hi veig caminar tranquil·lament un magnífic paó blau (“Pavo cristatus”). A l’antic Mas del Carç, avui deshabitat, es veu que l’amo i senyor deu ser aquest paó. Segons la mitologia grega, els « ulls » visibles a la cua del paó foren posats per Hera en memòria del seu lleial guardià Argos, que tenia cent ulls. En la iconografia de l'hinduisme és l'animal acompanyant Sarasvati, la deessa de les arts i les ciències.
Cal girar a l’esquerra i es passa pel davant de la capella de Sant Jaume. Ara seguim directes cap al sud per la Plana del carç.
Deixo a l’esquerra un dels diversos pals amb indicadors que es poden trobar per les rutes als voltants de Ribes. L’ermita queda enrere i potser convé recordar que la creació de l’Església Catòlica es pot considerar a partir de l’anomenat Gran Cisma d’Orient; bàsicament una controvèrsia religiosa que es pot datar l’any 1054. El seu origen però és anterior, com a conseqüència del Concili de Calcedònia (1 de novembre de 451) on van cristal·litzar els enfrontaments en els debats sobre la naturalesa de Crist. Va ser quan l’Església de l’Imperi Romà d’Orient es va separar. Per tant estem al segle V.
Ara la pista segueix per un tram de pineda. Per avançar una mica en els nostres coneixements sobre història de l’església potser cal afegir que, tot i el que hem dit, els anys van transcórrer els uns d’esquena als altres fins l’any 1054 quan encara es va embolicar més: el Papa Lleó IX i el Patriarca Miquel es van excomunicar mútuament. És la data en que es considera la divisió i el naixement de l’Església Catòlica, en deixar de ser definitivament un Patriarcat dins de l’Església Ortodoxa. Però en aquell moment, a més de conflictes en la pràctica de la doctrina i la litúrgia, el problema de fons era que el Papa de Roma pretenia tenir una autoritat total (universal) sobre els altres quatre Patriarques d’aquell moment. Mentre que els ortodoxos afirmaven que el patriarca de Roma només era honorari i la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, Occident.
Després d’haver seguit tot recte arribem a la carretera de Vilanova a Sitges, la passem i seguim endavant deixant a l’esquerra Can Girona. L’any 2018 Sitges va apostar per millorar la prevenció d’incendis forestals a Can Girona amb l’ús d’un ramat de 350 ovelles i 70 cabres, propietat del pastor Sergi Sánchez. Aquest bestiar va començar a fer estades en un tancat temporal de 663 m², situat als terrenys de la masia Can Girona, mitjançant una col·laboració público-privada.
Ja es comencen a veure ametllers florits. L’ametller (“Prunus dulcis”) és un arbre caducifoli originari de l’Àsia que va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. Els grecs van ser qui van estendre aquesta espècies vegetal arreu de la mediterrània. És un arbre de secà, present a la Catalunya interior i també a tocar del mar, on es poden contemplar ametllers florits al cor de l’hivern. L’ametller és un arbre de floració molt primerenca: a la costa acostuma a florir habitualment a principis d’any, malgrat que aquesta data d’aparició de les flors pot variar des del desembre fins al març. Hi ha una dita que fa “A despit del febrer, floreix l'ametller” i una altra que adverteix “Ametller no fessis via, que gelarà qualque dia”.
Finalment seguim la ruta que entra en carrer asfaltat. Ja estem a Sitges i tenim a l’esquerra el càmping El Garrofer i a la dreta el Club de Golf Terramar. El camí segueix la riera de Ribes, que ara és molt ample, en direcció a mar. S’arriba al punt on la riera de Ribes forma la platja de còdols de Cala de Grills, nom que potser prové dels soroll que els còdols deuen fer amb les onades.
El Club de Golf Terramar presenta uns camps verds, tot i que en alguns trams, la gespa està molt seca; la natura està esperant l’arribada de la primavera. Durant la Guerra Civil, es va crear el Comitè Sanitari de les Milícies Antifeixistes. El mes d’agost de 1936 les primeres feines van ser enviar columnes motoritzades i trens amb material sanitari en direcció al front d’Aragó. També es van desplaçar, aquell mes, a comprovar el correcte funcionament dels hospitals de sang. També a Vilanova i la Geltrú i a Sitges. Aquí, a Sitges, l’hotel del Golf i l’hotel Terramar havien estat habilitats per atendre les necessitats sanitàries de la campanya, tal com ho explica l’amic excursionista, metge i investigador Carles Hervàs al seu llibre “La xarxa hospitalària a la Catalunya durant la Guerra Civil”.
De tornada es passa un altre cop per Can Girona. Tenen el portal obert i es veu llum a la petita botiga de productes naturals que venen.
Seguim el camí de tornada, que ara fa una mica de volta, passem pel costat de l’Autòdrom. Com es pot comprovar l’estat dels voltants presenta una imatge molt abandonada, així com també els contraforts de la pista que, de tant en tant, es veuen molt deteriorats. És una pena que estigui així un element únic al món dins del desenvolupament de la indústria del segle XIX.
Durant la volts es passa pel costat del mas Casa del Bosc i també pel costat del Club d’Aeromodelisme dels Cards. Afegim que tal dia com avui, el 20 de febrer (però de fa molts anys: el 1712) es va dictar instruccions secretes als corregidors del territori català: “Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”. Començava l’intent d’eliminar la llengua de Catalunya. Autors diversos a aquest fet en diuen genocidi cultural, com en Miquel Riera (‘elpuntavui.cat’) que escriu “El que està fent el PP al País Valencià amb la llengua i la cultura pròpies, finalment només es pot qualificar de genocidi cultural”. Potser en record de fets com tots aquests encara fa uns mesos vaig llegir una definició que permet entendre-ho millor: "Si l'exèrcit no parla la teva llengua, ets un país ocupat."
Poca estona després tornem a entrar en els carrers planers de Ribes amb la vista destacada de l’església de Sant Pere. Ara, parlant de paremiologia que és un tema sempre interessant, diguem que les dites tòpiques sovint són crítiques i poc agradables; sempre és l’enfrontament amb l’altre. He trobat la següent: A Ribes banyuts, a Sitges gitanos i a Vilanova fanàtics. Imagino que aquesta dita no la devia posar ningú dels tres pobles esmentats. Potser va ser algú de Cubelles, o de Vilafranca? Ves a saber. No en deixen ni un, menys mal que l’humor no s’ha de perdre mai.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-de-ribes-terramar-sitges-66184930