Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Montnegre, El Corredor, SL-C80, Cal Bosc, dolmen Cal Arenes

(Maresme) Ruta el 19/03/2019; 11 km; +340 -340; 5 hores.Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: SL-C80, Cal Bosc, dolmen Cal Arenes, Santuari del Corredor.   Participants: 21 membres; preparada per Mercè Cusó, Cristina i Tonyo.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 1101mapa  1101mperfil

 FA ANYS: L’any 1707 la finca de Cal Bosc era del comte de Bell-lloc.

DSC00700 Inici Can Bosc  Comencem a caminar a l’aparcament que hi ha 50 metres més amunt de Cal Bosc. Estem en territori de Dosrius, al Parc del Montnegre i el Corredor, el qual ens ofereix nombrosos testimonis històrics: dòlmens, restes ibèriques, masies i esglésies medievals.

DSC00702 Pista endavant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Caminem per pista endavant seguint direcció nord-est i per la ruta indicada SL-C80. Tota la circular d’avui segueix aquesta ruta marcada en pals verticals: una ruta de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Can Bosc havia estat la finca d’estiueig dels comtes de Bell-lloc. El comtat de Bell-lloc va ser un títol nobiliari concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria, el 1707, al sergent major d'infanteria i tresorer de l'exèrcit de l'Empordà Ramon de Bell-lloc i de Macip, jurat en cap de Girona, senyor de Bell-lloc (Vallès Oriental).

DSC00705 Pou de Gla de Can Bosc 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns 300 metres més endavant, a l’esquerra hi ha aquest gran pou de gel: el Pou de Glaç de Can Bosc. Va ser una activitat important i rendible i el seu màxim comercial va ser entre el segle XVIII i primers del segle XX, quan ja es van començar a produir neveres elèctriques. El pou estava actiu fins a la venda del gel i es produïa a l’hivern aprofitant les gelades matinals que creaven la capa de gel a la bassa que estava a prop i que, en aquest cas, s’omplia amb l’aigua de la font el Ferro que veurem més endavant.

DSC00707 Font del Ferro  La Font del Ferro està una mica més amunt i era la que proveïa d’aigua a la bassa, més avall, de la qual s’obtenia el gel que servia per omplir el pou de glaç.

DSC00708 Primavera floreix  Hem fet 1,5 quilòmetres i s’obren davant nostre els camps de Can Miloca. Les flors de la primavera ens fan companyia. El terme ‘Miloca’ prové, sembla de ‘milà’ l’ocell de plomes brunes. He trobat que, figuradament, es diu de persona que aparenta molt i en realitat és poca cosa.

DSC00712 Dolmen Ca lArenes  Seguim caminant i en menys d’una hora (hem fet aproximadament 2,5 quilòmetres, molt tranquil·lament) arribem a una altra aturada: el dolmen de Ca l’Arenes. Es tracta d’un sepulcre megalític que va ser descobert el 1997, excavat i restaurat. És un dolmen de galeria d’una antiguitat de 5000 anys.

DSC00734 Alzinar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El sender no s’atura envoltats d’alzinar, un dels tipus de bosc més antics de la nostra terra. Parlàvem del 1714. Aquell any amb la derrota de Barcelona, Felipe V va posar en marxa l’estratègia d’eliminar les institucions i constitucions catalanes. Ell, com a sobirà de Catalunya hauria d’haver complert amb l’obligació que tenia de respectar les constitucions, però el fet de la guerra el va portar a trencar de cop aquelles lleis i la independència històrica.

DSC00713 De lectura 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Parc Natural està vestit de diversos rètols d’informació i el grup sovint s’hi atura per llegir les explicacions. Aquesta és una ruta que cal fer comptant amb el pas tranquil d’un indret amb història i vida botànica. Aquest parc natural està protegit per llei del juliol de 1989. Format per la serra del Corredor i pel massís del Montnegre, estan separats per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. El substrat geològic està format per un gran cos granític.

DSC00716 Pi cargolat a lalzinardel SL-C80 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Pi Cargolat és un altre motiu d’interès.L’ésser humà ha ocupat des d’èpoques molt antigues aquestes serralades. Els habitants del neolític ja apreciaven l’excepcional situació geogràfica i la riquesa dels recursos naturals. Els ibers i els romans també gaudiren d’aquests paratges on fundaren nombroses poblacions agrícoles, deixant mostres dels seus assentaments. En època medieval la població es va anar agrupant en zones més baixes i construïren nombrosos edificis religiosos, testimoni de la gran importància de la religió en aquells temps.

