(Terra Alta)    Excursió organitzada pel Josep de Catsud, el novembre de 2011. Hem estat sis companys, més en Josep, per fer una bonica semi circular amb un total de 15 qm; desnivell +620 –590 metres; 5 ½ hores, sense les paredes. Jo he aprofitat per anar-hi un dia abans amb la camper i m’he estat a Horta de Sant Joan i al càmping dels Ports (a la carretera d’Horta a Arnes).

Mapa Catsud RET 

AVUI FA ANYS:  El 8 de novembre de 1485 els síndics remences signaven a la ciutat d'Amer el compromís d'acceptar l'arbitratge del rei Ferran II en el seu conflicte amb els senyors feudals. Les diverses guerres de remences estaven orientades a acabar amb els mals usos entre els senyors feudals i els pagesos.

P1090933 Horta St Joan

D’Horta de Sant Joan, Moran, Batlle i Rabella diuen que el nom ja està identificat el segle XII com a “Horta”, que és un plural d’hort. L’afegit “Sant Joan” provindria de l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, antics senyors del terme. També, pel poble, he vist “Orta”, que provindria de la grafia antiga del terme.

P1090934

 

 

 

 

 

 

Sembla que l’origen del poble seria ibèric i després romà. Ara bé, el castell es pot situar cap el 1153, sent fronterer i formaria part de la delimitació del de Miravet, en la època que Alfons I El Cast va emprendre diverses accions militars per conquerir les conques del riu d’Algars i del Matarranya.

 Sabem que, cap el 1166, el castell ja era possessió dels Montcada, els quals van designar Pere de Subirats com a castlà, tot i que la jurisdicció es va mantenir per al rei fins que el 1177 la va cedir als templers.  La proximitat amb el Regne d’Aragó va generar conflictes, ja que les autoritats aragoneses consideraven que els hi pertanyia i sovint els van ordenar de seguir el fur aragonès, però els habitants, vinguts de Lleida, el que volien era seguir els costums d’aquella ciutat. Finalment, el 1296 van aconseguir que s’aprovessin els seus costums.

P1090936  

 

 

 

 

 

 

Cal destacar que les forces del Tigre del Maestrat, en general Cabrera, s’hi estigueren durant la primera guerra carlina (1833 a 1840) i va haver-hi forts combats. Però el que més ha internacionalitzat Horta va estar la presència de Picasso el 1898, on va començar les seves passes cap el cubisme. El bonic museu, amb l’amable senyora que m’ha atès i donat les explicacions, és un digne record del magnífic pintor.

 

P1090947  

 

 

 

 

 

 

 

El dissabte toca excursió i ens dirigim des d'Horta de Sant Joan fins a trobar la carretera T-330 que va cap a Arnes. De seguida deixem aquesta carretera i girem a l'esquerra per la pista asfaltada que indica “Els Ports” i entra al parc natural.

 P1090961 

Just quan hem entrat, a l’esquerra hi ha el mirador del Salt de Ferrassó sobre la gran fondalada que forma el riu Canaletes, amb una ampla panoràmica sobre el mas de Sotorres, la capçalera del riu Canaletes, el barranc dels Covards, i les emblemàtiques Roques de Benet (1.012 m), una considerable muralla de conglomerat de més de 250 metres en vertical. La pista va girant a dreta i esquerra fins transformar-se en pista de terra i arriba a La Franqueta, un punt organitzat amb lloc per aparcar i d’estada.

 

P1090966 Riu Estrets 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem a caminar, deixant un petit embassament d’aigua del riu Estrets. Fa fresca, però també fa un bon dia, perfecte per caminar.

 

P1090967 

 

 

 

 

 

 

 

 

El camí va pujant suaument i deixem a ma dreta les restes, plenes d’herbes, d’un forn de calc, amb un rètol explicatiu. Aquest forn és un indici que hi havia masies ja que la calç era important per a la construcció i és un indici d’una vida feta en base a la autosuficiència.

 

P1090973 Mas de Corretja 

 

 

 

 

 

El mas Corretja ve a continuació, enrunat i quasi desapercebut entre pins i matolls. Uns cilindres de pedra, al terra, són muts testimonis d’una antiga era. No es veuen les pedres de la seva base i jo penso que deuen estar a sota de la terra i l’herba que ara tenim a sota els peus.

 

P1090974

 

 

 

 

 

 

 

 

PORTS TERRANYES 26-11-11 CASCADA

 

 

 

 

 

A continuació el camí es torna empedrat, s’enfila més dret i toca passar a tocar de dos pins monumentals, primer Lo Pi Pimpoll i després Lo Pi Ramut.

 

 

P1090977

P1090982 Lo Pi Ramut

P1090984 Un boix grvol  

 

 

 

 

 

 

 

Seguidament trobem un bonic boix grèvol (Ilius aquifolium) força alt, tot i que en poden ser molt més. Suposo que aquest és un exemplar femella, ja que aquesta espècie he sentit dir que és dioica, el que vol dir que hi ha exemplars mascles i altres exemplars femelles. Els fruits vermells tan característics només els tenen les femelles. Conté tanins, que tenen la propietat de guarir ferides i mantenir la cura de la pell. A més, es veu que s’utilitzava pel control de la diarrea i també com a antibacterià i antídot contra els verins. Ara bé, es tracta d’un arbre tòxic en segons quines proporcions. De fet la ingesta d’unes 20 boletes dels fruits vermells pot provocar la mort.

 Sempre s’ha fet servir per decorar les cases per Nadal. Això junt amb l’explotació per obtenir la seva fusta (dels grans exemplars) l’ha posat seriosament en perill. Per això actualment és una espècia protegida i està prohibit tallar-lo o treure’n branques del bosc. Els branquillons que es venen per Nadal provenen de plantacions dels jardiners, amb finalitat decorativa.

P1090985 

 Ja dalt del tot obtenim una vista espectacular de la vall de Terol, amb Queretes com a primer poble visible. I poc després ens podem estirar, per a dinar una mica, al pla de Terranyes.

 Aquí en Josep ens explica la vida de Panchampla, un bandoler de nom Joan Pujol Fontanet, que es movia per aquestes contrades. Tal com ha passat també amb altres personatges llegendaris com Serrallonga, ha anat corrent el mite que era una mena de Robin Hood, però el més probable és que ja li convenia no esverar gaire els masovers pobres, ja que ells el podien ajudar. D’altra banda, no convé gaire anar a robar als que no tenen res ¿oi? Es veu que es feu bandoler després d’haver mort el seu pare, però la veritat és que no hi ha res del tot clar. Es diu que només portava una manta, un trabuc i un punyal i no sembla que formés cap mena de grup. Per tant era un bandoler solitari. Es feu soldat carlí a França, on va tenir un fill amb la Victorine. Va ser a Carcassona que fou capturat el desembre de 1882 i pel fet d’haver ferit un guàrdia civil en una escaramussa, fou processat i condemnat a mort. D’aquesta manera un escamot d’afusellament el va matar el juny de 1883, quan només tenia 26 anys.

P1090987 

 

 

 

 

 

 

A l’hora de baixar, tornem pel mateix camí que hem pujat, tot i que per sota de la Punta del Safrà, ens desviem pel camí que va per la dreta del barranc de Closetes, de manera que escurcem una mica la baixada i fem una mica de circular.

 

P1090991 Dalt pla Terranyes

Hi ha una bonica resenya “Un arnerol al Pla de Terranyes” a la web de Catalunyasud: http://catalunyasud.net/2010/09/13/parc-natural-ports-itineraris/

 Si vols accedir a la ruta per a gps, pots clicar (només hi ha la de pujada):

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2255653