(Garrotxa) Ruta el 07/03/2018; 7 km; +100 -100; 3,5 hores.   Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Sant Joan Les Fonts, Pont medieval, Església Nova, Resclosa de la Reformada, Les Tres Colades, Molí Fondo, La Planella, Riera de Bianya, Colada Basàltica, Cingles de Fontfreda, Font de la Rompuda, Monestir de Sant Joan i Sant Esteve.  Participants: Alfred, Dolors del Carme, Sauret, Anna, Vinyet, Toni, Joan, Carrau, Josep Maria, Ramon i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa1007 mperfil1007 

 FA ANYS: Aquest any fa 198 anys que Fernando VII va regnar, però la cosa és interessant.

P1140152 Comencem a caminar  Hem quedat, la colla, a la plaça Major de Sant Joan les Fonts. Just al davant de l’aparcament hi ha el bar restaurant Falguera, on fem el tradicional cafè que serveix per retrobar-nos i preparar-nos per començar. Comencem a caminar pel carrer de Sant Antoni, anant en direcció ponent fins al pont. Sant Joan les Fonts duia el nom de Begudà fins a mitjans del segle XX, perquè era la seu del terme municipal. Però té història antiga: l’any 958 pertanyia al senyor de Vilademuls.

P1140154 Vista del conjunt  Abans d’arribar al pont, però, baixem una mica a la dreta fins un mirador que ens ofereix una vista magnífica del pont i de l’església nova de Sant Joan.

L’església està dedicada a Sant Joan Bautista. Potser cal afegir que mossèn Joan Figueres va ser assassinat l’any 1936 i es va convertir en el primer màrtir del bisbat de Girona, en la Guerra Civil, com a conseqüència de les accions radicals i antireligioses dels anarquistes. Els dos vicaris del temple també van ser assassinats i el convent de monges va resultar saquejat. Després es va convertir en refugi de guerra.

P1140156 Esglsia Nova 

Refem el carreró i arribem al pont medieval, que passem pel tal de travessar el riu Fluvià. Can tenir en compte que tot aquest territori era un nus de comunicacions des del romans. Entre Ripoll i Olot s’havia construït la important via romana del Capsacosta, que els romans identificaven com Via Annia, una ruta secundaria de la Via Augusta. A l’altra costat del pont hi ha l’església Nova.

P1140159 Explicacions Alfred  Al davant, a l’antiga casa de Can Peixer hi ha l’oficina d’Informació. Baixem primer per visitar la Resclosa de la Reformada. A baix un cartell parla de les Tres Colades, però aquí l’Alfred ens dona, sobre un mapa que ha portat, una idea general de la geologia de Catalunya.

P1140167 Fbrica paper  A la Resclosa de la Reformada avui és presenta amb força aigua. Dos elements conflueixen a Sant Joan les Fonts: les formacions basàltiques i les fonts. Al Molí Fondo hi coincideixen les dues. El salt d’aigua, per sobre de les formacions rocoses de basalt, és espectacular. La roca basàltica és el resultat del refredament de la lava sorgida dels volcans de Batet i de Garrinada. El nom de la resclosa prové de l’antiga fàbrica de paper, que era coneguda com La Reformada i data del segle XVIII. La fàbrica es va tancar entre els anys 1966 i 1967.

P1140166 Pltans  Després tornem al punt d’informació, on agafarem l’itinerari 16 que ens fa pujar unes escales pel costat de l’església i deixem a baix el replà amb uns altíssims plàtans.

P1140168 caminet de baixada 

Tal com deia hem tornat i seguim l’itinerari 16 que ens porta al Mirador del Molí Fondo.

Estem en un indret important ja que aquest punt és l’únic a tot Europa on es poden observar tres colades de lava sobreposades. En aquest indret el camí està bon ben marcat i protegit per baranes.

P1140157 Formaci colades 

Un rètol mostra un dibuix que de forma didàctica permet entendre el procés de les colades volcàniques que, d’altre banda, poden tenir viscositats diferents.

P1140170 Vista vertical  Mirant a la base de l’espai on s’hi aboquen les aigües de la resclosa que hem vist (aigües del riu Fluvià), és molt interessant observar les formes piramidals de les columnes basàltiques, erosionades per damunt pel pas del riu. Després hi baixarem.

P1140174 2a i 3a  Hem baixat seguint el caminet endreçat i som al llit del riu. Corresponen a les tres colades que són ben conegudes, però des d’èpoques molt diferents: la més antiga és de fa 600.000 anys (aquesta la tenim sota els peus, a la llera); després s’hi va afegir una altra fa 150.000 anys (la veiem al davant, vertical i amb dos o tres formacions diferents, com si fossin estrats); i la tercera és de només fa 120.000 anys, és a dir uns 30.000 anys més jove (aquesta forma la línia superior del tall, per sobre de la qual s’hi ha dipositat terra i per tant hi han crescut arbustos i arbres).

P1140149 Les Tres Colades 

Un esquema del procés es pot observar en els cartells d’informació que hi ha a la Plaça Major, on hem deixat els cotxes i on hem fet el cafè. Aquí hi poso un dels esquemes que hi ha.

