(Osona) Excursió el 4 de novembre de 2012 a la Caminada Popular L’Estiuet de Voltregà. Hem caminat un total de 20 quilòmetres, amb uns desnivells de + 436 i – 436 metres. L’inici ha estat al costat de l’església de Sant Hipòlit de Voltregà i la major part del camí s’ha anat seguint el PR C-49.
 |
 |
TAL DIA COM AVUI: El 4 de novembre de 1265 va néixer a València l’infant Alfons, fill de Pere II i Constança de Sicília, futur sobirà de Catalunya i Aragó, rei de la Corona d’Aragó, amb el nom d’Alfons II el Lliberal.
El poblet de Sant Hipòlit de Voltregà (a 536m snm) és un dels termes municipals més petits de Catalunya, ja que compta amb només 1 quilòmetre quadrat, el que vol dir que està quasi en la seva totalitat ocupat per les cases i les masies més properes. El nom de “Voltregà” prové, segons lAlcover-Moll del llatí “vulturicare”, o lloc de voltors. He de dir que durant la caminada no n’hem vist de voltors, però sí un bon grup de grans corbs girant i giravoltant una bona estona. L’església parroquial està dedicada a Sant Hipòlit i és la que fou origen del poble, tot depenent, originàriament, del castell de Voltregà
.
Ens anem apropant al santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Es tracta d’un edifici considerable d’estil barroc, resultat de les reformes i restauracions dels any 1763 i 1767. La seva planta és oval i presenta un cúpula de gran dimensió, amb capelles radials. El seu origen es situa el 1280 i, com passa sovint, hi ha la tradició que fou un bou que amb una pastoreta van trobar la imatge de la verge que s’hi venera. Un dels aspectes a tenir en compte és que Mossèn Cinto Verdaguer hi va residir entre els anys 1893 i el 1895, confinat.
Després d’un viatge en vaixell des de Cadis fins a l’Havana, Mossèn Cinto passa per un període místic i es dedica a realitzar exorcismes. D’altra banda, entra en conflicte amb el marquès de Comillas, ja que no accepta el comerç d’esclaus que realitza l’empresa càntabre. Donat que és el sacerdot de la família Comillas, comença a repartir diners d’aquesta família entre els pobres i per tant el marquès trenca amb ell i fins i tot aconsegueix que li prohibeixin fer de sacerdot. Verdaguer aleshores publica uns articles als diaris titulats “En defensa pròpia” i és aleshores quan les autoritats religioses el destinen al santuari de la Gleva, per tal de tenir-lo controlat.
Els “Fets de la Gleva” fan referència al combat entre les tropes catalanes i les borbòniques el 3 de febrer de 1714, amb el resultat de la victòria de les tropes de Felip V i la posterior massacre dels soldats presoners catalans de la batalla, uns 120 homes que foren degollats.
El nostre camí segueix endavant, entre els pollancres de la riera.
Una mica més endavant ja veiem el campanar de Santa Cecília de Voltregà.
Com a totes les caminades populars, hi ha un moment en que toca fer una aturada per a gaudir d’un esmorzar en base a carn i botifarra, amb porró de vi inclòs. Això permet recuperar forces per seguir una estona més, ja que ara començarà la pujada.
El camí continua seguint la riera de Sorreigs i de cop la passa a l’altra costat.
Al final d’una llarga volta passem pel costat del cingle que forma el Puigpelat, originàriament format per acumulacions de sorres i margues.
L’església romànica de Sant Martí Xic destaca per la seva petita dimensió. Ben restaurada, té el seu origen en el 1097 i se sap que fou parròquia fins el segle XIV. Originalment era coneguda com a Sant Martí de Voltregà, ja que probablement fou l’església del propi castell, que té a sobre mateix i amb tota seguretat, la plaça que envolta el temple, devia formar part de l’espai d’ús del castell. També es coneguda com a Sant Martí del Castell.
L’església compta a una Associació d’Amics. Si voleu veure el seu bloc podeu clicar: http://santmartixic.blogspot.com.es/
Per sobre de l’església de Sant Martí Xic, hi resten les ruïnes de l’antic castell de Voltregà, del qual es tenen notícies des de l’any 902. Està situat sobre l’esperó (a 906 metres) de la serra de ponent de la plana de Vic i fou molt actiu i important fins a la guerra de Remences, el 1465. Fou propietat dels Voltregà, dels Orís i finalment dels Cabrera, fins que el 1379 passà a ser propietat directa del bisbe de Vic.
Quasi cinc hores després de l’inici de la caminada, veiem la gran creu del Morral. No hi ha cap inscripció que expliqui el seu origen, però pensem que potser està relacionada amb les creus de la Santa Missió, que van ser escampades per arreu, un cop acabada la guerra civil i que tenien per objectiu tornar a vincular el poble amb el sentiment religiós.
Ja tornem a Sant Hipòlit de Voltregà. Tenim notícies de la població de Sant Hipòlit de Voltregà ja en l’any 965, encara que aleshores només es parla de l’església existent. Val a dir que la població es va refer amb gran rapidesa de la crisi demogràfica conseqüència de la pesta negra i fins i tot, molts més anys després, de l’incendi que va cremar tota la vila per part de les tropes borbòniques de Felip V, el 1714.
Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3567531