DSC00717 Roques del Pare Jaume  Deixem a la dreta les Roques de Mataró. Molts picapedrers han treballat a la muntanya des d’antic i per això s’hi veu la seva empremta. Encara el 1950 hi treballaven uns cinquanta homes que empraven explosius per facilitar la feina. Hi ha una altra pedrera propera anomenada Roques de Pere Jaume.

P1060066 Grup  El camí ha anat pujant fins al punt més alt a aquest altiplà a 633 metres d’altitud (hem començat a 460m), només 200 més de de l’inici. Estem al Santuari del Corredor. Hem fet la meitat de l’excursió i portem uns 5,5 quilòmetres. És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme.

P1060068 Grup pedres  Aprofitem unes boniques roques per fer una altra foto de grup. L'origen del santuari seria una capella que, cap al 1530, va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far (Aquestes dues fotografies me les ha cedit l'amic Meli).

DSC00728 Mirador  Ara el camí té tendència a baixar. Passem pel costat d’un mirador sobre el territori del Corredor.

DSC00729 Pedra de moldre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una curiosa pedra em crida l’atenció; probablement tenia funcions de pedra de molí, entre d’altres. Els pobles ibers, concretament els laietans, es van instal·lar, seguint els seus costums, a les zones d'alçària mitjana, com el turó del Vent i el puig del Castell, en què s'observen les restes dels seus assentaments. L'ocupació romana els va forçar a baixar a les planes on van aparèixer nombroses vil·les agrícoles. A l'època medieval, la població s'agrupà en petits nuclis, més abundants en les zones baixes que en les altes. La importància de la religió a l'època es fa palesa en els nombrosos edificis religiosos disseminats pel parc natural. La colonització agrícola posterior es reflecteix en els més de dos-cents masos que s'hi troben.

DSC00730 Baixant torrent Grevol 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Baixem pel humit (encara que ara ressec perquè fa molt que no plou) torrent del Grèvol (em sembla que així es diu). El Montnegre i el Corredor constitueixen un conjunt muntanyenc compacte i continu de relleu més aviat suau amb un paisatge remodelat per l'activitat humana i cobert de boscos mediterranis exuberants. Els dos massissos són, però, ben diferents. El Montnegre, més gran i abrupte, és també més salvatge i impenetrable. El Corredor, en canvi, mostra un relleu més amable i suau, de formes arrodonides per l'erosió que n'han afavorit l'ocupació agrícola de, fins i tot, les àrees centrals. Més del 95% de la superfície del parc és de caràcter forestal.

DSC00733 Prats de Ca lArenes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estem ja molt avall i caminem pel davant dels camps de Ca l’Arenes, on uns burrets semblen sorpresos quan ens veuen passar. El 1714 Felipe V va dictar el Decret de Nova Planta. Per a Miquel Manubens, en una conferència a la seu d’Òmnium, està molt clar que el camí de la independència política passa per la devolució de les Constitucions Catalanes. La seva tesi és que el Decret de Nova Planta fou abolit de fet per Napoleó. "Napoleó va revocar el Decret de Nova Planta de facto ja que va manar encunyar moneda, va restablir el govern de Catalunya depenent d‘un governador, i organitzà l‘exercit català;va manar fer onejar la bandera catalana i la francesa als edificis públics i que el Diari de Barcelona és publiqués en francès i català. I finalment annexionà el Principat de Catalunya a l‘imperi, separant-lo totalment de l'Espanya del seu germà Josep". Per Manubens és un error reclamar la independència (que ho veu com un fet nou), creu que senzillament s’ha reclamar la “Devolució” de les constitucions del 1714.

DSC00736 Can Bosc al final   Finalment tornem a estar al davant de Can Bosc, però ara veiem la seva façana sud. Aquest és un dels masos més importants del Corredor. Consta documentat des de l’any 1565 i presenta un cos central de quatre plantes i teulada a quatre aigües. El primer comte de Bell-lloc va ser un partidari fervent de l'Arxiduc Carles. Després de la derrota de 1714, el títol es va perdre, dins de l’estratègia d’humiliació posada en marxa per Felipe V.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montnegre-el-corredor-sl-c80-cal-bosc-dolmen-cal-arenes-34304374