P1140177 Columnes 2a Colada  Cal apropar-se a les columnes per posar atenció en el minúscul gra del material que ha format aquests prismes naturals, però cal vigilar amb atenció les pedres de la part superior que, de tant en tant, segur que en deu caure alguna (per tant, aneu en compte!).

P1140180 Sobre el llit de la Segona  A mi personalment m’ha semblat espectacular caminar sobre els dibuixos geomètrics (que semblen seccions pentagonals) d’aquest enllosat fabricat per la natura.

P1140184 Disjunci esferodal 

És clar que som conscients que no es tracta de “lloses” sino de veritables columnes que deuen tenir molts metres de profunditat. Més endavant hi ha fragments de roques i entre elles una de molt curiosa, en forma d’ou, més fosca i rugosa. L’Alfred ens explica que aquest tipus de material volcànic es conegut com “disjunció esferoïdal”.

P1140178 Rescloa de la Reformada  Després de passar-hi una bona estona, ja que l’indret demana observar i gaudir, refem el camí per tornar a dalt.

Al principi parlàvem de l’aniversari de Fernando VII. El 10 de març de 1820 el rei va declarar i escriure (el document es conserva) el següent: “… Espanyols, la vostra glòria és la única raó del meu cor… Confieu doncs en el vostre Rei, que us parla amb efusió sincera… i el sentiment íntim que li ha imposat la Providència… Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional i ensenyem a Europa un model de saviesa, ordre i moderació… construïm segles de felicitat…. Palau de Madrid a 10 de març de 1820”.

P1140186 En ruta 

Seguim fins al darrera de l’absis de l’església i aquí ja tirem rectes en direcció a oest, cap a la Colada Basàltica i als Cingles de Fontfreda.

De Fernando VII parlàvem. Recordem que el 19 de març de l’any 1812 les Corts de Cadis van promulgar la Constitució (la primera d’Espanya). Després va tornar Fernando VII i va dir i escriure el que ja em vist a dalt. Doncs bé, només cal llegir qualsevol informació sobre aquella constitució i trobarem el següent (per exemple a wikipedia): “El rei borbó Fernando VII va derogar la constitució del 4 de maig de 1814” i va dissoldre les Corts, va fer detenir els diputats lliberals, va ocupar Madrid militarment i es va fer proclamar rei absolut”. La comèdia del document que s’ha transcrit a dalt (una còpia del qual corre per internet, per exemple a ‘auladehistòria.org’) queda ben clara.

P1140185 La Planella 

Caminem pel vessant esquerra de la riera de Bianya. Es creu que el nom podria derivar de ‘Vianya’ i per tant de ‘Via Annia’ (la denominació de la via romana de Capsacosta). Arribem al costat de La Penella i seguim pel camí que, aviat, baixa més a prop de la riera.

Per cert, com a referencia història recordem que aquell 1814 només 100 anys que Catalunya havia perdut les seves constitucions (que tenien l’origen en el 1283), institucions i llibertats. Catalunya (com Aragó, València i Mallorca) havien estat independents de Castella.

P1140199 Relliscant  És, més o menys, la zona dels prats de Can Xervanda. A l’esquerra tenim una cinglera coberta de verd que no deixa passar el sol. Sota els nostres peus hi ha moltes pedres i molsa. Està molt humit i rellisca. Caminem molt a poc a poc i rellisquem de tant en tant.

P1140200 Cingles 2  Uns 300 metres més endavant, a l’esquerra, ja veiem més columnes de basalt. Un petit revolt i el camí hi puja. Estem als Cingles de Fontfreda amb les interessants columnes basàltiques. Aquí ens hi entretenim una bona estona, un altre cop, amb les explicacions del nostre amic i expert particular, l’Alfred, a qui li hem d’agrair la seva dedicació.

P1140202 Cingles 1  En el recorregut per la cinglera de la Fontfreda seguim admirant la gran paret de pedra volcànica. És de gran bellesa i cal acceptar que estem en una de les zones més importants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

P1140204 Cingles 3  La cinglera s’explica, amb tota seguretat, pel fet que la riera de Bianya, en temps reculats devia baixar amb una gran força i va anar tallant el llit de lava solidificada fins a deixar-hi aquestes formes actuals. La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta com a abocador d'escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d'aflorament de materials volcànics. L'any 1993 es va clausurar l'abocador i es va restaurar l'indret.

P1140201 Cingles Fontfreda  Decidim fer-nos una fotografia aprofitant tres pedres que, posades de manera adequada fan de petita tauleta on suportar la màquina de fotografiar.

P1140206 Pas de la Riera  Seguim una mica més endavant fins arribar a unes pedres per on hauríem de passar a la banda dreta de la riera de Bianya. Però l’aigua de la riera baixa més alta que d’habitual, per les darreres continuades pluges i com que el camí és llarg fins a l’altra banda correm el risc de caure. Les pedres rellisquem com si fossin de gel. Així que no seguirem fins a la resclosa de més endavant, la del Molí Nou. Ara tornem enrere.

