(Ripollès) Ruta el mes de setembre de 2019; 4,6 km; +20 -20; 1,5 hores.   Caminada urbana amb el següent itinerari: Camprodon, Pont Nou, Hotel Camprodon, Ritort, Can Suris, Santa Maria de Camprodon, Monestir Sant Pere de Camprodon, Can Roig, Museu de la Retirada, Convent del Carme.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 cmpa1148 cperfil1148 

FA ANYS: El monestir de Sant Pere de Camprodon es va aixecar l’any 950, ara fa 1069 anys.

DSC03234 Ajuntament    1, Casa de la Vila. La primera fotografia és de la Plaça Major, amb l’edifici de l’Ajuntament. La casa consistorial, es caracteritza per la seva excepcional façana, una bona mostra del gòtic civil català. Per la seva singularitat va ser reproduïda en el “Poble Espanyol” de Barcelona.

DSC03235 Pont    2, Pont Nou. El sector meridional, ja sobre el Ter, s’inicia amb el característic Pont Nou, la silueta del qual és un dels símbols de la vila i que fou construït a finals del segle XII i principis del XIII; té un gran arc sobre el riu, de 20 metres de diàmetre, i un altre de petit que dóna pas al carrer de Sant Roc. Aquest pont, de doble pendent, amb una alçada de 14m, des del carener a nivell d'aigua, constituïa un accés a la vila murada per l’anomenada Porta de Cerdanya, refet al segle XVI. Mostra l'escut de Camprodon de l'any 1362.

DSC03237 Imatge Sant Roc

   3, El pont forma diversos arcs. El de l’esquerra és un arc que permet el pas dels vianants. Damunt de l’arc hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Roc. Recordem que sant Roc va ser un pelegrí occità i que es va dedicar a atendre els malalts de la pesta. Per això se’l considera sant protector per les epidèmies. Sant Roc va néixer a Montpeller, territori d’Occitània i que aquell 1348 era part del Regne de Mallorca.

DSC03239 Riu    4, Pont Torras. El camí em porta a passar per damunt del riu Ritort per un pont. El Ritort és un riu que neix als peus del Costabona, el cim que hi ha sobre del poble de Setcases, on demà hi anirem a caminar. És el primer afluent important que alimenta el riu Ter.

DSC03240 Pastisseria Pujol    5, A la cantonada amb el carrer València hi ha l’antiga pastisseria Pujol, que amb l’aparador de regust modernista, ja compta amb 117 anys d’existència.

DSC03241 Hotel Camprodon 

   6, Hotel Camprodon. A la plaça del Dr. Robert, tenim l'antic Hotel Rigat (dit ara: Hotel Camprodon). Es tracta d’un edifici de principis del 1914, dirigit per l'arquitecte Juli Mª Fossas. Va ser Alfons Rigat, qui aleshores tenia una fonda, que quan li va tocar la loteria va utilitzar els diners per transformar la modesta fonda Can Borrat en un modern hotel i convertint-se en el lloc preferit pels estiuejants que, inicialment, passaven l’estiu al Casino de la Unión Veraniega promogut per la família Oliveda (un dels primers a estiuejar a Camprodon a mitjans del segle XIX) i el doctor Robert entre d'altres.

    7, Es un edifici de planta rectangular que compren varis estils com el modernisme i el noucentisme. La marquesina que es pot veure a la façana és d’estil Art–Decó (afegida amb posterioritat) i també podem veure, als balcons, la unió de les lletres RR amb ferro forjat. A l’interior es poden trobar elements de caire romàntic i modernista que, cohesionats, donen sensació d’harmonia.

