(Garrotxa) Ruta el 17/05/2015; 16 km; +480 -520; 5 hores.   Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari que segueix un tram del GR-2: Beuda, Sant Sepulcre de Palera, Besalú, Sant Fruitós d’Ossinyà, El Torn.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: L’any 1085 es va consagrar la basílica de Sant Domènec de Palera per part del bisbe de Girona acompanyat dels bisbes de Carcassona, Narbona, Magalona, Barcelona, Elna i Albi, en una mostra de l’origen fundacional dels inicis de Catalunya en el nucli occità.

P1020383 Inici sota Beuda 

El començament de la nostra excursió d’avui és a 1,3 km al sud de Beuda, on l’autocar ens deixa. Estem a la Garrotxa, a l’extrem nord-est, en els vessants del Mont formats per la vall del Fluvià. El municipi de Beuda, que no veiem, ha estat tradicionalment poc poblat per la seva massa boscosa que dificulta l’explotació agrària. Els pocs habitants, històricament han viscut de l’explotació forestal i una mica d’agricultura, però fonamentalment de les històriques pedreres d’alabastre que s’havien explotat des del segle XIV. El monestir de Poblet deu a aquestes pedreres els elements escultòrics de les seves tombes reials.

P1020386 St Sepulcre de Palera 

 Anem en direcció sud-oest i 20’ després d’haver començat passem pel costat de l’antic priorat benedictí conegut com Sant Sepulcre de Palera. Estem davant d’un dels temples romànics més interessants del sector. Està tancat, però sabem a consta de tres naus, la central en volta de canó tal com pertoca a una construcció que prové del segle X-XI. Se sap de l’existència del lloc des del 977 i també està documentat que el 1075 els senyors del territori: Arnau Gonfred i Bruneguilda, van signar durant l’acte de consagració de la basílica, però això no vol dir que en fossin els promotors . Els noms i cognoms dels senyors de bona part del territori català, en aquells temps, ens informen de l’evolució social de la terra que devia passar de la influència llatina (romana), probablement molt consolidada fins el segles III-V, al pes social dels nous conqueridors provinents del centre d’Europa, que després es barregen i es confonen amb la pressió dels sarraïns des del sud, amb la dels anomenats francs des del nord, bàsicament d’influència occitana.

P1020390 Sta Maria de Palera 

El camí ha seguit davallant entre xiprers per arribar en només 5’ a la petita ermita de Santa Maria de Palera. Per cert que, quan es consagra la basílica del Sant Sepulcre de Palera el 1085, ho fa el bisbe de Girona acompanyat dels bisbes de Carcassona, Narbona, Magalona, Barcelona, Elna i Albi, en una mostra de l’origen fundacional dels inicis de Catalunya en el nucli occità, la qual cosa ens explica que va ser un origen ben diferent a la creació de Castella a partir de les influència i expansió dels habitants de les terres altes properes al Cantàbric.

Santa Maria de Palera és una petita ermita romànica, d’origen també al segle X, que es troba documentada en la pròpia acta de consagració de l’església del Sant Sepulcre de Palera. No hem d’oblidar que l’indret va derivar en un gran centre de pelegrinatge, donat que els pelegrins podien aconseguir indulgències com les mateixes que s’obtenien en visitar Terra Santa.

P1020393 Entrant a Besal

Hem anat planejant, ara pujant una mica i després baixant una altra mica, uns 3 km (uns 45’) seguint el torrent de Palera fins que veiem les primeres cases de Besalú. Jo he estat diversos cops a la ciutat comtal de Besalú, sempre des de la carretera i per tant la vista que ara tinc de les teulades és inèdita per mi.

P1020396 Esgl St Vicen 

   Entrem a la vila, creuant-la de nord a sud i passem pal costat dels tres ansis de Sant Vicenç. Besalú és una vila de gran importància monumental, bàsicament perquè el seu conjunt pot ser qualificat d’una de les mostres més representatives i singulars de la Catalunya medieval. El comtat de Besalú va ser un dels comtats més importants durant la primera meitat del segle IX. En el seus inicis va ser un “pagus” del comtat de Girona, fins que el comte Guifré I (Guifré el Pilòs), al voltants del 880 el va separar i encomanà el seu govern al seu germà Randulf, qui va ser nomenat comte de Besalú.

P1020397 Pl de la Llibertat

Més endavant passem pel costat de la plaça de la Llibertat, porticada, medieval, relaxant. Un personatge molt rellevant en la història de la vila i de tot el comtat va ser Bernat I (970-1020), conegut com Tallaferro. Del seu pare, Oliba Cabreta, Bernat va rebre en herència a més del comtat de Besalú, els pagus de Vallespir, Fenollet i Perapertusa. Va ser un governant temperamental, enèrgic i un gran guerrer, d’on li ve el sobrenom que li van posar.

