(Moianès) Ruta el 4/9/2015; 7,2 km; +138 -138; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Granera, santa Cecília, castell de Granera, mas La Riera.   Participants: Camp, Alfred i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

mapa mperfil

FA ANYS: El segle X, quan consta documentat el castell de Granera, Catalunya tenia 130 anys d’existència documentada (des del 874) del que seria el Principat. Astúries molt més, des del 718; Navarra, des del 768; I el comtat de Castella, s’originà cap el 929.

P1030558 Montserrat des de Granera Aquesta excursió comença a Granera, des d’on hi ha una vista extraordinària de Montserrat, avui amb molta boira i risc de pluja, raó per la qual fem una sortida curta i al final arribem als cotxes quan comença a ploure. Granera forma part actualment de la comarca del Moianès. Bàsicament es tracta d’una població amb dos nuclis habitats: el barri del Castell i el de l’Església i unes quantes masies esparses. Sempre ha estat una població escampada. El nom ja figura documentat des de finals del segle X, on consta com a Granària, la mateixa paraula llatina que significa “graners”.

P1030554 Sta Ceclia 1

Hem deixat el cotxe al aparcament al costat de la capella de Santa Cecília, d’estil clarament romànic, que figura documentada el 1065 i que ja era la capella del cementiri comunal. Ara bé, el lloc ja figura com un alou del monestir de Santa Cecília de Montserrat l’any 971, d’on li prové l’advocació encara existent. A l’interior, que no podem veure, hi ha unes pintures romàniques que representen un Crist en majestat, dins d’una mandòria que sostenen quatre àngels, que s’atribueixen de finals del XI o XII.

P1030553 Sta Cecilia absis 2 

L’absis, amb arcuacions llombardes, mostra la seva antiguitat. L’any 1924 la nau es va esfondrar i fins el 1950 no es va tornar a reconstruir, respectant l’estil romànic anterior. Es van refer els murs de migdia i de ponent, així com tota la coberta. L’absis havia quedat dret i per tant només es va consolidar en algun punt, però mantenint perfectament l’aparell romànic.

P1030560 Castell 1

Hem pujat en direcció al nucli antic del poble, avui en molt bon estat, per sobre del qual hi ha el castell. Està situat dalt d’un promontori rocós molt evident que fa que sigui visible des de lluny i marca el límit de l’altiplà del Moianès. Consta documentat des de l’any 971, encara que el territori de Granera ja figurava el 898. El castell pertanyia al comtat de Manresa i va ser de jurisdicció reial fins a finals de l’edat mitjana. Per a la gestió dels afers del castell, com element de control i de defensa, havia estat infeudat a diversos senyors o castlans.

El sobirà del territori català era Borrell II, fins i successor de Sunyer. L’any 987, quan va desaparèixer la dinastia carolíngia, va esdevenir el primer comte català veritablement independent, doncs la dinastia dels capets va abandonar qualsevol intent de domini sobre els comtats catalans.

P1030561 castell interior 2

Els murs el tanquen totalment i només hi queda oberta una porta, tancada amb un reixat, que no permet entrar-hi per sí fer una fotografia. Aquell 987 el risc, per als comtats catalans, era la pressió d’Al-Mansur. Aquell segle X el sobirà àrab de Còrdova dominava quasi tota la península. Només quedava una franja al nord formada, aproximadament, pels rius Duero, un tram del Ebre i després la frontera que marcava el Llobregat. De fet, Al-Mansur va saquejar Barcelona el 985, encara que va ser recuperada per Borrell, amb el suport d’altres nobles catalans.

La franja del nord estava formada pel comtat (o regne) de Galícia i el de Lleó, els dos compartint sobirà amb Sanxo I. Però és una època complicada ja que els reis de Lleó no són reconeguts per la noblesa gallega i pel mig hi ha una invasió normanda. És interessant un text àrab sobre la batalla de Simancas de Abdal-Monin (transcrit per Sánchez Albornoz) que diu “Entre las naciones con las que los habitantes de Al-Andalus estaban en hostilidades, la gallega era la más poderosa;...”