DSC03246 Valncia 28

   8, He tornat avall fins al carrer València. Al número 28 hi ha la casa de La Palanca o Can Vila. De principis del segle XX, aquest edifici va ser durant anys la seu de la Telefònica a la població. Per aquesta raó se’l coneix popularment com Telèfons. Dissenyat per l’arquitecte Antoni Coll i Fort, manté a un estil Modernista propi de l’època. Consta d’una planta baixa i tres pisos, el primer dels quals te a l’angle una vistosa tribuna coronada per un balcó, conjunt que contrasta notablement amb la resta de l’edifici i que es potser la part d’ànima més modernista. Les obertures del primer i segon pis tenen balcons amb baranes de ferro forjat. La coronació de l’angle de l’edifici que uneix les dues façanes, es un pinacle esglaonat molt peculiar.

DSC03247 Passera    9, Pel carrer estret que hi ha es va a un pontet per sobre del Ritort. Sovint aquest riu havia baixat amb força. Les conques del Tec, Tet, Muga, Fluvià i Ter, amb els seus afluents com és el cas del Ritort, havien patit moments d’intenses pluges, generalment conseqüència de fortes llevantades. Ara el veiem pacífic i tranquil i ens podem relaxar.

DSC03248 Inundaci 1940

   10, A l’altra riba del riu hi ha, a sobre una paret, una placa que parla de la riuada de l’octubre de 1940. Va ser la catàstrofe natural més important del segle XX a les comarques del nord-est de Catalunya i a la Catalunya francesa. El vent de llevant és humit i càlid i quan gira i topa amb el massís dels Pirineus, s’enlaira i es refreda a gran velocitat. Entre els dies 16 i 20 d’aquell mes, les dades de l’observatori de Camprodon van donar una precipitació acumulada de 866 litres/m2. Es van comptar 83 morts i ferits greus, 78 fàbriques afectades i 29 ponts amb desperfectes, a tota la conca.

DSC03251 Can Suris    11, Can Suris. Al número 4 hi ha un habitatge familiar del 1912. Amb un lleuger aire modernista. Destaca la sanefa de rajoles vidriades situada horitzontalment a la façana. L’edifici es coneix popularment com ‘Les Monges’ ja que el 1935 el van adquirir la congregació de l’Immaculat Cor de Maria. Actualment als baixos hi ha una farmàcia.

DSC03255 Sta Maria interior    12, Santa Maria. Arribo a la plaça de Santa Maria, tranquil·la i relaxada. A la part alta hi ha la parròquia de Santa Maria. Està situada, prop del monestir de Sant Pere. La plaça era el cementiri parroquial. És gòtica i substitueix l'original del segle XI de tipus romànic. Opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablement romànic. Es fa difícil de fotografiar des de l’exterior. Els monjos de Sant Pere de Camprodon van fer construir una capella dedicada a Sant Maria, amb l'objectiu de fer-la servir de temple parroquial sota la dependència del monestir. Aquesta capella, començada potser el 1013, fou restaurada el 1096 i ha estat engrandida i modificada posteriorment en diverses ocasions. La parròquia es va fer independent del monestir el 1759. Guarda l'Arqueta de Sant Patllari i altres peces d'orfebreria, procedents de Sant Pere.

  13, El patró de la Vila és Sant Patllari. Segons la llegenda popular, les seves relíquies van quedar-se en aquest municipi per la tossuderia d'un burro. En un Poblet dels Alps francesos anomenat Embrun es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble. Uns frares benedictins van decidir anar cap a Embrun a robar, segons diuen, les relíquies del sant. En possessió de les relíquies, els monjos les van amagar dins d’una bóta que van carregar en un burro. En passar per Camprodon l’animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo, cansat d’estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l’església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment es poden trobar dins de l’església de Santa Maria.

