(Osona) Ruta gener de 2015; 10 km; +280 -280; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cases de Collfred, font dels Castellans, barraca de fusta, mas la Freixeneda, Escletxes de l’Euga o Clapisses, Collfred.   Excursió pensada per l’Alfred. Participants: Alfred, Carles, Josep Maria i Miquel.   Tipus de sortida: circular i d’anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: El 1648 Felipe IV, a més dels conflictes amb Catalunya i amb Andalusia, es va veure enfrontat al regne d’Aragó que va intentar desvincular-se del regne de Castella i independitzar-se anomenant rei d’Aragó a duc d’Híjar, Rodrigo de Silva Mendoza y Sarmiento.

P1010474 Inici a Collfred

Hem anat fins a Vidrà des d’on, per una carretera estreta de muntanya, hem anat cap a Ciuret i després fins al Collet de Collfred. Una mica més endavant hi ha la Casanova de Collfred, on ens aturem. Si seguíssim endavant amb el cotxe aniríem fins a Sant Privat d’en Bas. Un cop hem aparcat al costat del camí de terra que va cap a les cases, ens preparem per començar aquesta excursió. Encara trobarem la neu que ha caigut aquesta última setmana.

P1010483 Endavant 

Seguim la pista que hi ha en direcció sud-est i que deixa les cases a la dreta. La seguirem en lleu desnivell pel vessant de la dreta del torrent de Santa Magdalena. Es tracta d’un torrent orientat E-NE i que es forma per les serres de Santa Magdalena, al nord i la de Freixeneda al sud. La del nord deu el seu nom a l’ermita romànica de Santa Magdalena de Cambrils, situada a 1547 metres i la serra meridional, és evident que fa referència a l’existència antiga d’un bosc de freixes. Això em fa recordar que a Catalunya sovint trobem noms que tenen un origen botànic com és el cas de Freixenet o Canet. En aquests casos només cal pronunciar el nom en femení per comprendre immediatament l’origen etimològic: Caneda (en canvi de canet) ens parlarà d’un canyissar i Freixeneda (en canvi de Freixenet) ens parlarà d’un bosc de freixes.

P1010484 Cabana de fusta 

Ens movem a una altura de, més o menys, 1250 metres. La pista va fent revolts, tot seguint les corbes de nivell que segueixen els diversos torrents que baixen de la nostra dreta. Quan hem caminat uns 2,5 km (uns 40 minuts) tenim un revolt molt acusat que els mapes indiquen com a Font dels Castellans, però no hi veiem ca font, potser ha quedat enterrada sota la neu. Després de 1,5 km més arribem a una curiosa cabana de fusta. Sembla que ens hem traslladat als boscos americans, amb les seves cabanes de fusta tal com es veuen en les pel·lícules de caçadors. Algú diu que havia estat una cabana de carboners. La cabana està dividida interiorment en dos espais, un d’ample, el que mira a ponent i un altre, amb finestra i accés per una porta que mira a llevant. Aquest segon presenta diverses lliteres que ja no es fan servir.

P1010485 Graffitti 

La part exterior presenta evidencies de graffitis antic que ja s’han esborrat, però encara en queda un, escrit en lletra molt senzilla i que ha quedat protegit per sota del voledis de la teulada i diu: “Ramon Basagaña 12 de julio de 1938”. La pregunta que ens fem és ¿era un dels carboners? ¿era potser un fugitiu de la guerra civil?... cal recordar que el març de 1938 va ser l’any que Barcelona va ser bombardejada, per l’Aviació Legionaria italiana del feixista Musolini que donava suport a l’aixecament del general Franco. Aquell bombardeig va ser un dels més intensos i va causar 3.300 víctimes entre la població.

P1010489 Bassegoda 

Uns cinc-cents metres més endavant arribem als Plans de la Corretjada, des d’on tenim una bonica vista del Bassegoda, cim llunyà però evident. Anem comentant que fa un parell de dies s’ha celebrat el 70è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini nazi d’Auschwitz, amb representants de 40 països i uns 300 supervivents. La canceller alemanya Angela Merkel va declarar que “encara ens omple de vergonya i no tenim dret a oblidar”. En aquest camp d’extermini van ser assassinades més d’un milió de persones.

P1010494 Estrats 

Ens aturem al davant d’una roca que mostra els seus diversos estrats. Recordem que un locutor de televisió deia, parlant dels camps de concentració nazis, que España (amb el govern de Franco) es va oblidar dels varis milers d’espanyols republicans tancats al camp d’extermini de Mauthausen. José Jubierre, supervivent d’aquell camp, deia en el programa que l’estat espanyol mai ha volgut saber res dels supervivents ni dels assassinats a Mauthaussen (conegut com el camp dels espanyols), el que és una vergonya pels responsables polítics des de Adolfo Suarez fins ara Mariano Rajoy. És cert que el 2010 la vicepresidenta del govern espanyol va assistir a un acte, però poca cosa més. L’exèrcit nord-americà va entrar a Mauthausen el 5 de maig de 1945 i es van trobar banderes republicanes que havien substituït les banderes nazis i una gran pancarta, a l’entrada, deia “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras”.

