(Osona) Ruta el 7/11/2017; 9 km; +320 -320; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vidrà, Collet de Migdia, Coll Hi era de massa, santuari Mare de Déu de Bellmunt i tornada. Participants: Joan i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 960 consta l’existència de Vidrà, formant part del territori de Catalunya Vella, però segur que depenia de Guifré el Pelós des del 880.
Aquesta excursió comença a Vidrà (982m), per tant estem al Vidranès, nom que popularment es dóna a aquesta part d’Osona que forma la vall de Vidrà a la capçalera del Ges i fins el Forat Micó. Cap el 880, com dèiem, Vidrà formava part dels dominis del comte de Barcelona en Guifré el Pelós. Anys més endavant va passar a dependre del casal vescomtal de Besalú.
Deixem l’església de Sant Hilari dalt del turó i baixem a la carretera. A l’altra costat hi ha el gran mas d’El Cavaller. L’església va ser consagrada el 960 per part d’Ató, bisbe d’Ausona junt amb Ranlo, l’abadessa de Sant Joan de les Abadesses.
El Cavaller és considerada una de les masies més importants de Catalunya. Els seu origen es remunta al segle XIII, encara que la construcció actual prové del 1787.Guillem Cavaller havia comprat una casa a la sagrera de Sant Hilari i durant dotze generacions es va mantenir dins de la mateixa família, fins que el 1640 la pubilla de la família va maridar amb l’hereu de la família Vila de Buscarons. És també famosa per la tendències carlines de Vilà i Abadal que, durant la guerra dels carlins, la va fer servir com a quarter general.
Seguim un curt tram de la carretera en direcció sud-sud-oest, mentre gaudim dels colors de la vall i dels turons. Per aquesta vall devia ser quan el 26 de juliol de 1874, el general carlí Francesc Savalls va fugir, de manera espectacular, de les forces cristines que encerclaven el mas.
A un quilòmetre des del poble arribem al coll de Vidrà. Aquí deixem la carretera i seguim una pista de terra a l’esquerra. A la dreta ens queda el gran mas del Coll.
El nom de “forces cristines” fa referència a les oficials de la monarquia, ja que Espanya tenia com a regent a Maria Cristina de Borbó (1806 a 1878), que havia nascut a Palerm. En aquell moment les forces “cristines” representaven la monarquia borbònica estatal (sempre autoritària) i les “carlines” el liberalisme polític.
Davant del greu conflicte va haver de lliurar la regència a Espartero i exiliar-se el 17 d’octubre de 1840. Després, des de París, va intrigar contra el govern d’Espartero fins que va ser derrocat i llavors va tornar a Espanya i va aconseguir que s’anomenés reina la seva filla Isabel (Isabel II). Des del seu palau, prop de Madrid, segons es pot llegir, va iniciar negocis amb la sal i el ferrocarril, la qual cosa li va comportar més impopularitat, fins que va ser un altre cop expulsada del país i va veure com el Parlament li retirava la pensió vitalícia.
Hem pujat entre bosc fins arribar al Pla de Sivina i al Collet del Llop. Entre les branques veiem per primer cop el santuari de Bellmunt, enfilat dalt del turó.
Pel costat de la pista, les roques que formen part del conjunt de les serres de Bellmunt i de Curull,com a primeres manifestacions el plegament pirinenc. La serra de Bellmunt és la mostra d’un gran plec anticlinal, molt simple, amb un flanc al sud i l’altre al nord. Una part dels materials que el formen són gresos i margues. Aquestes roques de tonalitats grises i blavoses provenen de l’Eocè Superior.
Passem pel Collet de Migdia. A l’esquerra (a sud-est) el bosc no ens deixa veure el torrent de Canemars. Per l’altre vessant del dit torrent ja s’enfila el turó de Bellmunt.
Estem envoltats de fageda. Passem pel Coll d’Hi-era-de-massa; un topònim ben curiós. S’explica que al castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta cruel. La gent, cansada d’humiliacions, es van reunir en secret i van decidir desfer-se del senyor. La vigília del seu sant li van organitzar una cacera de senglar al voltant d’un coll pujant a Bellmunt. Aquí va ser atacat i mort. El tribunal que es va formar després va preguntar ‘Qui l’ha mort?’ i la gent van respondre tots a l’hora: ‘el que sabem és que hi era de massa’ (és a dir: sobrava).
Finalment hem arribat a la plaça que hi ha al santuari. Estem a 1243m i hem caminat uns 4,5 quilòmetres. Hem pujat en aproximadament 1,5 hores. Aquí ens estem una estona esmorzant al costat d’aquesta petita capelleta dedicada a Sant Bernat.
Parlàvem de la impopularitat (segons alguns historiadors) de Cristina de Borbó, però es veu que als espanyols ens agrada veure partits o persones corruptes de partits. Deu ser que som un estat de gent dòcil i dominada pels poderosos. Per això una gran part de la població continua votant a favor dels partits amb més investigats per corrupció. Respecte d’aquest tema la diputada del Congrés espanyol, Irene Montero, va fer una potent intervenció. El vídeo d’aquesta intervenció l’insereixo al final.
Uns metres més amunt i ha un vèrtex geodèsic, una gran creu blanca i una antena.
La vista del santuari és força agradable des d’aquest punt. Jacint Verdaguer, en un dels versos inicials de ‘l’Emigrant’ anomena el temple ‘ermita al cel suspesa’. Se sap que el segle XI, el comte de Besalú (Bernat I) va cedir al seu fill (Guillem) el castell de Sa Reganyada. És el primer moment en que es fa referència a la construcció que hi havia en aquest lloc, junt amb la seva capella. Formava part de la línia defensiva que comprenia els castells de Reganyada, Curull i Besora. L’any 1219 ja la gent pujava a l’ermita de la Mare de Déu de Bellmunt.
També podem gaudir del Pirineu blanc per la primera nevada d’aquest hivern, que ha fet aquest dos últims dies. Bellmunt és un magnífic mirador de la Plana de Vic, de la Vall del Ges i dels Pirineus. D’esquerra a dreta crec que podem veure el Puigmal (2910m), el Noufonts, el Pic de l’Infern i el Pic de la Dona i, entre mig, l’Eina, el Noucreus, el Freser i el Bastiments, entre d’altres.
Hem desfet tot el camí de pujada fins que arribem, en poc més d’una hora, al coll de Vidrà. Al costat hi ha el mas del Coll.
Així com es va exiliar la regent Cristina de Borbó l’octubre de 1840, també, a finals d’octubre d’aquest any (fa pocs dies) s’han desplaçat a Brussel·les part dels membres del govern de la Generalitat, amb el president Carles Puigdemont però aquests per una raó ben diferent de la regent Cristina. Per cert, mentre el Senat d’Espanya aplicava en poques hores l’article 155, que ha permès deixar sense funcions els càrrecs de la Generalitat i de les Corts catalanes, a Espanya els grans casos de corrupció segueixen anys i anys en els jutjats.
Tornem a ser al poble de Vidrà.
Insereixo vídeo publicat a youtube per Union Ciudadana el 8/11/2017: Diu la diputada Irene Montero que la fiscalia Anticorrupció, sobre el cas Gürtel, ha afirmat que la trama de corrupció es va arrelar com un sistema ordinari de contractació pública en diferents administracions governades pel Partit Popular (PP), que és el patit que governa actualment a Espanya amb el seu president Mariano Rajoy. També afegeix que aquesta trama criminal atenta contra l’estat de dret (sic).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20858441