DSC03261 Sant Pere    14, Monestir de Sant Pere. És un monestir benedictí establert l’any 950 per Guifré II de Besalú. Les dependències del monestir han desaparegut però en queda l’església de bonica factura romànica que es calcula del 1169, edificada sobre una anterior del 904. El monestir, que aviat conegué una forta expansió religiosa i patrimonial, fou unit el 1078 a l'abadia provençal de Moissac, filial de Cluny, de la qual no se separà fins al segle XV (1461), moment en què ja havia iniciat el seu declivi. L'església és un edifici de línies austeres amb influències de l'art cistercenc. Té planta de creu llatina, amb cinc absis quadrats, el més gran dels quals té la mateixa amplada de la nau, i els dos de cada costat oberts als braços del transsepte.

DSC03264 Campanar        15, Campanar de Sant Pere. La volta que cobreix la nau és apuntada, reforçada per arcs torals. Sobre el creuer s'aixeca una cúpula revestida exteriorment d'una llanterna octogonal, que fa de base al sòlid campanar de torre, de dos pisos. Quan torni avall, passaré pel davant dels jardins i part del pati de les escoles; espai que el seu dia era el cementiri del monestir.

DSC03265 Puig de les Reliquies    16, Puig de les Relíquies. Domina aquest sector el puig de les Relíquies, on hi hagué el castell (1196-1698) i l’església de Sant Nicolau, en la qual s’establí un hospital, regit per canongesses augustinianes, fins el 1581. L’església desaparegué també el 1698, quan fou volada junt amb el castell per les forces del duc de Vilafermosa. Fa uns anys fou aterrada la moderna capella del Sagrat Cor, que s’havia construït a la part occidental de l’antic emplaçament del castell. Al capdamunt del puig, hi ha la torre del rellotge, construïda l'any 1761. Encara avui dóna les hores a través de dues campanes.

   17, El topònim "Camporotundo" es troba a l'acta de consagració de la primitiva església, dedicada a Sant Pere, l'any 904. El 1196 Pere el Catòlic donà llicència a l'abat Bernat perquè, amb tots els veïns, es traslladés al Puig de les Relíquies (Podium Reliquiarium), on calgué fer algunes obres de defensa davant el perill de la Guerra dels Albigesos. S'iniciava així el castell de Sant Nicolau, nom de la capella que sembla que ocupava aquell cim, on també hi havia un hospital de pelegrins. A la banda de ponent del castell nasqué la Vila de Baix, sector que el castell protegí cenyint-lo amb les muralles.

DSC03266 Font del Monestir 

  18, Font del Monestir. A pesar del seu aspecte antic, la seva actual localització és recent; està en la placeta de davant del monestir a redós del mur de pedra que sustenta el carrer de dalt. Una curiositat és que el Monestir de Camprodon tingué en el seu poder durant molts anys les fonts baptismals de la Vila, és a dir, tenia l’exclusiva del batejos, la qual cosa l’enfrontava amb la Parròquia de Santa Maria.

DSC03270 Can Roig 

   19, Can Roig. El carrer Freixenet marxa cap a l’est per sortir de la vila. Hi ha també grans cases amb jardins i al final, al número 21, hi ha Can Roig, un edifici modernista. Ocupa una finca de més de 1000 m2, abans de travessar el riu Ritort. L'autoria de l'arquitecte és discutida, ja que es creu que hi va intervenir Puig i Cadafalch. Va ser residència del doctor Emerencià Roig i Bofill. Actualment està en ruïnes, tot i que es conserven els murs i la major part de paraments verticals interiors, així com part de la coberta i els forjats. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics, aixecat el 1900. Sembla que el febrer de 2014 l'Ajuntament de Camprodon va aprovar una modificació en el Pla Urbanístic que permetrà al propietari dedicar l'espai a un hotel o pisos tutelats a canvi de la rehabilitació de l'edifici.

DSC03273 Ritortell    20, Riu Ritort. Tornem a passar el riu. Trobo un matrimoni gran. Em confirmen que can Roig l’havien vist sencera i que durant la guerra es va ocupar per soldats. Això em recorda que el poble va ser l'escenari de la duríssima retirada i exili republicà sota la neu i el gel el febrer de 1939.

DSC03275 Plaa de la Vall 

   21, Plaça de la Vall. És una gran rotonda, al centre de la qual flameja una estelada. El 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja es podia veure la primitiva versió d'una estelada. Al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle. Val a recordar que els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als camps de batalla europeus. El seu objectiu va ser difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. L'estelada amb el seu disseny definitiu va néixer l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència per al catalanisme. Vicenç Albert Ballester va ser qui dissenyà o inspirà la senyera estelada.

   22, Per perspectiva històrica, diguem que aquell any 950 (de constitució del monestir de Sant Pere) Catalunya ja disposava de comte totalment independent en desaparèixer la dinastia carolíngia. Justament va ser també quan Castella va disposar del primer comte, Fernán González, que va participar en més d’un enfrontament amb els nobles de Lleó. Lleó ja era nació (o estat, regne o territori, com es vulgui) des del 910, quan els nobles lleonesos van designar rei Ordoño II d’Astúries. Ordoño governava també Galícia i el nord de Portugal.

DSC03277 Font Nova    23, Font Nova. A la dreta avall hi ha la Font Nova, en un entorn arbrat i amb bancs per descansar. Estic al cap de munt d’un magnífic passeig. Aquesta font va ser dissenyada i construïda el 1976 després que l’antiga va desaparèixer els anys 60 quan es va desviar la carretera de França.

DSC03282 Al Dr Robert    24, En un racó hi ha un medalló en homenatge al Doctor Robert, el popular metge i polític català. Va ser inaugurat l’any 1925 i va ser obra de l’arquitecte barceloní Jaume Bayó. Per cert, el medalló estava antigament en un altre monument però va ser arrabassat per l’aiguat del 1940 i es va haver de recuperar del fons de la llera del riu.  

DSC03284 Passeig de la Font Nova    25, Passeig de la Font Nova. És una obra del final del segle XIX i el seu traçat va des de l'antic Casal fins a la Font Nova. En aquest passeig predominen essencialment els castanyers d'Índies. Per una banda està flanquejat pel costat esquerre del riu Ritort i a l'altra per importants edificis inventariats resultat de famílies benestants que hi van fer construir residències d’estiueig.

DSC03285 Can Torrent    26, Can Torrent. Al número 6 del passeig, és un edifici unifamiliar aïllat de planta quadrada. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i mansarda transversal. Amb les altres del mateix passeig, és una de les residències d'estiueig més antigues de poble, molt possiblement la segona. L'edifici consta inventariat dins del registre de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

DSC03287 Museu Mapa Presa Camprodon 

   27, Museu de la Retirada. Torno a passar pel carrer València on, al número 69, hi ha l’humil museu de La Retirada. Un mapa de Camprodon mostra les posicions de les tropes franquistes el 10 de febrer de 1939 quan van prendre la vila. El museu està tancat i quasi no s’obra des que el novembre de l’any passat els dos fundadors del museu van ser condemnats a 22 mesos de presó. Havien anat acumulant restes i documents de la Guerra Civil, fins que un dia del 2015 la guàrdia civil va decomissar armes i escopetes que, la majoria estaven en mal estat, però no tenien els corresponents elements de seguretat per evitar alguna explosió, segons l’atestat policial.

DSC03288 La retirada

   28, Lògicament, tal com van insistir els acusats, ells es limitaven a adquirir elements propis de la història per conservar-los al museu que havien muntat amb il·lusió. Entre el material del museu, aquesta fotografia que imagino correspon als dies de la Retirada, aquells dies fatídics en que la II República d’Espanya va desaparèixer i va començar una llarga dictadura.

DSC03290 Material 1  

  29, Aquesta fotografia i la següent, fetes també des del carrer i a través dels vidres de les finestres, mostren algun del material que encara tenen al museu. De fet, això que es veu, sembla d’arqueologia.

