Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Fulleda, Monument Agustina Saragossa, Mirador del Pirineu, Font de la Marieta, Font de les Ventoses

(Garrigues) Ruta mes de març de2018; 10 km; +210 -210; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Fulleda, Santa Maria de Fulleda, Monument Agustina Saragossa, Mirador del Pirineu, Mirador de les Garrigues, Font de la Marieta, Font de les Ventoses.   Participants: Dolors, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa1008 mperfil1008 

 FA ANYS: Aquest mes fa 232 anys que va néixer Agustina Saragossa, filla de Fulleda.

P1140230 Creu de terme 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’excursió d’avui comença al poble de Fulleda, on acostumem poc a venir-hi. El territori fulledenc, que fou inclòs inicialment dins del de Tarrés, va ser cedit per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors el 1149. Durant la Guerra dels Segadors, el lloc patí el saqueig de les tropes espanyoles de Felip IV l’any 1643. Sembla que en aquell enfrontament es perdé l’arxiu municipal, que havia estat traslladat a Poblet.

P1140228 Fulleda a Agustina Saragossa  A l’entrada hi ha un monument dedicat a Agustina Saragossa i Domènech. No està gaire clar on va néixer, tot i que la teoria més estesa és que ho féu a Barcelona malgrat que hi ha estudiosos que argumenten que passà a Reus o a Fulleda mateix. En canvi, els seus pares segur que eren originaris i es van casar a Fulleda. Més coneguda com Agustina d’Aragó, va néixer el 6 de març de 1786 i morí a Ceuta el maig de 1857. En el segon centenari del seu naixement, l’any 1986, la població li va erigir un monument.

P1140231 Esglsia de Fulleda  Travessem el poble i passem pel davant de l’església de Santa Maria, de principis del XIV, d’estil romànic tardà de transició al gòtic. Al segle XVIII s’hi van fer modificacions, construint un altar major i una elegant portalada. Darrerament s’han descobert les restes de l’antiga porta romànica. La documentació dels primers anys d’existència d’aquesta església de Santa Maria de la Fulleda és molt escassa. Només tenim constància que era una església sufragània de la parroquial de l’Espluga Calba.

P1140238 Amunt al turonet 

 

 

 

 

 

 

 

 

Caminem amunt, cap el turó al nord. Per cert a Agustina se la considera una defensora heroica de Saragossa contra els francesos, durant la Guerra del Francès. Cal dir que els castellans anomenen aquella guerra com a Guerra de la Independència; però aquella guerra que va acabar el 1814 (amb la tornada de Fernando VII) va servir per la independència d’Espanya, però no va donar la independència a Catalunya que l’havia perduda el 1714.

P1140240 Mirador del Pirineu  Al final hi ha el que en diuen el Mirador del Pirineu. La vista certament és molt àmplia ja que va des de les neus de la Maladeta, a l’esquerra, fins lluny, a la dreta, a unes puntes nevades han de ser les del Canigó. Al centre, al davant mateix, tenim la serralada central amb el Puigmal.

P1140244 Indicadors 

 

 

 

 

 

 

 

Després hem anat baixant i ens hem orientat en direcció ponent. Tota la ruta ara seguirà aquesta direcció.

Per disposar de perspectiva històrica, aquell any que va néixer Agustina, 1786, el monarca espanyol era Carlos III. Conegut com a ‘rei d’Espanya’, els seus títol li donaven la sobirania de tot el territori, però no hi havia cap títol de ‘rei d’Espanya’. També disposava d’altres títols com a rei de Nàpols, de Sardenya o arxiduc d’Àustria i duc de Milà... entre d’altres, però això no suposava que Àustria, Sardenya o Milà ‘fossin d’Espanya’. També va consolidar que “tota l’educació seria únicament en llengua castellana” i advertia que les altres llengües serien perseguides arreu de l’Imperi. I diuen que el català (o l’aragonès, o el basc, o el gallec...) mai han estat prohibits a Espanya.

P1140245 Font Marieta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí de la font de la Marieta arriba al destí després d’uns 4 quilòmetres. La font de la Marieta està documentada ja des del segle XVI, al límit amb l’Espluga Calba i pren el nom d’una partida de terra. Probablement el nom està relacionat amb una antiga propietària, la Maria. Aquí ens aturem, còmodament asseguts en uns bancs i unes taules, per menjar unes ametlles i unes peces de fruita.

P1140250 Mirador de les Garrigues  Després hem seguit el camí que, girant, va fins al conegut com Mirador de les Garrigues. Al davant, a sota nostre, hi ha el Fondo de Vinaixa i al centre un turó cònic: el Puig de Vinaixa. Al darrera hi ha la serra de Barnils i més enllà, es poden observar les siluetes de les serres de Prades, del Montsant, de la Llena i dels Bessons.

