(Osona) Ruta el 21/06/2015; 13 km; +724 -724; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Coll de Bordoriol (Viladrau), Coll de Joan, Coll Pregon, Matagalls, Font de la Rosa.   Participants: Masana, Jóse, Núria, Dolores, Seve, Angeles, Manel, Pere i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 

 mapa  mperfil

FA ANYS: L’any 1614 mentre la creu de fusta ja lluïa dalt del Matagalls, el monarca a la península Ibèrica era Felipe III, conegut com el Piadoso.

P1020675 Al coll de Bordoriol 

Comencem a caminar al coll Bordoriol. S’hi arriba per carretera ben indicada des de prop de Viladrau. Actualment hi ha una caseta que atenen els forestals i on es pot obtenir informació i fins i tot un plànol amb els camins del Montseny. Hi ha una bona zona d’aparcament.

P1020678 Coll del Joan 

El camí marxa en direcció sud-est pujant suaument fins al coll de Joan, un cop hem deixat un corral per bestiar. Al coll hi ha un pedró amb una petita capelleta dedicada a Sant Francesc.

P1020679 De lluny veiem el cim

De lluny veiem el cim i la creu dalt del tot. Cada any es fa un aplec a la Creu del Matagalls, que s’organitza pels Amics Aplec del Matagalls. L’objectiu és homenatjar la creu del cim. Se sap que el seu origen és anterior al 1614, però no se sap exactament el moment en que la primera creu, de fusta, hi va ser plantada. Les primeres eren de fusta, però els llamps i les tempestes les aterraven sovint i cada cop que això passava, els veïns de Viladrau n’hi tornaven a posar una de nova. Aquest fet es recorda al diccionari Madoz de ‘any 1845. Un dels que va reposar la creu va ser Antoni Maria Claret l’any 1840, època en que era regent de la parròquia de Viladrau.

P1020680 Pista ombrejada amunt 

La pista va pujant, però sota d’una ombra constant i agradable. Més amunt fa unes quantes llaçades per alleugerar l’esforç del desnivell que s’ha d’anar pujant. Una hora i mitja després hem fet un desnivell d’uns 400 metres i la pista acaba en una cruïlla de camins. A la dreta hi ha un camí, quasi invisible que baixa dret pel bosc, cap al fons del torrent. Un rètol diu que hi ha la Font dels Mosquits. Aquesta font va ser bastida l’any 1988 amb el patrocini de Àngel Rabat i Graugés en commemoració del mil·lenari de Catalunya. Quan baixem, de tornada, podríem baixar per aquí, que és un desnivell dret i acaba portant-nos fins al coll de Bordoriol, però al final ens estimarem més seguir un altre cop la pista còmoda.

P1020681 Monument a Pau Casals al Coll Pregon 

Un esforç addicional i ja arribem al pla verd i solejat del Coll Pregon, on hi arriba per l’esquerra la ruta que prové de Sant Marçal. Al mig, hi ha un monòlit de pedra que està dedicat a Pau Casals. Una gran pedra negra que es va col·locar l’Aplec de l’any 1975 i que conté un poema de Felip Graugés.

 

P1020683 Fageda pujant 

Ens endinsem per la fageda de la dreta, per camí fresat per milers de peus. Va fent ziga-zagues amunt. Aquí la pujada és més dreta, però l’ombra continua oferint-nos la seva protecció en un dia amb tant sol com avui. L’Aplec es fa cada any el primer diumenge del mes de juliol, però no sempre fa calor. Recordo l’any 2004, quan hi vaig pujar amb uns amics i que ens va fer un dia plujós, emboirat i fred. Vaig pujar-hi amb en Biel i amb el que seria el meu gendre, en François, que anava acompanyat d’un parent que havia arribat de Sud Àfrica, en Jacques. Dalt del cim, entre la boira van estendre la bandera del seu país i ens van fer una fotografia. L’any següent, en el llibre que es fa cada any amb fotos de gent que hi ha pujat l’any anterior, va sortir la nostra.

P1020685 Rampes finals Les últimes rampes, llargues i no gaire dretes, van pujant amunt. Ara estem per sobre dels 1500 metres. El Matagalls és un clàssic entre els cims més habituals de l’excursionisme català. Un cim dels pioners de mitjans del segle XIX. El Matagalls, amb 1697 metres, és un dels tres submassissos en que es divideix el parc del Montseny, el tercer en altura després del Turó de l’Home (1707m) i de Les Agudes (1706m).

P1020686 La creu

Ja arribem dalt. Hi ha gent, perquè sempre hi ha gent dalt del Matagalls. De la creu cal dir que un altre cop que es va haver de reposar va ser el 1894 i va ser beneïda personalment pel bisbe Josep Morgades. Va ser amb aquest motiu que Jacint Verdaguer va escriure la poesia La Creu de Catalunya i d’aquesta manera el cim es va transformar també en lloc verdeguerià.