P1030563 ASt Lloren i Montserrat

Des de la part del castell que mira cap a la vall, per sobre de l’espadat, hi ha aquesta vista poc habitual: la Mola de Sant Llorenç de Munt (a l’esquerra), segueix la carena del Pagès, després el Montcau(al centre) i Montserrat més lluny (a la dreta).

P1030564 cares 

Podem veure unes cares esculpides a la roca que algun artista deu haver començat a esculpir. Per acabar amb el repàs de la península ibèrica del segle X, hem dit que, de ponent a llevant, hi havia els regnes de Galícia i de Lleó, després venia el comtat de Castella (que s’havia anat formant pels foramontanos), després Navarra i finalment els comtats de Catalunya, que anaven des del Llobregat fins més al nord dels Pirineus.

P1030566 Estrats 

Els murs dels estrats al costat de la pista que baixa del castell ens mostren diversos estrats. Granera està sobre una cinglera en retrocés que intercepta la plataforma estructural del Moianès. La part superior ens mostra l’estrat sòlid de calcària, en posició horitzontal, de l’Eocè, per sota de la qual es veuen els gresos blavosos i per sota l’estrat vermellós de margues i conglomerats roigs.

P1030567 Mirador 

Passem pel davant del mirador conegut com de Can Cucut. Va ser inaugurat l’any 2004, dins del pla de dinamització turística que es coneixia com Ecomuseu del Moianés. Des d’aquí també hi ha unes bones vistes de Montserrat.

P1030571 Burrows 

Hem tornat a deixar l’ermita de Santa Cecília i el cementiri i estem caminant per la ruta planera que tenim en direcció sud, mentre anem mirant el cel amb una certa desconfiança ja que els núvols negres sembla que volen venir a sobre nostre. Deixem a la dreta del camí una curiosa roca que presenta unes curioses formacions tubulars. S’originen al cap de poc d’haver-se dipositat el sediment i són el resultat de l’acció excavadora de cucs o altres animals que hi ha quedat a dins i busquen de sortir. Posteriorment un cop els fangs es solidifiquen, altres avingudes d’aigua amb altres materials més durs s’hi infiltren i finalment queden aquestes formes curioses. Són conegudes, en anglès, com “burrows” i formen part d’un procés més ampli conegut com bioturbació, tal com ens explica l’amic Alfred Montserrat que ve amb nosaltres.

P1030572 La Riera 

Arribant al torrent de l’Óssol (quan ja hem caminat uns 5 km) optem per agafar la pista que hi davalla per fer la volta d’avui més curta i estalviar-nos l’aiguat que es veu a venir. Aviat passem pel costat del mas La Riera.

P1030576 Ossos ds

 

Aquest havia estat territori d’ós. Al museu de Moià hi ha ossos trobats en coves que parlen del gran plantígrad l’ós de les cavernes (“Ursus spelaeus”). A la Cova del Toll s’han trobat moltes restes i per tant se’l considera un animal emblemàtic, del Moianès, del Quaternari. Tenia un aspecte semblant a l’ós bru actual europeu, però d’altura superior ja que arribava a 2,70 metres d’altura. La seva desaparició devia coincidir amb la darrera glaciació i amb la competència humana que aprofitava les mateixes coves i que utilitzava la seva pell per abrigar-se.

P1030573 Guerra de Successi

També hi ha, al mateix museu, una planta dedicada a Rafael de Casanova. De fet el museu està dins del que havia estat la casa familiar on va néixer, el 1660, el que va ser el darrer Conseller en Cap de Barcelona. Un mapa mostra com va quedar la distribució dels estats europeus a favor de l’aspirant Carles i els que ho estaven a favor del aspirant borbònic. Aquella guerra va acabar el 1714 i les decisions absolutistes de Felipe V, van fer perdre les constitucions, institucions i independència de Catalunya. Sense el Decret de Nova Planta, probablement el procés sobiranista actual no existiria.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10704282