(La Selva) Ruta el 15/09/2019; 15 km; +200 -200; 4,5 hores.   Excursió organitzada pel CES (Centre Excursionista de Sitges) amb el següent itinerari: Lloret de Mar, l’Àngel, Mare de Déu de Gràcia, Sant Pere del Bosc, Tordera.   Participants: 50 membres.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. 

 

 amapa  aperfil

 FA ANYS:   L'any 1079, la senyora de Lloret, Sicardis, va promoure i facilitar la construcció de l'església de Sant Romà (l'actual ermita de les Alegries) i, més tard, va fer donació del terme de Lloret al capítol de canonges de la Catedral de Girona.

DSC03358 Inici a Lloret    Comencem a caminar aquest cop des del nord de Lloret de Mar. L’autocar ens deixa a la mateixa C-63 que coincideix amb l’avinguda de les Alegries. Estem seguint el GR-92, però com que el tram normal (que va per la costa) ja es va fer, aquest cop s’ha optat per fer la variant del GR-92.2. Aquest ruta es dirigeix a Tordera per l’interior.

DSC03361 Canyissars    Aviat som fora i seguim els canyissars de la Riera de Lloret. Per cert, quan hem girat per la riera, una mica més amunt (abans de girar) hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries. Va ser la primera parròquia de la vila de Lloret, sent consagrada el 1079. Qui segueixi aquest track millor que faci els 100 metres que hi porten i la visiti.

DSC03362 Esmorzar 

Seguim una pista pel costat de la depuradora de Lloret fins que arribem a trobar una altra pista coneguda com Camí de Sant Pere del Bosc. Ara la seguirem tota l’estona, però abans ens aturem a esmorzar una mica aprofitant un bar on podem demanar alguna cosa de beure i un cafè.

DSC03363 Caseta Angel 01    Després seguim la pista i 700 metres més endavant arribem a l’indret de les Casetes de l’Àngel. Es tracta de dos edificis rectangulars, petits, passat el turó de la dreta on hi ha el monument a l’Àngel i que no he encertat a visitar-lo. Tot el conjunt forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

DSC03364 Caseta Angel 02 

   Aquests edificis van ser construïts el 1901 i formen part integral amb el monument de l’Àngel (que abans he esmentat). Sembla que van funcionar com a refugis de pelegrins, o de repòs de caminants. Tot el conjunt va ser iniciativa de Nicolau Font, un indià que va tornar amb una bona fortuna i va restaurar el santuari de Sant Pere del Bosc. Afegim que el 1904 es va inaugurar l'Àngel, el monument projectat per Enric Monserdà i fet en honor a la Mare de Déu de Gràcia, que ha quedat una mica enrere. No obstant, aquesta obra és considerada com el primer homenatge ‘post mortem’ fet a mossèn Jacint Verdaguer, que havia mort dos anys abans. Al monument s'hi va afegir un medalló amb la cara del poeta als peus de la verge.

DSC03365 Caseta 02 detall 

   És interessant el treball de frisos en ceràmica pintada que presenten motius vegetals i d’àguiles. A la llinda d’un antic accés hi ha la data del 1901 i les inicials entrelligades NF (de Nicolau Font). En conjunt, el que resulta molt penós és veure la quantitat de pintades i desperfectes que han fet alguns salvatges. Quina mena de gent estem formant? No són sensibles a les coses que mostren un estil interessant? Quina formació reben dels seus pares i de les escoles? Tot el que he vist és una atrocitat. Tan bàrbars i incivilitzats són?

DSC03366 Dia de pistes de saul    El territori de La Selva és de sauló que, amb el seu color suau de mel, contrasta amb el verd intens del pins.

DSC03367 Oratori MdD de Gracia 

   Per la pista polsosa trobem a la dreta aquest pedró o oratori dedicat a la Mare de déu de Gràcia. L’any 1079, quan es va construir l’església parroquial, a Catalunya el sobirà era Ramon Berenguer II, conegut com Cap d’Estopes. Les relacions amb el seu germà van ser molt tibants. Segons el testament de Ramon Berenguer I, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, però la realitat era que el Cap d’Estopes no deixava que el germà fes res.

DSC03369 La Creu

   Abans d’entrar a visitar Sant Pere del Bosc destaca una treballada creu de terme. Tant la creu de terme com el pedró o capelleta de la Mare de Déu de Gràcia van ser projectats per Puig i Cadafalch.