P1020687 Angeles Xavi Jse Dolores Manel Pere Seve Nria i jo 

Podem veure unes estrofes del cant de Verdaguer sobre una petit altar. Va ser l’any 1911 que Alfons d’Oriola Cortada, comte de la vall de Merlés i propietari d’una bona part del Matagalls va fer reposar la creu i construir a la seva base un sòlid sòcol de pedra que li feia d’altar, on s’hi van gravar les estrofes. L’any 1931, el mateix comte de Merlés va decidir substituir la creu de fusta per una de ferro que fes també de parallamps, que va suportar fins i tot la guerra civil del 36 i encara dura. Cal afegir que l’any 1975, amb motiu del 25è Aplec, s’hi va col·locar una gran llosa amb diferents inscripcions i dedicatòries, sostinguda per un peu de ferro forjat. És la que fa d’altar els dies de l’Aplec.

P1020689 Fontfreda 

Hem fet una volta d’investigació per tal de trobar dues fonts que hi ha a la capçalera del torrent de Rentadors. Em costa una mica, però al final trobo la Font Freda. Va ser inaugurada l’any 1970 amb el patrocini de la vila de Tona i està dedicada a Balmes. Parlàvem que el 1614 el rei era Felipe III, que col·loquialment és conegut com a rei d’Espanya, tot i que aquest títol no existia. De fet era rei de Castellà i de Lleó, d’Aragó, de València i de Mallorca, sobirà de Catalunya,... rei de Jerusalem i rei de Sicília, i altres títols. També era rei de Portugal i la península estava formada per diversos regnes i nacions que compartien un monarca, però cada una amb les seves institucions i constitucions. El fet que Carlos I també era Carlos V d’Alemanya i d’origen alemany, no vol dir que Espanya o Castella haguessin passat a ser territori alemany. Doncs el mateix és aplicable als altres regnes que compartien sobirà dins de la península.

P1020693 Font de la Rosa

Per sota mateix hi ha una segona font, que a mi m’agrada molt: la Font de la Rosa, dedicada a Mn. Joan Colom, rector de Tona i poeta dels Aplecs, que va ser bastida l’any 1980 també pel grups d’amics de Tona. Avui la veig molt seca, es veu que aquest any l’aigua ja ha marxat fa dies. Un poema de Joan Colom està escrit en una placa i sempre m’ha agradat. Diu així: “Pelegrí de la creu alta / que duus encesa la galta / aquí aturat i reposa / i aprèn la veu divina / no hi ha rosa sense espina / ni espina sense rosa”.

P1020692 La Rosa 

Un magnífica flor de llautó (suposo) és el broc per on surt l’aigua (quan n’hi ha). El nom del Matagalls suposo que prové dels arbustos més habituals en la part més alta i seca del cim, el matagall. El matagall (“Cistus clusii”), o romaní mascle, romerola o esteprola, és un arbust de la família de les cistàcies. On no hi trobem vegetació, es fa evident la base de la muntanya amb afloraments rocosos i una permanent base de llicorella, l’esquist metamòrfic de textura laminar que es trenca fàcilment. També s’hi poden trobar afloraments de granits i que formen indrets més escarpats. Cal afegir que antigament aquesta muntanya era coneguda com “Autora” fins que sembla que de manera popular es va passar a dir-se Matagalls dins ja del segle XVI o XVII.

P1020695 Coll Pregon

Arribem, després del bosc ombrívol, un altre cop al pla del coll Pregón. Al coll, si giréssim a la dreta veuríem un indicador que parla de la Font de Coll Pregon. Aquesta va ser la tercera font bastida per commemorar un Aplec. Va ser l’any 1960. És per tant una de les tres més antigues. La primera font que es va bastir va ser la Font Clareta, l’any 1958, situada al Pla de la Barraca. La Font de Coll Pregon va ser patrocinada per Delmiro de Caralt i està dedicada a J. Bofill i Mates, poeta del Montseny.

P1020696 Les Agudes

Anem baixant gaudint de l’ombra. Cap a l’esquerra, baixant, hi ha la font de Pastors. Està ben a prop, entre els arbres, i cal explicar que va ser bastida l’any 2002 amb motiu del 53è Aplec del Matagalls. La va patrocinar Àngel Rabat i Graugés amb l’objectiu de commemorar l’aniversari de la mort de Mossèn Cinto Verdaguer. Més avall, per la dreta, mirant a sud-est, podem veure la imatge rocallosa de Les Agudes.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10020057