P1020401 Vista Pont des de Pl Jueus 

Fins que arribem a la Plaça dels Jueus, des d’on tenim una bona vista del magnífic pont medieval de Besalú. A l’edat mitjana el capdavall de la plaça estava tancat per la muralla on s’obria un portal, dit dels jueus. Per accedir-hi es va construir una rampa graonada que baixava fins al replà de la porta que es va protegir amb murs de contenció. En el segle XVII, es va tancar el portal i el replà i la rampa es van colgar amb terra. En els segles XIX i XX s’hi van succeir la construcció d’un escorxador i una fàbrica de tints, fins que ara és un magnífic mirador.

P1020405 Pont de Besal

Un cop hem menjat una mica, seguim el nostre camí. Creuem el pont, probablement el més important a Catalunya i un dels més rellevants a la península Ibèrica. El pont de Besalú pot ser considerat una icona que ens transmet el que devia ser aquella Catalunya medieval que ens costa imaginar. De fet, passant de l’extrem est del pot, on hi ha la carretera i el tràfec de cotxes, el pont sembla transportar-nos a una altra època, a un altre món.

P1020406 Creu del Candell 

   Hem deixat els carrers de Besalú i les seves botigues d’artesania. Ja que la vila ha de disposar de botigues per als visitants, em sembla molt bon criteri, el de l’ajuntament, de condicionar la mena d’establiments que s’hi volen muntar. En cas contrari probablement estaria tot ple de botigues de roba de les marques conegudes, amb la qual cosa la vila es transformaria en un carrer comercial vulgar com els que pots trobar a moltes grans ciutats, on totes les botigues són les mateixes que pots trobar a tot arreu. Barcelona hauria de prendre nota i evitar que el barri gòtic es transformi en una gran botiga de les franquícies de roba conegudes. En deu minuts deixem a l’esquerra la Creu de Candell. Durant la Tercera Guerra Carlina, el març de 1874 un grup de 33 presoners, la majoria dels quals eren dels anomenats Voluntaris de la Llibertat (milícies republicanes que s’havien format a partir de la revolució de 1868) van ser afusellats aquí, per ordre del general Francesc Savalls. Aquesta creu es va erigir com homenatge als morts.

Hi ha un llibre molt interessant, per entendre el fet carlí (que no sempre significà el mateix) que recomano vivament: “Carlinades, el ‘Far West” a la catalana” de Jaume Grau (Cossetània Edicions; 2007).

P1020409 Font de lAmetller 

   Anem deixant a l’esquerra el bosc de Can Candell i a la dreta la pista que va a Sant Ferriol. Més endavant, a l’esquerra, trobem al costat d’un gran plàtan la font de l’Ametller. Aquí comença un tram de pujada continuada, ja que hem de passar dels 140 metres d’altitud als 325.

P1020411 St Fruits dOssiny 

    Un cop hem caminat uns 3 km més arribem a Sant Fruitós d’Ossinyà. Aquesta petita església era parròquia del petit nucli de població d’Ossinyà, ja deshabitat. Aquest temple, d’estil romànic, fa uns anys estava esfondrat i en ruïnes, però afortunadament ha estat restaurat. Les obres van començar el 1997 i el 10 de febrer de 2001 es va inaugurar la restauració. El lloc figura documentat el 975 com a “Ursiniano” i penso que potser el topònim prové d’un patronímic.

P1020417 Riu Ser 

   El camí ara puja i baixa, en un traçat irregular forçat per l’entorn abrupte de la riera de Junyell, fins que arribem (després de 5 km més de ruta) a Mas Rampinya, on prenem una pista i creuen el riu Ser. El topònim “rampinya” o “rampinyo” apareix en alguns llocs de la nostra terra i probablement tingui connotacions de lloc que ha sofert una acció d’apropiació violenta. El riu Ser neix dins del terme de Mieres (Garrotxa) i desemboca al de Sant Ferriol, a la dreta del poble de El Torn.

P1020418 El Torn

Finalment arribem a la carretera GIV-5234 al llogaret de El Torn, on ens espera l’autocar, un poble disseminat del municipi de Sant Ferriol.

Com a apunt final, diré que d’acord amb Vicente Moreno Cullell, llicenciat en Història, el nom de Catalunya, emprat per anomenar els dominis del comte de Barcelona, ja apareix documentat durant el regnat de Ramon Berenguer III (1097-1131). Si bé cap a finals del segle XI ja trobem documentada la presència del gentilici “català”, la primera referència documental la trobem en el “Liber Maiolichinus” de 1114, quan els pisans emprarien el nom de “catalanenses” enfront de “gots”, en referència als occitans, i el comte Ramon Berenguer III seria anomenat com a “catalanicus heros” (heroi català),rector catalanicus” (dirigent català) idux catalanensis” (duc català). De la mateixa manera, en aquest document trobem per primera vegada el nom de “Catalania”com a designació de la pàtria geogràfica dels catalans.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9722080