Fgrup    Al davant de la creu de terme ens fem una foto de tot el grup.

DSC03374 Sant Pere del Bosc    Quan en Nicolau Font ho va comprar, Sant Pere del Bosc era una ruïna. Estava tot destruït i ell la va fer restaurar amb aquest aire modernista", explica Nicolau Cabañas, tot recordant la vida del seu "oncle-besavi", (Diari de Girona). Nicolau Font encara vivia a Cuba i administrava la fortuna heretada quan el seu cosí i aleshores alcalde de Lloret de Mar li va demanar que comprés Sant Pere del Bosc, un indret que era molt estimat pels lloretencs. Era l'època de la desamortització d'Isabel II i es volia evitar que aquell indret amb tanta història acabés en mans forasteres, segons explica la família Cabañas.

DSC03375 Nicolas Font 

   El santuari de Sant Pere del Bosc és un edifici rehabilitat el 1898 gràcies a l'impuls de Nicolau Font i Maig (1830- 1908), un indià de Lloret de Mar que va anar a Jaruco (Cuba) cridat per un oncle seu i que va tornar amb una gran fortuna. Nicolau Font era conegut amb el nom de "Comte de Jaruco", un títol nobiliari que ell no va acceptar pels seus ideals catalanistes i perquè trobava absurd pagar a Madrid unes taxes per haver de ser comte.

Farribant

   Un camí clar ens va portant en la direcció correcte de ponent, tot i que ara el sol escalfa força. Ens dóna perspectiva històrica saber que Ramon Berenguer II va realitzar una expedició a l’emirat de Múrcia (el 1077) en ajut del rei sarraí de Sevilla. Va ser una operació que enfrontava amb els emirs de Toledo, València, Granada i Màlaga que formaven eix, en el conflicte, amb el regne de Castella, quin sobirà era Alfons VI. Curiositats de la història que sovint no sabem. Un exemple clar, d’interessos diferents de nacions diferents.

DSC03376 Retols i senyals  

  Sovintegen poc, però alguns pals amb indicadors ajuden a orientar-se. Els senyals blancs i vermells del GR estan prou ben posats per evitar confusions.

DSC03379 Cam tallat al saul  Ja apropant-nos a Tordera, el camí fa un tram en baixada ben erosionat per l’aigua o potser per les bicicletes.

DSC03383 Tordera    Ja falta poc per arribar a Tordera. Passem a prop del barri de Sant Daniel. Sé que hi ha una ermita, però deu estar més endins. També tenim a l’esquerra una depuradora que escampa els seus aromes poc desitjats. Penso que potser els creadors d’aquest GR podrien haver desviat una mica (segur que molt poc) la ruta per passar per l’ermita i evitar les olors de la depuradora.

Fpelbosc 

   Una mica de bosc entre Can Lluna i Can Boia i aviat serem a Tordera, però no hi passarem pel centre. Venia parlant amb un company dels funcionaris de l’Estat. Per autonomies destaquen les grans diferències (com es publica a ‘vilaweb.cat’). Catalunya és la comunitat amb menys empleats públics. A Extremadura en tenen 84,5 per cada mil; a Castella i Lleó 67,6; A València 47; i a les Balears 49.

funcionaris 

 

  És un mapa elaborat per l’Observatori Pimec (publicat a Diari de Girona); mostra els treballadors públics per cada mil habitants empleats. A Catalunya, amb 319.000, assalariats públics, tenim 41,3 empleats per cada mil habitants. El nivell més baix de tot l’estat espanyol. Però no ens perdem en els números. Sapiguem que empleats públics no vol dir només els que gestionen documents; són també (i això és el més important) els especialistes dels centres sanitaris, els mestres a les escoles o els policies, mossos d’esquadra i bombers per garantir la seguretat. Així que els que encara no veuen que ens cal la sobirania plena per decidir on apliquem els recursos, seguiran patint també les llistes d’espera als hospitals, menys mestres a les escoles i menys agents de seguretat pública per controlar els problemes.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/gr92-2-lloret-de-mar-tordera-41311961

Si vols consultar l’etapa Blanes a Lloret de Mar: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/la-selva/475-gr-92-blanes-ermita-mare-de-deu-de-l-esperanca-ermita-sant-francesc-ermita-santa-cristina-castell-de-sant-joan-lloret-de-mar-esglesia-sant-roma