P1140252 Estrats de margues 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat d’uns estrats de margues, en colors diferents. Per cert, abans parlàvem de la Guerra del Francès i també de la del 1714 de pèrdua de les institucions i llibertats a Catalunya. Cal afegir que la implantació del règim borbònic, amb l’establiment del cadastre, provocà una època de dificultats econòmiques importants, agreujada per la imposició de l’allotjament de tropes. La població de Fulleda, però, experimentà un gran increment a finals del XVIII i del XIX per la importància del forn del vidre de la vila, que efectuava vendes en una zona força important de les comarques limítrofes i també en llocs més allunyats, com Tarragona o el Pallars.

P1140253 Endavant  Seguim la pista endavant, en lleu baixada. A la nostra dreta, a oest, segueix la vall de Vinaixa.

P1140254 Marges 

 

 

 

 

 

 

 

 

A l’esquerra els marges del bancals, ben construïts gràcies a les pedres planes dels estrats que es trenquen en els desnivells del terreny.

Per cert, la vall de Vinaixa és una zona de dispersió (i volant n’hem vist un exemplar) d’individus joves d’àguila cuabarrada (“Hieraaetus fasciatus”) que procedeixen de les serralada es prelitorals i litorals catalanes i també d’altres zones mediterrànies de la península Ibèrica i del sud de França. El que veiem a la nostra dreta és doncs un espai protegit per la Xarxa Natura 2000 de la UE.

P1140256 Cisterna pou 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat d’una cisterna que es devia omplir per la pluja. Avui a la porta de la cisterna sobresurten unes branques d’un arbre, probablement per oferir una alternativa d’escapada als animalons que potser s’hi fiquen per beure. Antigament hi hauria una portella de fusta, precisament per protegir l’aigua interior. També cal saber que a fi de mantenir l’aigua en bon estat, s’hi tirava, de tant en tant, un terrós de calç que, en desfer-se, actuava com un poderós desinfectant.

P1140258 Vinyes i marges  No fa gaire ham passat per la Punta del Dugo, un turó aplanat i cobert de pins. Antigament es donava el nom de ‘bubó’ a l’òliba. En Coromines s’hi refereix en tractar el mot ‘duc’. El duc, gran ocell de presa nocturn s’identifica amb el nom científic de ‘Bubo bubo’. A València en diuen ‘bubó’ o ‘búfol’. En altres lloc de Catalunya, també: ‘bovo’ o ‘dugo’. Per tant, aquest turó també és la Punta de l’Òliba. Arribant a la Vall dels Cortals, hi ha un bon nombre de velles vinyes, plantades en uns bancals planers gràcies als murs de pedra. Un exemple de treball i constància.

P1140259 Font de les Ventoses  Poca estona després arribem a la Font de les Ventoses. Al costat mateix hi ha també una gran bassa, que avui sembla en desús i que segurament s’omplia amb l’aigua sobrera de la font.

P1140260 La font i larbre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des d’uns metres més amunt es veuen molt bé les dues bassetes, més petites, a tocar mateix de la surgència de la font. Un esplendorós i senyor arbre, amb les arrels ben enterrades a la humitat de la font, mostra solitari la seva fermesa.

P1140261 El pi surt de la roca 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pista puja suaument i veiem un pi que sembla sortir directament de la roca. Els prats a la nostra dreta, treballats i conreats, tenen diverses fonts, segons puc veure en el mapa topogràfic: font del Gravat, d’en Salat, del Nofre i del Campana. Això s’explica perquè més enllà hi ha una lleugera elevació, el serrat del Penjat, que tot i ser només de 50 metres més alt, és suficient perquè les aigües s’acumulin, també probablement per l’existència d’un subsòl menys permeable.

P1140264 Erosi 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El marge de la nostra esquerra presenta aquestes fractures i trencaments. És la erosió natural, també la que havia ofert bon material per construir cases i per aixecar els marges dels bancals.

P1140266 Ametllers florits  Els camps, amb ametllers, mostren el seu aspecte més florit i bonic en aquest mes.

P1140233 Rtols 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment tornem a ser a Fulleda. En un balcó hi ha un llençol reivindicatiu en uns moments complicats per a la política catalana. Aquesta reivindicació ara lliga amb l’opinió del catedràtic de dret constitucional de La Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo. Diu el catedràtic (‘www.ara.cat’): “Hi ha coses que un magistrat del Tribunal Suprem no pot no saber. No pot desconèixer que Espanya és una forma de democràcia parlamentària, i no pot desconèixer quina és la posició del Parlament en aquesta forma política”. Ho diu respecte de la decisió de no permetre que Jordi Sànchez acudeixi a la investidura en la seva condició de candidat designat pel president del Parlament de Catalunya. “Resulta esfereïdor que sigui magistrat del Tribunal Suprem un ciutadà que demostra un desconeixement tan escandalós dels fonaments en els quals descansa la democràcia parlamentària espanyola”, conclou, després de diversos raonaments.

 Després, com que a Fulleda no hem pogut dinar, anem a fer-ho al restaurant Art de l’Espluga de Francolí on gaudim d’un magnífic àpat.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/fulleda-monument-agustina-saragossa-mirador-del-pirineu-font-de-la-marieta-font-de-les-ventoses-23149316