(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Pla de l’Estany) Ruta 1261 el 26/09/2020; 11 km; +150 -150; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Estany de Banyoles, Santa Maria de Porqueres, Puig Clarà.   Participants: Anna G i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1261  cperfil1261

FA ANYS: El castell de Porqueres, a tocar de l’estany de Banyoles, consta documentat des del 957.

DSC08224 Banyoles   Comencem al poble de Banyoles. Fa uns anys vaig fer la volta al llac (veure crònica al final), aquest cop només voltem una mica i ens dirigirem al Puig Clarà. La vista de l’estany sempre emociona. Estem al costat de la caseta (antigament coneguda com d’en Lero) que fa d’oficina de turisme. El 1925, s'hi va instal·lar el Club Natació Banyoles i s'hi varen desenvolupar alguns campionats de natació.

DSC08225 Estany 01   Uns metres més enllà hi ha la caseta de la Pesquera Marimon. Aquesta és una construcció fonamentada amb estacades dins de l’aigua, que es comunica per una passera amb la vora, on es tanca amb un portal amb reixa.

DSC08228 Avanant

   Seguim pel magnífic passeig de Banyoles. Diguem que quan el 1685, l’Estany va passar al Comú de la vila, l’ús exclusiu de pesca va esdevenir una concessió municipal. Les primeres pesqueres es van construir on ja es pescava des de feia temps. Al segle XIX, la burgesia va triar l'Estany de Banyoles per a passejar, banyar-se, la pesca de lleure o per a fer un tomb en barca. Fins llavors, se l'havia considerat com a una zona d'aiguamolls i focus de malalties, i on poca gent s'hi acostava.

DSC08231 Anecs

   Els ànecs formen part de la fauna de l’estany. L’estany amb una superfície d’un quilòmetre quadrat i 9 quilòmetres de perímetre, compta amb una bona representació de fauna aquàtica amb granotes, gripaus, tritons, tortugues, crancs de riu i barb de muntanya. Hi ha també espècies invasores com el musclo zebrat, la carpa, el cranc roig i el visó americà.

DSC08233 Font dela Filosa   Passem pel costat de la Font de la Filosa, un bonic mirador de l’estany des del sud.

DSC08234 Activitats Pel centre de l’estany es veuen algunes canoes que ja estan practicant l’esport.

DSC08238 Font del Vilar

      A l’altra costat de la carretera trobem la Font del Vilar, que tampoc no raja. Per perspectiva històrica recordem que l’any 957, quan es documenta el castell de Porqueres, el sobirà de Catalunya era Borrell II, fill i successor de Sunyer. L’any 987, en desaparèixer la dinastia carolíngia va passar a ser el primer comte que veritablement va ser independent ja que la dinastia dels capets no van exercir sobirania sobre els comtats catalans. Així es consolidava el procés que havia començat el 874 amb Guifré el Pilòs.

DSC08240 Estanyol del Vilar   Al seu costat hi ha l’estanyol del Vilar. Respecte de la historia podem afegir que a la península Ibèrica més de la meitat estava sota control dels sarraïns; aquell 957 sota el califa Abderrahman III. A Lleó el sobirà era Sancho I El Gros; a Castella, el primer comte: Fernán González; i a Navarra, García Sánchez I. S’estaven formant les nacions ibèriques.

DSC08246 Sta Ma de Porqueres   Ens apropem a Santa Maria de Porqueres, dalt d’un turonet, al costat del qual hi havia el castell i per això ara es coneix com el Serrat del Castell. El castell de Porqueres consta esmentat en documents des de l'any 957. Els senyors del castell consten des d’aquest any amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres; aquesta família es començà a cognomenar Porqueres a partir del segle XI.

DSC08249 Comunidor

   Al costat de l’església hi ha un bonic comunidor. Saps què és un comunidor? A la crònica de Banyoles que hi ha al final s’hi pot trobar informació sobre l’església i el comunidor. La història de la independència de les nacions ibèriques van concloure en el procés d’assimilació que el Regne de Castella va anar fent sobre Lleó (junt amb Galícia), part de Navarra fins a finals del segle XVII i tot Extremadura i Andallucia. El segle XVIII el rei Borbó Felipe V, va decretar el sotmetiment a la legislació castellana a les nacions (o estats) de Catalunya, Aragó, València i Mallorca. Aquell moment es pot considerar que Espanya passa a ser una unió política i administrativa, encara que Catalunya porta anys reclamant la seva independència perduda després d’una guerra de successió.

