(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Montsià) Ruta 1325 el 27/03/2021; 11 km; +540 -540; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Ràpita, Cocó de Jordi, Font del Bugar, Mataredona, La Foradada. Participants: Titin i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderada. IBP: 59.
 |
 |
FA ANYS: La fundació de La Ràpita cristiana és del 1097.
Des de La Ràpita hem anat fins a un primer aparcament, prop del barranc de Solito, on hi ha un lloc per aparcar d’una àrea de lleure. Des d’aquí de seguida s’observa Lo Palleret que està a tocar de la punta de La Foradada. Hem començat a una altitud de 150 metres i el nostre objectiu té una altura de 683m. Diguem que La Ràpita, on hi havia una fortalesa sarraïna o “ribbat” (d’on ve el nom actual), va ser concedida, després de la conquesta, per Ramon Berenguer III al monestir benedictí de Sant Cugat l'any 1097. El nom prové de la fortalesa o "ribbat" anterior.
Comencem a caminar per pista asfaltada, endavant, a nord-oest fins que arribem a l’aparcament superior al Cocó de Jordi. Un cocó és una basseta de pedra en sec (pedra calcària) que serveix de dipòsit d'aigua de pluja. Generalment disposava de coberta per evitar-ne l'evaporació i que hi caiguessin brutícies. La seva finalitat era d’abeurador pels animals i acostumava a estar al costat d’un camí.
Trobem una desviació que porta, per la dreta, a la Bassa de la Galla; seguim pel camí de cara, amb tot de senyals. Per cert, quan es produeix la conquesta cristiana, de nord a sud, entre els segles XI i XII, al territori hi havia sarraïns que feia varis segles habitaven la terra. Que en queden gaires ara de descendents d’aquells habitants del principi?
Trobem alguna mata de llentiscle que, ara, està ben florit. Els territoris on creix una màquia de llentiscles es caracteritzen per una intensa olor. Per als grecs, les garlandes de llentiscle eren un símbol de la puresa virginal i s'hi adornaven les donzelles; probablement és aquesta tradició la que va portar que en algunes localitats del Principat fos costum del dia de la Puríssima adornar l'altar amb garlandes d'aquesta planta. Hi ha una dita popular que fa: “Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants” (informació de Jordi Vilardell).
Estem trobant senyals grocs i blancs del PR-C.83, un sender marcat en format circular de quasi 43 quilòmetres, conegut com Circuit del Montsià. Com ja sabem el Montsià és la comarca més meridional del Principat de Catalunya i frontera amb el País Valencià. A més de la part del Delta de l’Ebre, comprèn la serra del Montsià, el massís del Port, la plana Litoral, la serra de Godall i el pla de la Galera. Aquesta diversitat geogràfica ofereix una gran varietat de paisatges que contrasten entre si. Hi ha una dita popular que diu: “Si el Montsià porta capell, guarda’t d’ell”.
Fa molta estona que seguim aquest sender magnífic i ara passem pel costat de la base d’un cingle calcari de bonic color de mel. Per damunt tenim la Lloma del Burgar.
Arribem a un ample espai on hi ha una font formada per cinc receptacles, molt verd i agradable. És la font del Burgar, un bon lloc per reposar una estona. Formava part d’una gran extensió de terres i finca del mateix nom. Alguns autors sostenen que el Burgar va ser donat directament per Ramon Berenguer IV i l'arquebisbe a Pere d'Aixemús, que hi hauria construït un castell.
El camí ombrívol continua pujant amunt; la pujada és relativament dreta fins al mas de Mata-redona.
També, ens acompanyen els aromes de les mates de romaní, que ara estan també molt florides. A l'antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per a embalsamar els cossos dels morts. Tradicionalment també se li han atribuït propietats afrodisíaques. Va ser introduït al nord del continent europeu a través dels Alps pels primers monjos cristians, arribant a ser molt popular als jardins monàstics de tot el continent. Per aquesta terra deien les dones grans “De romaní florit i de noies per casar, tot l'any n'hi ha”.
Arribem a Mata-redona, en un replà molt ample i agradable. Toca contemplar les restes del Mas de Mata-redona. Un dels masos més importants de la serra, que juntament amb els de Comú, Mulet, Rosalea, Gaspara i tants altres van ser, la primera meitat del segle XX, petits nuclis on es practicava una economia de subsistència, basada en el conreu de la terra: cereals, horta i fruiters i en la cura dels ramats de cabres, ovelles i bous, que els permetia viure dignament. Els excedents els baixaven als pobles més propers on es venien o es bescanviaven per altres productes. El terme “mata” prové del llatí amb el significat d’estera i també de planta de poca altura i ramificat.
