(Moianès) Ruta el 18/05/2016; 10 km; +260 -260; 4 hores.   Excursió organitzada per la Colla dels Dimarts, amb el següent itinerari: Castellcir, castell de La Popa, Casanova del castell, Sauva Negra, Font de l’Escudella.   Participants: Un total de 14 membres, sota la guia de Ramon Guilera.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

 FA ANYS: L’any 1299 quan Gilabert de Castellcir va ser excomunicat, era sobirà de Catalunya Jaume II.

P1060546 Castellcir 

Ens trobem a Castellcir, un municipi que forma part de la jove Comarca del Moianès. Va ser creada l’any passat. Abans formava part de la comarca del Vallès Oriental. Castellcir és un poble que s’havia conegut antigament com Castellcirvio i també com Castell de Tenes. Pel costat del poble passa la riera de Castellcir que, més al sud, s’uneix al Torrent del Bosc i a partir d’aquell moment obté el nom d’El Tenes. Sembla que l’origen del poble va ser dalt del turó de Vilacís, al nord de l’actual nucli. Per tant l’origen del poble no va ser al castell de Castellcir (conegut com Castell de La Popa), sinó que primer es va formar el nucli poblacional i més endavant els nobles van decidir construir el castell sobre la roca de La Popa, la qual va centrar la defensa i el domini territorial a partir del segle XI.

P1060547 Inici i vista castell  Amb els cotxes hem baixat fins a una esplanada a tocar de la riera de Castellcir. Aparquem sobre el llom de llosa sedimentària que forma el turó de Vilacís. Aquí comencem a caminar. Pocs minuts després tenim una vista clara del castell on hem d’anar i comencem a pujar pel suau llom que queda entre els torrents de Centelles i de Casanova, en direcció nord-est.

P1060550 Amunt per lalzinar   El camí s’enfila una mica més i s’endinsa dins d’un alzinar. No ho podem veure, però estem pujant ja el turó cap el castell.

P1060551 Entrada del castell  Aviat arribem als peus del pany de muralla més ben conservat, on hi ha obert el portal d’accés. Estem al cim dels contraforts meridionals de la Sauva Negra. Realment pertanyia, en feu, a Santa Maria de l’Estany i estava subinfeudat a la nissaga dels Castellcir. Per documents arxivats se sap que l’any 1363 va ser obtingut pels Centelles, que van mantenir la jurisdicció durant uns vint anys. A finals del segle XIV, doncs, la corona va vendre el castell a Ramon Planella.

P1060553 Una sala a lentrar 

L’accés és per dins d’una sala, l’única que queda dempeus. El conjunt està format per diversos fragments de la muralla, les restes de l'edifici principal on ara entrem i la capella de Sant Martí de la Roca, que veurem cap el final del replà superior. Les edificacions ocupen uns 600 m2. Tot el castell de la Popa està aixecat a sobre de la pedra, sense ciments. Sabem que l’any 1294, el castell va ser assaltat per Jaume II, fill de Pere el Gran i Constança de Sicília. Durant aquell fet va ser enderrocada la torre mestra. Va ser un dels diversos enfrontaments que provenien del conflicte entre els Montcada i el bisbe de Vic. Roger de Castellcir estava al bàndol dels Montcada i per tant estava sempre a la grenya amb el bisbat. També està documentat que el 1299 Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver assassinat un canonge de Vic i un altre clergue. El conflicte havia arribat, segons sembla, molt lluny.

P1060554 Les restes de la capella  El recinte té al final la capella, abandonada i en ruïnes, de Sant Martí de la Roca. És fàcil observar com els depredadors han arrencat els carreus que formaven la volta del portal i també el campanar d’espadanya. El nostre país no rep prou recursos que es puguin dedicar a protegir la nostra història i per tant es va esvaint sota la pressió dels salvatges que creuen que es poden apropiar de tot el que volen.

P1060557 Fem la volta 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de menjar una mica, donem la volta pel camí que ens ha de baixar a la banda nord. Tots els castells tenen llegendes, però la més habitual és la del passadís secret. Es creu que el castell de Castellcir tenia una sortida subterrània que anava fins a uns kilòmetres més enllà, on hi havia la Torrassa. Es veu que la gent, plena de curiositat, més d'una vegada hi havia entrat, però el fort vent apagava les torxes. Va passar molt de temps i els pagesos van tapar el forat, doncs sempre es perdia el bestiar. Però ha quedat la creença que dins d’aquell túnel, ara desaparegut, hi ha un xai d'or enterrat.

P1060558 La roca que li dona el nom de La Popa  Un replà herbat permet una vista extraordinària (la més fotografiada) de la gran roca que dóna nom al castell de Castellcir: La Popa.

P1060561 Casanova del Castell  Hem baixat fins al Pla de Bruga i hem girat seguint les corbes de nivell fins a la Casanova del Castell. Es tracta d’un gran mas documentat des del 1666. Fa uns anys va ser utilitzat com a casa de colònies i estava gestionada per la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallès, però les dificultats per obtenció d’aigua van fer abandonar, al final, el projecte.

P1060563 Baixant per la Sauva Negra 

De la Casanova hem seguit cap a nord per després girar a l’est i hem entrat en el que es coneix com Sauva Negra. La Sauva, que vol dir salvatge, és fonamentalment una fageda que determina el vèrtex divisor de tres termes municipals: Castellcir, Balenyà i Centelles. És un PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), però no és gaire gran ja que només compta amb 110 hectàrees. La fageda que s’hi pot admirar és un exemple molt singular de territori eurosiberià.

P1060564 Font de lEscudella  Una estona després passem pel costat de la font de l’Escudella. Anem baixant cap a sud-oest. Em pregunto si el nom no estarà relacionat amb una festa anual (que potser s’hauria celebrat a Castellcir) per menjar escudella, tal com també encara es fa a Castellterçol el dimarts de carnestoltes. És una tradició del segle XVI. El replà davant de la font, certament convida a fer-hi una trobada.

P1060567 Voltats de fageda  Estem voltats del verd imponent de la fageda. Fora d’un curt tram de baixada dreta i que rellisca una mica, baixem bé i sense problemes.

P1060569 Poua de gel 

A baix del tot, passem una tanca de ferro (que tornem a deixar tancada, com cal). Quan Jaume II l’any 1299 era sobirà de Catalunya, Aragó, València i Mallorca i també rei de Sicília i de Sardenya, per la Pau d’Agnani, el Papa li va concedir el títol vitalici de Senyaler, Almirall i Capità General de l’Església de Roma. Cal recordar que tot va començar amb l’operació mediterrània iniciada per Jaume I amb la conquesta de Mallorca (als inicis del 1200). El rei Jaume I havia convocat Corts Generals a Monsó i allà es van aplegar nobles i representants de les principals ciutats, tant catalans com aragonesos. Els aragonesos, no estaven interessats en participar en una operació que costava diners en un mar que no els hi deia res. Pels aragonesos era el territori de València el que era més interessant. Així que les primeres galeres que van anar a Mallorca, els sous de remers, ballesters i almogàvers van ser coberts per la noblesa catalana i algunes ciutats, especialment Barcelona, que era la que tenia el màxim interès. Per tant, tot i que els reis (Jaume I i Pere el Gran), sempre respectuosos amb els seus títols, sempre van actuar com a sobirans de la federació (Corona d’Aragó) l’operació mediterrània va ser plenament un projecte de Catalunya.

P1060570 Riera de Castellcir  Uns metres més endavant podem fer aquesta fotografia d’aquest pou de gel que, als mapes de l’Alpina, surt esmentat com “poua”. Per cert, aquell 1299, les altres nacions de la península eren Lleó i Castella i Navarra, on governaven respectivament Fernando IV i Juana I. Totes les nacions eren independents unes de les altres. Fins i tot del que es coneixia com Corona d’Aragó, que era una federació entre Catalunya, Aragó, València i Mallorca, cada una amb les seves pròpies constitucions i Corts, encara que compartien sobirà.

P1060571 R La Violeta 

Finalment i després d’haver acabat, hem anat a Castellterçol a dinar (per cert molt ben atesos) al restaurant de menjar casolà de La Violeta. El recomanem.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13349303