DSC08252Ruta Can Morgat   Després tornem a l’altra banda de la carretera d’on surt un camí, ample, pla i arbrat; magnífic: és la ruta de Can Morgat.

DSC08255 La vall   Quan el bosc s’acaba, de moment, tenim la vall planera i les cases a l’esquerra.

DSC08257 Mirador Puig Calr La ruta es va enfilant fins que quasi a 5 quilòmetres després de l’inici arribem dalt del Puig de Clarà, de 315 metres. Un mirador ens ofereix una amplia panoràmica.

DSC08259 Basegoda  El panorama ens ofereix una vista perfecte del Bassegoda. El Puig de Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, amb 1373 metres d'altitud. Sembla que el topònim Bassegoda prové de dos mots bascos: ‘basa’, que vol dir ‘erm, desert’, i ‘goiti’, que vol dir ‘cimera, altura’; així Basagoiti significaria ‘cim erm’.

DSC08260 Mirador de l Estany   Una mica més avall hi ha el mirador de l’estany. Després baixem pel vessant est del Puig Clarà.

DSC08270 Basses de Can Morgat

   Passem per entre les Basses de Can Morgat, passant a gual el Rec d’en Morgat. Les basses són quatre: l’Artiga, l’Aulina, la de la Deu i la d’en Margarit. Banyoles és famosa pel seu magnífic estany però també pel conegut com “Negre de Banyoles”. Amb aquest nom es coneix un home d’ètnia san de Botswana que va ser cap de tribu. Va ser sostret pels taxidermistes francesos Verraux, els quals el van dissecar l’any 1830 per a enviar-lo a Europa (veure ‘wikipedia’). L’any 1916 va ser adquirit pel museu Darder de Banyoles i va quedar exposat en una sala del museu, naturalitzat, guarnit amb plomes, llança i escut, al costat d'una mòmia peruana i d'una altra mexicana, així com d'una col·lecció de cranis. El cos va romandre exposat al museu sense cap controvèrsia fins l'octubre de 1991, quan Alphonse Arcelín, un metge d'origen haitià resident a Cambrils (on va ser regidor pel PSC) va iniciar una campanya de denúncia contra la situació del boiximà. Finalment es va decidir retornar-lo.

DSC08274 Llacuna Can Magarit

   Ens apropem a la bassa d’en Margarit, on hi ha un lloc per observar ocells. Del tema del boiximà podem afegir (‘wikipedia’) que va seguir exposat fins a l'any 2000, i després de mesos de polèmiques i després de llevar-li la vestimenta, la llança, la pell i la careta que va vestir a Banyoles, el cos va ser enviat al Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya, a Madrid, on els seus ulls, pèl, òrgans, i fins i tot els genitals van ser extrets. El crani i la resta d'ossos van ser enviats en un taüt a Botswana el 2007, on va ser enterrat. I jo em pregunto ¿què en deuen fer a Madrid amb els ulls, òrgans i genitals extrets?

DSC08285 Densa vegetaci   Tornem a veure les casetes de vora de l’estany. Conegudes com ‘pesqueres’ formen un conjunt de vint edificacions lacustres amb forma de casa, construïdes a la ribes est i sud de l'estany de Banyoles, semblants a un palafit. Provenen de l'evolució i consolidació de les antigues passarel·les que es construïen per practicar la pesca.

DSC08291 Absis Sta Ma Porqueres

   En la nostra ruta de tornada passem per la part oriental de l’església de Porqueres, on podem observar el seu ample absis, totalment restaurat. Per cert, parlant de les pesqueres cal afegir que van ser construïdes al llarg dels segles XIX i XX. Estan avançades dins l’aigua per tenir la profunditat suficient per a pescar i es fonamenten sobre la llosa travertínica de dins l'Estany.

DSC08293 Estols daus   Les aus sembla que potser estan esperant el moment d’alçar el vol i marxar al sud, a terres més càlides. Nosaltres aprofitem que acabem per anar a dinar al restaurant situat de cara a l’estany, La Carpa, on mengem molt bé.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/banyoles-estany-de-banyoles-santa-maria-de-porqueres-puig-clara-57479454

Crònica de la volta a l’estany: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pla-de-l-estany/183-estany-de-banyoles-i-st-patllari