Ens encarem a la serra que ara és evident i ens mostra la punta de La Foradada. Devem estar més o menys a uns 540 metres, el que vol dir que ja hem pujat uns 400.
De pujada ens hem ficat dins del bosc i de cop l’objectiu se’ns presenta al davant. La Foradada (682m) és un excel·lent mirador de la serra del Montsià sobre el Delta de l’Ebre. De fàcil accés, a part del desnivell acumulat, és el segon cim més alt del Montsià, com també una de les excursions més carismàtiques.
Aprofitem per seure, menjar una fruita i descansar amb vistes al Delta de l’Ebre des d’aquest gran mirador. Els vessants del sud-est cauen bruscament ben a prop del mar.
Una altra vista de la Foradada. És realment un arc en pont molt llarg, tot i que els blocs de roca caiguts el tapen parcialment.
Es pot veure el mar i Alcanar amb el moll carregador de la cimentera. Per davant d’aquest costa es va instal·lar una plataforma, de nom Castor, per crear un dipòsit submarí de gas. Però poc després de començar es van produir diversos moviments sísmics des de setembre del 2013 i després d’un de magnitud 4,2, es va aturar el projecte. Després de la quantiosa indemnització de 1350 milions d'euros que va rebre Escal UGS (el primer accionista era ACS), hi va haver polèmica per la promptitud del pagament a aquesta empresa en un context de contenció pressupostària molt forta del dèficit. Què en penseu de la indemnització de l’Estat espanyol a l’empresa privada, pel fet que no li va sortir be el negoci del magatzem de gas? Qualsevol de vosaltres que tingui una botiga, un bar, una perruqueria o altre establiment dels que requereixen llicència em pregunto: si no us va be el negoci, l’Ajuntament, la Generalitat o l’Estat us pagaran les inversions també? Què en penseu de l’olor que fa aquest tema del magatzem indemnitzat.
Hem tornat a baixar i pel darrera de la Font del Burgar podem gaudir de la vista d’aquestes grans carrasques. La carrasca (“Quercus rotundifolia”) és molt semblant a l’alzina. El terme, derivat de l’arrel “karr” que designava les qüercínies o arbres de l’espècie ‘quercus’, està emparentat formalment amb garriga i garric.
També d’un gran forn de calç. Pensant en els sarraïns que han desaparegut (ells i les seves llengües) del territori, em ve al cap un llibre molt interessant de la Terra de Foc (al sud de la Patagonia): “El último confín de la Tierra” de Lucas Bridges. Aquest escriu: Hem vist exemples de tres modus d’encarar el problema indi a Terra de Foc sobre 1890: el primer l’extermini; el segon, el captiveri desolador; i el tercer la cooperació amistosa, sobre la base de la paciència i l’acceptació del dret dels indis a viure segons les seves pròpies costums, en el país que els hi pertanyia per dret de naixement. Quan ara analitzem les cultures i les persones que acaparen el poder en països on hi van arribar potències majoritàries, això potser ens permet saber com van actuar els dirigents d’aquestes potències; quin era el seu tarannà moral.
Seguim el mateix camí pel qual hem pujat i així acabem l’excursió als cotxes. Per tancar el tema anterior posem un exemple: l’Índia; el domini anglès hi va estar molt temps i també amb conflictes, però ara de quina cultura és el poble i els dirigents de l’Índia? Un segon cas per preguntar-nos què va passar amb les ètnies mexicanes, amb els maies, els mexiques o els asteques entre altres; amb l’arribada d’Hernán Cortés el 1519 tot va canviar i l’any 2000 es calcula que només el 5,4% de la població era indígena; quin idioma es parla ara a Mèxic i de quines ètnies són els seus dirigents? Un altre exemple, Amèrica del Nord: hi havia moltes tribus d’indis, amb la seva cultura i domini de la terra (que no és el mateix que propietat); actualment quina cultura predomina al país? De quines ètnies són els dirigents? D’aquests exemples i veient el resultat, quina ha estat la practica a cada un: extermini, captiveri o respecte? No som responsables del que van fer els nostres rebesavis, però sí que som responsables del que diem i de com actuem nosaltres ara.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-rapita-coco-de-jordi-font-del-bugar-mataredona-la-foradada-69422838
Dues cròniques de la visita al Delta d’aquest dos dies passats: