(Almeria) Ruta el 18 de març de 2016; 5 km; +50 -50; 1,5 hores. Visita cultural organitzada amb el següent itinerari: Volta pel jaciment arqueològic de Los Millares (Almeria). Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Tal dia com avui, el 18/3/1229, Frederic II, del Sacre Imperi Germànic, es va coronar a sí mateix com a Rei de Jerusalem.
En aquest entorn sec, s’arriba a el Centre d’Interpretació de Los Millares on es pot disposar d’informació i un audiovisual per comprendre bé el jaciment arqueològic. Es tracta d’un jaciment molt important de l’Edat del Coure i que es situa entre el 2300 i el 1800 aC.
L’inici de la visita comença després de passar la porta de ferro. Hi ha dues rutes. El camí de l’esquerra va a unes reconstruccions, que deixarem pel final i el camí recte (direcció nord-est) que es dirigeix cap al jaciment i les tombes funeràries.
Pel camí és factible veure part de sediments de conglomerat, que ens informen d’uns antics processos de concentració de sediments i de l’existència de cursos d’aigua que erosionaven les petites roques per tal de formar-ne els còdols arrodonits.
Dues de les tombes de la necròpolis. On s’han pogut trobar molts objectes dels que eren enterrats amb els seus propietaris.
Un vas de diverses potes, que es pot admirar al Centre d’Interpretació, és un indicador de la feina manual d’aquells habitants. També s’han pogut trobar molts altres objectes de tipus domèstic com plats, safates, olles, puntes de fletxes o perforadors per a les pells.
La primera muralla va ser la última que es va construir, ja que s’anaven construint a mida que la ciutat anava creixent. Es calcula que tenia una altura d’uns 4 metres i una longitud de 310. Segons la informació del Centre d’Interpretació, era una de les més llargues d’Europa en la seva època. A intervals de 15 metres compta amb diverses torres i una sofisticada porta d’accés.
Diversos rètols informatius, escampats per tot el jaciment, ens ofereixen informació per fer-nos millor l’idea de les funcions dels murs que veiem.
Les excavacions portades a terme han demostrat l’existència de un poblament extens en el Neolític més proper amb nombroses poblacions sedentàries, en el territori sud de la península i que es consideren ocupades entre els mil·lennis IV i III aC.
La següent foto permet veure l’extensió de la muralla del sector sud del jaciment. A l’inici comentava la coronació com rei de Jerusalem a Frederic II. Aquell títol va anar passant de cap en cap, fins a Alfons V i ha arribat a l’actual rei d’Espanya, Felipe VI. Ara bé, el títol va començar en el context de la Primera croada, l’any 1009. En aquell temps els altres sobirans a la península eren: a Navarra, Sancho Garcès III; a Lleó, Alfonso V; a Catalunya, Ramon Borrell III; a Castella, el comte Sancho Garcia; i als regnes del sud, Hixem II.
Los Millares és una dels jaciments arqueològics més interessants de l’Edat del Coure i es calcula que devia comptar amb uns mil habitants i un gran complex defensiu format per quatre muralles i uns 15 fortins defensius i uns 100 tombes de falsa cúpula, que eren utilitzats com enterraments col·lectius.
Encara es poden veure, recuperades en el procés d’excavació, els sòcols d’algunes de les cabanes de planta circular. Parlant d’història, cal observar que els sobirans de Catalunya o Castella disposaven del títol de comte, mentre que, per exemple, el sobirà de Lleó tenia el de rei. La diferència és relativa, ja que sovint, el rei és un títol autoproclamat. Al final, el més important és si qui ostenta la capacitat d’organització del territori és el sobirà o no (faci servir un títol o un altre).
Arribant a l’extrem nord-est del jaciment, hi ha el turó que formava la ciutadella més protegida. Està sobre un esperó que mira sobre l’ample riba del riu Anadarax. Per la dreta (sud-est) arriba la rambla del torrent d’Huéchar. Aquest punt final mostra el resultat de l’últim element defensiu d’aquest poblat que comptava amb quatre muralles. També comptava amb diversos fortins defensius i de control en petits turons situats per la Serra de Gàdor.
Des d’aquesta posició es veu perfectament el riu Andarax. Es evident que segles enrere devia comptar amb una important aportació d’aigua després del seu naixement a l’extrem oriental de Sierra Nevada. No s’escapa la gran erosió que va provocar i això també explica l’extens pla, que devia ser el seu delta i que avui està quedant totalment ocupat per la ciutat d’Almeria.
Anem tornant al punt inicial. Se sap que en època romana el riu Andarax comptava amb un cabdal permanent i que era navegable fins a la ciutat de Pechina, actualment a uns 12 quilòmetres del mar.
Des de la porta d’accés al recinte, hi ha un segon sender, a l’esquerra, que es dirigeix a la Zona d’Interpretació, on s’han reproduït, seguint el mètode tradicional, un tram de muralla, unes cabanes i també un parell de tombes.
Les cabanes s’ordenaven formant petits grups que ocupaven famílies nuclears de pares i fills. A l’exterior potser hi havia algun forn i espai per altres tasques quotidianes com el control dels animals, la molta del gra, cocció de ceràmica o feines per a produir cistells.
Un exemple d’interior, ens mostra un sostre cònic format per troncs i un teulat vegetal. Les cabanes de base circular disposaven d’un primer sòcol de pedra i una paret de fang. Molts segles després dels originals de Los Millares, Almeria va ser un gran centre comercial envejat pels cristians, fins que va ser conquerida pels Reis Catòlics que, seguint la tradició castellana, van incorporar el territori a la corona de Castella. Això passava el 1489.
Entre cabanes, també es podia trobar un pati de caràcter comunal on es podien compartir diversos tipus d’activitats. Continuant amb la història, cal saber que Almeria va veure com la població morisca, majoritària, va patir la pèrdua de les seves tradicions i per tant això és origen d’alguns aixecaments. La resposta va ser l’expulsió dels moriscos i la conseqüència el retrocés cultural i econòmic. L’abandó de la ciutat i de la província es van produir a finals de segle XVI, després de l’aixecament d’Aben Humeya (de Láujar) el 1568. Els historiadors escriuen que aquella expulsió de la població va deixar Almeria en els segles més negres de la seva història: XVII i XVIII. La recuperació va començar el segle XIX, amb la recuperació de l’agricultura i la mineria.
Aquesta foto final, permet fer-nos l’idea del que devia haver estat un tram de les muralles que abans hem vist en el jaciment.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12644909