(Garrotxa) Ruta 1255 el 11/09/2020; 10 km; +250 -250; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Oix, El Ferran, Riera d’Escales, Palanca Cap d’Ase, Mare de Déu d’Escales.   Participants: Maria G, Josep C i Miquel.   Tipus de sortida: quasi circular. Dificultat: fàcil. (IBP 34).

 cmapa1255  cperfil1255

FA ANYS: L’any 1598 es va començar a escriure un manuscrit sobre l’ermita de la Mare de Déu d’Escales.

DSC07992 Oix

   El punt de trobada a estat a Oix, per seguir després amb un cotxe. L’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix és un edifici d’origen romànic que conserva l’absis semicircular, una nau de volta apuntada i l’antiga porta a migdia recuperada en la restauració del 1960; el campanar d’espadanya va ser convertit en torre. L’església consta esmentada ja el 937 (Sancti Laurentii de Evo) quan Sunyer en va fer donació al monestir de Riudaura (el 977 el lloc és citat Ovoxo). Cap els anys va ser refeta i fou consagrada el 1017.

DSC07996 Absis defensiu   Aquesta església compta amb un absis curiós, sobrealçat segurament amb finalitats defensives.

DSC07995 Mensula

   Les figures de les mènsules sembla que han desaparegut, però en queda una, d’un banyut esverat, a la façana. Oix és un nucli de població del municipi de ‘Montagut i Oix’ situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud. Havia estat independent fins a l'any 1972, que va ser quan el van annexar al municipi de Montagut. El fet que li hagin donat el nom de “Montagut i Oix” confon una mica. Crec que el fet de considerar-se com a nucli municipal Montagut no hauria d’alterar el nom dels altres poblets vinculats. Per tant, Oix és “Oix” i no “Montagut i Oix”.

DSC07993 Llaos grocs

   Davant de l’església els arbres semblen haver florit de llaços grocs, avui que és el dia 11 de setembre, la Diada; una Diada que no es podrà mostrar com les dels últims anys com a conseqüència de la persistència del Covid-19.

DSC08000 Congost dOix

   Hem aparcat passat Can Pei, a uns 1,3 quilòmetres des d’Oix per una pista pedregosa. Caminem per un congost amb parets verticals a l’esquerra. El relleu de l'Alta Garrotxa, marcat per valls profundes envoltades de cingleres i parets de roca, és el que dóna nom a l'espai: les garrotxes són les terres aspres i de mala petja. El paisatge de l'Alta Garrotxa és autènticament espectacular, no només per la magnificència del relleu, sinó també per la seva coberta forestal, dominada pels alzinars i les rouredes.

DSC08002 Riera dOix   Un quilòmetre més endavant passem per un acusat meandre de la Riera d’Oix, avui ben seca. Això ens fa pensar que no tindrem problemes per arribar a la Mare de Déu d’Escales, ja que sabem que hem de passar a gual la riera (després ens adonarem que les coses no són com semblen).

DSC08003 El Ferran   Si no vaig errat la cresta que es veu és El Ferran (985m). Destaca al nord-oest d’Oix per la seva cresta de roca calcària, abrupte i retallada, que s’estira a l’est fins a culminar amb el cim del Ferran, que es despenja vertiginosament cap a la vall de Sant Aniol.

DSC08004 Indicadors

     Trobem alguns pals indicadors(no gaires), però serveixen d’orientació.

Un anys després del manuscrit de la Mare de Déu d’Escales, el 1609, es va decretar l’expulsió dels moriscs, una barbaritat pròpia dels monarques de les Espanyes, en aquest cas de Felipe III, un altre dels Àustries prepotents i despòtics. El decret d'expulsió permetia als moriscos vendre tots els seus béns mobles (mentre que les seves propietats immobles passaven a l'Estat) però a més prohibia traure cap a l'estranger el seu valor en or, plata, joies o lletres de canvi, i només ho tolerava en mercaderies, per les quals haurien de pagar drets de duana. S'obligava els pares de criatures menors de set anys a deixar en terres hispàniques els susdits fills, excepte si s'establien en països cristians. Això de deixar les possessions a l’Estat se’n diu espoli i ja ens podem imaginar com el monarca devia repartir les propietats. Es calcula que van ser expulsats o morts uns 200 mil moriscos.