P1010496 El freixe

Finalment arribem al punt més llunyà d’aquesta excursió: la masia de la Freixeneda, al costat de la qual hi ha un gran freixe. És un imponent exemplar de “Fraxinus excelsior” que, amb quasi cinc metres de perímetre, és com una gran fita que marca el territori. Els boscos han canviat. Ara ja no hi ha tants freixes i el bosc ha estat ocupat per un domini de vegetació euro-siberiana de domini del fageda i del roure martinenc en contrades més baixes.

P1010497 El Canig

Des del freixe se’ns presenta una magnífica vista del Canigó. Una muntanya i un territori plenament català que, vist des d’aquí, es fa evident que tot forma part d’un mateix conjunt geològic. Per als catalans els Pirineus no eren una frontera, senzillament eren la muntanya més alta del nostre país. Això va ser així fins que el Tractat dels Pirineus del 28 de maig de 1660, signat pel govern de Felipe IV, amb menyspreu als drets de les constitucions catalanes i incomplint les seves obligacions com a rei d’Aragó i València i sobirà de Catalunya, va cedir al rei francès els comtats catalans del nord dels Pirineus: Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i part de la Cerdanya.

P1010498 mas La Freixeneda 

Al davant de la casa, trobem un còmode lloc per menjar una mica. La majoria de les masies del Vidranès tenen grans tancats per emmagatzemar-hi l’herba i per donar aixopluc als ramats. El gran arc de pedra és molt característic. Sempre s’ha considerat que el Vidranès és una sub-comarca d’Osona. Vidrà de fet està situat a l’extrem més septentrional d’Osona, comarca de la que forma part des de l’any 1989; fins aquell moment formava part del Ripollès.

P1010502 Alfred i el Diari de Camp 

L’amic Alfred ens dóna unes quantes explicacions de les formacions geològiques que ara anirem a visitar, fent servir les notes que duu escrites en el seu diari de camp. El seu bloc és força interessant: http://notesdecamp.blogspot.com.es/

P1010505 Per les escletxes 

Tornem enrere i quan arribem un altre cop als Plans de la Corretjada, prenem un camí, que va esquerra amunt. Per aquí ens dirigim a la part alta de la serra, amb bosc de faig i gran nombre d’escletxes que formen un petit laberint pel qual es pot anar passant, sempre en direcció a ponent. El lloc es conegut com Escletxes de l’Euga o de Les Clapisses, també com Escletxes de la Freixeneda, fent referència a la serra on estem.

 

P1010506 Bloc amb estrats 

Un gran bloc de roca amb sediments ens informa que durant el paleocè l’àrea va estar submergida dins del mar, o potser més aviat formant part de la costa. Els sediments es van anar formant pel mar i per les aportacions de sediments provinents del continent que estava situat on avui podem veure la mediterrània i el sud d’Europa. A partir del carbonífer inferior (fa uns 350 milions d’anys) tota la zona ja estava emergida i per tant podríem dir que Osona ja existia, encara que calia el desenvolupament d’una constant erosió de milions d’anys. És una època en que els Alps i la serralada dels Pirineus encara s’estan formant i es van aixecant.

 

P1010509 Passos 

És un magnífic entramat de passos i canals que es tanquen, blocs i camins falsos, propis d’un fenomen natural derivat del que es coneix com diàclasis o trencament dels gresos situats sobre margues més toves. Els moviments continuats fa que els estrats més durs, els gresos, s’esqueri i llisqui per sobre dels components més tous, separant els blocs, obrint-se i deixant els espais que ara formen cavitats, pous i balmes.

 

P1010513 Roques i passos 

El moviment lliscant dels gresos sobre les margues va formar bàsicament tres gran escletxes principals i altres diverses de caràcter secundària. Es va caminant en direcció oest, entre faigs escampats a tocar dels blocs i de les escletxes. És un camí d’investigació d’un total d’uns 1800 metres de passadissos, alguns molt estrets i altres més amples. Alguns dels bloc deixen a la vista la seva estructura sedimentària de laminacions paral·leles o encreuades. Aquesta sedimentació és visible a totes les serres que formen la Vall d’en Bas.

 

P1010517 Troncs de faig 

Seguint la ruta del track del gps, es pot veure més avall la cabana de fusta, on hi baixem per tornar a prendre la pista que hem fet servir a primera hora de l’excursió. Ara la seguim en direcció de Collfred, on hi arribem i podem veure els troncs de l’aprofitament forestal que fan els de la Casanova de Collfred.

 

P1010518 Cases Collfred

Aquest sector al NE del municipi de Vidrà està ja encarat a la Garrotxa gironina i en el seu dia comptava amb la parròquia de Sant Antoni de Collfred, a la qual pertanyien les masies de Collfred, els Plans, el Reig i Casanova. L’antiga església està en ruïnes. La vall de Vidrà ja consta esmentada l’any 960 quan es va consagrar l’església de Sant Hilari per part del bisbe de Vic, Ató.

P1010519 Ciur

L’excursió s’ha acabat a Collfred. Ja em el cotxe tornem en direcció a Vidrà i passem pel costat del petit nucli de Ciuret. Aquell any, 960, Castella tot just tenia el seu primer comte, Ferran Gonzalez. A Catalunya el comte i sobirà ja de la Catalunya Vella era Borrell II, fill i successor de Sunyer. L’any 987, al desaparèixer la dinastia carolíngia, va ser el primer comte veritablement independent, ja que la dinastia dels capets ja no va exercir la sobirania sobre els comtats catalans.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8760986