P1140208 Baixant 

Amb alguna caiguda, desfem el camí (és clar, que així ens estalviarem tornar per la carretereta de la part superior de la cinglera). La riera de Bianya, així com el riu Fluvià tenien moltes rescloses. Els investigadors Josep Oliveras i Manel Soler han documentat 38 rescloses destinades a la producció d'energia o l'emmagatzematge d'aigua al terme de Sant Joan les Fonts. Les rescloses eren un mecanisme eficient i útil d’energia renovable.

P1140210 Anecs 

Més endavant s’endevina un petit sender a l’esquerra. Va cap a la riera, suposo que devia haver-hi per aquí una font (potser la Font de Can Jep) que no sé trobar. Seguint amb el que deien de l’energia renovable, recordem que va ser el 2005 que el govern socialista de Zapatero va oferir facilitats per ampliar l’ús de l’energia solar. Però després va venir el govern del PP que va eliminar incentius i va imposar un impost... i amb la desinformació i la por creades es va carregar aquell objectiu tant desitjable. Molta gent està convençuda que el PP (i el PSOE tampoc no fa res) ha volgut desincentivar les plaques solars perquè siguin les elèctriques les que facturin i així segueixin oferint càrrecs de consellers als polítics, amb sous sucosos total per no fer res (les elèctriques perquè els necessiten?).

P1140214 Font de la Rompuda  Hem seguit amunt i al final decidim anar a veure la Font de la Rompuda.

Comentem això de l’electricitat i sembla que hi ha un cert acord que s’entén que els polítics busquin tenir magnífics càrrecs ben pagats com a consellers i que el que no s’entén és que la gent amb estudis segueixin votant aquets partits polítics de les portes giratòries.

Probablement el seu nom (Rompuda) prové d’un línia de fractura que s’omplia per l’aigua provinent de la riera o d’una font natural.

P1140216 Esglsia nova 

Tornem a ser a l’església nova, aquest cop tinc de cara l’absis i puc apreciar com les parets estan formades per pedres irregulars d’origen volcànic. Del segle XIX, és d’un estil més historicista i eclèctic, apartant-se, així, dels models neoclàssics.

P1140217 Mossaic Plaa Major 

A la Plaça Major, puc fer aquesta fotografia, des de damunt d’un banc, de l’enrajolat amb la curiosa creu, semblant a la Creu de Jerusalem (també coneguda com Creu dels Croats), amb la diferència que a dins de cada angle no hi ha una altra creu sinó les lletres de la vila: ST (Sant), JN(Joan), LS (Les) i FS (Fonts).

P1140219 Font de Cantra 

Passem pel costat de la font de Can Cantra. És molt senzilla, però em crida l’atenció un cartell al costat que diu: El 17 d’octubre de 1940 va tenir lloc una riuada sense precedents, coneguda com “L’aiguat de Sant Lluc”. El riu va arribar a dur uns 15 milions de litres per segon. La part del Molí Fondo més propera al riu va ser destruïda. La fàbrica de paper va haver de romandre parada sis mesos, el quals van servir per fer les obres de reconstrucció. Aquell aiguat es va passejar per Olot. Va ser la catàstrofe natural més important del segle a les comarques del Ter i del Fluvià. (Però a mi encara em balla pel cap una pregunta: “15 milions de litres per segon?”).

P1140220 Monestir St Joan i St Esteve  Arribem al monestir de Sant Joan i Sant Esteve. L’església, de planta basilical, és el que es pot veure del conjunt monacal benedictí d’època medieval.

P1140223 Portal 

El portal és magnífic i protegit per un porxo. El monestir va ser ampliat a partir d’una església consagrada el 958 i depenent, més endavant, dels comtes de Besalú els quals la van donar (1079) al monestir de Sant Víctor de Marsella per tal que s’hi organitzés un priorat.

P1140225 Absis 

Exteriorment destaca el color rosat de les parets, construïdes amb pedra extreta dels marges del riu que té al costat, i la decoració en relleu dels seus murs. A l’interior destaca la pica baptismal d’immersió, del segle XII, els relleus dels capitells, i les diferents obres exemptes que es poden veure a l’exposició permanent (quan és obert). Aquest edifici fou declarat d’interès nacional l’any 1981. Un dels tres absis va ser substituït per una rectoria quadrada l’any 1725.

P1140226 Lateral de migdia  El campanar és afegit molt posterior. D’aquell monestir en queda, doncs, l’església. Seguidament ens dirigim un altre cop a la Plaça Major, per dinar al restaurant on aquest matí hem fet el cafè. Finalment ha estat una molt bonica excursió d’interès geològic pels voltants de Sant Joan Les Fonts. No ha estat llarga però ens ha permès fer-la amb calma per anar observant els detalls més interessants i gaudir de la informació que ha ofert l’Alfred, en un entorn de pau i tranquil·litat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-joan-les-fonts-resclosa-de-la-reformada-les-tres-colades-moli-fondo-riera-de-bianya-colada-bas-23106474