Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Madremanya, Millars, Mas Sagrera, El Rissec

(Gironès) Ruta el 12/11/2015; 12 km; +260 -260; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Madremanya, Millars circular.   Participants: Miguel, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: Es considera que Catalunya va ser un estat unificat a mitjans del segle XII, amb Alfons I com a sobirà, fill de Ramon Berenguer IV. Va ser quan es va consolidar el corpus legislatiu, el jurídic i el marc cultural.

P1040704 St Esteve de Madremanya 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem l’excursió a la població de Madremanya. El lloc consta referit l’any 1035 com a “Matremania” i posteriorment, el segle XIV com “Matremagna”, però el seu origen s’endinsa a l’any 834, quan el bisbe de Girona, Gotmar va obtenir un document amb concessió de terres de part de Lluís el Pietós. És obra d’època tardana (del XIV), amb un absis que manifesta el seu origen romànic, tot alçat per a obtenir un potent edifici protegit, probablement en substitució d’una torre d’homenatge desapareguda. Dins del segle XVIII hi havia un retaule de fusta dedicat a Sant Miquel, en la seva funció de pesar, amb unes balances, les ànimes que sortien del purgatori. El retaule va ser cremat el 1936.

P1040705 Carrers 

 

 

 

 

 

 

 

Optem per passar pel centre del poble, d’estructura medieval i molt agradable, com bona part dels pobles petits del Gironès. Encara és possible imaginar l’estructura medieval, amb carrers que giren al voltant de l’església fortificada, tot dins del que devia ser el recinte emmurallat. Pensant en Sant Miquel pesant les ànimes, potser cal recordar que aquesta tradició cristiana ve a ser una còpia d’Anubis (a l’antic Egipte) que, relacionat amb la mort i amb la resurrecció, sovint se’l veu pesant les cors dels difunts durant el judici d’Osiris, ja que era el déu encarregat de guiar els faraons cap a l’eternitat.

P1040706 Absis A punt de deixar el poble al darrera encara tenim aquesta vista de l’alt absis de l’església de Sant Esteve.

P1040707 Iniciant cam 

 

 

 

 

 

Aquest dia de novembre hi ha molta boira, que s’anirà desfent a mida que passi el dia. Tota la plana gironina, que enllaça cap a la del Baix Empordà és especialment rica en conreu i per tant les masies s’escampen, en bon estat arreu del territori. Aquells anys de meitat del segle XII, que Catalunya s’unificava, Lleó i Castella mantenien un rei compartit: Alfonso VII, fill d’Urraca i un noble francès, Raimundo de Borgoña. Alfonso a néixer a Galícia i criat a casa de D. Pedro Froilaz, comte de Traba qui, amb altres nobles gallecs i el bisbe Gelmírez el van coronar a la catedral de Santiago. També hi havia altres estats (o regnes) a la península: Navarra, Aragó i Catalunya.

P1040709 Madremanya als afores La caminada surt en direcció est i quan ens girem veiem el color de mel de l’església i de les cases que omplen el turó al mig de la vall, entre camps de cereal.

P1040710 Masies i camps Alguns camps els van plantar ja fa dies i amb les últimes pluges ja van prenent un viu color verd.

P1040713 Millars o Mills Arribem a Millars (o Millàs). Es veu la torre molt restaurada del que havia estat el castell, així com també l’alta campanar de la petita capella. Té la presència d’una casa senyorial. Conserva el seu pati d’armes i l’edifici disposa de finestrals gòtics, alguns dels quals són visibles des del carrer) del segle XV.

P1040716 Esglsia de Millars L’església està dedicada a Sant Iscle i a Santa Victòria i probablement aquest petit temple sigui el continuador de la capella original. Millars és un poble disseminat. La capella és un edifici romànic del segle XI, molt restaurat, d’una sola nau. El campanar és de planta quadrada, adossat al mur del sud i amb un coronament piramidal que va ser revestit de rajoles durant la restauració del segle XX.

P1040719 Participants 

 

 

 

 

 

Al costat del portal de l’església hi ha una placa dedicada a Carlos Gomar i Mangrané. Aquest va ser un propietari relativament recent, però el cognom s’endinsa en el temps. De fet, etimològicament prové del germànic “God” (déu) i “Mar” (famós), nom que es va escampar. Se sap que Otger de Monells va comprar el feu de Madremanya al comtes de Barcelona el 994, però la vinculació amb la catedral de Girona es va mantenir durant tota l’edat mitjana.

P1040715 Teranyines 

 

 

 

 

 

 

 

Una teranyina del camí, ara que ja ens dirigim cap el sud decididament fins que passarem el Mas Sagrera i arribarem a una cruïlla de pistes i girarem a la dreta, cap a ponent. Podem afegir que Carles Gomar i Mangrané (1916-1999) tenia el títol de marqués de Vilana (títol existent des del 1708 concedit a Josep de Vilana-Peguera, per l’arxiduc Carles). El senyor Gomar es va casar amb Anna Roca Portet i va esdevenir president de Roca Radiadores.

P1040722 Paisatge de tardor A les dues hores de caminar ja estem a punt de girar cap al nord per dirigir-nos al mateix punt on hem començat. Per aquest territori va fer molt soroll la segona revolta de remença (1484-1485). A Madremanya ja existia Universitat o Assemblea (sistema de gestió municipal format pels caps de família) i en la Sagrera del poble es va decidir buscar la via del diàleg. Però les coses no san acabar com es volia i els pagesos revoltats van saquejar el castell de Millars.

P1040725 Madremanya al final I I finalment, tornem a estar a Madremanya. A l’inici parlàvem de la consolidació del territori unificat de Catalunya a mitjans del segle XII. El corpus legislatiu estava constituït pels Usatges de Barcelona i van ser compilats durant aquest segle. El marc jurídic estava constituït per l’obra “Liber domini regis” que recollia tot el sistema comtal sobirà, recopilat per Alfons I i comptava amb dos volums amb 888 folis i més d’un miler de documents. Finalment, cal dir que els referents culturals van quedar fixats en l’obra dels monjos de Ripoll, la “Gesta Comitum Barchinonensium”.

(Part d’aquesta informació, més detallada, es pot llegir a “Pels Voltants de Vullpellac” de Joan Casanova i Sallarés).

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11375374