DSC08007 Densitat i molses   La densitat del bosc i les seves fresques molses fan una caminada agraïda i una mica misteriosa.

DSC08011 Riera dEscales   A uns 3 quilòmetres des de l’inici trobem a l’esquerra la riera plena d’aigua. No ens hem adonat que la riera de Beget ha arribat molt plena d’aigua i ara, junt a la que ve de ponent (la d’Oix) canvia de nom per ‘riera d’Escales’.

DSC08012 Cal Xicot   Algun mas abandonat queda pel camí fins que arribem on hauríem de passar a l’altra vessant i l’aigua baixa alta i les pedres queden totes sota el nivell del pas d’aigua. Així que decidim tornar enrere (al track es pot veure on hem arribat).

F000 pas a gual   En aquest mapa es veu bé. El curt tram de traça amb guions de color blau és el que hauríem de fer, però en no poder traspassar tornem enrere. Quan es pot passar a gual, queda una circular perfecte.

DSC08016 Palanca Cap dAse   Tornant enrere, seguim després els senyals grocs fins a fer el Pas de Cap d’Ase. Un indret molt bonic i interessant.

DSC08017 El pontet 

   Una palanca, o pontet de ferro, permet superar la riera i agafar el camí que finalment ens durà fins a l’ermita. Ermita de la qual a partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d'Escales, gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l'arxiu provincial d'Oix. El seu nom és Llibre d'obra de Nostra Senyora d'Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.

DSC08023 Sta Maria Escales   Un quilòmetre després de la Palanca arribem a l’ermita de la Mare de Déu d’Escales. Els orígens d'aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins l'any 977 en l'acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú.

DSC08025 Interior   Per una finestreta es pot veure l’interior de l’ermita. Algunes fonts afirmen que la base dels murs podria correspondre al temple del segle X. No hi ha discussió al voltant de la datació dels murs laterals de la nau, que van ser aixecats en el segle XI. Presenten una característica única a la Garrotxa, que és el fet d'estar reforçats per arcs formers.

PHOTO-2020-09-12-18-14-09

   Hem tingut l’oportunitat de trobar i parlar una bona estona amb l’Ignasi, un ermità que hi viu des de fa uns 13 anys, segons ens ha dit. L’Ignasi ens pregunta què pensem de la situació; certament una pregunta de llarga resposta. Penso en un article que vaig llegir que deia: “Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost per cada pis buit i dedicar-lo a lloguer social i el Tribunal Constitucional ho tomba. Catalunya és un país on el seu Parlament aprova fer polítiques d’igualtat entre homes i dones i el Tribunal Constitucional ho tomba. Catalunya és un país on el seu Parlament aprova que el català és la llengua vehicular a l'escola i el Tribunal Constitucional ho tomba. Catalunya és un país on el seu Parlament aprova cobrar un impost a les centrals nuclears i destinar-ne l’import a la protecció ambiental i el Tribunal Constitucional ho tomba.” Es a dir, Catalunya i Espanya són dos països que pensen de manera molt diferent.

DSC08022 Ignasi     El fum del foc on l’Ignasi es prepara el dinar surt per una escletxa de la teulada i aromatitza el campanar. La web ‘arcmedieval.net’ diu “En el segle XII es va construir una galilea als peus de la nau. Sobre ella, en època moderna, s'hi va construir una cambra, avui utilitzada com a refugi de muntanya.” Probablement fa referència a l’espai que ara utilitza l’Ignasi.

Ara ja només ens quedarà refer el camí i tornar. Si haguéssim pogut passar a gual la riera, potser ara miraríem d’anar fins a Sant Miquel d’Hortmoier, però es fa massa tard i per tant ara ja hem gaudit prou i tornem a Oix.

Aquesta excursió és la primera on indico l’Index de dificultat IBP: 34. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/oix-el-ferran-riera-descales-palanca-cap-dase-mare-de-deu-descales-56659001