DSC03291 Material 2 

   30, Després de la guerra milers de ciutadans van haver de fugir de la repressió que ja es veia venir. La història els emigrats o exiliats espanyols és molt llarga, massa. Cuba va ser un bon receptor i uns d’aquells van crear el Centre Catalanista de Santiago de Cuba (ja l’any 1899), poc després de la presència colonial de la monarquia espanyola. El 2 d’octubre de 1928 és va aprovar la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l’Havana. L'article 3r proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

DSC03294 Font de la Cordera 

   31, Vaig baixant i passo pel costat de la Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu; al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. Potser és la darrera font dins del casc urbà en què les dones del poble anaven a rentar la roba, en el safareig que encara avui podem veure-hi. El baixador des del carrer València està empedrat. El nom de la font de la Cordera, procedeix de què antigament s’hi confeccionaven cordes. Les cordes eren imprescindibles per a tota mena de feines, des de guarniments dels animals de tir fins a les feines de pagès.

DSC03298 Embotits

  32, A punt de passar per sota del Pont Nou, deixo a la dreta una botiga d’embotits amb un aparador que fa patxoca. El 1870, en Francesc Majentí, en Xec, va obrir una botiga a la casa de sota el Pont Nou. Era sabater. Durant el temps de la guerra francoprussiana, els francesos, que passaven força gana al seu país, venien a Camprodon a comprar menjar. En Xec els va vendre totes les llonganisses, botifarres i altres productes dels porcs que matava per a consum propi, i d’aquest fet va seguir fent matances de porcs. Així va començar un dels establiments d’embotits amb més tradició del poble. Des d’aquelles dates i sense interrupció, fins avui, els seus descendents segueixen la tradició que va començar l’avi Xec ja fa més de cent vint-i-cinc anys.

 DSC03299 El  Ter   33, La confluència dels rius Ter i Ritort, sota el Pont Nou, ha dividit la vila de Camprodon en dues parts ben diferenciades al llarg de la història: la Vila de Dalt, que es formà al voltant del monestir i de l'església de Santa Maria, i la Vila de Baix, dominada pel puig de les Relíquies, on es trobava el castell i que estava emmurallada.

DSC03301 Autodeterminaci

   34, A l’edifici sud davant del Pont Nou, hi penja una pancarta que diu “Autodeterminació és un dret, no un crim” i que ens recorda els nou anys de pressió per la independència de Catalunya, des del moment que el Tribunal Constitucional d’Espanya va retallar l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La resposta del poble de Catalunya va ser contundent: la manifestació més gran de la història de la democràcia a Catalunya, el 10 de juliol de 2010, amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

DSC03305 Convent del Carme 

   35, Convent del Carme. La parròquia actual de Camprodon és Santa Maria però quan encara existia la divisió entre la Vila de Dalt i la Vila de Baix, la parròquia d’aquesta darrera era la del Carme que formava part d’un convent de carmelites molt proper, per no dir enganxat, a l’antiga muralla medieval de la vila. Del convent, fundat al segle XIV, no en queda res més que l’església d’estil gòtic i molt reformada. El convent del Carme va acollir, el 1399, el concili provincial del Carme. Es va desmantellar el segle XX i diversos elements estan repartits per diversos llocs de la vila. Va ser de model arquitectònic per construir el convent carmelita d’Olot el segle XVI.

DSC03306 Interior    36, Va ser convent de frares carmelitans calçats i estava dedicat a la Puríssima Concepció. Fundat el 1352, sota el papat de Climent VI, encara que possiblement la fundació efectiva es faria poc després. L’impulsor d’aquest nou establiment va ser Jaume Costa i va rebre la protecció de Pere el Cerimoniós. L’antipapa Benet XIII (el papa Luna), que fou papa entre el 1394 i 1417, va atorgar indulgència als qui participaven en la construcció del convent camprodoní (tot segons es pot llegir a la web ‘monestirs.cat’).

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/camprodon-ruta-urbana-41180861